Kitabı oxu: «Cartes de poblament valencianes modernes II»

115.

1611, juliol 10.

Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, atorga la carta pobla de Miramar. Notari Andreu Alòs.

A. AHN, Osuna, lligall 562, D-139 (antic núm. 44). Còpia de 1721 a partir d’una altra còpia feta pel notari Domingo López, només amb la part dels capítols. Pel deteriorament que tenia ja en aquella època, falten alguns capítols pràcticament sencers, tal com indica el text mateix.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Miramar.

Capítulos del auto de nueva población del lugar de Miramar, recibido por Andrés Alós, notario, en 10 de julio de 1611, de que ay una copia en contaduría signado por Domingo López, notario, como regente los libros de dicho Alós, que por estar muy maltratado y en las dos primeras ojas faltarle un pedazo de papel dellas, y no encontrarse en los registros de dicho Alós, se expresará solo lo que se pueda leer dexando algunos blancos.

[I]. Primeramente, (quedan doze renglones que no se pueden leer y parece son los capítulos que hablan del censo de las casas y de las tierras y de la porción de tierra que se concedió a cada poblador, y esto se entiende por algunas palabras que se pueden leer y lo demás está rasgado).

II. Íttem, que los dichos nuevos pobladores estén obligados a hazer cañamiel, cada año, la quarta parte de la tierra que tendrán de la huerta, exepto el primer año, que los dichos nuevos pobladores no tendrán noticia y plática de cómo se planta y se cultiva. Y que estén obligados a traer al trapig, desde la playa del mar, veinte quintales de leña por cada anegada de cañamiel que tuvieren obligación de hazer en cada año, pagando el señor a quartillo por cada quintal de porte.

III. Íttem, que cada uno de dichos pobladores nuevos estén obligados a traer a sus costas, al trapiche, la cañamiel que tuviere.

IIII. Íttem, la repartición y dominio del plantel se reserva para el señor o para el oficial que por su excelencia lo tuviere a cargo, de la propia manera que antes estava.

V. Íttem, que de todo género de grano y frutos que se cojerán, así de presente como en lo esdevenidero, en las tierras güertas, hayan de pagar y paguen (quedan catorse renglones del papel rasgado y, por algunas palabras que se leen, se entiende ser los capítulos que hablan de la partición de frutos y granos de tierras güertas y secano, y de la partición del azúcar).

VI. Íttem, que de toda manera de frutos y cosas que pagan diesmo de paner, y de las que no le pagan, hayan de pagar a la ochena después de haver pagado diesmo; y de los alfalfes, de la misma manera, a la ochena, y de las higueras y de los higos, después de ser secos y pagado diesmos y primicias a la ochena.

VII. Íttem, que de las viñas, así del vino como de la pasa, hayan de pagar y paguen a la ochena, pagados primero diesmos y primicias, la qual ochena hayan de pagar a saber es, el vino al duell, y de la pasa después de seca y enxuta.

VIII. Íttem, que todo censo, fadiga y luismo, así de casas como de tierras, se haya de pagar en dos iguales pagas, la una en Navidad y la otra en san Juan de junio.

IX. Íttem, que ninguno de dichos nuevos pobladores puedan por ningún tiempo pedir lizencia, ni se la den ni puedan ser compelidos a darla, para vender de la mitad de las tierras sin vender juntamente la casa, a la qual hayan de estar siempre obligadas la otra metad de dichas tierras.

X. Íttem, que tengan obligación dichos nuevos pobladores de llevar la cañamiel al trapig del señor, y el trigo y granos que huvieren de moler, a los molinos del señor, y el azeyte a las almasaras del señor, sin que ninguno lo pueda llevar (queda una palabra por fin deste capítulo que por estar rasgado el papel no se puede leer).

XI. Íttem, que del azeyte hayan de pagar al quarto desta manera, que después de cojidas las aceytunas, a sus costas las hayan de llevar a la almasara y allí pagar el drecho que es, de quatro, una, y de lo que les quedare, hayan de pagar drecho de almaseraje.

XII. Íttem, que todos en común y cada uno en particular estén obligados a dar gente y cavalgaduras, lo que fuere menester, para el trapiche, a los quales se les pagarán sus jornales conforme se hallará por los registros de contaduría de antes de la expulsión de los moriscos, la qual gente hayan de nombrar y señalar al tiempo que lo acordaren; y que nayde pude pretender más de lo que está dicho, y si alguno de los señalados faltare, esté en facultad del señor o de sus officiales alquilar a sus costas, y el señor esté obligado a dar maestro para hazer el azúcar, y leña y ponerle a punto, a sus costas.

XIII. Íttem, que los dichos nuevos pobladores estén obligados a desavecindarse de los lugares son vezinos dentro de quinse días, y se entienda a los que son naturales del reyno. Y hayan de hazer todos así, del reyno como fuera dél, residencia personal en dicho lugar de Miramar por tiempo de seis años contadores del día del auto de la concordia en adelante, ço pena de comiso de la casa y tierras.

XIIII. Íttem,¹ los dichos nuevos pobladores y cada uno en particular, por razón de las casas que oy se pueblan en dicho lugar de Miramar como por las que se poblarán y edificarán en él imperpetuum, estén obligados a dar una sarria de paxa cada un año al señor.

XV. Íttem, se reserva para la señoría las carnicerías como el drecho de avituallar aquellas, ornos, flecas, molinos, almasaras, tavernas, sisa de vino, panadería y otro qualquier género de regalía, así de presente como por lo venidero, sin que nadie pueda pretender lo contrario ço pena de comiso y confiscación de bienes de los contravinientes a este capítulo.

XVI. Íttem,² que las obligaciones, censos, pechos y demás cosas contenidas en estos capítulos se entiendan así por las casas que al presente están edificadas como en las que se edificarán y poblarán en dicho lugar de Miramar imperpetuum.

XVII. Íttem, que nadie de dichos pobladores nuevos puedan cortar rama gruesa de árbol alguno, ni desimalar ni cortar árbol de pie, sin expresa lizencia del señor o del bayle o official que por él señor estuviere en dicho lugar de Miramar, ço pena de veinte y cinco libras por cada árbol que cortare y diez libras por cada árbol que desimalare.

XVIII. Íttem, se reservan para la señoría todos los pinos, encinas y álamos negros, así en lo común como en lo particular en dicho término, sin que nadie los pueda cortar ço pena de veinte y cinco libras por cada uno de los que cortare, así grandes como pequeños.

XIX. Íttem, que el guardar, limpiar las asequias y demás gastos que se ofrecieren sobre esto, venga a cargo de los dichos nuevos pobladores sin que el señor tenga obligación de pagar nada.

XX. Íttem, que los que plantaren viñas no estén obligados a pagar ni paguen al señor por tiempo de diez años sinó solamente el censo, y asimismo los que plantaren olivar dentro de diez y seis años. Y que estén obligados avisar al bayle o a quien por su excelencia quedare, el día que se plantaren dichas viñas o olivares desde el día de la población adelante, porque se sepa en qué día se plantaren dichas viñas y olivares.

XXI. Íttem, que si alguno de dichos pobladores edificare alguna casa en dicho lugar de Miramar, dentro de cinco años no pague al señor censo alguno, y esto se entiende así por los que oy están en dicho lugar de Miramar como por los venideros.

XXII. Íttem, que siempre y quando dichos nuevos pobladores no tuvieren cañamiel para navegar el trapiche de dicho lugar de Miramar, de diez noches en adelante, en tal caso estén obligados a traerla al trapiche del lugar de Berreguart o al trapiche que por su excelencia o sus officiales fuere señalado, pagándoles aquello que se allare por registros de contaduría. Y siempre que dicho lugar de Miramar tenga cañamiel para diez noches, en tal caso haya de navegar dicho trapiche de Miramar, dándole aderesas el señor, con maestro y lo demás que le es nesesario, tirando empero la cañamiel dichos nuevos pobladores a sus costas.

XXIII. Íttem, que todos aquellos que sacaren amarjales de aquellas que no han sido sacadas asta el día de oy, no hayan de pagar ni paguen por tiempo de diez años censo ninguno sinó solamente el drecho de la ochena. Con tal que no puedan sacarlas que no sea con lizencia del señor o de sus officiales, la que por aquello les fuere señalada, pasada en cosa jutgada, fuese declarado la tal tierra haver caydo en pena de comiso.

XXIIII. Íttem, que ninguno de los dichos nuevos pobladores puedan vender ni empeñar, alienar ni hazer donación, ni en última voluntad vel alias. directa ni indirectamente, dichas tierras ni partes de aquellas a ninguno que sea vezino ni morador de casa en Benirredrá, Daymús, Alquería de Tamarit, Piles, Palmera, Rafelsineu, Beniarjó, Palma y Ador, ço pena de comiso, de tal suerte que en todo caso que se allare haverse echo lo contrario, la tal casa y tierra ipso facto, sens cognició de causa alguna, su excelencia y sus succesores la puedan ocupar y recobrar, así como si con sentencia pasada en cosa jusgada fuese declarado la qual tierra haver caydo en pena de comiso.

Quibus quidem capitulis lectis etc.

116.

1611, juliol 10. Benumea (terme de Pego).

Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, mitjançant el seu procurador Mateu de Roda, ciutadà i habitant de Gandia, atorga la carta pobla dels llocs de Benumea, Favara i Atzeneta, situats al terme de Pego, per a vint-i-quatre pobladors.

Notari, Josep Puig.

A. ARV, Escrivanies de càmara, any 1767, exp. 52, ff. 482r-487v.

B. ARV, Reial Justícia, núm. 808, ff. 395r-402v. Còpia datada l’1 d’octubre de 1770.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas del Reino de Valencia, València, Generalitat Valenciana, 1989, doc. núm. 278.

TEXT

Die X mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos Matheus de Roda, civis, ville Gandie habitator, in presenciarum in loco de Benimea, termino ville de Pego, repertus, procurator et eo nomine illustrissimi et excelentissimi domini dompni Caroli a Borgia et Centelles, ducis Gandie, marchionis de Llombay, comitis Olive dominique dicti loci de Benimea, pro ut de mea procuratione a parte constat publico procurationis instrumento per Petrum Chela, notarium, die vigessimo sexto mensis maii proxime preterito presentisque anni millessimi sexcentessimi undecimi recepto, ex una; Jacobus Sala, Josephus Miralles filius Ludovici, Josephus Peris, Michael Sendra, filius Michaelis, Michael Sendra, pro nepos Antonii, Josephus Cardona, Jacobus Cruanyes, Cosmas Torres, Michael Rafel, Jacobus Sendra, Salvator Torra ut et tamquam pater et legitimus administrador Josephi Torra, in minori etati constituti, Josephus Bernardus Puig, filii Josephi, Bartholomeus Piera, Joannes Escriva, maior dierum, Michael Escriva filius dicti Joannis Escriva, Jacobus Olzina, Petrus Martinis, Hieronimus Cardona, Joannes Martinis, Christoforus Carpi, Michael Puig, minor, Franciscus Miro, dictus Diego, Joannes Sendra et Franciscus Serra, novique populatores habitatores in locis presentis baronie de Pego, ex altera, asserentesque et affirmantes ad presentem diem et horam fuisse convocati et congregati hostiatim in platea dicti loci de Benimea, precedente prius licencia et facultate nobis data et concessa per dictum Matheum de Roda, dicto nomine, ad efectum ut possimus nos in unum congregare et convenire ad infrascripta facienda atque tractanda, <et> esse maiorem et saniorem partem habitatorum et noviter populatorum in dicto <loco> de Benumea, esseque partem sufficientem ad presentem generalem congregacionem tenendum et celebrandum, attendentesque in presenti congregacione esse tractandum de capitulis, modo et forma cum quibus dictus excelentissimus dux Gandie, marchio de Lombay et comes Olive, dominusque et baronus presentis locis et baronie de Pego intendit et vult populare presentem locum ob expulsionem agarenorum presentis Regni Valentie virtute regii preconis in civitate Valentie sub <die> vicessimo secundo mensis septembris anni millessimi sexcentessimi noni publicato,³ vacuum et despopulatum, nobisque et aliis quam pluribus absentibus et futuris dare, tradere et concedere, convenimus inter nos, partes predictas, de capitulacione, populacione et concordia inferius exprimendis et declarandis. Ideoque, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporis hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, eis melioribus via, modo et forma quibus de iure melius et eficacius⁴ fieri possit et debeat, per nos et successores nostros quoscumque presentes, absentes et futuros, mayores et minores, cuiusvis sexus, status et condicionis existant, facimus, firmamus, inimus et contraimus capitulacionem, concordiam et presentem populacionem predicti loci de Benimea in hunc qui sequitur modum, videlicet, ego dictus Matheus de Roda, dicto procuratorio nomine, trado et concedo vobis, predictis novis populatoribus presentibus et aliis quibuscumque absentibus et futuris tanquam presentibus, notario tamen infrascripto pro omnibus illis qui interest, intererit aut interesse potest vel poterit quomodolibet in futurum legitime stipulanti et recipienti,⁵ et vestris, populacionem presentis loci de Benimea et in vassallos predicti excelentissimi domini ducis principalis mei, dicto nomine, accepto in presenti loco, modo et forma et sub capitulis et condicionibus inferius exprimendis et declarandis et non sine eis aliter nec alias ullo modo, quorum tenor sequitur et est talis:

Lo que se ordena para la población de los lugares de Benumea, Favara y Adzaneta, construidos en el término de nuestra villa de Pego:

I. Primeramente se ha de dar a cada poblador nuevo una heredat y casa, pagando censo, fadiga <y> luismo dos dineros por jornal, y diez y seis sueldos por cada casa, y la partición que abaxo se dirá en respecto de los granos y frutos.

II. Íttem,⁶ se hayan de pagar por el derecho dominical, a saber es, del azeyte al quinto, garrofa y higo y demás árboles al siseno, pagado primero diezmo y primicia.

III. Íttem,⁷ hayan de pagar por el dicho derecho del trigo y lino y demás granos, a la ochena, pagado primero diezmo y primicia.

IIII. Íttem,⁸ hayan de pagar de las viñas, assí de vino como de passa, al siseno, a saber es, el vino al duel y la passa después de hecha y enxuta, pagando primero diezmo y primicia.

V. Ítem,⁹ que todo censo, fadiga y luismo de casas y tierras hayan de pagar en dos iguales pagas en cada un año, la una en san Joan de junio y la otra en Navidad.

VI. Íttem,¹⁰ que todos los que tuvieren casa y tierras como nuevos pobladores, las hayan de conservar y conserven, a saber es, las casas a uso de buen arquitecto y la tierra a uso de buen labrador, y no haziéndolo assí caygan en pena de comiso.

VII. Ítem,¹¹ que ninguno pueda por ningún tiempo pedir licencia ni compellir a que se les dé para vender más de la metad de las tierras que se le habrán dado como nuevo poblador, sin vender juntamente con ellas la casa, a la qual hayan de estar siempre obligados la metad de dichas tierras que se les diere.

VIII. Íttem,¹² que assí el azeyte como el trigo y otros qualesquier granos que se cogieren en dichas tierras, los hayan de llevar hazer moler a las almáseras y molinos del señor, sin que ninguno les pueda llevar a otra parte so pena de sesenta sueldos y perdición de dichos frutos y granos.

VIIII. Íttem,¹³ se reservan para la señoría todas regalías como son carniserías, con el ius avituallandi, hornos, molinos, tiendas, almáseras, panaderías, tavernas y otras qualesquier que al presente son o por tiempo fueren, sin que ninguno pueda pretender lo contrario so pena de confiscación de bienes.

X. Íttem,¹⁴ que dichos nuevos pobladores estén obligados a residir personalmente en dichos lugares por tiempo de seis años, contadores del día del auto de esta capitulación adelante, con muger y familia, so pena de comiso de casa y tierras.

XI. Íttem,¹⁵ que qualquier que sacare tierra nueva y plantare en ella viña, los primeros años ocho, contadores del día que la plantare, no pague derecho ni partición alguna, y passados, pague como las demás viñas viejas según la presente capitulación, teniendo obligación de manifestar a nuestro bayle el día que la plantare y quanta tierra será, para que se sepa quando deverá el derecho.

XII. Íttem,¹⁶ que el que plantare oliveras no esté obligado a pagar derecho ni partición alguna dentro de diez y seis años, teniendo la misma obligación que arriba se declara.

XIII. Íttem,¹⁷ se les permite que puedan coxer quatro barchillas de azeytunas para sus casas con que primero pidan licencia a la persona que estará en lugar del señor.

XIIII. Íttem,¹⁸ que la parte tocante a la señoría de garrofas, almendras y otros granos, mientras no estuvieren arrendadas, las hayan de llevar a la casa de la señoría, y estando arrendado, no tengan tal obligación sino que vaya el arrendador por ellas.

XV. Íttem,¹⁹ se les concede que puedan comer ubas y fruta, ellos y su casa, con que no sea con desorden.

XVI. Íttem,²⁰ que no puedan cortar ningún olmo ni carrasca en término de Castellón y Fa[va]ra, so pena de veinte y cinco libras.

XVII. Íttem,²¹ que hayan de pagar por cada marjal que se les diere en la porsión de la heredat que se les señalare, por censo, fadiga, loismo, lo que respectivamente se les señalare en los autos de establecimiento que a cada uno de los pobladores se le hiziere, conforme la calidat y valor de la tal marjal que se les estableciere, sin tener obligación de pagar más porción ni derecho alguno de la oja y demás frutos que en ellas se hizieren, por quitar toda manera de escrúpulos.

XVIII. Íttem,²² que hayan de pagar por el derecho de la paja una sarrieta de paja cada casa, sin tener más obligación de partición, la qual hayan de dar en la hera.

XVIIII. Íttem,²³ que no puedan cortar de pie ninguna olivera ni algarrofo, ni arrancar, que no sea pidiendo licencia primero a la persona que estuviere en lugar del señor, so pena de veinte y cinco libras. Sólo se les permite que puedan cortar todo aquella que fuere en beneficio y provecho de dichos árboles, sin incurrir en pena alguna.

XX. Íttem, que todos los sobredichos capítulos y cada uno de por sí les hayan de observar y cumplir, so pena de veinte y cinco libras.

Quibus quidem capitulis lectis et per nos, dictos novos populatores superius nominatos, universitati predicti loci de Benumea representantes, iuribus nostris plenarie instructi, per nos et sucesores nostros quoscumque presentes, absentes et futuros, mayores et minores cuiusvis sexus, gradus, status et condicionis existant, habitis inter nos prius diversis colloquiis, omnes unanimes et concordes et nemine nostrum discrepante, acceptamus presentem populacionem cum supradictis capitulis, pactis et condicionibus. Promitentes per nos et succesores nostros quoscumque, ut superius dictum est, vobis dicto Matheo de Roda, civi, procuratori predicto et vestro excelentissimo principali dominoque et hero nostro in presenti loco de Benumea et successoribus suis, <esse> bonos et fideles vasallos dicti exelentissimi domini ducis in dicto et presenti loco de Benumea et omnia alia facereque ad nos pertinent et expectant. Promittentes una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, singula suis singulis referendo, presentem capitulacionem, concordiam et populacionem facere, habere, tenere contra cunctas personas conquerentes in aliquo perturbantes ad forum Valencie. Promittentesque et fide bona convenientes, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem <et vicissim>, aliquam litem accionem, peticionem, demandam vel controversiam, de iure vel de facto, in iudicio vel extra iudicium, in et super predictis et eorum singulis singula semper suis singulis referendo, ullo unquam tempore non inferre nec inferentibus consentire, palam vel oculte, directe vel indirecte, aliqua racione, casu seu causa, immo id ab aliis fieri prohibere, sub pena quingentarum librarum monete regalium Valencie, ex parte inobedienti exigendarum et parti parenti solvendarum pro pene et nomine pene; et hoc toties quoties acciderint, ratto semper hoc pacto manente, ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum ac missionum, si quas alteri partium predictarum facere conti<n>gerit contra <partem>, presentem capitulacionem, populacionem et concordiam contravenientem, solucionem, satisfaccionem,²⁴ emendam et complementum distringi, compelli seu eciam forsiari possimus per gubernatorem Regni Valencie vel alium quemcunque iudicem secularem,²⁵ tamen per partem executantem ubique eligendum, in cuius foro et examine dictam penam et supra et infrascripta solvere, attendere et complere promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, cuius foro, districtui, cohercioni et iudicio licet, non sit vel fuerit iudex noster ordinarius. Nos tamen et omnia bona nostra et predicti loci de Benumea subpo-nimus, submittimus et astringimus, nostro proprio foro quo ad hec penitus renunciando, et legi: «Si convenerit», foro «De iurisdiccione omnium iudicum»,²⁶ <dicenti> iudicium iudiciis de quo sit conventum et in quem iurisdiccio est quoquomodo p<r>orrogata, vel ei²⁷ consensus habitus, ante littem contestatam, posse revocari, et quicunque alteri fori²⁸ declinatorie, fiantque inde per eum, de et pro premissis omnibus et singulis, supra et infrascriptis, execucio, vendicio et distraccio bonorum omnium mobilium et inmobilium, privilegiatorum et non privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua [li]belli oblacione, littis²⁹ contestacione et alterius iuris solempnitate, sed sola exhibicione et demonstracione presentis publici instrumenti³⁰ aut eius exempli, quod valere volumus, et vim obtinere sentencie diffinitive in rem iudicatam, transacte, a qua ulterius appellare vel supplicare non licet, nec observetur in hiis nec observari oporteat aliqua iuris solempnitas, imo dicta pignora, execucio, vendicio et distraccio bonorum omnium predictorum fiant et fieri valeant pro ut in execucionibus fiscalibus fieri est assuetum, et de condempnacione pene quarti, de qua retroclamum extitit subsecutum, omni iudiciario ordine pretermisso; nec admitamur nec admiti possimus ad aliquam allegacionem, provicionem et recursum, imo ad excludendam omnis calumpnie et diffugii materiam per pactum especiale predictum, estipulacione qua supra vallato.³¹ Renunciamus scienter et expresse omnibus dilacionibus, excepcionibus, deffencionibus, allegacionibus, prosecucionibus et renunciacionibus iustis, frivolis et iniustis, et iuri etiam appellandi, prosequendi et recurrendi et omni alii iuri, foro, legi et opinioni premissis obvianti<bus>. Addicientes et ex dicto pacto concedentes, una pars nostrum alteri et altera alteri, quod liceat variare iudicium, accionem et execucionem in quacunque parte execucionis et in puncto in quo sit, tam in personis iudicum³² et <in> conventorum quam in bonis nostris racione contentorum in hoc instrumento; et hoc quoties parti executanti placuerit sine dampno, sumptibus,³³ missionibus, interesse et expensis parti nostrum predicte, imo ille nostrum quem magis duxerit executandum, solvat et solvere teneatur missiones quascunque contra ipsum factas. Renunciantes legi, foro sive iuri dicenti quod uno de duobus vel pluribus correis³⁴ convento non possit contra alios correos³⁵ vel simul obligatos procedi, donec primitus conventi bona sint discussa et ipse inventus fuerit non solvendo, et omni alii iuri premissis obvianti. Renunciantes pacto speciali, solempni stipulacione interviniente, atque jurantes ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia, manibus nostris dexteris corporaliter tacta, quod pro predictis omnibus et singulis supra et infrascriptis, non litigabimus nec proponemus³⁶ aut proponi faciemus, una pars nostrum³⁷ alteri executanti, aliquas raciones, excepciones, deffenciones, malicias et difugia,³⁸ mandato executorio quod virtute huius instrumenti emanatum fuerit. Insuper, [vigore] dicti pacti et iuramenti, [promitimus] una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod non impetrabimus nec impetrare³⁹ possimus, directe vel indirecte, a domino nostro rege aut <a> domina regina, eius consorte, aut ab eius locumtenenti⁴⁰ generali aut ab aliqua alia persona eclesiastica aut seculari de his potestatem habenti, aliquod rescriptum gratie,⁴¹ elongamenti, supersedimenti, inhibicionis, reservacionis, edicti, guidatici,⁴² mandati, precum, cominacionum, induccionum aut quidquam aliud, in generali vel speciali, quibus aut quo ea que in hoc continentur \instrumento elongari, auferri,⁴³ diferri aut/ quomodolibet inpediri possint; et ipsis impetratis, non utemur eciam si talia concederentur motu proprio principis aut eius mera liberalitate aut potestatis⁴⁴ plenitudine, aut alia quavis causa cogitata vel incogitata, expedienti vel necessaria, principi aut reipublice, aut quidque aliud in⁴⁵ generaliter vel specialiter concederetur, eciam <si> nobis nescientibus⁴⁶ aut non procurantibus; si orum autem contrarium nos aut nostri fecerimus aut fecerint, quod absit, ultra penam periurii <in> penam dictarum quingentarum librarum monete predicte incidamus et incurramus, incidant et incurrant, parti parenti et obedienti dandorum et solvendorum, et a parte inobedienti et presentem capitulacionem, populacionem et concordiam contravenienti prodesse non possint et contradicenti, exigendarum, pro pena et nomine pene, ac eciam pro dampno et interesse eiusdem partis parentis et obedientis, de quaquidem pena similis fiat execucio ut superius dictum est. Et nihilominus predicta⁴⁷ videlicet rescriptum, elongamentum, supersedimentum, inhibicio, reservacio, guidaticum, mandatum, preces, cominaciones, inducciones nullius sint valoris <et> eficacie; imo ea omnia et singula carere volumus viribus et effectu taliter⁴⁸ quod presentem concordiam contravenienti prodesse non possit, nec parti parenti et obedienti obesse modo aliquo seu nocere.⁴⁹ Pro quibus omnibus et singulis rattis et firmis semper habendis, tenendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars⁵⁰ nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et iura nostra et cuiuslibet nostrum in solidum, mobilia <et inmobilia>, privilegiata et non privilegiata, habita et habenda ubique. Renunciantes ex pacto beneficiis cedendarum ac dividendarum accionum, novarum <ac> veterum constitucionum, epistole Divi Adriani, legique ac foro Valencie: «De principali prius conveniendo», et legi: «Unde queritur», foro: «Conmodati», et omni alii quilibet iuri et foro contra hec venientibus quovis modo. Et nomine mulierum presentis loci de Benumea, certificati per notarium infrascriptum de omnibus iuribus earumdem et signanter de beneficio senatusconsulti Velleyani, virtute iuramenti per nos superius prestiti, renunciamus dicto beneficio senatusconsulti Velleyani, dotibusque et sponsaliciis earundem et omni alii cuilibet iuri et foro in favorem mulierum quomodolibet introducto. Et nomine minorum renunciamus, virtute iuramenti per nos superius prestiti, beneficio minoris etatis et restitucionis in integrum et omni alii iuri, foro premissis obviantibus quovis modo.

Quo fuerunt acta in loco Benumea, termini ville de Pego, die decimo mensis iulii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo undecimo.

Sig+num mei Mathei de Roda, procuratoris predicti, concedentis et dicto nomine firmantis.

Sig(++++++++++++++++++++++++++)na nostrum, predictorum noviter populatorum acceptantium, qui hec omnia singula suis singulis referendo laudamus et aprobamus et ad suum debitum finem et effectum produci volumus tamquam ex nostra certa sciencia et libera voluntate firmata.

Testes huius rei sunt Franciscus Periz et Andreas Puig, de Pego, in dicto loco de Benumea reperti.

In quorum fidem et testimonium ego, Josephus Puig, auctoritate regia notarius per totam terram domini nostri regis Philippi, hic meum solitum artis notarie appono sig(+)num.

Sig+num Puig, constat de supraposito in presenti pagina unde legitur «un».

117.

1611, juliol 10. Bèlgida.

Vicent Bellvís, lloctinent general de la tresoreria del Regne de València i senyor de les baronies de Bèlgida, Montes i Suagres, atorga carta pobla a la vila de Bèlgida per a cent pobladors.

Notari, Nofre Blai Borja.

A. ARV, Reial Justícia, núm. 795, ff. 21v-28v. Còpia simple de 1739 a la cort del justícia civil de València, a partir d’una còpia feta el 20 d’abril de 1707 per Gaspar Domingo Devesa, notari de Xàtiva.

Edicions:

a. Jornet Perales, M., Bélgida y su término municipal, València, Imp.Vives Mora, 1932 (reed. facsímil, 1973), pp. 358-375. Edició parcial, ja que tradueix la part en llatí al castellà.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 279.

TEXT

Die X mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Vincentius Bellvis, locumthenens generalis tesaurarii civitatis et Regni Valentie, dominusque ville et baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres, in presenti Regno Valentie constructarum, in dictaque villa repertus, ex una; Michael Sesplugues, justitia dicte ville, Anthonius Matheu, Joannes Tormo, Michael Mico, jurati dicte ville de Belgida, Anthonius Sent Pere, Nicolaus Marti, Joannes Tormos, mayor dierum, Josephus Exea, Joannes Gacet, Vincentius Senta Maria, Michael Soler, Gregorius Soler, Petrus Orient, Jacobbus Capcir, dierum minor, Natalis Perez, Joannes Sanz, Alonsius Rodriguez, Gaspar Lorens, Petrus Senta Maria, Petrus Boveda, Hieronymus Tormo, Franciscus Luna, Stephanus Sancho, Joannes Carrasco, Joannes Aznar, Petrus Albert, Bartholomeus Maestre, Vincentius Sanz, Joannes Esplugues, Joannes Tormo el Roig, Michael Giner, Joannes Matheu, Ludovicus Joan, Jacobus Capsir, dierum minor, Franciscus Soler, Gaspar Abad, Anthonius Joannes Luna, Franciscus Albert, Petrus Carratala, Andreas Sanchis, Franciscus Macip, Vincentius Gisbert, Petrus Pont, Joannes Pla, Anthonius Albert, Joannes Vañon, Baptista Perez, Genesius Roig, Franciscus Perez, Petrus Sanz, Vincentius Esteve, manyanus, Franciscus Costa, Silvester Molla, Bartolomeus Barrera, Bartholomeus Dura, Petrus Mico, Jacobbus Jornet, Petrus Luxan, Simeon Aznar, Bernardus Gabarda, Bartholomeus Perez, Nicolaus Mico, Vincentius Esteve, Petrus Colomer et Jacobbus Company, omnes residentes in dicta villa de Belgida, parte ex altera, coniuncti et congregati in porta palatii dicte ville de Belgida, ubi pro negotiis tractandis universitatis dicte ville de Belgida soliti sumus convocari et congregari. Quia de ordine et mandato domini nostri regis Philippi tertii, feliciter regnantis, cum regia pracmatica publicatta in presenti regno Valentie sub die vigesimo secundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo nono, fuerunt expulsi et banditi a presenti Regno Valentie et a regnis Hispanie omnes sarraceni presentis regni, qua de causa dicta villa de Belgida fuit despopulata, eo quia vasalli, vicini et habitatores illius erant sarraceni. Et itta, ego dictus don Vincentius Bellvis, cum suma diligentia, tam pro conservatione jurisdictionis per foros presentis regni mihi tamquam domino dicte ville concesse, quam pro meo interesse et in dicta villa succesorum et creditorum, dictam villam de personis christianis popullare curavi⁵¹ et itta fuit iam populatam de predictis residentibus. Et cum sit iustum dictas domos et terras dicte ville stabillire et in enphiteosim vobis, supradictis residentibus in dicta villa, dare, eo quia eas infulquetis, cultivetis et in eis laboretis, et emmolumenta <et> redditus mihi et succesoribus meis tanquam boni vassalli et in emphiteosim pareatis et solvatis, convenimus de conservatione et stabilimento domorum et terrarum et alliarum rerum dicte ville et mihi, domino illius, pertinentium, in modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus:

I. Primo, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor de dita vila de Bèlgida, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que tots los nous pobladors, ans que se’ls facen los establiments de les casses y terres y demés possesions, se hajen de avasallar y prestar los homenatges y jurament de fidelitat a dit don Vicent Bellvís, senyor de dita vila y baronia, y a sos successors, de la manera que de justicía estan obligats com a tenint en dita vila y baronies tota la jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi, sotsmetent-se a son for e jurisdicció, a fer dret així civil com criminal en poder de aquell y dels jutges nomenadors per aquell, en primera y les demés instàncies que conforme a furs y privilegis del present regne poden y dehuen semblants senyors tenint tota la jurisdicció. E noresmenys, regoneixeran a dit senyor y a sos succesors per senyors directes de totes les casses, terres y posecions que els seran establides, ab totes les preheminències y drets que semblants senyors directes gozen y tenen, ab dret de fadiga, cens y lluysme segons desús se dirà.

II. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors hajen de fer residència personal y contínua en dita vila y baronia, en sa cassa y família; y si estaran per espay de sis messos contínuos sens residir en aquella, sens llicència del senyor, puixa lo dit senyor llevar-los les casses y terres y donar-les a la persona que ben vist li serà, essent cas de comís per pacte y haver-se consolidat la senyoría útil ab la directa, sens ningun gènero de procés.

III. Íttem, és estat pactat que per temps de quatre anys, contadors del present dia en avant, no puguen vendre ningú de dits pobladors casses ni terres, y si se’n volguessen anar, se’ls hajen de refer-li les millores hauran fet en dita heretat.

IIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y sos succesors tinguen obligació cascú de cultivar ses terres a ús y costum de bons llauradors, y les casses conservar-les habitables a ús de bon enphiteuta. Y deixant les terres incultes per temps de tres anys consecutius, y les casses inabitables sis mesos, sia cas de comís, sens que haja de precehir interpelació ni altra diligència alguna. Y si algú hi agués que deixàs de cultivar part de les terres de sa cassa, deixant-les incultes dits tres anys, puixa lo senyor donar aquelles de guaret y reguaret a la persona que ben vist li serà o comisar-les.

V. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors ni sos succesors, en lo temps que puguen vendre dites casses y haciendes, no les puguen vendre sinó a persona que haja de fer cap de cassa en dita vila, si no fos ab llicència. E venent a persona que no fasa dit cap de cassa, ipso facto sia cas de comís. Lo qual comprador, sent foraster, tinga obligació, dins dos mesos després de la compra, portar sa cassa y família a la present vila, sots pena de comís.

VI. Íttem, és estat pactat que si contra la pressent capitulació lo dit senyor o sos succesors, o algunes o alguna persona, donàs llicència, la tal o tals no puixen ser tretes en consecuència ni al·legar possesió alguna per ninguna subtilitat, sinó que les tals llicències totstemps se entenguen fins tant que lo dit senyor voldrà y li pareixerà.

VII. Íttem, és estat pactat que en crear y elegir justícia y lochtinent de justícia, jurats, mustazaf y demés officials se haja de tenir esta orde: per a fer jurats, lo justícia y jurats que seran, per a fer jurats nous, facen nòmina de dotze persones, nomenant-ne cascú de les tres, y esta nòmina o memorial la donen o imbien al senyor a hon estarà, com no sia fora el regne, de les quals dotze persones puixa, si li pareixerà, mudar-ne quatre, nomenant-ne altres quatre en lloch de aquelles y, corregida la nòmina per dit senyor, se hajen de fer dotze redolins en presència del procurador general del dit senyor y de dits justícia y jurats, y possats aquells en un vas de aygua y ben mesclats, estant dit vas de aygua tapat, posse un chich la mà y menetge aquells cada vegada que haja de traure redolí, y de hu en hu en traga tres; y estos, en presència de tots, desfasa lo procurador general y els lligca, y dits jurats imbien al senyor los noms dels tres per a què lo gradue, qui haja de ser jurat en cap, segon y tercer. Y per a fer justícia y mustazaf, fen-ne aquells com és ús y pràctica, justícia a Nadal y mustasaf a sent Miquel, nomenant-ne huyt en la forma sobredita los dits justícia y jurats y, imbiada dita nòmina al senyor, ne puga llevar tres y afigir en lloch de aquells altres tres, y de tots los huyt se’n hajen de traure tan solament dos, com està ya dit, y de aquells nomene justícia lo senyor lo qui li pareixerà dels dos; y per a mustasaf se fasa de la mateixa manera y orde que el justícia. Y lo lochtinent de justícia lo facen de paraula lo procurador general y lo justícia; y si no concordaran en la persona, cada hu en nomene hu y els posen en redolí y es traguen com està susdit, fent lo primer que exirà. Y si·s farà lochtinent de mustasaf, se guarde lo mateix orde. Y així mateix, dits justícia y jurats facen dotze consellers y lo senyor puixa corregir-ne quatre y posar-ne altres quatre en lloch de aquells; y que lo justícia, jurats, lochtinent, mustasaf, consellers y qualsevols altres officials hajen de prestar los juraments en poder del senyor o de son procurador general. Y si lo justícia, jurats y senyor o procurador general concordaran en fer officials, puguen de paraula fer-los, sens perjuhí del present capítol, y per ningun temps se puga traure en conseqüència.

VIII. Íttem, és estat pactat que lo justícia de la present vila y baronia, o son lochtinent en ausència o enfermetat de aquell, tinga tota la jurisdicció civil, si à menester, per a exercir y administrar justícia de la manera que fins huy se ha usat en la pressent vila e baronia, ohint de justícia y tenint cort en los lochs acostumats, ab asesor y escrivà que lo senyor tindrà nomenat per ser senyor com és de dita cort, y escrivà. Ab què, de les provisions y sentències farà y donarà, qualsevols dels litigans puguen fer via de greuge, recurs o apelació, o de qualsevol altra manera recórrer al procurador general del senyor, y de aquell al dit senyor, de manera que per furs, pracmàtiques o privilegis del present regne està dispost.

IX. Íttem, és estat pactat que lo dit justícia, lochtinent ni demés officials, en casos criminals no tinguen jurisdicció ninguna sinó tan solament lo senyor de la present vila y baronies, o son procurador general, el qual en primera y segona y en qualsevols instàncies conega de qualsevols cosses a voluntat de dit senyor y no de altra manera. Y dit justícia y lochtinent, per bon regiment y administració de justícia, tinguen obligació de rondar dita vila y térmens de aquella de nit y de dia y sempre que sia menester, capturant qualsevols delinqüents; y per a dits effectes, dits justícia y lochtinent y demés officials puguen manar, a qualsevols vehins y habitadors de dita vila y térmens de aquella, los acompanye<n>, donen favor y auxili, imposant-los les penes que ben vist los serà, així pecuniàries com corporals, la execució de les quals haja de fer lo senyor o lo procurador general, executant-les com ben vist li pareixerà. Y si ja lo dit justícia no tingués comisió particular de dit senyor, lo qual dit senyor puga donar y revocar a son beneplàcit.

X. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor, en los deutes li deuran sos vasalls y pobladors, les execucions sien promptes, comensant a penyores, així dels deutes que per rahó de dita capitulació tindran obligació de pagar los dits vasalls, com de penes y de regalies y de qualsevol manera de grans y demés drets y coses que li deguen, com a béns fiscals y reals se sol y acostuma fer.

XI. Íttem, és estat pactat que dit senyor se reserva per a si y a sos succesors los bovalars de dita vila y baronia, que és la partida de Facicampo, dels lochs y baronies de Muntis y Suagres, y los herbatges així de la serra com del terme general de dita vila e lochs e baronies, per a vendre’ls o arrendar-los a qui ben vist li pareixerà, donant facultat als vehins vasalls de dita vila per a què puguen portar dits sos ganados fora de dit bovalar y de la horta de dita vila, lochs y baronies, sots les penes a dit senyor o a sos succesors ben vistes, en la qual veda no se entenguen les cavalcadures.

XII. Ítem, és estat pactat que de tot clam que es posarà, així contra malfactors com contra cavalcadures y qualsevol gènero de bestiars, de les terres dels vehins y habitadors de la present vila, la pena de dit clam se haja de dividir entre lo senyor, y lo amo de dita terra e lo guardià, per iguals parts; y si lo amo el posarà, sia la pena de aquell y del senyor, açò entès que si lo dany serà en oliveres de la senyoria, encara que la terra sia de particular, la pena sols sia del senyor.

XIII. Íttem, és estat pactat que tots los vehins, habitadors y vasalls de la present vila hajen de pagar y tinguen obligació de pagar al senyor que huy és y per temps serà, perpètuament, per cascuna cassa eo portal de les que huy hi à y de les que se obriran en lo esdevenidor, vint sous de cens, fadiga y lluïsme en lo dia y festa de sant Miquel, ab tot dret emphitèutich.

XIIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y los succesors de aquells e los vasalls que per temps seran en dita vila y baronies, perpètuament, hajen de partir ab dit senyor tots los fruyts de forment, ordi, avena, adacza, panís, lli, llegums e hortalizes y tot y qualsevol altre gènero de grans, herbes de qualsevol espècie sien que es culliran y per temps se faran en les hortes, barranchs y argoleges y terres que de qualsevol manera es reguen y per temps se regaran, al quart, ço és, una part per a el senyor y les tres per a el vasall, la qual part del senyor dit vasall la ha de portar als graners y puestos que se acostumen posar, així en la cassa del senyor com en qualsevol cassa que lo senyor senyalarà en la present vila, francament. E dóna facultat dit senyor per a què qualsevol vasall puixa fer fins un quart de fanecada de hortaliza per a sa cassa, de la qual lo senyor puixa cullir també per a sa cassa, sens partició.

XV. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors y sos succesors, vasalls y habitadors en la present vila, tinguen obligació y hajen de partir ab lo senyor que huy és y per temps serà tots los grans de forment, ordi, avena, espelta, centeno, gauda, barrella, çafrà, matafaluga y altres qualsevols gèneros de grans, cullites, llins, herbes, a la sisena, ço és, la una part per al dit senyor y les cinch parts per a els vasalls, la qual part tocant al senyor, dits vasalls la hajen de portar al graner de la cassa del dit senyor y als puestos a hon se acostumen posar, francament.

XVI. Íttem, és estat pactat que els dóna facultat a dits nous pobladors e vasalls que per temps seran, per a què puixen fer en ses heretats fins dos fanecades de alfals per a cascú de aquells, pagant per cascuna fanecada al senyor que huy és y per temps serà dos sous y sis diners en lo dia y festa de sant Miquel; y si vendran dita herba fora de la present vila, hajen de pagar lo quart del preu que vendran.

XVII. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors e los vehins e vasalls de dita vila que són o per temps seran, hajen de partir tota la palla de sa cullita, així de les terres del rech com del secà, a la sisena, ço és, la una part per a el senyor y les cinch parts per a el vassall, la qual palla haja de pendre lo senyor en lo paller, quant li pareixerà, dels que faran paller en sa perfecció, y el que no farà paller haja de portar la part del senyor a la palliza de la cassa de la senyoria francament.

XVIII. Ítem, és estat pactat que los dits nous pobladors que huy són y los vasalls que per temps seran tinguen obligació y hajen de partir tots e qualsevols fruyts de qualsevol gènero de arbres, així de horta com de secà, que huy són e per temps seran, al terz, ço és, dos parts per a el vasall y una per a el senyor, en esta forma: que lo oli se haja de partir, fet que sia y clar, en la almàcera, triant lo senyor la part que li pareixerà; les moreres, en los arbres, exceptant les garrofes y figues les quals se hajen de partir: les garrofes que es culliran en les garroferes, així de horta com de secà, se hajen de partir seques que sien a hon lo senyor voldrà, les tres parts per a el vasall y la quarta per a el senyor; y les figues se hajen de partir seques que sien, així de horta com de secà, a la sisena, ço és, cinch parts per a el vasall y una per a el senyor; y dels arbres de fruyta que no es farà diners ni grangeria, cullguen aquella per a sa casa, lo vasall y també lo senyor, sens partició alguna; y si farà grangeria, se haja de partir ab dit senyor al terç, com dit és dels demés arbres.

XIX. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors y los vasalls que per temps seran hajen de pagar y partir ab lo senyor a la sisena del fruyt de les vinyes, ço és, si fan pansa, seca que sia y pagat lo delme, de sis arrobes una, ço és, cinch per al vasall y la una per a el senyor; y si fan vi, així del mosto com del prensat y repremut, de sis cànters hu, ço és, los cinch per a el vasall y lo hu per a el senyor, al duell, la qual verema se haja de fer en los cubs de la senyoria y, la part tocant al senyor, lo dit vasall la haja de portar a la cassa o puestos que el senyor senyalarà francament. Y de les vinyes que novament plantaran, los primers set anys sien franchs de dita partició.

XX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor dóna llicència e permís, als dits vasalls que huy són e per temps seran, per a cullir les olives verdes o negres per a adobar per a ses casses y servici, fins tres barcelles, sens partició alguna, y si més ne culliran, ne hajen de pagar la part a la senyoria; ab què el temps que les cullguen o lo dia que les culliran, hajen de manifestar-o a dit senyor per a què les asente y mesure, per aquell temps de fer lo oli lo senyor cobre y es refasa de la part.

XXI. Íttem, és estat pactat que dit senyor establirà a cascú de dits nous pobladors, per a ells y als seus, en los càrrechs y censos damunt dits y ab les obligacions infrascrites, les casses y terres que cascú de aquells té encomanades fins en número de cent casses y heretats, eo les que millor y més comodament li pareixerà fer, a son beneplàcit. Y los arbres que en cascuna terra que se’ls establirà, sien de qui tindrà lo sòl de la terra, de manera que ningú del dia del establiment en avant puga tenir senyoria en ningun gènero de arbres que lo sòl de la terra no li sia establida, de tal manera que ningú tinga arbres en terra de altri, y exceptant les oliveres de les partides de la Pedrera y Alfonya.

XXII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor es reserva per a ell y a sos succesors tots los arbres de oliveres y garroferes de les partides de Muntis y Suagres y Beniprim y la Plana, les quals en ninguna manera vol ni entén donar a partició, ans aquell se reserva per integrum per a aquell y a sos succesors com fins huy són estats, no obstant les terres hon aquelles estan plantades estiguen acomanades y se hajen de establir y se establixquen als vehins vasalls de dita vila, no obstant lo contengut en lo antecedent capítol. Y així mateix, se reserva dit senyor, per a ell y als seus, tots y qualsevol gènero de arbres silvestres y que no fan fruyt de partició que estan en totes les terres e térmens de dita vila y baronies, per a el que ben vist li serà, los quals ningú de aquells gozen ne presumeixquen tallar sots les penes a dit senyor ben vistes.

XXIII. Íttem, és estat pactat que qualsevol dels vasalls e vehins de dita vila y baronies que tindran horta y algoleges en qualsevols dels barranchs dels dits térmens, tinga obligació de fer y conservar los azuts y cèquies, com se solia fer en temps dels moriscos; y no fent-ho, puixa qualsevol dels interesats fer instància al senyor o a son procurador general, o al mustasaf de dita vila o al cequier, manant als interesats y regants de dites cèquies y azuts netegen y conrreen aquells, y si menester és, lo facen de nou, ab les penes necessàries. Y lo senyor que huy és y per temps serà, per son propi interès puga fer als dits interesats, ab les penes a aquell ben vistes, dits azuts y cèquies sempre que menester serà, y si li pareixerà ho puga fer fer a altres persones a gastos de dits regants, açò és entès que sia en anys que hi aja aygua per a regar, que no sia més lo treball que el benefici.

XXIIII. Íttem, és estat pactat que tot lo fem que es farà en les casses y corrals de dits vasalls y en les eres, terres y en qualsevol part del térmens generals de dita vila y baronia, se haja de posar en les terres que dits vasalls tindran en los dits térmens, sots les penes a dit senyor ben vistes.

XXV. Íttem, és estat pactat que de totes les vendes, donacions y transportacions y de qualsevol gènero de actes que·s faran, hajen de pagar lluïsme a dit senyor, a dos sous per lliura, y mig lluïsme a sou per lliura, exceptats los que conforme a furs del present regne no deu lluïsme.

XXVI. Íttem, és estat pactat que totes les dites particions de grans, fruyts, herbes y cullites que dits vasalls han de fer y respondre a dit senyor, segons està dit en los presents capítols, sien cens ordinaris ab fadiga y lluïsme de totes les dites terres, ab plen dret emphiteòtich, pagadors in perpetuum en los deguts terminis.

XXVII. Íttem, és estat pactat que los vasalls tinguen obligació de tenir netes y conreades les cèquies y azuts de les cèquies de la vila, los quals, sempre que menester serà, hajen de netejar aquelles juntament ab los brasals y escorredors de aquelles. Y si algunes obres seran menester, lo senyor haja de donar mestre, y la calz que serà menester, a ses costes, y lo demés de manobres y pertrets los vasalls; y si alguna fusta de pi sia menester, haja lo senyor de donar-la francament. Y la bassa y cèquia de dit molí se haja de conrear y netejar a despeses comunes del senyor y regants de dita cèquia.

XXVIII. Íttem, és estat pactat que totes les pesses que lo senyor haja de menester en la almàcera, així cruxeres, bigues, riglons, safes, templeres, fusells, anous y demés peces, qualsevol que sien, tinguen obligació los vasalls de portar, les que seran menester, francament, y si se han de comprar, lo senyor les haja de pagar.

XXIX. Íttem, és estat pactat que la soldada o soldades dels guardians y ministres hi aurà en la present vila, se haja de pagar de la mateixa manera que fins huy se ha acostumat, que és, tr<a>ent, ans de delmar ni partir de tot muntó, lo guardianatge; y si serà menester augmentar dit guardianage per a haver de possar algun altre, sia de la mateixa manera que està dit, lo qual guardià haja de posar y despedir lo dit senyor, sens entrometre’s los dits officials ni vasalls.

XXX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor se reserva totes les regalies de la present vila per quant totstemps són estades sehues, ço és, molí, tendes, forn, almàcera, carniceria, taverna y fleca, hostal, teular, saboneria y qualsevol altre que hi aurà y de present hi aja, y que no se’n facen de noves ni se’n puguen fer que no sien del senyor.

XXXI. Íttem, és estat pactat que ningú dels vasalls puga, havent-hi aygua bastant en lo molí, puga anar a moldre fora la vila, ni menys anar a coure a altre forn, sots les penes a dit senyor ben vistes li sien, havent-hi recapte en dites regalies.

XXXII. Íttem, és estat pactat y se prohibix que ningun vasall ni poblador puixa vendre vi per menut si no és a cànters y mig cànters, y no a quartes ni miges quartes, ni tampoch oli si no serà a arrobes y miges arrobes, y açò entès que lo dit vi y oli sia de sa cullita, perquè si no, en manera alguna es puga vendre sinó en la taverna del senyor y lo oli en la tenda. Y així mateix, dits vasalls no puguen vendre en ningun dia ninguna manera de peixca salada, vi, arroz ni ninguna altra cosa tocant a les tendes; y los forasters que portaran dites provisions, així de vi com de coses de tenda, solament puguen vendre cada semana un dia lo vi francament, y les demés coses de tenda pagant dos diners al tender conforme és ús y pràctica.

XXXIII. Íttem, és estat pactat que ningun vasall puga traure de la present vila ni térmens de aquella ninguna manera de olives verdes ni adobades, ni anar a fer oli fora de la almàcera de la senyoria, sens llicència del senyor, sots pena de vint-y-cinch lliures per cada vegada que se’ls provarà haver-o fet. Y així mateix, no·s puga traure raïm per a vendre fora la vila, ni en aquella ni ninguna altra cosa de fruits que lo senyor hi tinga dret, sens llicència, sots la mateixa pena.

XXXIV. Íttem, és estat pactat que qualsevol persona que voldrà fer teula y rajola en lo teular del senyor li haja de pagar son dret, que és, de deu peces, una, o lo que es concertaran conforme la manera de obra es farà.

XXXV. Íttem, és estat pactat que ninguna persona puga tocar ni tallar pi ningú, chich ni gran, que sia vert, ni fer carbó, sens llicència del senyor sots pena de vint-y-cinch liures; y si es cremarà algun pinar per descuyt o en altra manera, encórreguen en dita pena y pagar tot lo dany conforme se estimarà per persones expertes. Y dels arbres que se secaran de qualsevol gènero que sien, tinguen obligació dits vasalls de arrancar-los, prenint les rames y deixant la soca per a el senyor.

XXXVI. Íttem, és estat pactat que si lo senyor haurà menester algun arbre de olivera per a obres de molí, almàcera o en qualsevol altra part, lo puga tallar a hon lo trobe sens pagar cosa alguna al amo de qui serà dit arbre.

XXXVII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor veda ab lo present capítol que ninguna persona de la present vila, ni fora de aquella, puga fer cendra en lo present terme des de los corrals que estan en la partida del Atarcó fins al peu de la serra, ni cazar ningun gènero de caza sens llicència de dit senyor, sots les penes que ben vistes li seran.

XXXVIII. Íttem, és estat pactat que per ningun temps ningun vasall ni poblador en dita vila ni baronia goze ni presumeixca disimalar ni tallar oliveres ni garroferes, si no és ab expresa llicència y coneixensa de dit senyor que huy és y per temps serà, sots pena de vint-y-cinch liures per cascuna vegada que lo contrari farà y altres penes al dit senyor ben vistes. Y quant se disimalarà ab dit orde y llicència del senyor, se haja de partir tota la llenya que es disimalarà, tallada que sia, les dos parts per a el vasall y la una part per a el senyor; y si es farà carbó, es partixca fet que sia lo carbó en lo modo desusdit.

XXXIX. Íttem, és estat pactat que dit senyor que huy és y per temps serà, o son procurador general, segons la occurrència del temps y la freqüentació de casos o delictes que es faran o cometran, y per a la bona administració de justícia, per a les cobrances y regalies al senyor pertanyents y per a altres casos a son arbitre, puixa imposar les penes així peccuniàries com corporals que ben vist li serà, y fer qualsevols crides y preconizacions sens que de dita imposició de penes se puga apelar, recórrer o proclamar.

XXXX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor y los seus que perpètuament seran de dita vila y baronies, tinguen llíbera facultat de asumir-se y evocar-se qualsevols causes, així civils com criminals, que seran pendents o de nou se tractaran davant lo justícia de dita vila y baronia, en qualsevol punt estiguen.

XXXXI. Íttem, és estat pactat que dits vasalls que ara són y per temps seran no puguen valer ni usar de estatuts, ordinacions algunes que primerament no sien decretades, aprobades, ratificades y concedides per dit senyor y los seus que per temps seran, ni puguen interposar ningunes penes pecuniàries ni fer taches entre si sense expressa llicència de dit senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes. E així mateix, no·s puguen juntar a tenir ni fer concell general que primerament no es demane y se obtinga llicència de dit senyor, declarant-li, al demanar-li aquella, les coses que se han de tractar, en lo qual consell general no puguen proposar altres coses⁵² sinó los que aquells hauran manifestat a dit senyor, sots pena de dos-centes lliures y altres penes que de justícia seran dispostes, per cascuna vegada que lo contrari faran.

XXXXII. Íttem, és estat pactat que dits vasalls no tinguen obligació de pagar ninguns censals, així dels que los vehins de dita vila responien, carregats per sos obs, com dels carregats per obs del senyor.

Iddeo, tractata inter nos executioni deducendo et omnia supradicta promissa adimplendo, scienter etc., tenore presentis etc., ego dictus don Vincentius Bellvis, dominus dictae villae et baroniae de Belgida, Muntis et Suagres, de novo stabillio et in emphiteosim perpetuam concedo, trado seu quasi trado vobis, dictis Michaelli Sesplugues, Anthonio Matheu, Joanni Tormo, Michaelli Mico, Anthonio Sempere, Nicolao Marti, Joanni Tormo, maiori dierum, Josepho Exea, Joanni Gacet, Vincentio Senta Maria, Michaelli Soler, Grogorio Soler, Petro Orient, Jacobbo Capcir, dierum minori, Natali Perez, Joanni Sanz, Alonsio Rodriguez, Gaspari Lorens, Petro Senta Maria, Petro Poveda, Hieronimo Tormo, Francisco Luna, Stephano Sanchiz, Jeronni Carrasco, Joanni Aznar, Petro Albert, Bartholomeo Maestre, Vincentio Sanz, Joanni Sesplugues, Joanni Tormo el Roig, Michaelli Giner, Joanni Matheu, Ludovico Juan, Jacobbo Capcir, dierum maiori, Francisco Soler, Gaspari Abat, Anthonio Joanni Luna, Francisco Albert, Petro Carratala, Andree Sanchiz, Francisco Macip, Vincentio Gisbert, Petro Pont, Joanni Pla, Antonio Albert, Joanni Vanyon, Baptiste Perez, Genesio Roig, Francisco Perez, Petro Sanz, Vincentio Esteve, manyano, Francisco Costa, Silvestri Molla, Bartholomeo Borreda, Bartholomeo Dura, Petro Mico, Jacobbo Jornet, Petro Luxan, Simoni Aznar, Bernardo Gabarda, Bartholomeo Perez, Nicolao Mico, Vincentio Esteve, Petro Colomer et Jacobbo Company, vassallis, vicinis et habitatoribus dictarum villae <et> baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres, presentibus, acceptantibus, et vestris, domos et terras meas quas habeo in dicta villa et baronia de Belgida, Muntis et Suagres, in territoriis et terminis illius, cum censibus, pactis, partitionibus fructuum, capitulis et conditionibus supradictis et non aliter nec allio modo. Et quod in dictis domibus et terris vos et vestri non eligatis, proclametis nec elligere nec proclamare positis allium dominum directum et judicem nisi me et meos succesores quoscumque, et judices quos ego et mei elligerimus et delegaverimus, sub pena commisii, et non recurretis vos nec vestri successores ad allium judicem sub dicta pena comisii. Et vos et vestri teneatis ac teneantur mihi et meis anno quolibet solvere fructuus, census, redditus, emmolumenta in supradictis capitulis specificata et contenta et in terminis et forma contentis, quod stabillimentum etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum adquisitorum, ad bene meliorandum et non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, partitionibus, pactis et conditionibus supradictis et non aliter nec alias nec allio modo. Et promitto vobis et vestris per me et meos facere, habere, tenere dictum stabillimentum et contra illud minime <venire>, palam vel oc-culte, alliqua racione et causa, sub obligatione bonorum et jurium meorum etc. Ad hec autem nos, supradicti omnes vicini et habitatores et vasalli dictae villae et baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres, acquirentes sive recipientes a vobis, supradicto don Vincentio Bellvis, domino nostro, predictas dommos et hereditates et dictum stabilimentum per vos nobis factum, cum pactis, obligationibus, partitionibus fructuum, censibus, regaliis et aliis obligationibus desuper recitatis et enarrati<s>, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dictae villae et baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres et singularium personarum illius, vobis dicto don Vincentio Bellvis, domino predicto, presenti et acceptanti, et succesoribus vestris in dicta villa, facere, habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto stabilimento et in capitulis et pactionibus supradictis, et solvere et paccare vobis et vestris anno quolibet in suis terminis census et fructuus desuper nominatis, modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia predicta ad nos pertinentia. Et promittimus etiam nos esse bonos et fidelles vasallos vestros et successorum vestrorum in dicta villa et baroniis, et promitimus prestare juramentum et homagium fidelitatis. Et ideo, cum presenti, in presentia notarii et testium infrascriptorum, dictum corporalle juramentum et homagium fidelitatis et vasallagii in manibus et posse vestris, more solito, prestamus, virtute cuius promitimus vobis et vestris esse bonos et fideles vasallos et vos, tamquam dominum nostrum, parere et complere omnia predicta sub obligatione bonorum nostrorum et dictae universitatis et singullarium eiusdem. Renuntiantes etiam beneficiis dividendarum actionum, eppistolae divi Adriani et foro Valentiae etc. Et nomine mullierum, certificati per notarium infrascriptum de juribus illarum, et signanter de beneficiis senatusconsulti Velleyani, ipsis renuntiamus dotibus et sponsalitiis illorum etc. Et nomine minorum renuntiamus benefitio restitutionis in integrum et omni allii etc.

Quod est actum in dicta villa de Belgida etc.

Testes huius rei sunt Josephus Diego, rector dictae villae de Belgida, et Didacus Lopez, scutifer, in dicta villa residentes.

118.

1611, juliol 10. Olocau del Carraixet.

Alfons de Vilaragut, senyor de les baronies i vall d’Olocau, Marines, Gàtova i Torres, i dels llocs de Llanera, Cairent i Carbonell, al terme de la ciutat de Xàtiva, atorga la carta de poblament de les dites Olocau del Carraixet, Marines i Gàtova com a culminació de la proposta pactada de condicions de poblament l’anterior 20 d’agost de 1610.

Notari, Pere Joan Calderer.

A. APPV, Protocol núm. 27.400, notari Pere Joan Calderer. (Localització arxivística facilitada per Jaime Richart Gomà.)

B. Arxiu de Mateu Zaforteza i Crespí de Valldaura, Mallorca (Vilaragut, DN 123). Còpia legalitzada feta el 15 de juliol de 1788 pel notari de València Carles Vicent de Seguí i Rodríguez, qui conservava els protocols del notari Calderer.

Edicions:

a. Zurriaga i F. Agustí, «Introducció a l’estudi de la carta pobla de la vall d’Olocau, Marines i Gàtova», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXIII (1987), pp. 223-233. Edita la versió de B.

b. Tello, E., Carta de poblamiento del Valle de Olocau, Marines y Gátova, Gàtova, Ayuntamiento de Gátova, 2011. Només és una traducció al castellà de l’edició de Ferran Zurriaga.

c. Tello, E. (transcripció) i M. Ardit (correcció), «Carta de poblament de la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova», Mirades al Camp de Túria, 4/5 (2013), pp. 101-111.

