Həcm 50 səhifə
Kitab haqqında
L'enveja és una mala mirada: una mirada rancorosa, plena de verí. És relacional i relativa, necessita els altres per existir. Si estem tacats per l'enveja, allò que tenim o allò que som es mesura a partir del valor de l'altre i, com més a prop som d'allò que envegem, més forta es torna la pulsió. Tot en aquest pecat comença als ulls.
Si l'enveja provoca una apatia que porta cap al nores, la gelosia condueix cap a l'angoixa més obsessiva. Si l'enveja neix del desig de posseir allò que no posseïm, la gelosia neix de la por de perdre allò que ja es té.
Marina Porras s'aproxima a l'enveja a través de grans veus de la literatura (Dante, Cervantes, La Rochefoucauld, Austen, Balzac, Proust, Valéry, Faulkner, Pla, Rodoreda, Ferrater), sense oblidar la rondallística tradicional ni les aportacions de la filosofia (Kant, Kierkegaard, Nietzsche).
La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» de la mà de joves assagistes catalans.
«Els set assajos breus que formen la col·lecció Pecats capitals s'han d'imaginar com un dic de contenció per evitar que amb la pèrdua del llenguatge religiós se'n vagi una manera d'entendre'ns a nosaltres mateixos que no té res de relativa. La convicció que els pecats no assenyalen el buit d'un mer constructe social, sinó que descriuen alguna cosa essencial que convé seguir sent capaços d'escriure. La proposta és de naturalesa vampírica: per tornar a insuflar sang en set mots anèmics, recórrer a la vitalitat de set assagistes joves»
Joan Burdeus, Núvol
«L'enveja és un petit tractat sobre el que l'autora, Marina Porras, considera que és un dels pitjors pecats, si no el pitjor, per corrosiu, adult i fins i tot conscient. Se serveix constantment de passatges de Mirall trencat, de l'antagonisme entre Teresa i Sofia per il·lustrar-ne el funcionament: una representa l'alegria de viure, la seguretat i les virtuts que l'acompanyen; l'altra, la grisor d'una vida sempre a l'ombra d'algú que brilla més que tu i la desgràcia que se'n segueix també inevitablement. És interessant l'exercici d'agafar obres literàries per tractar sobre un pecat: veure la representació de la cosa i no el pecat en si és segurament més didàctic que entrar en disquisicions escolàstiques»
Gerard Cisneros, La Lectora