Kitabı oxu: «Periodisme i participació al segle XXI»

Periodisme i participació al segle XXI

Bernardo Guzmán Montor

Periodisme i participació al segle XXI

Conferència impartida per

BERNARDO GUZMÁN MONTOR,

Director de continguts de Cadena Ser Comunitat Valenciana,

en la Universitat d’Estiu de Gandia

a l’acte d’obertura de la XXXIIena edició

de la Universitat d’Estiu de Gandia,

el 20 de juliol de 2015

© Bernardo Guzmán Montor, 2016

© D’aquesta edició:

Publicacions de la Universitat de València, 2016

CEIC Alfons el Vell, 2016

Centre Internacional de Gandia

de la Universitat de València, 2016

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es publicacions@uv.es

Disseny i maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 978-84-9134-041-6

Sempre he pensat que un dels millors paràmetres per tal de conèixer la salut democràtica d’una societat és el nivell de participació que té. I no em referisc només a l’activitat institucional o política, sinó a qualsevol altre aspecte de la nostra vida professional o personal, a qualsevol aspecte de la nostra vida quotidiana.

És per això que, quan fa uns mesos em van explicar la temàtica que havien triat per a la nova edició d’aquesta escola d’estiu, vaig traslladar als seus responsables l’encert en la seua elecció i l’oportunitat en abordar-la precisament ara.

La participació sempre ha sigut transcendent o, millor dit, sempre hauria d’haver sigut transcendent, però des de fa uns anys s’ha visualitzat més que mai i fins i tot estic convençut que ha sigut un dels factors fonamentals en l’enorme canvi polític que, per exemple, s’ha viscut a la nostra Comunitat fa menys de dos mesos. Ara només fa falta que tot açò no siga un fet passatger, no siga només una moda; sinó que siga un fenomen, que haja arribat per a quedar-se definitivament, per a consolidar-se i per a contribuir de forma decisiva a millorar la nostra societat.

Els mitjans de comunicació i els periodistes no són/no som aliens, ni molt menys, a aquest fenomen. Més bé al contrari, tenen/tenim un paper decisiu i per això en aquesta escola han decidit, amb gran encert, escollir aquest tema per a la conferència inaugural i no sé si amb tant d’encert elegir a qui els parla per a protagonitzar-la.

Agraïment sincer i sentit per als màxims responsables acadèmics. Per al director d’aquest Centre, Josep Montesinos, que amb tanta puixança i professionalitat manté i impulsa aquest iniciativa; per al vicerector, Jorge Hermosilla, que en la seua presentació ha combinat, a parts iguals, arguments brillants sobre la matèria que ens ocupa i afalagaments exagerats sobre la meua persona; i també per al rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, un d’eixos luxes amb els quals comptem a la nostra Comunitat. Un agraïment que vull fer extensiu també a tots els que fan possible, amb el treball de tot un any, que aquesta Universitat d’Estiu no només complisca 32 edicions, sinó que ho faça amb un enorme prestigi i reconeixement guanyats a pols.

Vull saludar també els representants polítics i, de manera molt especial en nom de tots ells, el president de la Generalitat, Ximo Puig i l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant… espere que des dels seus càrrecs impulsen precisament la participació ciutadana.

Però sobretot vull agrair-los a tots vostès l’assistència i convidar-los perquè a partir de les reflexions d’aquesta conferència i de tot el programa d’aquesta Universitat d’Estiu, siguen crítics i reivindiquen el seu paper en la societat, en general, i en els mitjans de comunicació en particular, exigint més i millors procediments de participació.

Durant els pròxims 30 minuts vull compartir amb vostès algunes idees sobre el periodisme i la participació. Unes reflexions que, els anticipe, no pretenen, en absolut, sentar càtedra, ni transmetre veritats absolutes, perquè la veritat ni és única, ni és unidireccional. Són les impressions d’aquest professional que els parla des de la seua experiència però que, com no pot ser d’una altra manera, només pretén que cada un de vostès puga contrastar-les amb les seues idees, enriquir un debat que a mi m’apassiona, que a vostès els interessa, com demostra la seua presència, però que ens afecta absolutament a tots com a consumidors, més o menys actius, dels mitjans de comunicació.

Els mitjans de comunicació, el panorama mediàtic, està travessant una crisi d’identitat que els obliga a reconfigurar-se. Els mitjans són un reflex d’una societat que també es transforma i que reclama canvis en el llenguatge, en les formes, en l’accés a eixa informació… I tot això, sobretot, dins del marc d’eixa xarxa de xarxes que és Internet, l’exemple més clar de comunicació global.

Avui, per a bé o per a mal, ja no es pot entendre el periodisme sense Internet. La gran majoria dels periodistes vivim al voltant d’Internet, bé siga com a font d’informació o com a canal de distribució. Si ens resulta impossible viure sense el mòbil al costat, ens resulta impensable no treballar amb la xarxa.

El periodisme i la informació no poden estar en mans d’uns pocs, ni tan sols d’aquells que l’elaboren. El periodisme naix de la curiositat, de la necessitat de saber, d’entendre el nostre entorn. El periodista és un individu curiós, preguntador, capaç de posar en dubte, en qüestió, les seues pròpies creences, amb l’única finalitat d’arribar a conèixer la veritat per a poder comunicar-la. És un ofici que busca narrar eixa part de la història de la qual és testimoni. El periodista sap que abans que informador, ha de ser intèrpret del que passa al seu voltant. La finalitat del treball periodístic és l’interès dels ciutadans i això, si som sincers, no sempre es compleix. En nombroses ocasions, mitjans de comunicació i periodistes confonem els nostres punts de vista, i fins i tot, els nostres interessos amb els dels nostres seguidors, o, en altres casos, amb els dels propietaris d’eixos mitjans. Doncs bé, la millor de les fórmules per no perdre el contacte directe amb la realitat de la ciutadania és precisament el tema que avui ací ens reuneix: el de la participació.