TEXT

Die X iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine eiusque purissimae et immaculatae virginis Matris Mariae, amen. Noverint universi quod nos, don Alfonsus Vilaragut, dominus castelli, baroniarum, vallis et honoris de Olocau, Marines, Gatova et Torres, oppidorumque de Lanera, Cayrent et Carbonell, ex una; et Matheus Navarret, justicia oppidi de Olocau, Michael Merino, locumtenens justitiae, Franciscus Ximeno, Petrus Corella, jurati, Jacobus Polo, edilis, Joannes Unyon, Joannes Ruvio, Joannes Boeres, Joannes Strany, Jacobus Mas, Bartholomeus Ballester, Joannes Beneyto, Joannes Colas, Anthonius Sacabeses, Petrus Luna, Vincentius Vinyau, Petrus Vinyau, Gaspar Salvador, Matheus Navarret, dierum minor, Franciscus Blanch, Martinus Perez, Dominicus Sebastian, Salvator Hernandes, Bartholomeus Colas, Joannes Corella et Dominicus Soriano, dicti oppidi de Olocau; Jacobus Besantes et Petrus Diago, oppidi de Marines; Joannis Sanchiz, justitia oppidi de Gatova, Dominicus Gorris, juratus, Petrus Calbet, edilis, Franciscus Sanchiz, Petrus Sanchiz, Michael Gorris, Thomas Sanchiz, Marcus Oliver, Antonius del Bosch, Franciscus Mancho et Paschasius Pros, dicti oppidi de Gatova, omnes in predicto oppido de Olocau reperti, parte ex altera. Quia ex edicto regiae magestatis domini nostri Philippi tertii ab Austria, feliciter regnantis, per loca solita civitatis Valenciae, vigessima secunda die septembris anni milessimi sexcentessimi noni publicato, omnes sarraceni qui in hoc Valentiae Regno erant, justissimis de causis in dicto regio edicto expressis, in transmarinas partes Africae, ut est notorium, expulsi⁵³ fuerunt, qua propter baroniae et vallis predictae de Olocau, Marines et Gatova, quae a dictis sarracenis incolis habitabantur, fere tote deserte et depopulate remanserunt, cum autem vos, supranominati, enixe desideretis predicta oppida in locum dictorum sarracenorum ocupare ibique vitam agere et cum familia vestra habitare. Ideo, rogastis me quatenus dignari vellem vos et successores vestros in vasallos meos et futurorum dominorum predictarum baroniarum et vallis admittere, et pro novis incolis et habitatoribus predictorum oppidorum de Olocau, Marines et Gatova accipere. Ego vero, volens precibus vestris satisfacere, gratis et scienter, eis melioribus via, modo et forma quibus magis et melius de iure et iuxta foros et privilegia presentis regni fieri potest et debet, per nos et successores nostros confitemur una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et hinc inde acceptantibus, et succesoribus nostris, quod super dicta nova populatione⁵⁴ oppidorum dictarum baroniarum et vallis de Olocau fuerunt et sunt inter nos, dictas partes, facta et firmata, inhita et concordata ac per notarium infrascriptum, in presencia nostra et testium infraescriptorum, lecta et publicata capitula sequentia:

I. Primo, és estat pactat, transigit y concordat per y entre nosaltres, dites parts, que yo, dit don Alonso Vilaragut, per mi y tots los meus successors perpètuament en les dictes baronies y vall de Olocau, Marines y Gàtova, haja de admetre, segons que admet, a vosaltres, los dits particulars desuper nomenats y a tots los vostres successors, a la dita nova població dels llochs de dites baronies y vall, ab los pactes y condicions que desús se diran y no sens aquells, aliter nec alias et viceversa, que vosaltres, dits nous pobladors, per vosaltres y per tots los vostres successors, vos hajau de avasallar en dites baronies y vall com ab la present vos avasallau, y prestar-me, segons que ja me haveu prestat, los homenatjes y jurament de fidelitat acostumats, renunciant a vostron propri for y sotsmeten-vos al for y jurisdicció mia y de mos successors en dites baronies y vall, reservant-me facultat de admetre a la dita nova població les demés persones que·m pareixerà y ven bist me serà.

II. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, vos hajau de obligar, segons que per lo present vos obligau per vosaltres y per los vostres successors, a residir personalment y contínua ab vostron domicili y capmajor e família en los llochs respective de les dites baronies y vall de Olocau, sots pena de comís de les cases y heretats que tindreu en aquella.

III. Íttem, que totes les cases y terres de les dites baronies y vall y terme de aquelles estiguen censides als censos respectivament que davall se dirà, ab dret de fadiga y loysme y tot altre plen dret enphiteòtich segons fur de València, a mi, dit don Alonso Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, ab tots los drets, privilegis y prerogatives que los senyors directes tenen en lo present regne en los béns censits y enphiteoticals. Y se hajen de fer y facen de dites cases y terres los stabliments que nesessaris seran, segons lo tractat y consertat entre nosaltres, dites parts, y ab los demés pactes y ordinacions dels stabliments.

IIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors qui per temps seran, siau tenguts y obligats a mi, dit don Alonso Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, donar y pagar cascun any, per cascuna casa que posseyreu y posseyran, axí de les que hara se us stabliran com de les que vosaltres de así avant fareu y edificareu, vint-y-un sou<s>, quatre diners de cens, ab fadiga y loysme y tot altre plen dret enphiteòtich segons fur de València, pagadors en les festes de Nadal y sent Joan mijerament.

V. Íttem, que per lo semblant vosaltres, dits nous pobladors y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar cascun any a mi, dit don Alonso Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, per cascuna fanecada de terra que us seran senyalades y stablides en la orta, dos diners, y per cada caffiçada de la montanya altres dos diners, pagadors en dits terminis, ab lo dit dret de loysme y fadiga y tot altre plen dret emphiteòtich, com desús és dit. Açò entès y declarat que si algú de vosaltres estarà per tems de tres anys franchs, sens procurar dites terres, en tal cas puixa lo senyor que per temps serà de dites baronies, per sa pròpria aucthoritat y sens altra solemnitat de juhí, comisar-se aquelles y establir-les a la persona que li parexerà.

VI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, no pugau deixar y derelinquir les dites cases y terres que se us establiran en dites vall y baronies de Olocau dins tres anys, sots pena de cinquanta lliures.

VII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, no pugau vendre les cases y terres que se us stabliran en dites vall y baronies de Olocau y terme de aquelles, dins sis anys contadors del dia del stabliment en avant, sots pena de comís. Emperò, les terres que vosaltres traureu y plantareu de nou, les pugau vendre pagant lo loysme que per rahó de dita venda deureu.

VIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors y los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar a la senyoria cascun any per cascuna casa un quintal de palla en les heres.

VIIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, no pugau vendre, alienar ni transportar les dites cases, terres, heretats y aygua que se us stabliran a yglésia, hospital, monestir, consell, col·legi ne universitat, cavallers ni altra persona alguna de les prohibides per dret y furs del Regne de València, sinó a altres persones ab càrrech del dit cens y precehint llicència dels senyors que per tems seran de dites baronies y vall, y manifestant dins deu dies les dites vendes, sots pena de comís.

X. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau carregar censos perpètuos alguns sobre los dits béns, ni fundar vincle perpètuo en aquells, sinó precehint expressa licència dels senyors que per tems seran de dites baronies y vall, sots vici de nul·litat de la tal imposició y fundació, y pena de comís dels dits béns.

XI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau vendre, alienar y transportar heretat alguna sens la aygua, ni aquella sens la heretat, sinó que lo hu y lo altre hajau de vendre junt.

XII. Íttem, que tostems que vosaltres, dits nous pobladors, o successors vostres, cometreu o cometran, lo que Déu no permeta, algun crim o delicte de lesa majestat, divina o humana, o altre qualsevol delicte per rahó del qual encorregau en pena de confiscasió de béns, en tal cas lo tal vasall qui dit delicte cometrà, dos dies ans reste privat del domini útil dels dits béns, declarant, com des de ara per a sellavores se declara, sens perjuhí emperò del qu·està dispost per los furs del present regne en favor del senyors directes i no a major cauthela, haver encorregut lo posseydor de aquelles en pena de comís, volent que en dit cas lo domini útil sia consolidat ab lo directe.

XIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de conservar y millorar les dites cases y terres a ús y costum de bons enphiteotes y, no fent-ho, encorregau en totes les penes de comís y altres en semblants casos aposades per furs del present Regne de València.

XIIII. Íttem, que si vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, morireu sens fills ni altres desendents, no pugau dexar la heretat que us serà donada a altre poblador de dites baronies y valls, sinó a foraster, lo qual sia tingut y obligat de venir a viure als llochs de aquelles y valls, ab los mateixos pactes y condicions contenguts y expressats en la present població.

XV. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau vendre tota la terra que se us serà stablida sens la casa que tindreu, sinó tan solament la mitat de dita terra, y en est cas la hajau de vendre ab pacte de què lo comprador sia tengut y obligat de viure y habitar en aquella, y conservar-la com desús és dit.

XVI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de tot gra, axí de orta com de secà, de deu, hu, y lo delme y primícia apart, y lo mateix del lli y cànem.

XVII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de les coses de paner, de set y mig, hu, y del alfals a rahó de huit sous cascun any per fanecada.

XVIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres succesors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de tota fruyta, axí pansa, figa, garrofes, anous, anmelles, olives com de altra qualsevol fruyta, axí fresca com seca, de set y mig, hu, net y plegat. Y si per cas, per algun tems, vos obligassen a pagar delme de la fruyta, en tal cas sols siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de deu, hu, també net y plegat, y lo delme apart.

XVIIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, del vi que cullireu en les dites baronies y vall, de set cànters y mig, hu, al duell en most. Emperò, si per algun tems vos obligassen a pagar delme del dit vi o verema, en tal cas sols siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de deu, hu, també al duell, y lo delme apart.

XX. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, siau tenguts y obligats cascú per si de portar, ab vostres mules y cavalcadures, lo gra que pertanyerà a la senyoria al graner de la casa del senyor, y lo que no tindrà cavalcadura tinga obligasió de haver-la de llogar per a dit ministeri.

XXI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria dos diners per cada cap de cabrits, com aquell no sia del any, y tres diners per cada cap de llanar, los quals se hajen de contar lo endemà del dia y festa de sent Miquel de setembre.

XXII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y successors vostres en los dits llochs de les dites baronies y vall, siau tenguts y obligats de donar y fer a mi, dit don Alonso Vilarragut, y a tots los demés senyors que per tems seran de aquelles, cascun any, un present per cascú de dits llochs per la festa de Nadal en senyal de vasallatje.

XXIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors y successors vostres, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, del espart, axí obrat com per obrar, de deu, una, restant-vos les nou franques. Açò emperò entès y declarat que, entretant que los de Líria entraran en lo terme de dites baronies y vall sens albarà y llicència de la senyoria, no tingau obligació de pagar dret algú del espart per obrar.

XXIIII. Íttem, que totes les regalies de les dites baronies y vall tostems sien, com són, de mi, dit don Alonso Vilaragut, y dels senyors que per tems seran de aquelles, exceptada la carniceria de la qual yo, ab la present, faç mercè als llochs de dites vall y baronies per a tostems, y les tendes, les quals vos done per tems de deu anys y només. Açò entès y declarat que la del lloch de Olocau, attès que yo al present faç un forn de vidre en aquell, vos haja de donar lo arrendament de dita tenda por lo mateix preu que està en lo present any mil sis-cents y onze, y si no·s farà vidre, en tal cas pugau arrendar aquella per vostron conte durant los dits deu anys, contadors de hui avant.

XXV. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de adobar les sèquies y asuts a vostres pròpries despeses, sens que yo, dit don Alonso de Vilaragut, ni los demés senyors que per tems seran de dites baronies y vall, sia tengut y obligat de contribuhir en aquells ni pagar cosa alguna.

XXVI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar a mi, dit don Alonso de Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, de cada set fexos de canyes, hu.

XXVII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, ni los vostres successors, puixen tallar llenya de ningun arbre sens licència de mi, dit don Alonso Vilarragut, y successors meus en dites baronies y valls, y concedint-vos aquella, en tal cas lo tronch sia del senyor y les rames del vasall.

XXVIII. Íttem, que ningú de vosaltres, dits nous pobladors, ni dels vostres successors, puixen tallar lenya de pins seca ni verda sens licència de mi, dit don Alonso Vilaragut, y de mos successors en dites baronies y valls. Emperò, que siam tenguts y obligats de donar-vos aquella per a tallar cabrios dels nostres pinars per a obrar y adobar les cases de aquelles, senyalant-vos la part y lloch de hon haureu de tallar dits cabrios.

XXVIIII. Íttem, que ningú de vosaltres, dits nous pobladors, ni dels vostres successors, pugau fer carbó ni sendra un tir de pedra del barranch, ni en tot lo pinar ni costera del castell de Olocau ni bovalar de la Garrofera, ni a vista dels llochs de dites baronies y vall.

XXX. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y tots los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar y pagar cada un any al procurador general de dita vall y baronia, per cascuna casa, dos almuts, lo hu de forment y lo altre de altre gra. Y si no·l tindrà, sols estiga obligat a donar-li un almut de forment, açò entès y declarat que, el que no·n cullirà, no sia hobligat a pagar-lo.

XXXI. Íttem, que yo, dit don Alonso de Vilaragut, y tots los meus successors en dites baronies y vall, per a cobrar los drets que·s deuran en la senyoria pugau compel·lir als dits vasalls a haver-los de pagar ab prompte y real execució, segons en deutes reals y fiscals és acostumat.

XXXII. Íttem, que tots los officials de dites baronies y vall se hajen de mudar cada un any, a saber és: lo justícia a Nadal, los jurats a Pasqua d’Esperit Sant y lo mustaçaff a sent Miquel de setembre en esta forma: que per a la elecció de justícia hajau de portar a mi, dit don Alonso de Vilaragut, y als meus successors en dites baronies y vall, los noms de tres persones de cada hu dels dits llochs de aquelles, e yo y aquells hajam de elegir una d’elles. Y per a jurats de Olocau y Marines, sis, de les quals ne eliggam dos per a cascú de dits llochs, y de Gàtova tres, y de aquelles elegir-ne una, y si crexerà lo poble se’n hajen de portar sis per a elegir-ne dos.

XXXIII. Íttem, que de qualsevols plets que per rahó de les coses desusdites y lo ad aquelles annexo y dependent se mouran, ne hajen de conèixer los officials y jutjes de la senyoria, sens que puguen apel·lar ni tenir recors de simple querella ni altre remey algú per a davant de altre jutje o juges, sinó que los dits plets y causes se hajen de comensar y acabar, axí en primera instància com de appel·lació, davant los officials de dit senyor de dites baronies y vall.

XXXIIII. Íttem, que tostems y quant qualsevol universitat dels llochs de les dites baronies y vall, com a universitat vulla pledejar ab lo senyor per qualsevol causa, via, manera y rahó, en tal cas cascuna de dites parts tinga obligació de nomenar un advocat per sa part y, en cas de discòrdia de aquells, haja de difinir y sentenciar dits plets lo regent la Cancelleria de Sa Magestat en la ciutat de València que per tems serà, y açò per evitar los gastos, despeses y altres danys y inconvenients que de semblants plets solen y acostumen resultar a les parts.

Et ideo nos, dicte partes, laudantes, aprobantes, ratificantes et confirmantes⁵⁵ preinserta capitula et omnia alia et singula in eis et eorum quolibet contenta et expressa, et renunciantes exceptioni dictorum capitulorum, sicut predicitur, inter nos, dictas partes, non inhitorum et non conventorum, et doli, mali et actioni in factum omnique alii iuri, rationi et consuetudini hiis obviantibus quovismodo, gratis quoque et scienter, per nos et successores nostros quoscunque promittimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et hinc inde ut predicitur acceptantibus, et successoribus nostris, omnia et singula in hoc contractu et capitulis supradictis et eorum singulis contenta et enarrata, que et quatenus ad unamquamque nostrarum dictarum partium pertinent et expectant, pertinereque et expectare videntur, attendere, solvere,⁵⁶ complere et omni cum effectu adimplere, iuxta ipsorum capitulorum et cuiuslibet eorum seriem et tenorem, et pro ut et quemadmodum in eis sunt descripta et apposita, illaque firma et ratta semper habere, tenere et inviolabiliter observare, et non infringere, contrafacere vel venire per nos seu alios, directe vel indirecte, de iure vel de facto, aliqua ratione sive causa, sub bonorum et iurium nostrorum respective, mobilium et inmobilium ac etiam privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, obligatione et hypotheca.

Que fuerunt acta in predicto oppido de Olocau, decima die iulii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo undecimo.

Sig+num mei, don Alfonsi de Vilaragut, domini predicte vallis et baronie.

Sig++++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum, Mathei Navarret, Michaellis Merino, Francisci Ximeno et ceterorum superius nominatorum, predictorum, qui hec respective laudamus, concedimus et firmamus.

Testes quo ad firmas omnium demptis dictis Navarret, dierum maiore, et Secabeses, oppidi de Olocau, Michaele Gorris, Thoma Sanchiz et Oliver, oppidi de Gatova, Petrus Joannes Fuster, presbyter, et Gaspar Rodrigues, scutifer, et quo ad firmam proxime dictorum Gorris, Sanchiz et Oliver, qui undecimo die dictorum mensis et anni, in predicto oppido de Olocau, ut supra, firmarunt, sunt testes dictus Fuster et Petrus Ivanyes, vitrearius.

Et quo ad firmam dictorum Navarret et Secabeses qui.

119.

1611, juliol 11. Bellús.

Francesc Bellvís, senyor dels llocs de Bellús i Corbera, situats dins els termes de la ciutat de Xàtiva, pacta i atorga la carta pobla al lloc de Bellús per a quaranta pobladors que detalla pels seus noms.

Notari, Onofre Blai Borja, notari de Xàtiva.

A. ARV, Reial Justícia, núm. 795, ff. 15v-21v. Còpia de 1739, a partir d’una còpia legalitzada feta a Xàtiva el 21 d’abril de 1707 pel notari Gaspar Domingo Devesa, seguint l’original copiat als protocols de Onofre Blai Borja, notari també de Xàtiva.

Edicions:

a. Constant Almiñana, X., Bellús. Quatre assaigs historicoeconòmics sobre un nucli rural valencià. Dels orígens a la fi de la senyoria, Bellús, Ajuntament de Bellús, 2003, pp. 147-157.

b. Soler, A., Bellús, geografia, història, patrimoni, Bellús, Ajuntament de Bellús, 2008, pp. 365-374.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 280.

TEXT

Die undecimo mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.⁵⁷

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Franciscus Bellvis, dominus locorum de Bellus et Corbera, intra generales terminos civitatis Xative constructorum, in dicto loco de Bellus repertus, ex una; Matheus Cuquerella, justitia dicti loci, Philippus Cuquerella et Vincentius Gomar, jurati dicti loci de Bellus, Damianus Cuquerella, locumthenens justitie, Damianus Costija, Augustinus Verdugo, Joannes Perez, Baptista Jafer, Michael Benavent, Josephus Pastor, Petrus Cuquerella, Vincentius Pastor, Jacobbus Orti, Martinus Cuquerella, Franciscus Eximeno, dierum minor, Petrus Albinyana, Laurentius Gomar, Joannes Quinbis, Franciscus Modroño, Josephus Matheu, Christophorus Cuquerella, Sebastianus Mico, Bartholomeus Costija, Franciscus Garcia, Joannes Pastor, Balthazar Pastor, Vincentius Pastor, natus maior, Vincentius Pastor, natus minor, Joannes Benavent, Hieronymus Pastor, Joachinus Gomar, Damianus Pastor et Paschasius Cano, omnes residentes in dicto loco de Bellus parte ex altera; coniuncti et congregati in domo domini dicti loci de Bellus, ubi pro negotiis tractandis universitatis dicti loci de Bellus soliti sumus convocari et congregari. Quia de ordine et mandato domini nostri regis Philippi tertii, feliciter regnantis, cum regia pracmatica publicata in presenti Regno Valentie sub die vigesimo segundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo nono, fuerunt expulsi et banditi a presenti regno Valentie et a regnis Hispanie omnes sarraceni presentis regni, qua de causa dictus locus de Bellus fuit depopulatus, eo quia vasallii, vicini et habitatores illius erant sarraceni. Et itta, ego dictus don Franciscus Bellvis, cum suma diligentia, tam pro conservacione jurisdictionis per foros presentis regni mihi tamquam domino dicti loci concesse, quoque pro meo interesse et in dicto loco succesorum et creditorum, dictum locum de personis christianis populare curavi⁵⁸ et itta fuit iam populatum de predictis residentibus. Et cum sit iustum dictas domos et terras dicti loci stabillire et in enphiteosim vobis, supradictis residentibus in dicto loco, dare, eo quia ipsas infulquetis, cultivetis et in eis laboretis, et emmolumenta et redditus mihi et succesoribus meis tamquam boni vasalli et emphiteutici pareatis et solvatis, convenimus de conservatione et stabilimento domorum et terrarum et alliarum rerum dicti loci et mihi, domino illius, pertinentium, in modo infra nominando et in capitulis inmediate sequentibus:

I. Primo, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit loch de Bellús, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que lo dit don Francisco Bellvís, senyor de dit loch de Bellús, concedirà y stablirà a cascú dels dits pobladors la cassa y heretats, així de rech com de secà, en lo modo, forma y manera que millor se podrà, fent fins en número de quaranta casses o aquelles que còmodament se podran fer, fent-ne acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab los censos de fadiga, lluïsme, pactes, càrrechs, particions deiús especificadors; returant-se dit senyor per a si y a sos succesors tot lo dret de fadiga, lluïsme e tot plen dret emphiteòtich que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen returar.

II. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo present loch de Bellús, y prestar los juraments y homenatges de fidelitat acostumats segons los vasalls acostumen y han acostumat prestar, sotsmetent-se al for y jurisdicció del senyor que huy és y per temps serà en lo dit loch, en tant quant per fur del present regne li és permès y llícit lo exercici de la jurisdicció, així civil com criminal.

III. Íttem, és estat pactat que tots los dits nous pobladors e succesors e vasalls en lo present loch hajen y tinguen obligació de pagar cascun any, al senyor que huy és y per temps serà en lo dit loch de Bellús, en cascun dia e festa de sent Juan de juny cascun any cascú de aquells perpètuament, quaranta sous reals de València per lo cens de cassa y heretat, a saber és, vint sous per cascuna cassa que huy és y per temps serà, y vint sous per la heretat, pagadors com dit és desús com a cens de fadiga, lluïsme e tot plen dret emphiteòtich segons fur del present Regne de València, ab lo qual cens se haja de fer e farà dit e present establiment.

IIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors e vasalls se hajen de obligar per si e sos succesors a residir contínuament ab son domicili, cassa y cap major en lo dit loch de Bellús, y lo qui faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència personal, encórrega en pena de comís de la cassa y heretat que tindrà en lo dit loch y son terme, lo qual comís sia fet sens forma de procés ni altra solemnitat alguna.

V. Íttem, és estat pactat que si per algun temps qualsevol de dits pobladors e vasalls e succesors voldran anar-se’n del dit loch, primer, ans de totes coses, hajen de contar en lo senyor de dit loch que huy és y per temps serà y pagar-li lo que li deuran. Y feta dita paga, tinguen facultat de vendre la dita cassa y heretat a forasters o a persones de dit loch que no tinga cassa ni heretat, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir personalment en dit loch y, dins dos mesos, portar sa cassa y avasallar-se en dit loch, prometent residència personal, sots pena de comís de les tals casses y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo que dit és desús o no venint dit nou comprador a dita residència personal, passat lo dit termini dites cassa y terres, sens ninguna forma de juhí ni procés, resten comisades y la senyoria útil reste consolidada ab la directa.

VI. Íttem, és estat pactat que ningú de dits vasalls y nous pobladors de dit lloch de Bellús puga vendre, alienar ni transportar cassa, heretat ni terra alguna de les que tindrà y li seran establides, que primer no hajen passat quatre anys contínuos de residència personal en lo dit loch, contadors del dia del present acte de establiment general en avant. Y si dins lo dit termini de quatre anys, se’n voldran anar, dites cassa y heretat resten per a el senyor de dit loch y estiga a disposició dels senyors de dit loch de Bellús fer-ne a ses voluntats com de cosa pròpia.

VII. Íttem, és estat pactat que de totes les vendes, alienacions, transportacions, particions y qualsevol altre gènero de actes que es faran de dites casses y terres, se hajen de pagar a dit senyor que huy és y per temps serà, lo dret de luysme a dos sous per lliura, y lo mig lluïsme a sou per lliura en cas de carregament, reservats los actes que conforme a forals disposicions no degüen dret de lluïsme. Y que dits actes de vendes, alienacions, particions y qualsevol altre gènero de actes fahedors, los haja de rebre y reba lo notari que ben vist serà al senyor de dit loch, sots pena de comís.

VIII. Íttem, és estat pactat que lo senyor de dit loch de Bellús se reserva per a si y a sos succesors lo dret de regalies de forn, carniceria, fleca, molí, tendes, hostal, taverna a senyor pertanyents en dit loch, y que los dits nous pobladors y vasalls, vehins y habitadors del dit loch de Bellús que huy són y per temps seran, tinguen obligació de coure en lo forn de dit loch y no en altra part, comprar lo pa de la fleca, moldre tot gènero de grans y picar los arrozos en los molins de dit loch, comprar la carn en la carniceria, lo vi de la taverna, y vitualles de la tenda de dit loch, sots pena de seixanta sous per cascuna vegada que contravindran, havent-hi emperò recapte competent en cascuna de dites regalies respectivament. Açò emperò entès que puguen vendre lo vi y oli de mig cànter y miges arrobes en amunt, qualsevol gènero de llegums y grans de barcella en amunt, y lo arroz, de quarteró en amunt, essent de ses cullites pròpies, sots la desusdita pena de seixanta sous y altres penes a arbitre del senyor de dit loch que huy és y per temps serà.

IX. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y vasalls y succesors de aquells que huy són y per temps seran en lo dit loch, sien tenguts y obligats a fer les obre necessàries en cascuna de les casses que aquells tindran, per a la conservació y perfecció de aquelles y cascuna de aquelles, y tenir ben procurades y conrreades les heretats que cascú de aquells tindran, a ús y costum de bon llaurador, a bé millorar y no deteriorar, com a bons vasalls y emphiteutes, y no fent-ho, sia cas de comís.

X. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors que huy són y per temps seran perpètuament en dit lloch de Bellús, hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en dit loch, tots los fruyts dels arbres de qualsevol espècie sien, així en la horta com en lo secà de dit loch de Bellús, al terç, ço és, les dos parts per a el vasall y la tercera part per a el senyor, posada y portada la part de dit senyor dins la cassa del senyor, en son degut lloch y los puestos a hon se acostumen portar per dits vasalls, excepto lo fruyt de la fulla, que se ha de partir en lo arbre. Olives se han de fer oli en la almàcera de dit loch per dits vasalls, y la part tocant al senyor, així mateix, se ha de portar y posar en la cassa del senyor, en les gerres y lloch acostumat, francament.

XI. Ítem, és estat pactat que dits nous pobladors y vasalls de dit loch de Bellús que huy són y per temps seran en dit lloch perpètuament, hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en dit loch, tots los grans de forment, ordi, dacsa, arroz y tot altre qualsevol gènero de grans y llegums, y lli y cànem, y tot qualsevol altre gènero de cullites y esplets de qualsevol espècie sien que es culliran en la horta y terres del rech del dit loch, terme y territori de aquell, al quart, ço és, tres parts per a el vasall y la quarta part per a el senyor; y en lo secà, a la sisena, ço és, cinch parts per a el vasall y la sisena part per a el senyor, posats dits fruyts y grans, nets y com convé, en lo graner en la cassa del senyor per los dits vasalls, francament. Y la partició de lli y cànem amerat, que sia al quart, segons és dit desús.

XII. Íttem, és estat pactat que los vasalls de dit loch de Bellús tinguen obligació de partir y partixquen perpètuament la palla procehida dels grans de forment y ordi collits en lo terme de dit loch, així en la horta com en lo secà, ab lo dit senyor de Bellús que huy és y per temps serà, al quint, ço és, quatre parts per a el vasall y la quinta part per a el senyor, posant la part tocant al senyor en les pallizes de la cassa del senyor de dit loch, francament, per dits vasalls. Y el vasall que no voldrà fer dita partició, haja de pagar un sou per cascuna barcella que a la part de dit senyor pervindrà, així de forment com de ordi.

XIII. Íttem, és estat pactat que los nous pobladors y vasalls que huy són y per temps seran in perpetuum tinguen obligació de partir y partixquen ab lo senyor que huy és y per temps serà de dit loch de de Bellús, lo fruyt de les vinyes a la sissena, a saber és, cinch parts per a el vasall y la sisena part per a el senyor, a saber és, si fan pança, en pança, posada la part del senyor en la cassa del senyor; y si fan vi, al duell, posada la part del senyor pertanyent en les gerres, bótes y veixells dins la bodega de la cassa del senyor, francament, a costes de dits vasalls. Y si algú dels dits nous pobladors y vasalls que huy són y per temps seran, voldran plantar o plantaran en lo terme de dit loch de Bellús, per algun temps, alguna viña e viñes en los secans, la puguen o les puguen plantar, essent franchs per los sis primers anys de qualsevol partició, comensant a pagar al setè any la partició en lo modo y forma desusdits.

XIV. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y vasalls que huy són en lo dit loch y per temps seran, puguen fer y fasen en cascuna de ses heretats respective dos fanecades de herba alfals per a ses cavalcadures, pagant quatre sous per cascuna fanecada en lo dia y festa de sant Miquel cascun any. Y si algú de dits nous pobladors y vasalls vendrà o vendran dita herba de alfals, hajen de partir y partixquen ab lo senyor en diners, de allò que vendran, al quart, conforme la partició de la horta, sots la pena al senyor ben vista al que contravindrà.

XV. Íttem, és estat pactat que ningú de dits nous pobladors y vasalls goze ni presumixca traure fora del dit loch, terme y territori de aquell, lo fem que es farà en les casses, corrals, terres, rases y bancals de dit loch si no és a les heretats y terres de dit loch, servint per a femar aquelles, e açò sots la pena a arbitre del senyor imposadora e ben vista.

XVI. Íttem, és estat pactat que en les eleccions de officials de dit loch se haja de guardar y guarde aquest orde, a saber és, que lo justícia y jurats que per temps seran, hajen de fer nominació en lo dia de sant Thomàs apòstol de tres vehins, persones abonades de dit loch, dels quals lo senyor que huy és y per temps serà eo la persona deputada per lo senyor, haja de elegir y nomenar la una persona de les tres nomenades per a justícia de dit loch, y la vespra de Pasqua de Sant Espirit hajen de fer altra nominació, de sis persones, los officials de dit loch, y lo senyor de dit loch eo la persona deputada per dit senyor, ne haja de elegir y nomenar dos en jurats de dit loch. Y així mateix, la vespra de la vespra de sant Miquel hajen de fer nominació de tres persones los officials de dit loch, y lo senyor o la persona deputada per lo senyor haja de nomenar y nomene hu de aquells en almustasaf de dit loch. Y que cascun any, en lo dia de la elecció de jurats, se hajen de nomenar deu persones de les quals lo senyor ne haja de elegir cinch per a què aquells, ab los officials de dit loch, facen concell particular, juntant-se per a afers y negocis del poble y per a tot lo convenient. Y que lo justícia, cascun any, tinga facultat de nomenar lochtinent a persona idònea y convenient, aquella que li pareixerà.

XVII. Íttem, és estat pactat que ningun vasall de dit loch goze ni presumixca batre ningun gènero de grans ni esplets fora de les eres de dit loch senyalades per lo senyor de dit loch, sots pena de perdició dels tals grans y altres penes al senyor ben vistes.

XVIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y vasalls de dit loch que huy són y per temps seran vasalls de dit loch, per si e sos succesors tinguen obligació de conservar, netejar y conrrear los portals, portes, portalls y tanques de dit loch, cèquies, brazals y ponts de la horta y terme de dit loch, y netejar aquelles. Y així mateix hajen de conservar y conserven lo azut y cèquia del molí, conservant dits azuts y cèquia y tot lo que dit és desús, <y> en cas de qualsevol avenguda de riu, desfent-se o reblint-se, tinguen obligació de tornar-o en sa perfecció, a gastos y despeses de aquells y no de dit senyor.

XIX. Íttem, és estat pactat que ningú de dits nous pobladors y vasalls de dit loch que huy són y per temps seran, per si ni per interposades persones no gozen ni presumixquen dicimalar ne desimalen algunes oliveres ni garroferes sens llicència y coneixensa del senyor, e açò sots pena de vint y cinch liures. Y la lleña que es desimalarà, trosejada que sia, se haja de partir y fer de aquells tres iguals parts, de les quals ne triarà lo senyor la una, restant les dos parts de la lleña per a el vasall, posada la part del senyor en la casa del senyor per dits vasalls.

XX. Íttem, és estat pactat que lo senyor de dit loch se reserva e retura vers si tots los arbres silvestres que no fan fruyt de partició en lo terme de dit loch, y los que en lo esdevenidor in perpetuum hi aurà, per a fer-ne de aquells a ses voluntats com de cosa pròpia. Y així mateix, tots los arbres de partició de fruyts y moreres que es secaran en lo terme de dit loch, tinga lo senyor la caña y soca, y les rames y la demés lleña sia del vasall, ab què lo dit vasall tinga obligació de arrancar la soca, del dit arbre que es secarà, de la terra.

XXI. Íttem, és estat pactat que totes les moreres que es plantaran en la horta y terme de dit loch de Bellús, se hajen de pagar les plantes y preu de aquelles, in perpetuum, migerament entre lo senyor y vasalls de dit loch.

XXII. Íttem, és estat pactat que la almàcera de dit loch se haja de conservar y conserve entre lo senyor y vasalls de dit loch en esta forma, que totstemps que en la dita almàcera se oferiran adobs y obres per a la conservació de aquella, lo senyor del dit loch haja de pagar y pague tots los jornals de mestre, y lo demés hajen de fer y fasen los dits vasalls.

XXIII. Íttem, és estat pactat que lo senyor de dit loch se reserva vers si y per a sos succesors y per a sa rella, lo hort y terres a dit hort contigües, que són de rella de senyor, juntament ab vint y quatre hores de aygua cascuna semana, a fer-ne dit senyor a sa voluntat.

XXIV. Íttem, és estat pactat que lo present establiment y lo particular fahedor, dit senyor lo fa que dits vasalls no tinguen obligació ni estiguen obligats a pagar ninguns censals que los moriscos, vehins y vasalls de dita universitat acostumaven pagar.

XXV. Íttem, és estat pactat que ningú dels vasalls de dit loch que huy són y per temps seran, gozen ni presumixquen ajuntar-se a tenir concell general sens expressa licència del senyor, significant-li al senyor la proposició y causes per a què se ajunten, e que no puguen en dit concell tractar altres cosses sinó aquelles que hauran comunicat ab lo senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes.

XXVI. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor de dit loch tinga lliure facultat in perpetuum, en lo temps dels arrozos, de arreglar la aygua de la horta del dit loch del modo que al senyor ben vist li serà, conforme la occurrència del temps, restant la repartició de aquella a facultat y arbitre del senyor segons la aygua que hi aurà.

XXVII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor se reserva per a si y a sos succesors, així lo bovalar com los herbatges del terme y territori del dit loch per a poder arrendar o vendre aquells, donant facultat emperò als dits vehins y vasalls de dit loch per a què puguen pasturar los ganadors en dits herbatges fora dit bovalar.

XXVIII. Íttem, és estat pactat que lo dit don Francisco Bellvís, senyor de dit loch de Bellús, y sos succesors, per a conservació de les regalies de dit loch y bona administració de justícia y quietut de dits vehins de dit loch, puixa imposar qualsevols penes per a conservació dels fruyts, rentes y regalies a dit senyor pertanyents, y per a conservació y observància de tot lo dispost en la pressent capitulació. Y així mateix, en execució de tot lo desusdit, puixa fer, provehir y manar se facen qualsevols crides, prohibicions y manaments, y que se hajen de observar y guardar les coses per dit senyor provehides y manades per a la bona administració de la justícia, pau, quietut, tranquilitat y seguritat de les persones dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit loch de Bellús y bon govern de aquell, imposant qualsevols penes, així corporals com pecuniàries, segons furs y privilegis del present regne, reservant-se lo dit senyor per a si y als senyors succesors de dit loch, tota la jurisdicció, així civil com criminal, que per furs y privilegis del present regne e àlias de justícia li és concedida y otorgada, y aquella que sos antecesors, senyors en dit loch de Bellús, han acostumat tenir y han tengut y exercit en dit loch de Bellús.

XXIX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor y los seus que perpètuament seran senyors de dit loch, tinguen llíbera facultat de asumir-se y evocar-se qualsevols causes, així civils com criminals, que seran pendents o de nou se tractaran davant lo justícia y en quant per fur li és permès.

XXX. Íttem, és estat pactat que dits vasalls que ara són y per temps seran no puguen valer-se ni usar de estatuts ni ordinacions algunes que primerament no sien decretades, aprobades, ratificades y concedides per lo senyor y los senyors que per temps seran, ni puguen interposar ningunes penes pecuniàries ni fer taches entre si sens expressa licència de dit senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes.

XXXI. Íttem, és estat pactat que tots los desusdits capítols y cascú de aquells se hajen y haja de guardar ad unquem, y sien executoris en favor del dit don Francisco Bellvís, senyor de dit loch, y de tots los succesors de aquell.

Quibus quidem capitulis lectis et intellectis, nos partes predicte laudantes et aprobantes omnia et singulla in preinsertis capitulis et eorum singullis pactata, conventa, concordata, stipullata atque promissa, per nos et nostros quoscumque succesores, pacto spetialli, stipulacione solemni, interveniente infrascripto notario stipulante et acceptante, promittimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter et sponte tacta, omnia suprascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa, quantum ad unamquamque nostrarum partium predictarum pertinent et espectant, pertinereque et spectare videntur, singulla suis singulis referendo, attendere et efficaciter complere et tenere atque inviolabiliter observare pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa et stipulata sunt atque promissa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere vel contravenire nec alliquem contravenire facere vel permitere, palam vel occulte, alliqua racione vel causa. Et ideo, tractata adimplendo et promissa executioni deducendo, ego dictus don Franciscus Bellvis, dominus dicti loci de Bellús, scienter etc., tenore presentis etc., de novo stabilio et in emphiteusim concedo, trado seu quasi trado vobis, supradictis vasallis, vicinis et habitatoribus dicti mei loci de Bellus, domos, terras et possesiones dicti loci quas habeo in dicto loco et in territorio et termino illius, cum censibus, pactis, partitionibus fructuum, capitulis et conditionibus supradictis et non aliter nec allio modo. Et quod in dictis domibus, terris et possesionibus, vos et vestri non elligatis nec elligere nec proclamare positis allium dominum nissi me et meos, et judices quos ego et mei elligere seu eligerint et delegaverint, sub pena comissi. Quod stabilimentum generalle etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum acquisitorum, ad bene meliorandum et in alliquo non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, partitionibus, pactis et conditionibus supradictis et non aliter nec alias nec allio modo. Et promito vobis et vestris facere, habere, tenere omnia supradicta et minime venire palam vel occulte alliqua ratione et causa, sub obligatione bonorum meorum et iurium mobilia etc., habita etc. Ad hec autem nos, supradicti vicini et habitatores et vasalii dicti loci de Bellus, adquirentes sive recipientes a vobis, supradicto domno Francisco Bellvis, domino dicti loci de Bellus, predictas domos, hereditates et possesiones et dictum stabillimentum generalle per vos nobis factum, cum pactis, conditionibus, obligationibus, <partitionibus> fructuum, censuum, regalliarum et aliis obligationibus desuper recitatis et ennarratis, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dicti loci de Bellus et singullarium personarum illius, vobis dicto don Francisco Bellvis, presenti acceptanti, et succesoribus in dicto loco, facere, habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto stabilimento generalli et in capitullis et pactionibus supradictis, et solvere et paccare vobis et vestris anno quolibet in terminis supradictis censuus, fructuus et regalias desuper nominatos,⁵⁹ modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia supradicta ad nos pertinentia sub obligatione bonorum nostrorum et dicte universitatis dicti loci de Bellus et singullarium eiusdem. Renuntiantes etiam beneficiis dividendarum ac cedendarum etc., epistole divi Adriani etc., et foro Valentie etc; et nomine mullierum, per notarium infrascriptum certificati de iuribus illarum, et signanter de beneficiis senatusconsulti Velleyani, ipsi<s> renuntiamus dotibus et sponsaliciis illarum etc; et nomine minorum renuntiamus benefitio restitutionis in integrum et omni alii etc.

Quod est actum in dicto loco de Bellus etc.

Testes quo ad firmas tantum don Francisci Bellvis, domini dicti loci de Bellus, Mathei Cuquerella, Philippi Cuquerella, Vincentii Gomar, Damiani Cuquerella, Damiani Costija, Agustini Verdugo, Joannis Perez, Baptiste Jafer, Michaellis Benavent, Josephi Pastor, Petri Cuquerella, Vincentii Pastor, Jacobbi Horts, Martini Cuquerella, Francisci Ximeno, minoris, Petri Albinyana, Laurentii Gomar, Joannis Quilis, Francisci Modroño, Josephi Matheu, Christophori Cuquerella, Sebastiani Mico, Bartholomei Costeja, Didacus Lopez et Hieronymus Fita, mercator, ville de Belgida habitantes, in dicto loco de Bellus reperti.

120.

1611, juliol 11. Senyera.

Francesc Joaquim Sanç, senyor dels llocs de Senyera i Benimeixís, situats dins els termes generals de la ciutat de Xàtiva, atorga la carta pobla del lloc de Senyera per a catorze nous pobladors.

Notari, Andreu Escoriola, de Xàtiva.

A. AHN, Consejos, 22.243/4, doc. B, ff. 21r-29v.

B. ARV, Manaments i Empares, 1697, tom 2, mà 18, ff. 38r-48r.

C. ARV, Protocols de Gibert Timoteu, núm. 5903. Còpia de 1738.

D. ARV, Real Audiència, Processos, l/F/1.256, f. 108 i ss.

Edicions:

a. Pla Alberola, P. J., «Benemejís y Señera ante la expulsión de los moriscos», Revista de Historia Moderna, 24 (2006), pp. 217-226.

b. Soler, A., Senyera. Geografia, història, patrimoni, Senyera, Ajuntament de Senyera, 2007, pp. 340-345.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 281.

TEXT

Acte d’establiment fet per don Francisco Joachim Sanz, senyor dels llochs de Seniera y Benimixix, als nous pobladors y vasalls del lloch de Seniera.

Die XI mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod ego don Franciscus Joachimus Sans, nobilis, dominus locorum de Seniera et Benimixix, intra generales terminos civitatis Xative constructi, parte ex una, <et> Bernardus Marco, justitia, Petrus Joannes Alventosa et Michael Marco, jurati dicti loci de Seniera, Martinus Tortajada, natu mayor, Petrus Martines, Martinus Tortojada, natu minor, Christoforus Vidal, Sebastianus Glaudes, Joannes Ferraig, Petrus Rodrigues, Josephus Vanegas, Jacobus Garcia, Thomas Alventosa et Petrus Salezes, aratores, omnes residentes in dicto loco de Seniera, parte ex altera, uniti, convocati et congregati in platea et porta castri domini dicti loci ubi pro negotiis dicte universitatis dicti loci tractandis, soliti sumus convocari et congregari. Quia de hordine et mandato domini nostri regis Philipi tertii, nunch feliciter regnantis, cum regia pragmatica publicata in presenti Regno Valentie sub die vigesimo secundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo nono, fuerunt expulsi et banniti a presenti Valentie Regno et a regnis Hispanie, omnes sarraceni precentis regni, qua de causa dictus locus de Seniera fuit despopulatus eo quia vasalli, vicini et habitatores illius erant sarracenni. Et ita ego, dictus don Franciscus Joachimus Sans, sum<m>a cum ope totoque conatu, tam pro conservatione jurisdictionis per foros precentis regni mihi tamquam domino dicti loci concesse, quam pro meo interesse et in dicto loco succesorum et creditorum, dictum locum de personis incolis et habitatoribus christianis populare curavi, et ita fuit iam populatum de predictis residentibus. Et cum sit justum dictas domos et terras dicti loci estabilire et in enphiteutesim vobis supradictis residentibus in dicto loco dare, eo quia ipsas inffulquetis, cultivetis et in eis⁶⁰ laboretis, et emolumenta <et> redditus mihi et succesoribus meis tamquam boni vasalli et enphiteutesi pareatis et solvatis, conveni<mus> vobiscum de conservatione et estabilimento domorum, terrarum et aliarum rerum dicti loci et mihi, domino illius, pertinentium, <in> modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus, hispano sermone dicendis et declarandis in modum sequentem:

I. Primo, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre lo dit senyor del present loch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch, de part altra, que lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor de dit loch de Seniera, consedirà y establirà, segons que ab tenor dels presents concedeix y estableix a cascú dels dits pobladors, casa y heretat, així de rech com de secà, que cascú de aquells té acomana<da> en lo present loch, ab acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab lo censos de fadiga, luysme, pactes, càrrechs, particions dejús especificadors, returant-se dit senyor per a si y a sos succesors tot lo dret de fadiga, lloïsme e tot plen dret emphiteòtich que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen aturar. No entenent emperò establir ninguna posesió, terra o casa tenguda sots directa senyoria a ningun altre senyor directe, com les tals entenga dit senyor acomanar-les ab càrrech de les particions davall escrites, a beneplàcit de dit senyor y dels succesors en dit loch, y no en altra manera, pagant dit senyor y succesors la ànnua pensió als tals senyors directes si algú, causa incogitada o inopinada, n’i hagués, no entenent en res ni per res defraudar senyoria directa ninguna.

II. Íttem, és estat pactat, havengut, transigit y concordat entre lo senyor del dit e present loch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls del dit lloch, de altra, que los dits nous pobladors e tots los succesors e vasalls en lo present lloch hajen y tinguen obligació de donar y pagar cascun any, a dit senyor que hui és y per temps serà, en los dies y festes de sent Joan de juny y Nadal micherament, cascú de aquells perpètuament, set lliures reals de València per lo cens, fadiga, lloïsme y tot plen dret emphiteòtich de cada casa y heretat, pagadors, segons dit és desús, com a cens, fadiga, lloïsme e tot plen dret enphiteòtich segons furs del present Regne de Valènecia, ab lo qual sens se haja de fer e fasa lo dit establiment.

III. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de altra, que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo present lloch de Seniera y prestar los homenajes de fidelitat acostumats e segons los vasalls han acostumat prestar, sotsmetent-se al for y jurisdicció del senyor que huy és y per temps serà, en tant quant per furs del present regne li és permès e lísit lo exersici de la jurisdicció, així civil com criminal.

IIII. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre dit senyor del present loch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls <de altra, que los dits nous pobladors y vasalls> se hajen de obligar, per si e sos succesors, a residir contínuament ab son domicili, casa y capmajor en lo dit loch de Seniera, y lo que faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència perçonal, encórrega en pena de comís de la casa y heretats que tindrà en dit lloch y son terme, lo qual comís ipso facto sia fet, sens haver-se de fer procés en forma de juhí ni altra solemnitat alguna.

V. Íttem, és estat pactat y concordat entre dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que si per algun temps qualsevol de dits pobladors y vasalls e succesors voldran anar-se’n del dit lloch, primer e ans de totes coses hajen de contar en lo senyor de dit lloch que huy és y per temps serà y pagar-li lo que li deuran. Y, feta dita paga, tinguen facultat de vendre la dita casa y heretats a foraster ho a perçona de dit lloch que no tinga casa ni heretats, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir personalment en dit lloch y, dins dos mesos, portar sa casa y avasallar-se en dit lloch, prometent residència perçonal sots pena de comís de les tals cases y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo desusdit o no venint dit nou comprador a dita residència perçonal, passat lo dit termini dites casa y terres, sens ninguna forma de juhí ni procés, resten comisades y la senyoria útil reste consolidada ab la directa.

VI. Íttem, és estat pactat, <avengut y concordat> que los dits nous pobladors se hajen de obligar en lo dit acte de avasallament, a residir perçonalment pert temps de cinch anys contínuos, del dia de huy en avant contínuament contadors, pasats los quals cinch anys⁶¹ puguen vendre, alienar y transportar les <dites> cases y terres en lo modo desusdit com a cosa pròpria de aquells. <Y si ans> de complits los dits cinch anys se’n aniran, no puguen los dits vasalls vendre, alienar ni transportar dites terres, ans bé aquelles resten de dit senyor per a fer-ne a ses llíberes voluntats, sens ninguna interpel·lació ni forma de juhí, dins los quals cinch anys estiga en líbera facultat del senyor de dit lloch despedir a qualsevols de dits vasalls ab causa llegítima.

VII. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls de part altra, que de totes les vendes, alienacions, transportacions, particions y altre gènero de actes que es faran de dites cases< y terres>, se hajen de pagar a dit senyor que hui és y per temps serà, lo lloïsme a dos sous per lliura, y lo mig lloïsme a sou per lliura, en cas de carregament, reservats los actes que conforme a forals disposicions no dehuen dret de loïsme, sots pena de comís.

VIII. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo dit senyor del present loch de Seniera, de una, y lo dits nous pobladors y vasalls de altra, que dits nous pobladors y vasalls, vehins y habitadors del dit lloch de Seniera que huy són y per temps seran tinguen obligació de coure en lo forn de dit lloch lo pa, y no en altre; comprar lo pa de la fleca de dit loch, y no de altra part, aquell que hauran menester comprar, estant en dit lloch; moldre tot gènero de grans y picar los arrosos en los molins de dit lloch; conprar carn, aquella que hauran menester pe.r a ses cases, de la carniseria de dit lloch; lo vi, de la taverna de dit lloch, lo qual vi tinguen obligació de comprar de dita taverna y no de altra part alguna, sent de micha quarta de vi en avall, y de micha quarta en amunt de hon voldran. Y axí mateix tinguen obligació de comprar totes vitualles y frasques, com són totes vitualles de tenda y llegums, de la tenda del present lloch de Seniera, entenent-se de llegums de mig almut en avall, y de mig almut en amunt puguen comprar tot gènero de llegums, com són sigrons, faves, guixes, llentilles y arròs y altres llegums, de hon voldran. Y així mateix, ningú sia gosat de vendre ni comprar dits llegums de mig almut en avall si no és de dita tenda, y de ahí en amunt puguen comprar-los y vendre’ls com sien de ses collites pròpies. E açò se ha de entendre en respecte de les regalies desusdites, havent-hi en aquelles y cascuna de aquelles, respectivament, lo recapte nesesari y competent y no en altra manera, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravendran.

IX. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo senyor de dit loch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors de altra, que lo senyor de dit lloch se retura e reserva ver<s> si y sos sucsesors les regalies y emoluments de molí, forn, almàcera y carniceria, tenda, fleca y taverna, y lo herbaje de dit loch.

X. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los vasalls nous pobladors del dit lloch de altra, que los dits nous pobladors y los vasalls y succesors de aquells que huy són y per temps seran en lo dit lloch, sien tenguts y obligats a fer les obres nesesàries en cascuna de les cases que aquells tindran per a la conservació y perfecció de aquelles y cascuna de aquelles, com a bons vasalls y enphiteotes.

XI. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo senyor del dit e present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de altra, que dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de Seniera que huy són y per temps seran perpètuament en dit lloch de Seniera, hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en dit lloch tots los grans de forment, ordi, dacsa, arròs y tot altre qualsevol gènero de grans y llegums, lli, cànems y tot altre qualsevol gènero de collites y esplets de qualsevol espècie sien que es colliran en la horta y terres de rech de dit loch, terme y territori de aquell, al quart, ço és, tres parts per al vasall y la quarta part per al senyor; y en lo secà, a la sisena, ço és, cinch⁶² parts per al vasall y la sisena per a el senyor, posats dits fruyts y grans, nets y com convé, en los graners de la casa del senyor per los dits vasalls francament, y la partició de lli y cànem, amerat que sia, al quart, segons dit és desús.

XII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls <de altra, que dits nous pobladors y vasalls> que huy són y per tems seran perpètuament en dit lloch de Seniera, hachen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en dit lloch tots los fruyts dels arbres de qualsevol espècie sien, així de la horta com en lo secà del dit lloch de Seniera, al ters, ço és, les dos parts per a el vasall y la tercera part per a el senyor, posada y portada la part de dit senyor dins la casa del senyor en son degut lloch y en los puestos a hon se acostumen posar per dits vasalls; exepto⁶³ lo fruyt de la fulla, que se ha de partir en lo arbre, y les olives se han de fer oli en la almàsera de dit lloch per dits vasalls y, la part tocant al senyor, així mateix se ha de posar y portar a la casa del senyor en les gerres y lloch acostumat, francament; y així mateix, sia tot lo pinyol de totes les olives y oli que es farà, del senyor de dit lloch, y los vasalls no tinguen ninguna part en aquell.

XIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor de dit lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch de altra, que tostemps que en lo terme del dit lloch se secarà algun arbre de qualsevol gènero sia, tinga lo senyor de dit lloch la soca y tronch, y los vasalls y pobladors que huy són y per temps seran les rames. Açò emperò entès que, si serà noguer, sia la soca eo canya y tot allò que·s porà serrar, del senyor de dit lloch.

XIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los vasalls y pobladors del dit lloch, de part altra, que los dits vasalls y nous pobladors que hui són y per temps seran, y sos successors, tinguen obligació de fer e fasen lo oli prosehit⁶⁴ de totes les olives que s colliran en lo terme del dit lloch de Seniera, en la almàsera de dit lloch y no en altra part, sots pena de perdició de olives y oli y altres penes a arbitre del senyor de dit lloch, posant y portant la part del oli al senyor pertanyent en lo modo que dit és desús, en lo lloch acostumat dins la casa del senyor, francament, per los dits pobladors y vasalls que hui són y per temps seran.

XV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Seniera, de una, y los vasalls y nous pobladors de dit lloch de altra, que cascun vasall y nou poblador del dit lloch, per si e <per> sos successors, tinga obligació de plantar y plante en la sua heretat, cascun any, sis moreres, comensant a plantar-les del any mil sis-cents y dotse en avant, y així tostemps perpètuament, a beneplàcit del senyor que huy és y per temps serà en lo dit lloch de Seniera.

XVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los vasalls <nous pobladors del present lloch de altra, que los dits> vasalls del present lloch de Seniera que hui són y per temps seran y tots los sucsessors de aquells residents y colents lo dit lloch, tinguen obligació de escurar y netejar totes les sèquies, així majors com menors y brasals, y tenir en conreu aquelles. Y així mateix, fer y conservar los ponts que hui són y los que convindran fer y sustentar en lo terme del dit lloch de Seniera per al servici de les heretats, camins e sendes del territori e terme de dit lloch, a costes y despesses pròpries de dits vasalls, vehins y pobladors que hui són y per temps seran en lo dit lloch de Seniera.

XVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls de dit lloch, <de altra>, que lo senyor de dit lloch tinga obligació de donar, a dits nous pobladors y vasalls de dit lloch, la biga de la almàsera per a fer lo oli que es collirà en lo terme de dit lloch en aquella, lo qual no·s puga fer en altra part, si e segons ja és dit desús e sots la desusdita pena e penes. Açò emperò entès, que totstemps que la desusdita biga de almàsera es rompa per algun temps, se haja de adobar y conservar tantes vegades quantes se romprà a costes y despeses del senyor y vassalls de dit lloch que hui són y per temps seran, mijerament.

XVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, <de una>, y los nous pobladors y vassalls del dit lloch de altra, que ningú dels dits nous pobladors y vasalls del dit lloch que hui són y per temps seran no gosen ni presumixquen desimalar ni desimalen ninguns garrofer ni garrofers, olivera ni oliveres ni altre gènero de arbres, exsepto les moreres, sens llicència del senyor de dit lloch que hui és y per temps será, sots la pena inposadora a arbitre del senyor del dit lloch. Y de la llenya que se haurà desimalat, grosa y menuda, trosejada y capolada que sia se n’hajen de fer tres eguals parts, dos per al vasall y la una per al senyor, triant lo senyor de les tres parts la que voldrà.

XVIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor del dit lloch, de una, y los vassalls y nous pobladors del dit lloch de Seniera de altra, que lo dit senyor del dit lloch dóna y donarà, ab thenor de les presents, tres fanecades de terra de rech en la orta de dit lloch a cascú de dits nous pobladors, per a fer herba de alfals per a les cavalcadures de aquells y de cascú de aquells, eo llegums y hortalises. Y si algú de dits vasalls no tindrà sufficient terra de dites tres fanecades conforme les cavalcadures que tindrà, y haurà menester més terra ultra de les dites tres fanecades per a lo què dit és desús, lo senyor del dit lloch darà al tal poblador y vassall més terra, ab esta modificació, que no puguen ser ni exsedir de dos fanecades ensús, ni puga fer-se en lo refasi de dita terra altra cosa sinó serà herba alfals. Y dit vasall li haja de donar y pagar al senyor de dit lloch, per cada fanecada de refasi ultra de les desusdites tres fanecades, deu sous per cascuna fanecada cascun any, pagadors en lo dia e festa de sant Miquel mentres posehirà dita terra del dit reffassi, los quals deu sous se hajen de cobrar ab prompta y real eixecució com a béns de regalies de la senyoria del dit lloch.

XX. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de dit lloch de altra, que los vassalls que hui són y per tems seran del dit lloch de Seniera tinguen obligació de partir, les vinyes que tindran de verema, ab lo senyor del dit lloch que hui és y per temps serà, a la sisena part; y si serà vinya de planta, dit vasall haja de pagar y pague deu sous per fanecada com a regalies de la senyoria, a rahó de deu sous per cascuna fanecada. Y si algú de dits vasalls plantarà alguna vinya o vinyes, com dit és, dins set anys no pague cosa ninguna per lo que haurà plantat y al huitè any comense a pagar en la forma desusdita, a saber és, si serà o seran de verema,⁶⁵ la sisena part, y si <seran> de planta, a dos sous per fanecada en lo dia e festa de sent Miquel cascun any, ab què dites vinyes se hajen de plantar en lo secà y no en la horta de dit lloch.

XXI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor del <dit> lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch que hui són y per temps seran de altra, que les talles que es llançaran cascun any en lo porche del lloch de Énova, per la part que cascun any ne tocarà de talla al dit lloch de Seniera, la dita talla y talles les hajen de pagar y paguen entre lo senyor y vasalls de dit lloch que hui són y per temps seran, micherament.

XXII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de dit lloch de altra, que los vasalls del dit lloch de Seniera tinguen obligació de partir y partixquen perpètuament la palla prosehida dels grans de forment y ordi collits en lo terme de dit lloch, així en la horta com en lo secà, ab lo senyor de Seniera que hui és y per temps serà, al quart, fent-ne quatre iguals parts, tres per a el vasall y la quarta part per a el senyor; de tota la qual palla pertanyent a la part del senyor de dit lloch, los dits nous pobladors y vasalls tinguen obligació perpètuament de fer-ne de aquella un paller per a el senyor de dit lloch, en les heres del lloch de Seniera, francament, sens ningun interès.

XXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de altra, que lo ministre e guardià que per qualsevol temps serà en lo dit lloch de Seniera, lo haja de posar y elegir lo senyor de dit lloch que hui és y per temps serà, y despedir-lo quant ben vist li sia; y lo salari de aquell se pague y haja de pagar de tot montó en la era, segons és ús y pràctica.

XXIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de altra, que tots los vasalls que hui són y per tems seran del dit lloch de Seniera tinguen obligació de batre, tots los grans y esplets que·s colliran en lo terme de dit lloch, en les heres del lloch de Seniera y no en altra part, sots pena de perdició dels tals grans, aplicadors als graners del senyor y altres penes a arbitre del senyor que hui és y per temps serà en dit lloch.

XXV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y dits vasalls nous pobladors de altra, que los vehins, vassalls y pobladors de Seniera que hui són y per temps seran tinguen obligació de conservar y conserven, a sos gastos propris, los portals, portes y portells del dit lloch de Seniera per a la custòdia, guarda y conservació de aquells y de dit lloch, tenint aquells en conreu.

XXVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de altra, que lo senyor de dit lloch que hui és y per tems serà se reserva, vers si e sos sucsessors, tots los arbres silvestres que no fan fruit en lo terme de dit lloch, plantats y que eixiran en aquell, a fer-ne a sa voluntat.

XXVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de altra, que lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor de dit lloch de Seniera, per a la conservació de les regalies de dit lloch puga imposar qualssevols penes per a conservació <dels fruits, rendes y regalies a dit senyor pertanyents, per a conservació> de tot lo dispost en la present capitulació. Y així mateix, en eixecució de lo desusdit, puixa fer, provehir e manar se fasen qualsevols crides, prohibicions y manaments, y que se hajen de observar, guardar y obtemperar les coses per dit senyor provehides y manades per a la bona administració de la justícia, pau, quietut, tranquilitat e seguretat de les perçones dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit lloch de Seniera y bon govern de aquell, inposant qualsevols penes, així corporals com pecuniàries, segons furs e privilegis del present regne, reservant-se lo dit senyor per a si y a sos sucsesors en dit lloch tota la jurisdicció, així civil com criminal, la que per furs y privilegis del present regne et àlias de justícia⁶⁶ li és consedida y otorgada, y aquella que sos antesessors y senyors en dit lloch de Seniera an acostumat tenir y exersir, y han tengut y exersit en lo dit lloch de Seniera.

XXVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Seniera, de una, y los vasalls de dit lloch de altra, que tots los dits capítols y cascú de aquells se hajen y haja de guardar ad unquem, y sien executoris en favor del dit don Francisco Joachim Sans, senyor del dit lloch, y de tots los successors de aquell, totstemps que qualsevol de dits pobladors y vasalls de dit lloch que huy són y per temps seran, contravindran a qualsevol de aquells.

Ideo, tractata inter nos execucioni deducendo et omnia supradicta promissa adimplendo, scienter etc., thenore presentis etc., ego dictus don Franciscus Joachimus Sans, dominus dicti loci de Seniera, de novo stabilio et in enfiteutesim perpetuam concedo ac trado seu quasi trado vobis, dictis Bernardo Marco, justicia, Petro Joanni Alventosa, Michaelli Marco, juratis, Martino Tortajada, natu mayori, Petro Martines, Martino Tortajada, natu minori, Christoforo Vidal, Sebastiano Glaudes, Joanni Ferraig, Petro Rodrigues, Josepho Vanega, Jacobo Garcia, Thome Alventosa et Petro Saleses, aratoribus, etiam vasallis, vicinis dicti loci, presentibus etc., et vestris, domos et terras meas quas habeo in dicto loco de Seniera et in territorio et termino illius, cum sensibus, pactis, partitionibus fructuum, capitulis et condicionibus suppradictis et non aliter nech alio modo. Cum hoc, quod in dictis domibus et terris vos et vestri non eligatis, proclametis nech eligere nech proclamare possitis alium dominum directum et judicem nisi me et meos sucsessores quoscumque, et judices quos ego et mei eligerimus et delegaverimus, sub pena comissi, et non recurretis vos nech vestri sucsessores ad alium judicem sub dicta pena comissi. Et vos et vestri teneatis et teneatur michi et meis anno quolibet solvere fructus, sensus, redditus et emolumenta in suppradictis capitulis especificata et contenta et in terminis et forma contentis, quod stabilimentum etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum adquisitorum, ad bene meliorandum et non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, partitionibus, pactis et conditionibus supradictis et non aliter nech alias nech alio modo. Et promitto <vobis> et vestris per me et meos facere, habere et tenere dictum stabilimentum et contra illum minime venire, palam vel oculte, aliqua racione et causa, sub obligacione bonorum et jurium meorum etc. Ad hec autem nos suppradicti omnes vicini et habitatores et vasalli dicti loci de Seniera, adquirentes sive recipientes a vobis, suppradicto don Francisco Joachim Sanz, domino nostro, predictas domos, hereditates et dictum stabilimentum per vos nobis factum, cum pactis, obligacionibus, particionibus fructuum, censibus, regaliis et aliis obligacionibus desuper recitatis et enarratis, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dicti loci de Seniera et singularium perçonarum illius, vobis dicto don Francisco <Joachimo> Sanz, domino dicti loci de Seniera, presenti <et> acceptanti, et sucsessoribus vestris <in> dicto loco, facere habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto instrumento stabilimenti et in capitulis et pactionibus⁶⁷ suppradictis, et solvere et pacare vobis et vestris anno quolibet in suis terminis sensus et fructus desuper nominatis, modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia predicta ad nos pertinencia. Et promittimus etiam nos esse bonos et fideles vasallos vestros et successorum vestrorum in dicto loco, et promittimus prestare juramentum fidelitatis. Et ideo, cum presenti, in presentia notarii et testium infrascriptorum, dictum corporale juramentum et homagium fidelitatis et vasallagii in manibus et posse vestris more solito prestamus, virtute cuius promittimus vobis et vestris esse bonos et fideles vasallos et vos, tanquam dominum nostrum, parere et complere omnia suppradicta sub obligacione bonorum nostrorum et dicte universitatis et singularium eiusdem. Renunciantes etiam benefíciis dividendarum accionum, epistole divi Adriani et foro Valentie etc; et nomine mulierum, certifficati per notarium infrascriptum de iuribus illarum, et signanter de beneficiis senatusconsulti Velleyani, ipsis renunciamus, dotibus et sponsaliciis illarum etc., et nomine minorum renunciamus benefficio restitucionis in integrum et omni alii etc.

Quod est actum in dicto loco de Seniera etc.

Testes huius rey sunt Petrus Audinosa, scutifer, et Cosmas Portugues, Villenove Castilionis etc., habitatoris, in dicto loco de Seniera reperti.

Jhesus.

Recepi propriaque manu exaravi ego Andreas Scoriola, auctoritate imperiali notarius publicus per totas et cunctas dicciones et dominaciones sacre catolice regie magestati, Xative habitatori, preinsertum capitulacionis estabilimenti instrumentum in his octo papiri foleis, presente comprehenso, contentum cum protestu salarii illius non soluti e quia ubique tota plena et indubia tribuatur et detur fídes hic meum artis notarie appono et depongo sig+num.

121.

1611, juliol 11. Benimeixís.

Francesc Joaquim Sanç, senyor de les localitats de Senyera i Benimeixís, atorga la carta pobla d’aquest segon lloc, actualment un despoblat dins el terme municipal de Senyera.

Notari, Andreu Escoriola, de Xàtiva.

A. AHN, Consejos, 22.243/4, doc. B, ff. 31r-39v. Còpia original coetània legalitzada, feta pel mateix notari rebedor del document.

Edicions:

Inèdita.

Cita i estúdia:

P. J. Pla Alberola, «Benemejís y Señera ante la expulsión de los moriscos», Revista de Historia Moderna, 24 (2006), pp. 153-226.

TEXT

Die XIº mensis iulii anno a Nativitate Domini M D XIº.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod ego don Franciscus Joachimus Sans, nobilis, dominus locorum de Benimixix et Seniera intra generales terminos civitatis Xativae constructi, parte ex una; et Bartholomeus Suau, justitia et procurator, Joannes Garcia, Gaspar Vilar, Jeorgius Felip, Joannes Felip, Franciscus Guinovart et Petrus Audinosa, aratores, omnes residentes in dicto loco de Benimixix, parte ex altera, uniti, convocati et congregati in platea dicti loci ubi pro negosiis universitatis dicto loci tranctandis soliti sumus congregari et convocari. Quia de hordine et mandato domini nostri regis Philipi tertii, nunch feliciter regnantis, cum regia prachmatica publicata in presenti Regno Valentiae sub diae vigessimo secundo mensis septembris anni millessimi sexcentessimi noni, fuerunt expulsi et banniti a presenti Valentiae Regno et a regnis Hispaniae omnes sarraceni presentis regni, qua de causa dictus locus de Benimixix fuit despopulatus eo quia vasalli, visini et habitatores illius erant sarraceni. Et ita ego dictus don Franciscus Joachimus Sanz, summa cum ope totoquae conatu, tam pro conservacione jurisdictionis per foros presentis regni michi tanquam domino dicti loci consesse, quam pro meo interesse et in dicto loco suchsessorum et creditorum, dictum locum de perçonis incolis et habitatoribus christianis populare curavi, et ita fuit iam populatum de predictis residentibus. Et cum sit justum dictas domos et terras dicti loci estabilire et in emphiteutesim vobis, suppradictis residentibus in dicto loco, dare, eo quia ipsas infulquetis, cultivetis et in his laboretis, et emolumenta redditus michi et suchsessoribus meis tanquam boni vasalli et emphiteutesi pareatis et solvatis, conveni vobiscum de conservacione et stabilimento domorum, terrarum et aliorum rerum dicti loci et michi, domino illlius, pertinentium, modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus, hispano sermone disendis et declarandis in modum sequentem:

[I]. Primo, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los nous pobladors y vasalls de dit lloch de part altra, que lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de Benimixix, concedirà y establirà, segons que ab thenor dels presents estableix a cascú dels dits pobladors, la casa y heretat així de rech com de secà que cascú de aquells té acomanada en lo present lloch ab acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab los cens de cens, fadiga, lloïsme, pactes, càrrechs, particions dejús especificadors. Returant-se dit senyor per a si y a sos suchsesors tot lo dret de fadiga, lloïsme e tot plen dret enphitehòtich que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen aturar, no entenent enperò establir ninguna posessió, terra ho casa tenguda sots directa senyoria a ningun altre senyor directe, com les tals entenga dit senyor acomanar-les ab càrrech de les particions davall scrites, a beneplàcit de dit senyor y dels suchsessors en dit lloch y no en altra manera, pagant dit senyor y suchsessors la ànnua penció als tals senyors directes si algú causa incogitada ho inopinada n’i hagués, no entenent en res ni per res defraudar senyoria directa ninguna.

[II]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit e present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls del dit lloch de altra, que los dits nous pobladors e tots sos suchsessors e vasalls en lo present lloch hajen y tinguen obligació de donar y pagar cascun any, a dit senyor que hui és y per temps serà, en los dies y festes de sant Joan de juny y Nadal mijerament, cascú de aquells perpètuament set lliures reals de València per lo cens, fadiga, lloïsme de cada casa y heretat, pagadors segons dit és desús com a cens, fadiga, lloïsme y tot plen dret enphiteòtich segons furs del present Regne de València, ab lo qual cens se haja de fer e fassa lo dit stabliment.

[III]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo present lloch de Benimixix y prestar los homenatjes de fidelitat acostumats e segons los vasalls an acostumat prestar, sotsmetent-se al for y jurisdicció del senyor que hui és y per temps serà en tant quant per furs del present regne li és permès e lícit lo exersisi de la jurisdicció, així civil com criminal.

[IIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present lloch de Benimixix de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que los dits nous pobladors y vasalls se hajen de obligar, per si e sos sucsessors, a residir contínuament ab son domicili, casa y capmajor en lo dit lloch de Benimixix. Y lo que faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència perçonal encórrega en pena de comís de la casa y heretats que tindrà en dit lloch y en son terme, lo qual comís ipso facto sia fet, sens haver-se de fer prosés en forma de juhi ni altra solempnitat alguna.

[V]. Íttem, és estat pactat y concordat entre dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que si per algun temps qualsevol de dits pobladors y vasalls e sucsessors voldran anar-se’n de dit lloch, primer e ans de totes coses hajen de contar en lo senyor de dit lloch que hui és y per temps serà y pagar-li lo que li deuran. Y feta dita paga tinguen facultat de vendre la dita casa y heretats a foraster ho a perçona de dit lloch que no tinga casa ni heretats, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir perçonalment en dit lloch y, dins dos mesos, portar sa casa y avasallar-se en dit lloch, prometent residència perçonal, sots pena de comís de les tals cases y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo desusdit, ho no venint dit nou comprador a dita residència perçonal passat lo dit termini, dites casa y terres, sens ninguna forma de juhi ni prosés, resten comissades y la senyoria útil reste consolidada amb la directa.

[VI]. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de obligar en lo dit acte de avasallament a residir perçonalment per temps de cinch anys contínuos, del dia de hui en avant contínuament contadors, passats los quals cinch anys puguen vendre, alienar y transportar les cases y terres en lo modo desusdit com a cosa pròpria de aquells. Y si ans de conplits los dits cinch anys se’n aniran, no puguen los dits vasalls vendre, alienar ni transportar dites terres, ans bé, aquelles resten de dit senyor per a fer-ne a ses llíberes voluntats, sens ninguna interpel·lació ni forma de juhí, dins los quals cinch anys estiga en llíbera facultat del senyor de dit lloch despedir a qualssevols de dits vasalls ab causa llegítima.

[VII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de part altra, que de totes les vendes, alienacions y transportacions, particions y altre gènero de actes que·s faran de dites cases y terres, se hajen de pagar a dit senyor que hui és y per tems serà lo lloïsme a dos sous per lliura, y lo mig lloïsme a sou per lliura en cas de carregament, reservats los actes que conforme a forals disposicions no dehuen dret de lloïsme, sots pena de comís.

[VIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que dits nous pobladors y vasalls, vehins y habitadors del dit lloch de Benimixix que hui són y per tems seran tinguen obligació de coure en lo forn del dit lloch lo pa, y no en altre; conprar lo pa de la fleca de dit lloch y no de altra part, aquell que hauran menester comprar estant en dit lloch; moldre tot gènero de grans y picar los arrosos en los molins de dit lloch; conprar carn, aquella que hauran menester per a ses cases, de la carniseria de dit lloch; lo vi, de la taverna de dit lloch, lo qual vi tinguen obligació de comprar de dita taverna y no de altra part alguna, sent de mija quarta de vi en avall, y de mija quarta de vi en amunt, de hon voldran. Y axí mateix tinguen obligació de comprar totes vitualles y frasques com són totes vitualles de tenda y llegums, de la tenda del present lloch de Benimixix, entenent-se de llegums de mig almut en avall, y de mig almut en amunt puguen comprar tot gènero de llegums, com són siurons, faves, guixes, llentilles, arròs y altres llegums, de hon voldran. Y axí mateix, ningú sia gosat de vendre ni comprar dits llegums de mig almut en avall si no és de dita tenda, y de ahí en amunt puguen comprar-les y vendre’ls com sien de ses collites pròpries. E assò se ha de entendre en respecte de les regalies desusdites, havent-hi en aquelles y cascuna de aquelles respectivament lo recapte nesessari y competent y no en altra manera, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravendran.

[VIIII]. Íttem, és estat pactat, avengut e concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors de altra, que lo dit senyor del dit lloch se retura e reserva ver si y sos sucsessors les regalies y emoluments de molí, forn, almàsera, carniseria, tenda, fleca, taverna y lo herbatje del dit lloch.

[X]. Íttem, és estat pactat, avengut e concordat entre dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits vasalls nous pobladors de dit lloch de altra, que los dits nous pobladors y los vasalls y sucsessors de aquells que hui són y per temps seran en lo dit lloch sien tenguts y obligats a fer les obres nesessàries, en cascuna de les cases que aquells tindran, per a la conservació y perfecsió de aquelles y cascuna de aquelles, com a bons vasalls y enphiteotes.

[XI]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit e present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de altra, que dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de Benimixix que hui són y per temps seran perpètuament en dit lloch de Benimixix hajen de partir y partixquen, ab lo dit senyor y senyors sucsessors en dit lloch, tots los grans de hordi, forment, dacsa, arròs y tot altre qualsevol gènero de grans y llegums, lli, cànem y tot altre qualsevol gènero de collites y esplets de qualsevol espècie sien que·s colliran en la horta y terres de rech de dit lloch, terme y territori de aquell, al quart, ço és, tres parts per al vasall y la quarta part per al senyor. Y en lo secà, a la sisena, ço és, cinch parts per al vasall y la sisena part per al senyor, posats dits fruits y grans nets y com convé en los graners de la casa del senyor per los dits vasalls francament. Y la partició de lli y cànem, amerat que sia, al quart, segons dit és desús.

[XII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que dits nous pobladors y vasalls que hui són y per temps seran perpètuament en dit lloch de Benimixix hajen de partir y partixquen, ab lo dit senyor y ab los senyors sucsessors en dit lloch, tots los fruits dels arbres de qualsevol sèrie e espècie sien, així en la horta com en lo secà del dit lloch de Benimixix, al ters, ço és, les dos parts per al vasall y la tersera part per al senyor, posada y contada la part del dit senyor dins la casa del senyor, en son degut lloch y en los puestos hon se acostumen posar per dits vasalls; excepto lo fruit de la fulla, que se ha de partir en lo arbre. Y les olives se han de fer oli en la almàcera de dit lloch per dits vasalls y, la part tocant al senyor, així mateix, se ha de posar y portar a la casa del senyor en les gerres y lloch acostumat, francament. Y axí mateix, sia tot lo pinyol de totes les olives y oli que·s farà, del senyor de dit lloch, y los vasalls no tinguen ninguna part en aquell.

[XIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor de dit lloch de Benimixix, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch de altra, que tostems que en lo terme de dit lloch se secarà algun arbre de qualsevol gènero sia, tinga lo senyor de dit lloch la soca y tronch, y los vasalls y pobladors que hui són y per temps seran les rames; açò enperò entès que, si serà noguer, sia la soca ho canya, y tot allò que·s porà serrar, del senyor de dit lloch.

[XIIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los vasalls y pobladors del dit lloch de part altra, que los dits vasalls y nous pobladors que hui són y per tems seran, y sos sucsessors, tinguen obligació de fer e fasen lo oli prosuhit de totes les olives que·s colliran en lo terme de dit lloch de Benimixix en la almàsera del dit lloch, y no en altra part, sots pena de perdició de olives y oli y altres penes a arbitre del senyor de dit lloch. Posant y portant la part del oli al senyor pertanyent, en lo modo que dit és desús, en lo lloch acostumat dins la casa del senyor, francament, per los dits pobladors y vasalls que hui són y per tems seran.

[XV]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Benimixix, de una, y los vasalls y nous pobladors de dit lloch de altra, que cascun vasall y nou poblador del dit lloch, per si e per sos sucsessors, tinga obligació de plantar y plante en la sua heretat cascun any sis moreres, comensant a plantar-les del any mil sis-cents y dotse en avant, y axí tostemps perpètuament a beneplàcit del senyor que hui és y per tems serà en lo dit lloch de Benimixix.

[XVI]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una,y los vasalls nous pobladors del dit lloch de altra, que los dits vasalls del present lloch de Benimixix que hui són y per tems seran, y tots los sucsessors de aquells resident y colents lo dit lloch, tinguen obligació de escurar y netejar totes les cèquies, així majors com menors y brasals, y tenir en conreu aquelles. Y així mateix, fer y conservar los ponts que hui són y los que convindran fer y sustentar en lo terme del dit lloch de Seniera per al servici de les heretats, camins e sendes del territori y terme de dit lloch, a costes y despeses de dits vasalls, vehins y pobladors que hui són y per tems seran en dit lloch de Benimixix.

[XVII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch, que lo senyor de dit lloch tinga obligació de donar a dits nous pobladors y vasalls de dit lloch la biga de la almàcera, per a fer lo oli que·s collirà en lo terme de dit lloch en aquella, lo qual no·s puga fer en altra part si e segons ja és dit desús e sots la desusdita pena y penes. Assò enperò entès que, tostemps que la dita biga de almàcera es romprà per algun temps, se haja de adobar y conservar, tantes vegades quantes se romprà, a costes y despeses del senyor y vasalls del dit lloch que hui són y per temps seran mijerament.

[XVIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los nous pobladors y vasalls de altra, que ningú dels dits nous pobladors y vasalls del dit lloch que hui són y per tems seran gosen ni presumixquen desimalar ni desimalen ninguns garrofer ni garrofers, olivera ni oliveres ni altre jènero de arbres, exsepto les moreres, sens llisència del senyor de dit lloch que hui és y per temps serà, sots la pena imposadora a arbitre del senyor de dit lloch. Y de la llenya que se haurà desimalat, grosa y menuda, trosejada y capolada que sia, se’n hajen de fer tres eguals parts, dos per al vasall y la una per al senyor, triant lo senyor de les tres parts la que voldrà.

[XVIIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor de dit lloch de una, y los vasalls nous pobladors de dit lloch de Benimixix de altra, que lo dit senyor de dit lloch dóna y donarà ab thenor del present tres fanecades de terra de rech en la horta de dit lloch, a cascú de dits nous pobladors, per a fer erba de alfals per a les cavalcadures de aquells y de cascú de aquells, ho llegums y ortalises. Y si algú de dits vasalls no tindrà suffisient terra de dites tres fanecades conforme les cavalcadures que tindrà, y haurà menester més terra ultra de les dites tres fanecades per a lo que dit és desús, lo senyor de dit lloch darà al tal poblador y vasall més terra ab esta modifficació: que no puguen ser ni exsedir de dos fanecades ensús, ni puga fer-se en lo refasi de dita terra altra cosa sinó serà herba alfals. Y dit vasall li haja de donar y pagar al senyor de dit lloch, per cada fanecada de refassió ultra de les desusdites tres fanecades, deu sous per cascuna fanecada cascun any, pagadors en lo dia y festa de sent Miquel mentres posehirà dita terra del dit refassi, los quals deu sous se hajen de cobrar ab prompta y real execució com a béns de regalies de la senyoria de dit lloch.

[XX]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors del dit lloch de altra, que los vasalls que hui són y per tems seran del dit lloch de Benimixix tinguen obligació de partir les vinyes que tindran, e verema, ab lo senyor de dit lloch que hui és y per tems, serà a la sizena part. Y si serà vinya de planta, dit vasall haja de pagar y pague dos sous per fanecada com a regalies de la senyoria, a rahó de dos sous per cascuna fanecada. Y si algú de dits vasalls plantarà alguna vinya ho vinyes, com dit és, dins set anys no pague cosa ninguna per lo que haurà plantat, y al huitè any comense a pagar en la forma desusdita, a saber és: si serà ho seran de verema, la sisena part, y si de planta, a dos sous per fanecada en lo dia e festa de sent Miquel cascun any, ab què dites vinyes se hajen de plantar en lo secà y no en la horta de dit lloch.

[XXI]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls del dit lloch que hui són y per tems seran d’altra, que de les talles que·s llansaran cascun any en lo porche del lloch de Énova, per la part que cascun any ne tocarà de talla al dit lloch de Benimixix la dita talla y talles se haja de pagar y es paguen, entre lo senyor y vasalls del dit lloch que hui són y per tems seran, mijerament.

[XXII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de dit lloch de altra, que los vasalls del dit lloch de Benimixix tinguen obligació de partir y partixquen perpètuament la palla prosuhida dels grans de forment y hordi collits en lo terme del dit lloch, així en la horta com en lo secà, ab lo senyor de Benimixix que hui és y per temps serà, al quart, fent-ne quatre eguals parts, tres per al vasall y la quarta part per al senyor. De tota la qual palla pertanyent a la part del senyor de dit lloch, los dits nous pobladors y vasalls tinguen obligació perpètuament de fer-ne de aquella un paller per al senyor del dit lloch en les heres del lloch de Benimixix, francament, sens ningun interès.

[XXIII]. Íttem, és estat pactat, avengut e concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de altra, que lo ministre y guardià que per qualsevol temps serà en lo dit lloch de Benimixix, lo haja de posar y elegir lo senyor de dit lloch que hui és y per temps serà, y despedir-lo quant ben vist li sia; y lo salari de aquell se pague y haja de pagar de tot montó en la hera segons ús y pràtica.

[XXIIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de altra, que tots los vasalls que hui són y per temps seran del dit lloch de Benimixix tinguen obligació de batre, tots los grans y esplets que·s colliran en lo terme del dit lloch, en les heres del lloch de Benimixix y no en altra part, sots pena de perdició dels tals grans, aplicadors als graners del senyor, y altres penes a arbitre del senyor que hui és y per tems serà en dit lloch.

[XXV]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y dits vasalls nous pobladors de altra, que los vehins, vasalls y pobladors de Benimixix que hui són y per temps seran tinguen obligació de conservar y conserven, a sos gastos propris, los portals, portes y portells del dit lloch de Benimixix, per a la custòdia, guarda y conservació de aquells y de dit lloch, tenint aquells en conreu.

[XXVI]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de altra, que lo senyor de dit lloch que hui és y per tems serà se reserva ver si y sos sucsessors tots los arbres silvestres que no fan fruit en lo terme de dit lloch, plantats y que eixiran en aquell, a fer-ne a ses voluntats.

[XXVII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de altra, que lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de Benemexix, per a conservació de les regalies de dit lloch puga imposar qualsevols penes per a conservació dels fruits, rendes y regalies a dit senyor pertanyents, per a la conservació de tot lo dispost en la present capitulació. Y axí mateix, en execució de lo desusdit, puxa fer, provehir e manar se fasen qualssevols crides, prohibicions y manaments, y que se hajen de observar, guardar y obtenperar les coses per dit senyor provehides y manades per a la bona administració de la justícia, pau, quietut, tranquilitat e seguretat de les perçones dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit lloch de Benimixix, y bon govern de aquell, imposant qualssevols penes, així corporals com pecuniàries, segons furs e privilegis del present regne. Reservant-se lo dit senyor, per a si y sos sucsessors en dit lloch, tota la jurisdicció, així civil com criminal, que per furs e privilegis del present regne et alias de justícia li és consedida y otorgada, y aquella que sos antesessors y senyors en dit lloch de Benimixix an acostumat tenir y exersir y han tengut y exersit en lo dit lloch de Benimixix.

[XXVIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Benimixix, de una, y los vasalls del dit lloch de altra, que tots los dits capítols y cascú de aquells se hajen y haja de guardar ad unquem, y sien executoris en favor del dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch, y de tots los sucsessors de aquell, tostemps que qualssevols de dits pobladors y vasalls de dit lloch que hui són y per temps seran contravindran a qualsevol de aquells.

Ideo, tractata inter nos executioni deducendo et omnia suppradicta promissa adimplendo, scienter etc., thenore presentis etc., ego dictus don Franciscus Joachinus Sanz, dominus dicti loci de Benimixix, de novo stabilio et in enphiteutesim perpetuam consedo ac trado seu quasi trado vobis, dictis Bartholomeo Suau, justicia et procuratori, Joanni Garcia, Gaspari Vilar, Jeorgii Phelip, Joanni Felip, Francisco Guinovart et Petro Audinosa, aratori<bus> etiam vasallis, visinis dicti loci, presenti<bu>s etc., et vestris, domos et terras meas quas habeo in dicto loco de Benimixix et in territorio et termino illius, cum sensibus, pactis, particionibus fructuum, capitulis et condicionibus suppradictis et non aliter nech alio modo. Cum hoc, quod in dictis domibus et terris vos et vestri non eligatis, proclametis nech eligere et proclamare possitis alium dominum directum et judicem nisi me et meos sucsessores quoscunque, et judices quos ego et mei elegerimus et delegaverimus, sub pena comissi, et non recurretis vos nech vestri sucsessores ad alium judicem⁶⁸ sub dicta pena comissi. Et vos et vestri teneatis ac tenea<n>tur michi et meis anno quolibet solvere fructus, sensium, redditus et emolumenta in suprapredictis capitulis especificata et contenta et in terminis et forma contentis, quod stabilimentum etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum adquisitorum, ad bene meliorandum et non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, particionibus, pactis et condicionibus suppradictis et non aliter nech alias nech alio modo. Et promitto vobis et vestris per me et meos facere, habere et tenere dictum stabilimentum et contra illum minime venire, palam vel oculte, aliqua racione et causa sub obligacione bonorum meorum etc. Ad hec autem nos, suppradicti omnes vicini, habitatores et vasalli dicti loci de Benimixix, adquirentes sive resipientes a vobis, suppradicto don Francisco Joachimo Sanz, domino nostro, predictas domos et hereditates et dictum stabilimentum per vos nobis factum, cum pactis, obligacionibus, particionibus fructuum, sensuum, regaliis et aliis obligacionibus desuper resitatis et enarratis, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dicti loci de Benimixix et singularium perçonarum illius, vobis, dicto don Francisco Joachimo Sanz, domino dicti loci de Benimixix, presenti acceptanti, et suchsessoribus vestris in dicto loco, facere, habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto stabilimento et in capitulis et particionibus suppradictis, et solvere et pacare vobis et vestris anno quolibet in suis terminis census et fructus desuper nominati modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia predicta ad nos pertinencia, et promittimus etiam nos esse bonos et fideles vasallos vestros et suchsessorum vestorum in dicto loco, et promittimus prestare juramentum fidelitatis. Et ideo, cum presenti, in presencia notarii⁶⁹ et testium infrascriptorum, dictum corporale juramentum et homagium fidelitatis et vasallagii in manibus et posse vestris more solito prestamus, virtute cuius promittimus vobis et vestris esse bonos et fideles vasallos, et vos, tanquam dominum nostrum, parere et complere omnia suppradicta sub obligacione bonorum nostrorum et dicte universitatis et singularium eiusdem. Renunciantes etiam benefficiis dividendarum actionum, epistole divi Adriani et foro Valencie etc. Et nomine mulierum, sertificati per notarium infrascriptum de juribus illarum et signanter de beneficio senatusconsulti Velleyani, ipsis renunciamus dotibus et esponsaliciis illarum etc. Et nomine minorum renunciamus benefficio restitutionis in integrum et omni alii etc.

Quod est actum in dicto loco de Benimixix etc.

Testes huius rey sunt quo ad firmas Bartholomei Suau, Joannis Garcia, Gasparis Vilar, Jeorgii Phelip, Joannis Felip et Francisi Guinovart, Rocus Garcia, presbiter locorum de Seniera et Benimixix rector, et Hieronimus Serranet, civitatis Xative habitator, in dicto loco reperti.

Et quo ad firmam dicti Petri Audinosa, qui dicta et eadem die undecima iulii supradicti anni millessimi sexcentessimi undecimi juravit, laudavit, aprobavit, obligavit et omnia contenta indicto instrumento contenta fecit in loco de Seniera, fuerunt testes Martinus Tortajada et Bernardus Marco, aratores, loci de Seniera habitatores.

Jhesus.

Recepi propriaque manu exaravi ego Andreas Scoriola, notarius publicus per totas dictiones et dominaciones sacre catholice regie magestatis, Xative habitator, preinscertum capitulacionis et stabilimenti instrumentum in hiis octo papiri foleis, presente comprehensa, contentum, cum protestu salarii illius non soluti et quia ibique plena et indubia detur et tribuatur fides, hic meum artis notarie appono et depono⁷⁰ sig+num.

122.

1611, juliol 11. Xella.

Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, comte d’Oliva i marquès de Llombai, mitjançant el seu procurador Pere Sanxes Picasso, notari i veí de València, atorga la carta pobla del lloc de Xella per a 45 pobladors cristians.

Notari, Baltasar Clua.

A. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Osuna, C. 732, D-39. Còpia legalitzada sense data, feta pel mateix notari Baltasar Clua, de Gandia.

B. ARV, Manaments i Empares, any 1697, llibre 2, mà 16, ff. 31r-40v. Còpia d’aquest any a partir d’altra còpia feta pel notari Josep Todó a partir del protocol original, el qual custodiava.

C. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Osuna, C. 732, D-38. Còpia simple del segle XVIII, només dels capítols.

Edicions:

a. Gil Olcina, A., Singularidades del régimen señorial valenciano, Alacant, Universitat d’Alacant, 2012, pp. 417-421. (Edició parcial; només edita els capítols.)

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 282.

TEXT

Die XI mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod ego, Petrus Sanchez Picaso, notarius, civitatis Valentie habitator, ad presens in loco de Chella repertus, ut et tamquam procurator illustrissimi et exelentissimi domini domni Caroli a Borja et Centelles, ducis Gandie, comitis Olive, marchionis de Lombay, domini ac baroni loci ac baronie de Chella etc., pro ut de meo posse constat instrumento recepto per Damianum Romero, notarium, civitatis Valentie habitatorem, sub die nono presentium et currentium mensis et anni, habens in eo plenum posse subscripta faciendi ex una; et Franciscus Bataller, notarius, Petrus Guerola, Martinus Guerola, Franciscus Berdoll, Joannes Bono,⁷¹ Joannes Llobregat, dierum minor, Joannes Navarro, Andreas del Moro, Ludovicus Guerola, Petrus Bordoll, Petrus Esparsa, Joannes Llobregat, dierum mayor, Ceprianus Garcia, Joannes Llopis, Joannes Polop, dierum mayor, alias Cabanyes, Gaspar Garcia et Joannes Canet, agricole, in platea dicti loci de Chella convocati et congregati, ex altera partibus. Attendentes et considerantes quod per regium preconium in Valentina civitate preconissatum sub die vigessimo secundo mensis septembris anni millessimi sexcentissimi noni, omnes sarraceni precentis regni exulati fuerunt, non solum a presenti Valentino regno verum etiam at omnibus aliis, sub potentissima manu serenissimi domini nostri Philipi, Hispaniarum regis, tertii,⁷² causis et rationibus in dicto preconio contentis et ennarratis, et ea de causa omnia loca et baronias in quibus dicti sarraceni comorabant vacua et vacuas remanere et terras terminorum illorum incultas, et inter alia, precens⁷³ locus de Chella qui erat colonatus per sarracenos. Et ideo, inter nos, dictas partes, fuit tractatum, inhitum, conventum et concordatum in et super colonatu sive sobre la població dicti loci et baronie de Chella in hunc qui sequitur modum:

Jhesus. Ego dictus Petrus Sanchiz Picaso, notarius, dicto nomine, admitto in colonos sive pobladors⁷⁴ dicti loci et baronie de Chella omnes vos, desuper nominatos, et omnes alios qui in eventum coloniam deducere⁷⁵ volent in eis,⁷⁶ et ideo, grattis et scienter, cum hoc precenti publico instrumento suo robore cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, per nos et successores nostros quoscunque, in et super colonatu sive sobre la població⁷⁷ predicti loci sive baronie, facimus, inhimus, convenimus et tractamus inter nos, dictas partes, presentes et acceptantes, et nostros, capitula⁷⁸ que sequuntur que pro maiori eorum intelligentia volumus hic lingua castellana per notarium infrascriptum continuari, que sunt thenoris sequentis:

Capítulos con los quales se puebla la baronía de Chella.

I. Primeramente, se dará a cada uno de los que quissieren poblar en dicha baronía, una cassa, pagando cada un año dies y seis sueldos y medio de censo, con fadiga de treinta días y luismo al dezeno.

II. Íttem, se dará a cada uno tantas fanegadas de tierra huerta y secano quantas le cupieren, según el término que se ha de repartir entre quarenta y cincho pobladores que se admitirán en dicha baronía, pagando censo, fadiga y luismo ut supra, a saber, de cada fanegada de tierra huerta dos sueldos en cada un año, y de cada jornal de secano arbolado un sueldo, y lo que esté sin árboles en secano, un dinero por jornal, advirtiendo empero que si por algún tiempo se arbolare, en estar, lo aya de pagar un sueldo por jornal, como el que oy lo está; aya de servir empero de censo, fadiga y luismo, la misma partición de los granos que abaxo se pondrá.

III. Íttem, de todos los granos y frutos que cogieren en tierra huerta, ayan de pagar y paguen, por drecho dominical al señor, el sexto, pagados primero lo que se acostumbra de diezmos y primicias.

IIII. Íttem, de todos los granos y frutos que cogieren en tierra secano, ayan de pagar y paguen al señor, por drecho dominical, a la onzena, pagados primero diezmos y primicia como está dicho.

V. Íttem, de los árboles ayan de pagar y paguen a saber, del aseyte al quarto, pagado primero lo que se acostumbra de diezmos y primicias, la qual partición se aya de hazer en las almáceras del señor, sin que ninguno de los nuevos pobladores pueda llevarle a hazer en otra parte, ço pena de veynte y cincho libras aplicadoras a los cofres del señor por cada una vez que se hallare fraude en esto, y todo el aseyte perdido.

VI. Íttem, de la oja de las moreras ayan de pagar y paguen al señor al quarto, pagado primero lo que se acostumbra en dicha baronía de diezmos y primicias, la qual partición se aya de hazer en los mismos árboles o de la manera que al señor le estubiere bien consertarse con el vasallo.

VII. Íttem, de los algarrobos ayan de pagar y paguen al señor al quinto, pagados primero diezmos y primicias como está dicho, la qual partición se haya de hazer después de recogida la garrofa en las cassas de cada vasallo.

VIII. Íttem, de los higos ayan de pagar y paguen al señor al quinto, pagados primero diezmos y primicias como está dicho, la qual partición se aya de hazer después de secos y enxutos.

VIIII. Íttem, se reservan para el señor todos los pinos, carrascas, álamos negros que oy hubiere en todo el término de dicha baronía, tanto de presente como en tiempo venidero, assí en secano como en regadío, sin que ninguno sea osado de cortar alguno de dichos árboles sin licencia de dicho señor, ço pena de veinte y cinco libras por cada árbol de los que cortaren, aplicadoras ut supra.

X. Íttem, de las viñas, assí de vino como de pasa, ayan de pagar y paguen al señor al quinto, pagados primero diezmos y primicias como está dicho, la qual partición se aya de hazer a saber, el vino al duell y la passa después de echa y enxuta.

XI. Íttem, que cada uno esté obligado a subir a sus costas, a la cassa del señor, todos los granos y frutos que de sus tierras y árboles tocaren a la parte del señor, como no esté arrendada dicha baronía, y en caso que esté arrendada, las aya de subir el arrendador a sus costas.

XII. Íttem, todos los que tubieren cassas y tierras como nuevos pobladores en dicha baronía, las ayan de conrrear y conservar a saber, las casas a uso de buena architectura y las tierras a uso de buen labrador, ço pena de comisso.

XIII. Íttem, todos los que tubieren ganados estén obligados a pagar al señor, cada un año, lo que se acostumbrava a pagar antes de la expulción de los moriscos.

XIIII. Íttem, se reserva para el señor todas las dehesas de cassa, y la redonda y el olivar que antes era del señor, y juntamente los otros olivos de particulares que están junto al dicho olivar, y el huerto del señor.

XV. Íttem, se reservan para el señor todas las regalías de dicha baronía, como son molinos, almáceras, hornos, tiendas, panaderías, mesones, tavernas, carnicerías y otros qualesquiera que al señor le fuere bien visto y quiciere poner en dicha baronía, sin que ninguno pueda pretender lo contrario por ningún tiempo, ço pena de comiso de todos los bienes que tuviere. Y que ninguno pueda vender por menudo cosa alguna en sus casas⁷⁹ ço la misma pena, exceptando lo que fuere de su cogida.

XVI. Íttem, que todo censo, assí de cassas como de tierras, se aya de pagar cada un año en dos iguales pagas, la una en san Juan de junio y la otra en Navidad.

XVII. Íttem, que todos los granos que huviesen de moler, los ayan de moler en los molinos del señor, ço pena de veinte y cinco libras aplicadoras ut supra y perdido el grano.

XVIII. Íttem, que nadie pueda por ningún tiempo pedir licencia, ni compellir a que se le dé, para vender más de la metat de las tierras que se le hubiesen dado como nuevo poblador, sin vender juntamente con ellas la cassa, a la qual ayan de estar y estén siempre obligadas la otra metat de las tierras.

XVIIII. Íttem, que por cada puerta que abrieren en dichas cassas, excepto las de los corrales, ayan de pagar el censo como por casa⁸⁰ entera, que es diez y seis sueldos y medio en cada un año ut supra.

XX. Íttem, que cada uno de los que quisieren poblar en dicha baronía se aya de desavezindar del lugar donde antes era vezino, y traer la carta de la desavecindación antes de asensir la cassa ni tierras.

XXI. Íttem, que la elección que cada un año se hubiere de hazer para oficiales en dicha baronía, aya de ser en esta forma: que en consejo particular y en presencia del alcayde que fuere de dicha varonía, ayan de hazer los mismos consejeros elección de las personas que les parecieren aptas y convenientes⁸¹ para cada cosa, a saber: de tres personas para justicia, y para jurados quatro personas, y para almotacén tres personas, y tres para cequiero, y embiar nómina de todos ellos, como se acostumbra, al señor, el qual pueda eligir uno, el que le pareciere, de los nombrados en dicha elección para cada officio, los quales señalados por el señor ayan de servir todo aquel año y prestar el juramento acostumbrado en poder de la persona que sirviere el oficio de alcaide en dicha baronía por el señor. Y que aya de nombrar el señor assessor para el justicia en cada un año, el qual aya de jurar también en poder de dicho alcaide, y que el justicia que fuere en cada un año se nombre él mismo tiniente a su voluntat, y el amotazén assimismo.

XXII. Íttem, se reserva una jornada de cada semana, que será el lunes, el agua de la fuente donde están señaladas las quince fanegadas de tierra huerta, para la alcaydia, la qual jornada se entienda del domingo al ponerse el sol hasta el lunes al ponerse el sol; esté, pero, obligado el alcayde de alimpiar la parte que le tocare de la azequia por donde viene dicha agua.

XXIII. Íttem, que todos los pobladores de dicha baronía que quisieren haser leña y senisa para ganar su gornal, lo puedan hazer sin incurrir en pena alguna como no sea tocar en alguno de los árboles reservados en esta capitulación, ni en alguna de las devezas de cassa ni leña reservadas para el señor, que en tal casso se les executará las penas que para guardar dichos árboles y devezas están puestas y se pusieren, y sin hazer perjuicio a nayde.

XXIIII. Íttem, que se ayan de poblar en dicha baronía quarenta y cinco cassas, y no más ni menos.

XXV. Íttem, que todos los que poblaren en dicha baronía se ayan de obligar y se obliguen a hazer recidencia personal en ella por tiempo de seis años consicutivamente desde el primero que dicha población⁸² se hiciere.

XXVI. Íttem, que todos en común se aian de obligar y se obliguen a dar al señor, en cada un año por fiestas de Navidad, una arroba de miel de abiexas y que sea buena, y dies gallinas, de presente, y aunque este capítulo no está tratado, se advierte que no se ara cosa sin él.

XXVII. Íttem, que si por algún tiempo se descubriere en el término de dicha baronía alguna agua o fuente por donde se puedan regar algunas tierras de las que al presente son de secano, en tal caso, las tierras que se pudieren regar y se regaren de dicha agua nuevamente, se aian de pagar la mesma partición de los frutos y granos y el mismo censo, fadiga y luismo que se pone en las tierras que oi son regadío.

XXVIII. Íttem, que el que plantare viña nueva, por tiempo de dies años no pague partición alguna, y el que plantare moreras, por tiempo de ocho años no pague partición alguna; al que plantare olivos o algarrobos, por tiempo de diez y seis años no pague partición alguna. Estén empero obligados a manifestar al señor, o a quien por el señor estubiere en dicha baronía, el año que plantan dichas viña, moreras, olivos y algarrobos, para que sepa quando fenesen los años de la franquea, y no manifestándolo, no gose, el que la plantare, de ella, y pasados los años de dicha franquea aian de pagar de la manera que en los capítulos se contiene.

XXVIIII. Íttem, que los dichos vasallos, agora y en lo venidero, puedan sembrar una anegada de alfafe para sus cabalgaduras proprias sin pagar partición alguna, sino sólo el senso, como no sea para vender.

XXX. Íttem, que los dichos vasallos puedan coger tres barchillas de aseitunas de sus olibares proprios, por cada cassa cada año, sin pagar pecho alguno. Y esté en facultat del señor y de sus oficiales poder reconoser las cassas por ver si han excedido, y al que allaren en fraude, pueda el señor eixecutarle en tres libras, y si más aseitunas de las tres barchillas quieseren, las puedan coger pidiendo licencia y manifestándolo a la persona que por el señor estubiere en dicha baronía, para que a la cogida y en la almásera se cobre la parte que toca a la señoría de las aseitunas que abrán cogido además de las tres barchillas.

XXXI. Íttem, se consede a la dicha universidad y justicia de aquella las jurisdicciones sivil y criminal, mero y mixto imperio inter vos tantum, reservándose el señor la facultat de poderse evocar las causas que le parecieren siempre y quando bien visto le fuere.

XXXII. Íttem, que de los clamos de sesenta sueldos abaxo se agan quatro partes, la una de las quales sea para el dueño a quien se ase el daño y la otra para el guardián o acusador, y la otra para el alcaide y la otra para el justicia. Y puesto el clamo, nadie de los sobredichos pueda perdonar mas que su parte, y en esto no se entienden las penas del sequiero sino solo de los clamos de la güerta y montes.

Que quidem capitula ego dictus Petrus Sanchez Picaso, notarius, dicto nomine, per dictum principalem meum et suos succesores quosqumque, promito rata, valida atque firma semper avere, tenere et inviolaviliter observare et in nulo contrafacere vel venire, palam vel oculte, aliqua racione sive causa. Protestor tamen per pactum quod nolo, dicto nomine, teneri de eviccione aliqua nisi pro factis et contractibus dicti principalis mei et suorum propri<i>s tantum, et non pro ali<i>s, pro quibus tantum obligo vobis et vestris omnia et singula bona et jura dicti principalis mei, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, <h>abita ubique et <h>abenda. Ad <h>ec autem nos, dicti Franciscus Bataller, notarius, Petrus Guerola, Franciscus Bordoll, Juannes Bono, Joannes Llobregat, dierum minor, Joannes Navarro, Andreas del Moro, Ludovicus Guerola, Petrus Bordoll, Petrus Esparça, Joannes Llobregat, dierum maior, Seprianus Garcia, Joannes Llopis, Joannes Polop, Gaspar Garcia et Joannes Canet, agricole, convocati et congregati in platea dicti loci de Gella, coloniam ducentes in dicta baronia, per nos et succesores nostros quoscunque in dictis locis et baronia, pro vicinis et abitatoribus succesores, tam maiores quam minores et tam masqulini quam fiminini sexus, grattis et s<c>ienter cum hoc eodem publico instrumento promittimus et fide bona convenimus vobis, dicto Petro Sanchiz Picaso, notario, dicto nomine, presenti acceptanti, et succesoribus <in> dicta baronia, nos et nostros veros, bonos, fideles et legales basalos ese in omnibus et per omnia, dictumque principalem vestrum et suos bonaque ilius et ilorum et jura defe<n>dere et contra eos non venire⁸³ aliqua racione sive causa, palam vel oculte, et supradicta capitula acceptantes pro ut superius contine<n>tur. Promitimus ea ad⁸⁴ unquem servare et in nulo contrafacere nec alicuem venire facere, palam vel oculte, aliqua racione cive causa, dilacionibus omnibus, maliciis, difugiis et quibusbis ali<i>s inpedimentis cesantibus⁸⁵ et non admisis, quibus omnibus et singulis per nos et succesores nostros exprese renuntiamus serie cum presenti. Ad quorum omnium supradictorum, satisfaccionem, emendam et complementum posimus compelli seu etiam fortiari, tam per dictum principalem vestrum et suos metipsos, et bayulos suos seu procuratores, seu per nobilem gubernatorem civitatis Valentie, seu per alium quemcumque judicem secularem per dictum principalem vestrum et suos eligendum⁸⁶ intra tamen Regnum Valentie, cuius foro, districtui, jurisdictioni, coertioni et juditio licet non sit vel non fuerit judex noster, et cuiuslibet nostrum, ordinarius, submittimus et adstringimur nostro proprio foro quo ad hec penitus et de nostra certa ciencia renuntiando, et legi etiam dicenti: «Juditium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdictio est quoquomodo porrogata, vel ei⁸⁷ concensus habitus ante litem contestatam, posse revocari», et legi etiam unde⁸⁸ queritur foro: «De jurisdictione omnium judicum», et cuicumque alteri fori declinatorie, fiantque inde per eundem, de et pro premissis omnibus et eorum singulis pignora, executio, distractio et venditio bonorum omnium et jurium nostrorum et futurorum, mobilium et inmobilium, privilegiatorum et non privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, litis contestatione aut aliquo procesu solemni, sed sola exhibitione, demonstratione presentis publici instrumenti vestraque vel vestrorum verbali requisitione et adveratione, quod instrumentum ac⁸⁹ ipsam verbalem requisitionem volumus vim valere et obtinere sententie difinitive et confesionis judicialis in rem judicatam, legitime transacte,⁹⁰ a qua ulterius appellare vel suplicare non licet, nec admitamur aut aliquis nostrum admitatur aut admiti posimus aut posit, nec nostri succesores admitantur aut admiti posint ad aliquam excusationem, exceptionem, dilationem, difugium, inquietationem vel perturbationem nec ad obligatione<m> bonorum immobilium habendo bona mobilia vel semoventia ac etiam privilegiata, imo istud sit et fiat ad vestrum et vestrorum eleccionem et voluntatem, nec positis vos nec vestri compel<l>i seu etiam forciari rem curie oblatam pro solutione facienda, facta legitima subastacione vobis et vestris in dicto precio in eodem non invento asumere nec vobis et vestris adis<c>i juxto precio facta estimatione in solutum prorata vestri debiti in causam judicati, imo dicta pi<g>nora, execucio, venditio et distraccio fiant et fieri valeant et posint, realiter et de facto, sicut de sentencia difinitiva in rem iudicatam legitime transacta, et de condemnatione pene quarti, ret<r>oclamo subsecuto, pro ut in executionibus fiscalibus est fieri asuetum sive etiam usitatum,⁹¹ omni juditiario ordine pretermiso, omnibus apelationibus, suplicationibus, recursibus justis, frivolis et iniuxtis, exceptionibus, difugis, malitiis omnibus pro ut electis sesantibus et non admisis quibusquidem, et legi a divo Pio,⁹² foro: «De re judicata», et de nostri et nostrorum serta sciencia renuntiando. Adhicientes vobis et vestris succesoribus et ex dicto pacto concedentes⁹³ quod liceat vobis et vestris, integra vel non integra etiam excistente, variare juditium et actiones, tam in quantitate, modo, forma, loco et examine quam etiam in persona, juditibus et bonis ratione contentorum in hoc instrumento, pro ut malueritis, sine aliqua protestatione et sine expensarum amissione⁹⁴ vestri vel vestrorum. Ulterius,⁹⁵ etiam vigore⁹⁶ iam dicti pacti, promitimus et fide bona convenimus ac iuramus ad dominum Deum nostrum et eius santa Quatuor Evangelia, manibus nostris dexteris corporaliter tacta, in pose notarii infrascripti, quod non litigabimus aut ca<u>sabimus nec aliquis nostrorum aut nostri causabunt aut litigabunt vobiscum aut cum vestris, nec aliquam excusationem,⁹⁷ dilationem, difugium, inquietationem vel perturbationem faciemus, proponemus aut concent<i>emus, nec nostri facient, proponent aut consentient, quominus hec omnia et eorum singula, secundum heorum mentem et sanam intentionem vestri vel vestrorum efficaciter conpleantur, nec impetrabimus aut impetrare possimus nec nostri⁹⁸ impetrabunt aut impetrare posint, directe vel indirecte, a domino nostro rege vel a domina regina, eius consorte, vel ab aliqua alia persona potente,⁹⁹ eclesiastica vel seculari, aliquod rescriptum gratie elongamenti, guidatici, supersedimenti, inhibitionis,¹⁰⁰ reservationis, edicti,¹⁰¹ mandati, precum, inductionum, cominationum aut quidquam aliut, <in> generali vel especiali, quibus vel quo hea que in hoc contine<n>tur instrumento, contra intentionem vel voluntatem vestri vel vestrorum, impediri, elongari, toli, mutari, auferri¹⁰² vel diferri valeant quoquomodo, etiam si dominus rex vel domina regina, eius consors, vel aliqua alia persona potens, eclesiastica vel secularis, suo proprio motu vel mera libertate, de potestatis plenitudine vel causa aliqua, utili, favorabili, expedienti¹⁰³ vel necesaria, principi aut reipublice aut alias, talia mandarentur vel concederentur,¹⁰⁴ generaliter vel especialiter, etiam si nobis aut nostris ne<s>cientibus vel ignorantibus. Promitimus virtute pacti et juramenti predictorum, his vel alihis instrumento¹⁰⁵ huiusmodi intentioni vestre contrariis, non uti vel gaudere aut consentire vel presentari adversus vos vel vestros, ratione contentorum in hoc instrumento, himo eis¹⁰⁶ non obstantibus, predicta omnia et singula heficaciter conpleantur et in quocunque juditiario examine nobis et nostris denegetur,¹⁰⁷ penitus audientia si orum autem contrarium fecerimus aut nostri fecerint, quod absit penam centum solidorum monete regalium Valentie in continenti incurramus et nostri incurrant, excelenticime dominationi vestre et vestris dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene ac etiam interesse vestri vel vestrorum, que pena toties comitatur quoties vervo vel opere fuerit contrafactum, rato semper hoc pacto manente. Ita quod, exacta dicta pena vel non aut gratiosse remissa, nihilominus predicta omnia et singula in suis robore perpetuo maneant et valore, et supradicta rescriptum, elongamentum, guidaticum, supersedimentum et alia supradicta juri¹⁰⁸ et intentioni vestre contraria nulius sint eficacie¹⁰⁹ seu valoris, quoniam his omnibus et singulis inpetratis aut inpetrandis et aliis quibuscumque in <h>uiusmodi simplici vel penali juramento serie cum presenti renuntiamus, taliter quod non posit¹¹⁰ nobis nec nostris prodese excelentisime dominationi vestre obese modo aliquo¹¹¹ seu nosere, et <ea> racione contentorum in hoc instrumento carere volumus viribus et efectu. Et pro predictis omnibus et heorum singulis sic ut predicitur adimplendis, tenendis, complendis firmiterque observandis, obligamus vobis et vestris omnia et singula bona et jura nostra¹¹² et nostrorum in dictis loco et baronia successorum, presentium, absentium et futurorum, et tam maiorum quam minorum, et tam masculini quam femenini sexus, mobili<a> et immobilia, privilegiata et non privilegiata, abita ubique et abenda. In quorum fidem requirimus precens recipi,¹¹³ et notarium infrascriptum, instrumentum, de quo requirimus due nobis tradantur copie in pergamenia forma, quarum uniquique nostrarum partium tradatur.

Quod fuit actum in loco de Gella, undecimo die mensis iulii anno a Nativitati Domini millessimo sexcentessimo undecimo.

Sig+num mei, Petri Sanches Picaso, notarii predicti, qui hec dicto nomine laudo, consedo et firmo.

Sig+++++++++++++na nostrum Francisci Bataller, notarii, Petri Guerola,¹¹⁴ Martini Guerola, Francisi Bordoll, Joannis Bono, Joannis Llobregat, dierum maioris, Joannis Navarro, Andrehe del Moro, Ludovici Guerola, Petri Bordoll, Petri Esparça, Joannis Llobregat, dierum minoris, Scipriani Gartia, Joannis Llopis, Joannis Polop, Gasparis Garcia et Joannis Canet, predictorum, qui hec omnia et singula sic ut predicitur laudamus, consedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Joannes Palop, presbiter, regtor dicte baronie de Gella, et Petrus Simo, estudens civitatis Valentie habitator, in dicto loco de Gella repertus.

Et quod ad firmam dictorum colonorum, qui sub die decimo tercio dictorum mensis et anni in dicto loco de Gella firmarunt, acceptarunt, jurarunt et promiserunt, presente dicto Petro Sanchez Picasso, dicto nomine, et acceptante, sunt testes dictus Petrus Simo, estudens, et Gaspar Peñalva, agricola ville de Ontinient, in dicto loco repertus.

Jhesus. Preincertum instrumentum receptum per Baltazarem Clua, quondam notarium, ego Joseph Todo, notarius, uti regens protocola dicti notarii, ex eis abstraxi et in fidem sig+navi.

123.

1611, juliol 11.

Joan Lluís Ferriol, cavaller de Montesa, senyor del lloc d’Estubeny, atorga la carta de poblament d’aquesta localitat. Només en coneixem un capítol.

Notari, Jeroni Oltra.

A. ARV, Reial Justícia, núm. 802, ff. 49v-51v. Només consta d’un capítol inclòs en un plet per les rendes del lloc, fet l’any 1761 a partir d’altra còpia feta pel notari Jaume Lluís Cabanes, qui conservava els protocols del dit Oltra.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 283.

TEXT

Cláusula.

Íttem, ab pacte y condició que vosaltres y cascú de vosaltres respectivament, y tots los vostres successors de dites casses y heretats juntament ab los altres pobladors y vassalls que per temps seran de dit loch, per porcions iguals mentres sereu y seran pobladors y vassalls en dit loch, siau tinguts y obligats de pagar y respondre anualment en sos deguts terminis dos censals pasius que los moriscos de dit loch de Estubein y universitat de aquell, ans de la expulsió de aquells, responien per conte propi de aquells y de dita universitat, los quals dos censals huy estan en peu y se responen a saber és, lo hu a don Ramon Sanz de la Llossa, senyor del loch de Guadacèquies, de la ciutat de València habitador, de ànnua pensió de tres-cents setanta-cinch sous pagadors cascun any en cert termini, que es poden quitar per preu de dos-centes cinquanta lliures; y lo altre al capítol de la Seu de Xàtiva, de ànnua pensió de dos-cents sous pagadors en cert termini, que es poden quitar per preu de cent-cinquanta lliures. Y en cas de quitament, quitar aquelles y cascú de aquells, y per porrata, hajau de pagar lo interès de dits dos censals del dia y festa de sent Joan de juin propassat del corrent any mil sis-cents y once en avant. Ab expressa emperò protestació que per lo pressent capítol, ni per lo contengut en aquell, no sia vist donar dret algú als senyors de dits dos censals ni dits senyors de dits censals se puixen valer contra vosaltres ni·ls vostres del dit y pressent capítol, ni del contengut en aquell, y que dit capítol, en res no obstant la responsió y producció de dits dos censals, hajau de estar a tot orde, assiento y mandato que lo rey nostre senyor y sos reals comisaris donaran sobre la responsió y reducció dels censals que los moriscos del present regne y universitats dels lochs hon aquells recidien, responien. Y en cas que es proceheixca que los nous pobladors de dits lochs paguen los censals que dits moriscos y universitat de aquells responien, des de el dia que dits nous pobladors hauran comensat a poblar, en tal cas hajen de pagar lo interès de dits dos censals y porrata del dia de Nadal pasat del dit y corrent any mil sis-cents y once en avant, en lo qual dia comensaren a poblar en lo present loch, y no hajau de pagar dit interès de ans de dit dia de Nadal. Açò emperò entés y declarat, que en cas que vosaltres o algú de vosaltres vos ne haneu y e us despedixcau de pobladors y vasals de dit loch, podent-ho fer, en tal cas aquell o aquells que se’n auran anat y despedit de dit loch no puixen ser forçats a pagar ni respondre dits dos censals, ni lo interès de aquells, sinó per porrata per la part y porció que \de/ dit interès los cabrà fins al dia que se’n auran anat y expedit; ans de dit dia en avant, aquells que se hauran despedit de pobladors y vasals de dit loch resten exemps y delliures de les responsions de dits censals y de la obligació de quitar aquells, lo pressent capítol en res no obstant.

Íttem, etc.

Lo preincert Íttem sive clàusula de mà pròpria escrita, és estada treta de un acte de establiment general del loch de Estubein, fet y fermat per lo quondam Joan Luís Ferriol, cavaller del hàbit de Nostra Senyora de Montessa, senyor de dit loch, a favor dels vasals y habitadors de aquell, rebut per Gerony Oltra, quondam notari, a once dies del mes de juliol del ain mil sis-cents y once. E perquè en tota part plena fee li sia donada y atribuïda, yo Jaume Luys Cabanes, notari regent los libres y protocols de art de notaria de dit quondam Jerony Oltra, notari, posse assí mon acostumat sig+ne.

124.

1611, juliol 12. Navarrés.

Josep de Pròxita i de Borja, marquès de Navarrés i comte d’Almenara, atorga la carta de poblament del lloc de Navarrés. Fins ara no hem localitzat cap còpia completa i només disposem de la introducció i el text de sis capítols distints inserits en dos plets del segle XVIII.

Notari, Lluís Guerola.

A. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1753, exp. 67, ff. 5v-11r. Plet entre el marquès i el consell municipal pel nomenament de l’ofici de mostassaf. Còpia cinc capítols de la carta pobla.

B. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1806, exp. 59, f. 4r-v. Plet entre el marquès i l’ajuntament. Còpia altre capítol de la carta pobla.

Edicions:

a. Calatayud, L. i L. Darocas, Navarrés, Navarrés, Asociación de Amas de Casa de Navarrés, 1991, pp. 167-171. (És la traducció al castellà dels dits capítols localitzats.)

TEXT

Die XII mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Josephus de Proxita et de Borja, marchio de Navarres ac comes Almenare, civitatis Valentiae habitator, de presenti in dicta nostra villa de Navarres repertus, ex una; Honoratus Joannes Casset, notarius, procurator generalis in dicta villa et marchionatu et alcaydus castri eiusdem villae, Joannes Gonzales, justitia, Michael Irles et Joannes Cabeses, jurati anno praesenti dictae villae et marchionati, Franciscus Rodenes, edilis, Balthasar Rodenes, locumtenens justitiae, Martinus Guerola, Vincentius Diego, Genesius Collado, chirurgus, Stefanus Espanya, Lucas Rabel, Petrus Sans, Ludovicus Ortis, architector, Barnabas Casanova, Michael Sebria, Joannes Xuares, Philipus Andet, Franciscus Martinis de Denia, dierum mayor, Andreas Cabanyer, Martinus Calpena, Petrus Calpena, Joannes Ferrando, Joannes Peres, Michael Marin, Petrus Gomez, Joannes Ros, Petrus Pareja, Joannes Villa, Andreas Guerau, sartor, Andreas Martinis, Sebastianus Vila, Salvator Vinuesa, Michael Simo, Joannes Pareja, Nicolaus Quallado, Jacobus Garcia, Loduvicus Rodenes, Joannes Tolosa, Honufrius Ortis, Martinus Pareja et Franciscus Joan, faber ferrarius, omnes vicini et habitatores dictae villae et marchionati, voce preconii per Augenium Xuares, nuntium curiae dictae villae, intus domus alcaydis eiusdem villae, parte ex altera. Attendentes et considerantes quatenus pro debita executione regii edicti et mandati mayestatis domini nostri regis don Phelipi ab Austria tertii, gloriosae et immortalis memoriae, publicati ac praeconizati voce publici praeconis per loca sueta civitatis Valentiae die vigessimo secundo mensis \septembris/ anni Nativitatis Domini millessimi sexentessimi noni, qua ratione fuerunt et sunt <r>emoti, abstracti et expulsi <ex> toto presenti Valentiae Regno et ducti et aportati ad terram Barbariae omnes sarraceni qui in ipso erant et habitabant, iustissimis causis et rationibus in dicto regio edicto¹¹⁵ contentis et expressis, et cum dicta praesenti villa et marchionatus de Navarres esset omni cum efectu populata ac iam dictis sarracenis, qui obtemperantes et executioni debite deducentes supradictum regium mandatum et edictum mare transierunt ad partes et terram Africanorum, et sic, dicta ac praessens villa remansit deserta et depopulata et dictus marchionatus absque vicinis et habitatoribus aliquibus. Et cum nos iam dicti cupimus¹¹⁶ iam dictam praesentem villam et marchionatum populare et in ipsa nos avasallare, stare, coabitare ac residentiam personalem in dicta villa facere, habitis prius inter nos pluribus coloquiis et confabulationibus tam in pleno consilio tento in eclesia dictae villae quam alias particulariter et divissim, ac absque in capitulis infrascriptis contentis, mature consideratis et per expresis rogabimus, deprecabimus et suplicabimus dominatione vestrae, dicti don Josephi de Proxita et de Borja, marchionis ac domini dictae villae et marchionatus de Navarres, ut sibi placeret admiti nos et nostros successores in vasallos suae dominationis et suorum in dicto marchionatu de Navarres succesorum, et pro nobis, populatoribus, vicinis et habitatoribus dictae villae de Navarres fuimus contenti nobisque placuhit admiti vos ad dictum vassallagium dictae novae populationis, vicinatus et habitationis dictae villae et marchionatus ad humilem suplicationem omnium supradictorum totam dictam universitatem iam dictae praessentis villae et marchionatus de Navarres representantium, et ad dictum efectum fuerunt et sunt facta, inita, contenta et concordata inter nos, partes praedictas, pacta et conventiones infrascripta modo et forma inferius describendis. Et ideo, gratis et scienter, cum hoc praessenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, pro ut melius posumus et devemus et nobis licitum et permisum est iuxta fora huius Regni Valentiae et alias de iure, tenemur, confitemur et in veritate recognoscimus nobis, partibus praedictis, praessentibus acceptantibus, et nostris successoribus, inter nos, praedicta partes, in et super novam populationem iam dictae praessentis villae et marchionatus de Navarres esse inhita, pactata, conventa, transacta et concordata capitula materna lingua descripta quae sunt serie et tenoris sequentis:

Capitulació y concòrdia feta y fermada per y entre parts de don Joseph de Pròxita y de Borja, marquès de Navarrés y conde de Almenara, de una, y los que entenen y volen poblar la villa y marquessat de Navarrés y terme de aquella, de part altra, sobre la nova població de la dita villa y terme de aquella, la qual és del tenor següent:

1. Primerament, se ha capitulat, avengut y concordat que lo dit senyor marquès se reserva per a si y sos succesors totes les regalies com són forns, molins, tendes, tabernes, fleques, carniceries, hostals y altres qualsevols regalies que al present són y per temps seran, tot lo terme en general, les aygües, lenyes, montanyes, pinars y qualsebols terres vacants e incultes, y la caza y peisca en la devessa y part del riu que daball se expecificarà, y lo domini directe de totes les cases y terres de la dita vila y marquesat de Navarrés y son terme, ab tots los drets emphiteoticals segons furs del pressent Regne de València. Asò entès y declarat, que dit senyor marquès enfranquix als vasalls que són y per temps seran del dit marquesat del dret¹¹⁷ de mancús y assadura, ço és, de la part que tocarà haver de pagar a dits vasalls.

XVIIII. Íttem, que los dits nous pobladors y cada hu de aquells tinguen obligació, segons que ab los presents capítols se obliguen, de dar y prestar la posessió de dita villa y marquesat al dit senyor marquès com a senyor verdader de aquell, y que se hatgen de avasallar en dit marquesat encontinent feta dita població y capitulació, y prestar lo sagrament y homenatge y jurament de fidelitat acostumats, renunciant a son propi for y sotsmeten-se al for y jurisdicció de dit senyor marquès y de sos succesors en dit marquesat.

XXIIII. Íttem, que lo dit senyor marquès y comte tinga obligació cada un any de crear y decretar oficials en dit marquesat per lo temps acostumat, y han de ser en la forma següent, so és, que sis dies ans de Nadal lo consell particular hatga de nomenar quatre persones, de les quals lo senyor ne elegixca dos, lo hu per a justícia y lo altre per a llochtinent, los quals hatgen de prestar lo jurament de fidelitat y bona administració en poder y mans del dit senyor marquès o de son procurador general.

XXV. Íttem, que així mateix hatga dit consell de nomenar altres quatre persones cascun any sis dies ans de Pasqua de Esperit Sant, de les quals lo senyor marquès que és o serà fasa elecció de dos de ells per a jurats. Y per a el dia de sant Michael ne nomenen dos, dels quals lo senyor marquès ne elixca hu per a mustasaf, los quals axí mateix hatgen de prestar dit jurament de fidelitat y bona administració en poder de dit senyor o de son procurador general.

XXVI. Íttem, que lo mateix dia que juraran los jurats, aquells ensemps ab lo procurador general, justícia, llochtinent y mustasaf hatgen de nomenar díhuit persones, de les quals lo senyor ne hatga de elegir deu o dotse per a consellers de dits jurats, per a les coses convenients a dita universitat. Y dites eleccions de justícia y llochtinent, jurats y mustasaf y consellers hatgen de ser ab aprobació de la senyoria, y si al dit senyor no li parexeran bé, se hatgen de fer de nou toties quoties aquell voldrà y les primeres sien nules.

32. Íttem, que dit senyor marquès concedeix a dits nous pobladors que cada dilluns, que és dia de mercat, puixen vendre de sol a sol en la plaça de dita vila qualsevols mercaderies e coses, axí en gros com per menut, axí los vehins com los forasters, y ultra dits dies no puixa vendre ningú sots pena de sexanta sous sinó serà oli y vi de la collita de dit marquesat, lo qual puixen vendre cada hu de sa collita, ço és, lo vi a migs cànters o de allí amunt, y un sou per cànter menys de com anirà en la taverna, y lo oli a miges arroves o de aquí amunt cada hu com podrà.¹¹⁸

125.

1611, juliol 12. Corberà.

Francesc Bellvís, senyor de Bellús, atorga la carta pobla del lloc de Corberà, situat dins el terme de Xàtiva, per a vint-i-sis pobladors.

Notari, Onofre Blai Borja, notari de Xàtiva.

A. ARV, Reial Justícia, llibre 795, ff. 28v-34v. Còpia legalitzada feta el 16 de gener de 1739, a partir d’altra còpia legalitzada feta el 22 d’abril de 1707 pel notari Gaspar Domingo Devesa.

Edicions:

a. Soler, A., Rotglà i Corberà: geografia, història i patrimoni, Ajuntament de Rotglà i Corberà, 2011, pp. 342-348.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 284.

TEXT

Die XII mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Franciscus Bellvis, dominus locorum de Bellus et Corbera, intra generales terminos civitatis Xativae constructorum, in dicto loco de Corbera repertus, ex una; Franciscus Linares, justitia dicti loci, Joannes Laudes, juratus dicti loci de Corbera, Michael Jornet, aedillis, Petrus Adam, Anthonius Leyda, Ludovicus Esteve, Joannes Esquierdo, Gabriel Salom,Vincentius Morales,Vincentius Esmont?, Petrus Herrer, Ludovicus Caldes, Michael Garcia, Joannes Aragones, Josephus Dasi, Petrus Jornet, Vincentius Insa, Sebbastianus Leal, Franciscus Sanchiz, Michael Jornet, Jacobbus Dasi et Petrus Gramatge, omnes agricultores in dicto loco de Corbera, parte ex altera, coniuncti et congregati in domo dicti domini dicti loci de Corbera ubi pro negotiis tractandis universitatis dicti loci de Corbera soliti sumus convocari et congregari. Quia de ordine et man-dato domini nostri regis Philippi tertii, feliciter regnantis, cum regia pragmatica publicatta in presenti Regno Valentiae sub die vigesimo secundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo nono, fuerunt expulsi et banditi a presenti Regno Valentiae et a regnis Hispaniae omnes sarraceni presentis Regni, qua de causa dictus locus de Corbera fuit depopulatus eo quia vasalli, vicini et habitatores illius erant sarraceni. Et itta ego, dictus don Franciscus Bellvis, cum suma diligentia, tam pro conservatione jurisdictionis per foros presentis Regni mihi tamquam domino dicti loci concessae, quam pro meo interesse et in dicto loco succesorum et creditorum, dicttum loccum de personis christianis populare curavi¹¹⁹ et itta fuit iam popullatum de praedictis residentibus. Et cum sit iustum dictas dommos et terras dicti loci stabillire et in enphiteosim dare vobis, supradictis residentibus in dicto loco, eo quia eas infulquetis, cultivetis et in eis laboretis, et emmolumenta, redditus mihi et succesoribus meis tamquam boni vasalli et in emphiteosi<m> parccatis¹²⁰ et solvatis, convenimus de conservatione <et> stabilimento domorum et terrarum et alliarum rerum dicti loci et mihi, domino illius, pertinentium, in modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus:

I. Primo, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present loch de Corberà, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que lo dit don Francisco Bellvís, senyor del present loch de Corberà, donarà, concedirà y establirà, com ab la present stablix a cascú de dits pobladors, una cassa y heretat, així de rech com de secà, fins en número de vint-y-cinch casses, o aquelles que més comodament se podran fer en lo present loch, ab acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab lo cens de fadiga, lluysme, pactes, càrrechs, particions dejús especificadores. Returant-se dit senyor, per si y sos succesors, tot lo dret de lluysme y fadiga e plen dret emphiteòtich que conforme furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen aturar, no entenent emperò establir denguna terra tenguda sots directa senyoria a dengun altre senyor directe, com les tals terres entén dit senyor sols acomanar-les ab càrrech de les particions davall escrites, a beneplàcit de dit senyor y dels senyors succesors en dit loch y no en altra manera, pagant lo dit senyor y sos succesors la ànnua pensió a dits senyors directes, no entenent ni volent en res ni per res defraudar a dits senyors directes.

II. Íttem, és estat pactat que los nous pobladors e tots los succesors e vasalls en lo present loch hajen y tinguen obligació de donar y pagar cascun any, a dit senyor que huy és y als senyors que per temps seran, en lo dia y festa de sent Juan de cascun mes de juny perpètuament, per cada cassa de les que huy hi à y per temps seran, a dit senyor, dènou sous y dos diners de cens, fadiga y lluysme, ab lo qual cens se haja de fer lo dit stabliment.

III. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo pressent loch de Corberà, y prestar los homenatges de fidelitat acostumats e segons los vasalls han acostumat prestar, sotsmeten-se al for y jurisdicció de dit senyor que huy és y per temps serà en tant quant per fur del present regne li és llícit y permès lo exercici de la jurisdicció, així civil com criminal.

IIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de obligar, per si e sos succesors, a residir contínuament ab son domicili, cassa y capmajor en lo dit loch; y lo qui faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència personal, encórrega en pena de comís de la cassa y heretat que tindrà en dit loch y son terme, lo qual comís ipso facto sia feyt, sense haver-se de fer procés en forma de juhí ni altra solemnitat alguna.

V. Íttem, és estat pactat que si per algun temps qualsevol de dits pobladors e vasalls e succesors voldran anar-se’n de dit loch, primer, ans de totes coses, hajen de contar en lo senyor de dit loch que huy és y per temps serà, y pagar-li lo que li deuran. Y feta dita paga tinguen facultat de vendre la dita cassa y heretat a foraster o persona de dit loch que no tinga cassa ni heretat, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir personalment en dit loch, dins dos messos, portar la cassa y avasallar-se, prometent residència personal sots pena de comís de les tals casses y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo desusdit y no venint dit nou comprador a dita residència personal passats dits dos mesos, la dita cassa y terres, sens ningun procés ni forma de juhí, resten comisades y la senyoria útil a la directa consolidada.

VI. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de obligar en lo dit acte de avasallament a residir personalment per temps de cinch anys, contadors del dia de dit acte contínuament, passats los quals cinch anys puguen vendre, alienar y transportar les dites casses y terres en lo modo desusdit com a cosa pròpia de aquells. Y si ans de cumplir los dits cinch anys se’n aniran, no puguen dits vasalls vendre, alienar ni transportar dites terres, ans bé, aquelles resten de dit senyor per a fer-ne a ses llíberes voluntats, sens ninguna interpelació ni forma de juhí. Dins los quals cinch anys, lo dit senyor de dit loch se atura, així mateix, llíbera facultat de despedir a qualsevol de dits vasalls, a son beneplàcit, ab causa o sense causa, del modo que ben vist li pareixerà.

VII. Íttem, és estat pactat que de totes les dites vendes, alienacions y transportacions, particions y altres gèneros de actes que es faran de dites casses y terres, se hajen de pagar a dit senyor que huy és y per temps serà, lo lluysme a dos sous per lliura, y lo mig lluysme a sou per lliura, reservats los actes que conforme forals disposicions no dehuen dret de lluysme. Y que dits actes de vendes, alienacions y transportacions se hajen de fer en mà y poder del notari a qui dit senyor ben vist li pareixerà, sots pena de comís.

VIII. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors y vasalls y succesors que per temps seran tinguen obligació de coure en lo forn, comprar en la fleca, tenda, carniceria y taverna de dit lloch, sots pena de seixanta sous per cascuna vegada que contravindran, havent-hi emperò recapte competent en cascuna de dites regalies desusdites.

IX. Íttem, és estat pactat que ningú de dits nous pobladors, ni los vasalls succesors in perpetuum en dit loch, no puguen vendre ni gozen vendre per menut ninguna mercaduria, collita ni ninguna espècie que toque a regalies de carniceria, fleca, tenda y taverna, com dites regalies resten y se les retura dit senyor per a ell y a sos succesors en dit loch, per a arrendar-les y fer-ne a ses llíberes voluntats, sots penes a dit senyor ben vistes y als senyors succesors en dit loch. Açò entès y declarat, que lo oli lo puguen vendre a miges arrobes y de ahí en amunt; lo vi a migs cànters, y qualsevol altre gènero de llegums a almut y de allí en amunt, com sien dits fruyts de ses collites.

X. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors, y los vasalls succesors en dit loch que per temps seran, sien tenguts y obligats en fer les obres necesàries per a conservació y perfecció de les casses que cascú de aquells tindrà, com a bon vasall y emphiteuta.

XI. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors, y los vasalls que huy són y per temps seran perpètuament en dit loch, hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en lo dit loch, tots los fruyts dels arbres de qualsevol espècie sien, així en la horta com en lo secà, al terz, ço és, les dos parts per a els vasalls y la tercera part per a el senyor, ço és, les moreres en los arbres; lo oli, fet que sia y clar, en la almàcera, triant lo senyor de les tres parts la una, la qual part dits vasalls hajen de portar y possar en lo celler de dit senyor francament, deixant lo pinyol y remólta en dita almàcera per al dit senyor. Y tots los fruyts dels demés arbres, la part del senyor portada a la cassa de dit senyor y possada en los puestos y llochs a hon se acostuma possar francament.

XII. Ítem, és estat pactat que los dits nous pobladors, e los vasalls que per temps seran perpètuament, hajen de partir ab lo dit senyor de dit loch, y ab qualsevols senyors succesors en aquell, tots los grans de forment, dacza, ordi y qualsevol altre gènero de grans, hortalizes, llegums, lli e qualsevols altres cullites y esplets y qualsevol gènero, espècie sien que es culliran en la horta y terres de rech de dit loch y son territori y terme, al terz, ço és, dos parts per a els vasalls y la tercera part per a el senyor; y les de secà, la una part per a el senyor y les cinch parts per a el vasall, les quals parts pertanyents al senyor posades y portades en la cassa y graners de dit senyor per los dits vasalls, francament, y lo lli se haja de partir amerat que sia.

XIII. Íttem, és estat pactat que tota la palla, així de les hortes com del secà, així de forment com de ordi, sia de dits vasalls, ab què aquells hajen de pagar y paguen a dit senyor que huy és y per temps serà, per cada barcella de gra que vendrà a la part de dit senyor, deu diners. Y el vasall que no voldrà donar dits deu diners per cascuna barcella en lo modo desusdit, hajen de donar la palla, ço és, de forment y ordi que collirà en lo secà, a la sisena, les parts del senyor posades francament en les pallizes de la cassa de dit senyor en dit loch.

XIIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y los vasalls succesors tinguen obligació y hajen de pagar a dit senyor y als senyors succesors, per cada fanecada de vinya que aquells tindran, ara sia bona o ruïn, en lo secà, un sou y nou diners cascun any en lo dia y festa de sant Miquel, així per les que resten plantades com per les que de huy en avant se plantaran en les terres de secà, restant-ne tot lo raïm de aquelles a dits vasalls. Y en les que de nou se plantaran, sien franques per los primers set anys, y al huytè any següent hajen de pagar en lo modo desusdit. Y en les vinyes que plantaran de huy en avant tinguen obligació de plantar oliveres y garroferes, y no en altra manera.

XV. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y los vasalls que per temps seran puguen fer y fasen, en les heretats de la horta que aquells tindran, dos fanecades de herba per a ses cavalcadures, pagant per cascuna fanecada, a dit senyor y als senyors que per temps seran, huyt sous cascun any en lo dia y festa de sent Juan de juny en una paga.

XVI. Íttem, és estat pactat que tot lo fem que cascun any se farà en les casses, corrals, eres, terres de dits vasalls y en qualsevol del terme y territori de dit loch, se haja de posar en les terres que dits vasalls tindran en lo terme y territori de dit loch, y no en altra part, sots les penes a dit senyor y als senyors en dit loch ben vistes.

XVII. Íttem, és estat pactat que la guarda y ministre que per qualsevol temps serà se haja de posar en dit loch, lo haja de posar y elegir y despedir totstemps y quant li pareixerà y ben vist li serà, dit senyor, sens empachar-le per ninguna via, directa e indirecta, los dits nous pobladors ni los vasalls succesors; lo salari del qual se haja de pagar del comú, de tot lo muntó en era, segons se acostuma.

XVIII. Ítem, és estat pactat que tots los vehins, vasalls y habitadors de dit loch hajen de batre tots los grans de forment y ordi que es culliran en les terres de dit loch, en les eres que el senyor té senyalades, y fent lo contrari, los grans que batran sien perduts y altres penes al dit senyor y als seus ben vistes.

XIX. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors que huy són y los vasalls que per temps seran hajen de conrear a ses pròpies despeses los portals, portes y portells de dit loch, per a què, quant a aquells los pareixerà, estar tancats. Y així mateix hajen de conrrear y conrrehen totes les cèquies de les aygües y pous del terme, horta y territori de dit loch, tinguen obligació de pagar y paguen totes les talles y taches de les aygües que reguen, que per ningun temps se llansaran, així ordinàries com extraordinàries.

XX. Íttem, és estat pactat que dit senyor se reserva per a si y a sos succesors tots y qualsevol gènero de arbres que no fan fruyt de partició, y totes les soques dels arbres que es secaran, les quals soques o canyes tinguen obligació los dits vasalls de arrancar tan solament. Y dels noguers que es secaran o arrancaran, se reserva la soca y tota la fusta que podran cerrar, la qual soca, així mateix, hajen de arrancar los dits vasalls.

XXI. Íttem, és estat pactat que per ningun temps ningun vasall ni poblador en dit loch goze ni presumeixca ni puga disimalar oliveres ni garroferes, si no és ab expressa llicència donada y concedida per dit senyor que huy és y per temps serà, sots les penes a dit senyor ben vistes. Y quant se disimalarà, no se haja de partir, y tota la llenya que tallarà sia del vasall, per rahó de la qual cascun vasall tinga obligació de donar a dit senyor que huy és y per temps serà, cascun any perpètuament, lo dia que la senyora voldrà, una càrrega de llenya.

XXII. Íttem, és estat pactat que totes les moreres que de nou se hajen de plantar y es plantaran se hajen de pagar entre lo senyor y lo vasall, migerament.

XXIII. Íttem, és estat pactat que totes les olives que·s culliran en lo terme y territori de dit loch, los dits vasalls les hajen de partir als graners que per a dit efecte estan en cassa del senyor, en la almàcera, y deixar-les y possar-les allí, la clau dels quals graners hajen de tenir y tinguen los jurats de dit loch o la persona per aquells nomenada.

XXIIII. Íttem, és estat pactat que la conservació de la almàcera, bigues, riglons de aquella y dels graners de olives, toque y s’esguarde a dit senyor que huy és y per temps serà; ab què totstemps que se oferiran obres o adobs o portar fusta, bigues, reglons, cuixeres, teules, algeps, calz y altres qualsevols pertrets, toque y se esguarde a dits vasalls y aquells ho hajen de portar francament, y donar y fer tots los jornals que menester seran per a dites obres, ab què lo dit senyor y los succesors en dit loch hajen de pagar lo preu de dites bigues y pertrets y los jornals dels mestres, així de obrer de vila com de fuster, que vindran a fer faena.

XXV. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors que huy són, y los vasalls que per temps seran, hajen de procurar y procuren totes les terres y heretats y arbres y vinyes, així de horta com de secà, a ús y costum de bons lauradors, vasalls y emphiteòtichs.

XXVI. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor que huy és y per temps serà tinga llíbera facultat, y tinga y estiga a son beneplàcit, de imposar qualsevol gènero de penes, totstemps y quant ben vist li pareixerà, per a la conservació dels fruyts, rendes y regalies als dits senyors pertanyents y per a la conservació de les coses dispostes y ordenades en la present capitulació y establiment. Així mateix, tinga llíbera facultat de poder fer, provehir y manar se facen y publiquen qualsevols crides, prohibicions, manaments obtemperen, guarden y observen les coses que per aquells provehides, manades per a la bona administració de justícia, pau, quietut, seguritat de les persones y béns dels pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit loch y bon govern de aquell in infinitum, imposant qualsevols penes així corporals com pecuniàries que segons furs y privilegis e leals pracmàtiques del present Regne, et alias de justícia, li serà llícit y permès poder-les imposar, sens que de dites crides, prohibicions, imposicions de penes, los dits vasalls no puguen apelar ni recórrer a altre senyor sinó davant del senyor de dit loch, o del jutge o jutges per aquell o los seus nomenadors, així en primera instància com en grau de apelació. Reservant-se lo dit senyor per a si y als seus succesors, senyors en dit loch, tota la jurisdicció, així civil com criminal, que per furs e privilegis del present regne los és concedida y otorgada, y aquella que sos antecesors, senyors que són estats de dit loch, han acostumat tenir y exercir en aquell.

XXVII. Íttem, és estat pactat que dits vasalls que ara són y per temps seran no·s puguen valer ni usar de estatuts ni ordinacions algunes que primerament no sien decretades, aprobades, ratificades y concedides per dit senyor y los senyors que per temps seran, ni puguen interpossar ningunes penes pecuniàries ni fer taches entre si sens expressa llicència de dit senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes. Y així mateix, no·s puguen ajuntar a tenir ni fer concell general que primer no·s demana y se obtinga llicència de dit senyor, declarant-li, al demanar-li aquella, les coses que se han de tractar, en lo qual concell no puguen propossar altres caps sinó los que aquells hauran manifestat, sots pena de dos-centes lliures y altres penes que de justícia estan dispostes per cascuna vegada que lo contrari faran.

XXVIII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor y los seus que perpètuament seran de dit loch tinguen llíbera facultat de asumir-se y evocar-se qualsevols causes, així civils com criminals, que seran pendents o de nou se tractaran davant lo justícia de dit loch, així en primera com en segona instància, no obstant que estiguen prevengudes, comensades, iniciades per los dits justícies y en sa cort y audiència.

XXIX. Íttem, és estat pactat que per ningun temps ningú de dits vasalls que huy són y per temps seran no tinguen obligació de pagar ninguns censals, així dels que los vehins de dit loch responien carregats per sos obs com dels carregats per obs de dit senyor.

XXX. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors se obliguen, per si e per sos succesors, que los presents capítols y cascú de aquells hajen de ser y sien executoris en benefici del senyor que huy és y per temps serà, y corroborats en les clàusules de renunciació de propi for, variació de juhí y altres clàusules segons lo estil y pràctica del notari rebedor de aquells.

Quibus quidem capitulis lectis et intellectis, nos partes praedictae laudantes et aprobantes omnia et singulla in praeinsertis capitulis et eorum singullis pactata, conventa, concordata, stipullata atque promissa, per nos et nostros quoscumque succesores, pacto spetiali, stipulatione solemni interveniente, infrascripto notario stipulante et acceptante, promittimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter et sponte tacta, omnia suprascripta et in praeinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa quantum ad unamquamque nostrarum, partium praedictarum, pertinent, espectant, pertinereque et spectare videntur, singula suis singulis referendo, attendere et efficaciter complere et tenere atque inviolabiliter observare, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, conventa, pactata, stipullata sunt atque promissa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere vel contravenire nec alliquem contravenire facere vel permitere, palam vel occulte, alliqua ratione vel causa. Et iddeo, tractata adimplendo et promissa executioni deducendo, ego dictus don Franciscus Bellvis, dominus presentis loci de Corbera, scienter etc., tenore presentis etc., de novo stabillio et in emphiteosim concedo, trado seu quasi trado vobis, supradictis vasallis, vicinis et habitatoribus dicti loci de Corbera, dommos, terras et possesiones supradicti loci quas habeo in dicto loco et in territorio et termino illius, cum censibus, pactis, partitionibus fructuum, capitulis et contidionibus supradictis et non aliter nec allio modo, et quod in dictis domibus, terris et possesionibus vos et vestri non eligatis nec eligere nec proclamare possitis allium dominum nissi me et meos, et judices quos ego et mei eligero seu eligerint et delegaverint, sub pena commissi. Quod stabilimentum generale etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum adquisitorum, ad bene meliorandum et non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, pactionibus, pactis et conditionibus supradictis et non aliter nec alias nec allio modo. Et promitto vobis et vestris facere, habere, tenere omnia supradicta et minime venire, palam vel occulte, alliqua ratione et causa, sub obligatione bonorum et iurium meorum, mobillia etc., habita etc. Ad hec autem nos, supradicti omnes vicini et habitatores et vasalli dicti loci de Corbera, acquirentes sive recipientes a vobis, supradicto don Francisco Bellvis, domino dicti loci de Corbera, predictas dommos et possesiones et dictum stabillimentum generalle per vos nobis factum, cum pactis, conditionibus, obligationibus, <partitionibus> fructuum, censum, regali<ar>um et obligationibus desuper recitatis et ennarratis, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dicti loci de Corbera et singullarium personarum illius, vobis dicto don Francisco Bellvis, presenti et acceptanti, et succesoribus in dicto loco, facere, habere, tenere et complere et observare in totum omnia contenta in dicto stabillimento generali et in capitullis et pactionibus supradictis, et solvere et paccare vobis et vestris anno quolibet in terminis supradictis census, fructuus et regallia desuper nominatos modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia supradicta ad nos pertinentia sub obligatione bonorum nostrorum et dicte universitatis dicti loci de Corbera et singullarium eiusdem. Renuntiantes etiam beneficiis dividendarum ac cedendarum etc., eppistolae divi Adriani etc., et foro Valentiae etc. Et nomine mullierum, per notarium infrascriptum certificati de iuribus illarum, et signanter de beneficiis senatusconsulti Velleyani, ipsis renuntiamus dotibus et sponsalitiis illarum etc. Et nomine minorum renuntiamus benefitio restitutionis in integrum et omni alii etc.

Quod est actum in dicto loco de Corbera etc.

Testes huius rei sunt quo ad firmas dictorum don Francisci Bellvis, Francisci Linares, Joannis Laudes, Michaelis Jornet, Petri Adam, Anthonii Leyda, Ludovici Esteve, Joannis Esquierdo, Gabriellis Salom, Vincentii Morales, Vincentii Esmont?, Petri Herrer, Ludovici Caldes, Michaellis Garcia, Joannis Aragones, Josephi Daci, don Joannes Rotla, milles, et Anthonius Roich, agricola, loci de Rogla habitatores, in dicto loco de Corbera reperti.

126.

1611, juliol 15. Anna.

Ferran Pujades olim Borja, comte d’Anna, atorga carta de poblament a aquesta vila per a dotze pobladors.

Notari, Joan Baptista Gascó.

A. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Fernán-Núñez, lligall 214/2, núm. 4. Còpia legalitzada, feta a València el 20 d’octubre de 1728 per Lluís Vicent Royo, arxiver del Reial Patrimoni i Batlia del Regne de València, a partir de la còpia inserida en un plet entre el comte d’Anna i els seus acreedors.

B. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Fernán-Núñez, lligall 2179/14. Còpia simple feta al segle XVIII i inclosa en un manuscrit de recopil·lació de cartes de poblament dels estats valencians del comte d’Anna. Text traduït al castellà.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Die decimo quinto mensis iulii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo undecimo.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Ferdinandus Puchades olim Borja, comes villae de Anna, dominus villae de Enguera et locorum de Piles, Palmera, Refalcineu, Pedreguer, Matoses, Finestrat et Relleu, civitatis Valentiae habitator pro nunc vero in presenti villa et comitatus de Anna repertus, ex una parte. Et Grabriel Sentis, Joannes de Yviça, Franciscus Marin, Joannes Polop, Cerafinus Crua, Phelicianus Garcia, Dominicus Lara, Franciscus Gascon, Franciscus Enguera, Bartholomeus Tormo, Jacobus Almenara et Michael Garcia, agricultores, ad presens novi populatores dictae villae et comitatus de Anna, qui sumus maior pars populatorum ad praesens in dicta villa et comitatu exhistentium, ex alia partibus. Omnes nos dicti novi populatores convocati et congregati de iussu et mandatu dicti comitis de Anna in domo et castello dominationis dictae villae ad infrascripta facienda et firmanda, gratis et scienter etc., confitemur et in veritate recognoscimus nobis metipsis, ad invicem et vicissim hoc est una parts nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim et viceversa, presentibus, acceptantibus ac nostris, quod in et super nova populatione per me, dictum don Ferdinandum Pujades olim Borja, comitem presentis villae et comitatus de Anna, fienda de domibus, terris et possessionibus in dicta vila et comitatu existentibus, et super omnibus aliis rebus eidem populationi concernentibus et ex eisdem dependentibus, annexis et connexis, fuerunt atque sunt inter nos, dictas partes, conventa, pactata, conclusa et capitulata ac per notarium infrascriptum alta et intiligibili voce lecta et publicata capitula tenoris sequentis:

Capítols fets y fermats, estipulats y concordats per y entre don Fernando Pujades olim Borja, comte de Anna, de una part, y los sobredits nous pobladors de dita vila y condat de Anna, de part altra, en e sobre la nova població y establiment fahedor per lo dit compte de Anna a dits nous pobladors y altres, de les casses y terres de dita vila y condat, de part altra, los quals són del sèrie y tenor immediate següent:

I. Primerament, és estat pactat, transigit y concordat per y entre les dites parts que lo dit compte de Anna sia tengut y obligat de admetre en pobladors de dita vila y condat de Anna als desusdits y damunt nomenats, y ad alguns altres ab los quals té ya consertat de admetre’ls en pobladors de dita vila y condat, y que ad aquells y a cascú de aquells respectivament los establirà y donarà casses y heretats en dita vila y condat per a què puguen recidir y habitar en dita vila y tenir terres per a procurar y rebre fruyts de aquelles en dit condat.

II. Íttem, és estat pactat, transigit y concordat per y entre les dites parts que lo dit compte de Anna sia tengut y obligat per via de establiment, de donar a cascú dels desusdits pobladors respectivament, en dita vila y condat, per conte de heretat segons que aquell ab lo present capítol promet y se obliga, de donar per via de establiment a cascú de aquells respectivament, per heretat, quinze fanecades de terra horta, vint fanecades de terra viña y les oliveres que cabran en porsió a cascú de dits pobladors, y trenta fanecades de sembradura en lo secà.

III. Íttem, és estat pactat, transigit y concordat per y entre les dites parts que los desusdits nous pobladors y los demés nous pobladors que en dita vila seran admesos, sien tenguts y obligats, segons que aquells ab lo present capítol prometen y se obliguen, de pagar y partir ab lo dit compte de Anna tots los fruyts que es culliran en les terres que li seran donades per via de establiment, en lo modo següent, a saber és, de tot gènero de grans que aquells culliran en dites terres, així en les hortes com en los secans, a la sisena part de tots los dits grans, pagant emperò primerament, de tot modo, delme y primísia abans de partir ab sa señoria.

IIII. Íttem, és estat pactat, transigit, avengut y concordat per y entre les dites parts que tots los desusdits pobladors sien tenguts y obligats de partir ab sa señoria de tot lo fruyt de les moreres, oliveres y garroferes que culliran en dites heretats, pagant ad aquell a la quarta part, a saber és, la fulla de les moreres en alfarràs a dita rahó; les olives, en la almàcera, en oli o en olives, y les garrofes y olives les hajen de portar a la cassa y castell de la present vila a costes de dits pobladors, y encara hajen de pagar un diner per cascun peu de olivera.

V. Íttem, és estat pactat, transigit y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats de pagar a sa señoria, del fruyt que culliran en les viñes, a la dehena part, a saber és, de deu parts, una. Y que si cas serà que los dits nous pobladors o qualsevol de aquells plantarà de nou alguna viña, en tal cas, dels fruyts que cullirà en dita viña en los primers sis anys, no sien tenguts ni obligats de pagar a sa señoria dret algú ni partició de aquells sinó serà delme y primícia tan solament, y que en lo setè any y de allí avant sien tenguts y obligats de pagar, dels fruyts que culliran en dites viñes, a la dehena part. Y açò perquè los dits nous pobladors se animen a plantar viñes de nou y criar aquelles.

VI. Íttem, és estat pactat, trancigit y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats de donar y pagar cascun any a sa señoria de cens, fadiga y lluïsme etc., per rahó de les casses y heretats, cascú de aquells respectivament, deu lliures, deu sous reals de València, pagadors cascun any en dos eguals pagues, a saber és, a sent Juan de juny y Tots Sants migerament.

VII. Íttem, és estat pactat, transigit, havengut y concordat per y entre les dites parts que, per quant hi y à entre dits nous pobladors alguns officials e menestrals als quals no se’ls dóna tanta terra com als llauradors, y també perquè si per lo discurs del temps algú de dits nous pobladors tingués major o menor part de la terra de lo que desús està dit. Per ço, per major clarícia y per a aclarir lo cens que se ha de pagar per rahó de les terres y casses, s’entenga y haja de entendre per cascuna fanecada de horta se haja de pagar y respondre, cascun any, huyt sous; y per cada fanecada de viña tres sous, y per cascuna heretat de secà un diner, y per cascuna cassa dos lliures de cens, fadiga y lluïsme.

VIII. Íttem, és estat pactat, havengut, transigit y concordat per y entre les dites parts que per quant ab altre acte fet y fermat per los dits pobladors a sa señoria, en cas de contravenció a dit acte o actes hi y à appossada pena de dos-centes lliures en cas que dits pobladors se’n anasen de dita vila y condat, la qual pena és molt execiva y gran. Per ço, sa señoria regula dita pena a cinquanta lliures reals de València tan solament, restant lo contengut en dits acte o actes, en lo demés que en aquell se conté, en sa forza y valor.

VIIII. Íttem, és estat pactat, havengut, transigit y concordat per y entre les dites parts que si cas serà que passats los primers sis anys de la obligació de asistència personal, a la qual dits nous pobladors estan obligats, algú de aquells se’n volgués anar a viure fora de la dita e present vila y condat de Anna, aquell sia tengut y obligat, ans de anar-se’n, de contar y pagar ab sa señoria lo que li deurà y vendre la cassa y heretat ad algun nou poblador que haja de recidir en dita vila, o ad algú dels pobladors que viuran en dita vila, ab llisència emperò de sa señoria demanda y obtessa, y pagant ad aquell lo lluïsme de dita venda conforme a furs y privilegis del present regne. Y si de altra manera se’n anirà, encara que vulla deixar criat u estager per a procurar les dites terres y estar en la cassa, en tal cas aquell tal perda la cassa y terra y, per dret de comís, passe aplicada dita cassa y heretat a sa señoria, restant la útil señoria consolidada ab la directa de dita cassa y heretats.

X. Íttem, és estat pactat, transigit, havengut y concordat per y entre les dites parts que si cas serà que los dits nous pobladors o algú de aquells en lo esdevenidor, per algun temps seran eixecutats, molestats y vexats per rahó dels censals y crèdits de la present vila y de sa señoria deguts y causats fins lo dia de la expulció dels moriscos del present regne y de la present vila, en tal cas dits nous pobladors y qualsevols de aquells puixen anar-se’n de la present vila allà hon ben vist los serà, sens encórrer en pena alguna derenclint y deixant les casses y heretats.Y que aquells, en dit cas, puixen collir, no obstant la despedida y anada que faran, la collita y fruyts que tindran sembrats en ses heretats, pagant emperò a sa señoria lo dret de partició y cens que llavors deuran. Açò emperò entès y declarat, que si cas serà que en les dites casses y terres, los que llavors se’n aniran per dita rahó, tindran fetes algunes millores, en tal cas sa señoria tinga obligació de refer y pagar ad aquells dites millores; y si cas serà que haurà pichores, en tal cas dits nous pobladors, respectivament, hajen de refer y pagar a sa señoria dites pichores, y per a en dit cas sa señoria nunc pro tunch los absol y difinix de totes les penes appossades en lo dit acte y en lo present acte contra aquells que faran absència y se’n aniran de la dita e present vila.

XI. Íttem, és estat pactat, transigit, havengut y concordat per y entre les dites parts que si cas serà que per a la exacció del deute del damunt dit censal y de qualsevol coses y penes contengudes en los demés capítols se haurà de fer alguna execució, aquella se haja de fer per lo dit compte de Anna y per lo jutje o jutjes que aquell nomenarà y dellegarà, al for y jurisdicció dels quals dits nous pobladors se hajen de sotsmetre segons que ab lo present capítol se sotsmeten, renunciant a son propi for que no sia jutje del dit señor compte de Anna, prometent de no proclamar ni recórrer a altre jutje ni official algú, la qual etc. Volent sia feta ab prompta y real execució segons que en deutes fiscals y reals y de señoria se sol y acostuma fer.

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis et intellectis et per nos, dictas partes, auditis, statim nos dicta partes ad invissem et vicissim et viceversa, laudantes, aprobantes, ratificantes et confirmantes praeincerta capitula et omnia et singula in eisdem et in unoquoque eorum contenta, promissa et scripta a prima eorum linea usque ad ultimam inclusive, et eisdem expresse concentientes et supradicta per nos et nostros acceptantes, stipulantes, promitimus nobis ipsis et nostris ad invicem et vicissim, hoc est una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim et viceversa, ac etiam juramus ad dominum Deum etc., quod praeincerta capitula et omnia et singula in eisdem contenta habebimus, complebimus, tenebimus et obserbabimus et contra ea non veniemus, et si aliqua pars nostrum non fecerit vel contrafacere attentaverit, tali in cassu alia pars non contrafaciens et praedictis capitulis obtemperans possit cogere et forciare partem contravenientem ad instandum, parendum, obediendum et complendum praedicta capitula et omnia et singula in eisdem contenta. Et pro predictis etc., obligamus nobis metipsis et nostrum ad invicem et vicissim, hoc est una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim et viceversa, omnia et singula bona et jura nostra mobilia etc.

Actum in vila et comitatu de Anna etc.

Testes huius rei sunt Joannes Baptista Barron, notarius, villae Montesiae habitator, et Michael Belazques, chirurgus sive cirujà, villae Engue<ra> habitator, in presentiarum reperti.

Jhesus.

Recepi ego Joannes Baptista Gascon, auctoritate regia notarius publicus, praeincerta capitula manu aliena scripta et in praeincertis octo papiri cartis contenta, et ut eisdem ubique plena fides adhibeatur, hic meum artis notariae appono sig+num.

127.

1611, juliol 15. València.

Leonor Oñaz y Borja, en nom de Pere Centelles, presenta davant la Reial Audiència de València la seua proposta de carta pobla de la Vall de Cofrents, amb aquesta vila i també les de Xarafull, Xalans, Teresa i Sarra. El text s’emmarca en les negociacions prèvies que han tingut els primers veïns de dits llocs amb la senyoria i les discrepàncies entre les parts, i també en el fet que l’atorgament de la carta pobla havia de ser aprovat per l’auditor de la Reial Audiència de València atenent el caràcter d’administradora dels béns del duc per part de dita senyora. Finalment el 15 de desembre dita Reial Audiència atorga sense canvis el permís i aprovació de la carta pobla, tot en nom del rei Felip III i de Luis Carrillo de Toledo, marquès de Caracena i capità general del Regne de València.

A. AHN, Osuna, lligall 625, D4 (antic 4¹ i no 41, com indiquen alguns treballs). Còpia datada a Madrid el 9 de gener de 1838, autoritzada pel notari Claudio Sanz y Barca, a partir d’una altra còpia feta a Gandia pel notari Antoni Vives el 19 d’octubre de 1741, a partir d’una altra còpia legalitzada feta l’11 de setembre de 1732 pel doctor Lluís Vicent Royo, arxiver general del Reial Patrimoni i Batlia General.

B. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, C. 562, D-100. Còpia legalitzada datada a Madrid el 18 d’octubre de 1773.

Edicions:

a. Corbalán de Celis, J., «Las cartas de nueva población del Valle de Cofrentes: Cofrent, Çarra, Tereça, Xarafuel i Xalanç», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXV (2009), pp. 267-273. (Edició incompleta, publica només els capítols de la carta pobla.)

TEXT

Jesuchristi salvatoris nostri eiusque genitricis virginis matris Mariae nominibus humiliter imploratis. Cunctis pateat evidenter et sit notum quod nos Philippus, Dei gratia rex Castellae, Aragonum, Legionis, utriusque Siciliae, Hierusalem, Portugaliae, Navarrae, Granatae, Toleti, Valentia<e> etc., et pro sua maiestate nos, don Ludovicus Carrillo de Toledo, marchio de Caracena, dominus villarum de Pinto et Ynes, comendator comandae de Montizon et Chiclana, locumtenens et capitaneus generalis in presenti Valentiae Regno, vissa primum supplicatione coram nobis et in hac Regia Audientia posita per Antonium Marti, notarium, procuratorem dominae Elionoris Oñar et de Borja, uxoris et administraticis generalis personae, bonorum et status don Petri Centelles, domini vallis de Cofrentes, decimo quinto die mensis decembris anni proxime preteriti millessimi sexcentessimi decimi, supplicando cum illa causis et rationibus ibi deductis ad hanc Regiam Audientiam evocari predictam suplicationem pro parte eiusdem dominae Elionoris Oñar, prefato nomine possitam, petendo cum illa sibi decretari contenta et expressa in dicta supplicatione nec non capitulationem et concordiam firmandam inter ipsam, ex una, et noviter populatores habitatores dictae vallis de Cofrentes ex alia, et uni ex magnificis doctoribus dictae Regiae Audientiae juxta forum committi pro ut latius in dicta supplicatione continetur. Quae quidem uti supplicabatur evocata et commissa fuit nobili et dilecto regio conssiliario don Raymundo Sanz, dicti Regii Consilii auditori; vissa dicta regia comissione et provisione ad calcem dictae supplicationis continuatis; visis dispositionibus testium productis pro parte dictae dominae Elionoris Oñar et de Borja, dicto nomine, super contentis in dicta supplicatione, die vigessimo primo mensis ianuarii proxime dimissi presentisque anni, dictis et depossitionibus eorundem testium; vissa quadam copia transactionis et concordiae firmandae inter dictam dominam Elionorem Oñar et de Borja, dicto administratori nomine, ex una, et populatores ac habitatores vallis de Cofrentes, ex altera, et in processu contenta; vissis denique omnibus alliis videndis attentisque attendendis nihil de contingentibus et ad huiusmodi causam conferentibus omitendo, auditisque ad plenum partibus antedictis seu illorum advocatis et procuratoribus in omnibus quae dicere, producere et allegare voluerunt, omnipotentem Deum pro oculis nostris habentes eiusque Quatuor sacrosanctis Evangeliis coram nobis propossitis, et eis multum reverenter inspectis, ad sententiae prolationem procedimus in modum sequentem:

Christus.

Attento quod domina Elionor Oñar et de Borja, uxor et administratrix generalis personae et bonorum don Petri Centelles, domini qui dicitur vallium de Cofrentes, supplicatione possita die quinto mensis decembris proxime efluxi, supplicavit decretari concordiam initam inter eam, dicto nomine, ex una, et populatores oppidorum dictorum vallium, ex altera, tenoris sequentis:

Illustríssimo y excellentíssimo señor.

Doña Leonor Oñaz y Borja, muller y administradora general de la persona, béns y estats de don Pedro Centelles, señor de la Vall de Cofrentes, supplicant meliori modo quo potest, diu:

Que seguida la expulsió dels moriscos del present regne restà la dita vall de Cofrentes arruhinada y perduda en dos maneres, la primera, que la maior part de les cases y casi totes de dita vall restarent sens portes, finestres y moltes sens cubertes ni teulades, així perquè los moriscos fugitius de la muntaña habien cremat dites portes, com també perquè los circumvehins de la valle habien acudit a juntar totes les coses que·s podrien aprofitar. La segona, tant e més perjudicial per al señor de la vall, és que ab ocasió de què los moriscos fugitius anaven per los térmens de la vall y parts circumvehins, los nous pobladors ni gosaven assegurar-se a estar en los pobles ni a sembrar en la muntanya, y encara les hortes eren molt perilloses, y ab les dites inquietuts y treballs ha patit notablement ella, dita supplicant, y la dita administració, faltant-li totes les regalies y totes les coses de les quals lo señor de dita vall treya la renda, útil y profit per haber de sustentar sa cassa, acudint a remediar lo qual dany y treballs en la forma y en la ocasió que millor ha pogut, ella, dita suplicant, ha procurat pobladors y aquells ha animat y ha favorit en quant ha pogut per a què restassen pobladors y pasassen sos domicilis en dita vall et succesive, tenint còpia de gent per a poder tractar de asiento y fer nova població, pressehint llisència y auctoritat de vostra exelència y Real Consell, ha acudit a dita vall a tractar y concordar la dita nova població ab los dits nous pobladors, lo que li és estat molt dificultós y treballós per haber de tractar ab tants pobladors y en cinch vil·les diferents, les quals disten la una de l’altra una llègua y algunes de aquelles poch menys, representant-se-ly a ella, dita supplicant, per part de dits pobladors, les incomoditats de la dita vall y lo dany que tenen les dites casses, les quals, ademés de ser comunment obra ruhín, la que ussaren los moriscos tota de algeps y terra, sens rajola ni pedra, les dites casses estaven y estan derruhides y arruhinades qui comunament exeptant huit o deu casses en cada poble; de les demés no se’n pot fer peu ni bonament de casses sens adobar-se de molts adops y obres nesesàries; los ponts de Cofrentes y Xalans, cremats y en la aygua, y que sens molt gran despesa no és posible poder-los rehedificar; que les presses dels rius y acèquies estaben derruhides y perdudes, enrrunades les dites acèquies de solsides, per les quals no era posible poder pasar¹²¹ la aygua per a regar sens emplear-se molts ducats en molts jornals; ulterius, se li representaba les hortes ser curtes y no comunament bones, y iguals los secans, molt exuts, y que no pagant, com no pagavent los moriscos bannits, de les hortes, sinó tan solament delme y primícia, no·s podien sustentar perquè venien molt pobres y ab grans treballs. Y finalment, que les dites universitats, per a poder-se sostener tenien molts propis per a poder-se sustentar, perquè possehien los forns de tota la vall, lo cens de les penes y calònies, eren señores les dites universitats de la casa, lo señor tenia obligació de restituhir-li lo ters delme del panís y la maquila dels molins, del panís per trenta sous lo cafís exeptat en Xalans, y que la tenda de Theresa era de la universitat, important, com importaren totes les dites coses, molts ducats, de les quals necessiten més en la ocasió present los nous pobladors per los mol<t>s gastos que se’ls oferixen, representant-li les grans obligacions de censals carregats per los dits moriscos per la casa de Oliva, per los quals patien les universitats grosos treballs, sostenint moltes execucions, pagant moltes pensions y despesses. E que si no era en particular exemint a dites universitats de dits censals, no les abía de voler poblar, y en cas que poblassen, avia de ser pagant tan solament delme y primísia, demanant-li a ella, dita supplicant, les regalies de forns, carniseries, tendes, fleques y tavernes per a propis de les universitats, perquè de altra manera no tenien ordre de poder edificar presons en los lochs a hon no les hi à, ni sostenir los gastos que en les universitats se’ls oferix haber de sostenir, maiorment a les principiants sentse algun fonament. Y contradient ad aquells, ella, dita supplicant, persuadint-los ab rahons quant bé los estaba y està en concordar-se¹²² ab dita supplicant, han vengut en acord de efectuar y fermar la població contenguda y expresada en la capitulació, de la qual ella, dita supplicant, n’i fa fee y presentació in quantum. Yper quant ella, dita supplicant, per ser administradora no pot firmar la dita capitulació ni efectuar lo concordat sens que presehixca decret, llisència y authoritat de vostra excelència y Real Consell, à aconcordat que tostemps y quant vostra exelència y Real Consell decretaren la dita població, formaran les dites parts la dita capitulació; emperò, per lo benefici de la administració, perquè les terres no restassen sens sembrar, à convengut que ella, dita supplicant, repartís les cases y heretats en la forma oferta en dita capitulació y que tan solament se li pagàs lo dret en la forma que es conté en dita capitulació, restant per a firmar los establiments per a en la ocasió que vostra exelènsia y Real Consell habrà provehit lo decret. Emperò, en respecte de les viles de Cofrentes y Xalans, ha offert ella, dita supplicant, pro nunch de fer los ponts, dos en Cofrentes y hu en Xalans, per a què los pobladors y ganados puguen tenir pas, per no ser posible als dits nous pobladors fer los dits ponts ni poder-se deixar de fer per ella, dita supplicant, perquè sens aquells no·s seguirà lo cas de la població. Et etiam, ha offert ella, dita supplicant, y près a son càrrech per una vegada tan solament desenrrunar les cèquies per a què los pobladors puguen regar les heretats, restant a càrrech de aquells, enaprés, lo conservar-les. Y encara, lo gasto que se à de fer en dits ponts y acèquies és gran, com és tan presís y tan necesary, és forsós que ella, dita supplicant, prenga a son càrrech aquell que serà, perquè sens ponts ni acèquies no és posible poder-se dites universitats poblar, majorment Xalans y Cofrentes. Y encara, que lo fer-los dits ponts y acèquies és tan útil y profitós, y tot lo contengut y expresat en dita capitulació és favorable y beneficiós per al señor de dita vall y ab la dita nova població y capítols millora en tot los drets de señor, y la cobranza que olim solia fer perquè antiquitus tan solament cobraba delme y huy cobrarà delme y la vint-una part de fruits, olim cobrava de les cases dos sous per cassa y no pagaba major dret un poblador encara que tingués vint casses, supplint ab los dos sous per totes. Et ultra predicta, resta ab les penes y calònies escusar de restituhuir la maquila y ters delme del panís a les universitats, concedint ad aquelles tan solament los forns de coure pa de les dites universitats per a propis de dites viles. Emperò, per a major conservació dels drets de ella, dita supplicant, y son descàrrech, supplica se servixca vostra excelència sia rebuda una sumària informació de testimonis a efecto de provar, mostrar y verificar ser la dita població y lo càrrech que se ha reservat ella, dita supplicant, no sols el útil y profitós per a el señor de dita vall y tot lo contengut en dita capitulació, però encara ésser cosa dañosa als drets de la dita administració dexar de poblar en la dita forma. Y quant en açò no concorregués sinó tantum asumir-se los pobladors que firmaran la dita capitulació sinó lo càrrech de pagar los censals propis de les universitats, y de notable benefici, com en respecte dels demés censals sia estat forzós pactar vinguen a càrrech de la señoria, si cas serà que los censalistes compelixquen¹²³ als dits nous pobladors a haber-los de pagar, en lo qual cas ella, dita supplicant, se valdrà dels drets que podrà en la cassa de Oliva conforme se conté en dita capitulació. Per la qual dita informació aut alias, si constarà de predictis, supplica plàcia a vostra excelència manar declarar ser útil y profitós per al señor de dita vall poblar en dita forma y pendre a son càrrech totes les cosses de super expressades, y ser dañós lo deixar de fer dites cosses y deixar de fermar dita capitulació, donant licència y facultat a ella, dita supplicant, per a firmar la dita capitulació y acte de població y per a poder establir les casses y heretats en la forma y ab los càrrechs que·s contenen en dita capitulació, reservant facultat a ella, dita supplicant, per a poder, en paga de deutes eo de servisis, establir casses y heretats sens càrrech dels censals, com los demés pobladors se asumixquen a son càrrech lo pagar los censals conforme se ha concordat ab aquells, y per a poder gastar de béns propis de la dita administració lo gasto que importarà per als dits tres ponts, dos en Cofrentes y hu en Xalans, en los rius de Xúquer y Cabriel, y per a poder restaurar les dites cèquies de Xalans y Cofrentes y desenrrunar aquelles, provehint quod tempore redditionis computorum s’i sien presses en conte de llegítima datta y descàrrech, y en tot ésser interpossades les reals authoritat y decret, supplicant la present instància ésser evocada a la Real Audiència y comessa a expedició del molt noble don Alaman Sanz de la Llosa, auditor de les causes de la dita administració, per a què super suplicatis debite provideat, com així etc., et licet etc., e fa fer de dita capitulació in quantum altissimus etc., tenor vero dicta capitulationis talis est:

Capítulos firmados entre partes de doña Leonor Oñar y Borja, administradora general de la persona, hacienda y estado de don Pedro Centelles, señor de la Valle de Cofrentes, de la una, y los nuebos pobladores de la dicha Valle, de la otra.

[I]. Primeramente, que la dicha señora sea obligada dar emphiteusis a los dichos nuebos pobladores cassa en las villas de la Valle que eligieren; en las huertas y secanos, respectivamente, tierras campas y vinyas por todo el término de la villa que moraren, conforme la calidad del nuebo poblador, y otorgará establecimiento con las obligaciones y cargos siguientes.

[II]. Otrosí, que por la cassa que se establecerá al nuevo poblador, sea aquel obligado a pagar a la señoría, en el día y fiesta de Navidad, dies sueldos cada un año en señal y reconocimiento de esta directa señoría.

[III]. Otrosí, con pauto que por razón de esta concesión, cada uno de dichos nuebos pobladores esté obligado a acudir a todas las obligaciones, cargos y necessidades de su yglesia parroquial, como es la fábrica, ornamento y servicio ordinario de dicha yglesia.

[IIII]. Otrosy, con pauto que los dichos nuebos pobladores hayan de acudir con el diezmo y primicia a la señoría y cura del lugar do vivieren, respectivamente, de todos los frutos que cogieren de las cossas y en la forma que los deben pagar, es a saber, pagando diesmo entero al señor de la dicha Valle, al dicho señor por ser propia la décima de tiempo immemorial, pagando dicho señor cada un año ducientos y quarenta libras al ordinario arcediano mayor y a los canónigos de Valencia, y al cura la primicia por razón que el rey don Jayme se la aplicó.

[V]. Otrosí, que la dicha señoría dará, según que con este auto de la capitulación siguiéndosse el caso de la dicha población, da a dichos nuebos pobladores las yglesias parroquiales de esta valle, labradas y adornadas de altares, bancos, sacristías y con los ornamentos que en ellas hay, para que de hoy en adelante el reparo y conservación y quales obras de ellas con lo necesario por razón de las dichas casas y tierras, vengan a cargo de los dichos nuebos pobladores, reservándose empero la dicha señoría en el dicho nombre, el derecho de patronazgo de las dichas yglesias como fundadora y dotadora de ellas, y qualquier otro derecho que por razón de la dicha concesión con los dichos cargos le pertenescan, assí en favor del dicho don Pedro Centelles como de los señores succesores en el dominio de la dicha valle.

[VI]. Otrosí, por quanto por razón de la percepción de las décimas vienen, según derecho, ciertas obligaciones en el cuerpo del derecho escritas, dicha mi señora quiere que por quanto da patrimonios competentes a cada uno de los pobladores con las dichas casas que ha señalado, dará, es a saber, cassas, heredades, quiere estar descargada de qualesquier obligaciones que álias pudiera tener, quedando íntegramente el señor de esta valle y sus sucesores, señores y posehedores de las dichas décimas sin obligación alguna.

[VII]. Otrosí, con pauto que por censo de las heredades de las huertas y secanos que se les establecerán, sean dichos nuebos pobladores obligados a pagar a la señoría de esta valle que oy es y será de las dichas heredades, dos dineros por taúlla en la huerta de aquellas que se les establecieren, y en las vinyas de secano, un dinero por taúlla, y de las tierras campas del secano, un sueldo por cahiz de sembradura. Y a más de esto, de todas las dichas heredades la veinte y una parte de los frutos que se cogieren en las dichas heredades, en la hera; las demás, en sus casas o en los campos respectivamente, en el propio tiempo y lugar que se paga y se debe pagar la décima, sin diminución alguna.

[VIII]. Otrosí, la dicha señora concederá facultad a los dichos nuebos pobladores para que puedan pascer sus ganados por todo el término de la dicha valle, como sean ganados menudos, cabrío y lanar tan solamente, o bestiar de arar ordinarias, exeptando las huertas y redondas las quales para todos y para siempre han de ser y quedar vedadas, pagando por derecho de herbaje del ganado machuro dos dineros por cabeza en cada un año, el primer día de mayo, por razón que este ganado \no lleva/ esquimo alguno; y de los carneros un dinero por cabeza por razón de quedar esquimo de lana en la décima y primicia; y de las cabras y obejas que llevan esquimo de lana en la décima y primicia, no pagarán herbage sino diezmo y primicia de la cría, lana y queso, quedando prohibido el pascer y herbajar a todo otro ganado mayor o menor si no fuere toros y bacas de labor y otras bestias de arar, sin fraude alguna.

[VIIII]. Otrosí, con condición que en el pascer de los ganados como a propios no se puede hacer salvatería so la pena por fuero establecida, ni los derechos ni facultad de los señores diminuidos para poder vender los herbages a la persona y por los precios que le parecieren, y para admitir otros ganados mayores y menores según que oy tiene la misma facultad.

[X]. Otrosí, la dicha señora señalará bovalar competente para el ganado de las carniserías, que será el del avituallamiento ordinario de las villas de esta valle, señalando en cada un término de la valle de las dichas villas, en cada uno de los quales puedan pagar cien reses del dicho avituallamiento, carneros, machos, cabrones, cabras, obejas, exeptando las villas de Zarra y Xalans, e que por ser menores las poblaciones pascerán en el bovalar de Zarra setenta cabezas de ganado, y en bovalar de Xalance, cinqüenta.

[XI]. Otrosí, la dicha señora condesa faculta a todas las villas de la dicha valle para poder imponer en cada una de ellas sissas y cobrarlas en todas las ocasiones que les fuere necesario a los nuebos pobladores de la dicha valle, pidiendo licencia para ello y siendo la causa justificada a conocimiento de la señora, con condición que de este derecho de sisa sean exemptos y no se cobre de la casa del señor y sus criados que comen su ración y quitación; y en Cofrentes, el procurador general y el alcayde del castillo; en Xalance y Xarafuel, los propios procurador general y alcaydes respectivamente; en la villa de Zarra, el procurador general y escrivano; en la villa de Theresa, el procurador general y bayle de dicha villa.

[XII]. Otrosí, la dicha señora concederá facultad a todos los pobladores de la dicha valle para poder libremente cazar perdices, conejos y liebres, fuera de los meses de la cría, por el término de dicha valle, fuera de las dehesas que el señor señalará para sy, las quales serán vedadas; y toda otra casa mayor quedará también vedada fuera y dentro las dehesas del señor, si no fuera con especial licencia suya eo de su procurador general.

[XIII]. Otrosí, concede dicha señora licencia y facultad a los nuebos pobladores para poder cortar libremente, cada uno en su término, pinos de carga, palos, esteras y dentales, yugos de carrasca para arados y adobos dellos tan solamente, con condición que la leña que cortaren no la puedan sacar ni vender fuera de la valle a persona estrangera para sacarla della, o que de ello se pueda tener sospecha. Empero, que para la madera necesaria para obrar, sean obligados a pedir licencia exeptando en esto, en respecto de las penas, Cofrentes y Xalance, en donde no cortarán los vecinos sinó aquellos pinos que se les señalaren fuera de las dehesas del señor, que siempre serán vedadas.

[XIIII]. Otrosí, por quanto los moriscos que antiguamente estaban poblados en la dicha valle se cargaron censos en dos maneras, los unos para redimir propias necesidades y los otros siendo fiadores de sus señores que por tiempo lo han sido de esta valle, por razón de los quales, aquellos que legítimamente fueron cargados, quedan las haciendas de las huertas de los dichos moriscos obligadas por razón que solamente de las huertas tenían título, que las tierras de los secanos siempre estubieron a libre disposición de los señores. Por ende, dicha señora entiende firmar y firmará los dichos establecimientos en respecto de las personas que los acceptaren con cargo de aquellos censos, y al fuero y responsión que se limitaren, de aquellos que fueron firmados legítimamente por redimir las dichas necesidades de dichos moriscos, conforme fuere concordado con los censalistas y, en casso de concordia, tasado y limitado por el rey nuestro señor o por la persona a cuyo cargo, por orden de su magestad, estubiere el dar asiento a las poblaciones y censos. Los quales censos que para los dichos efectos fueron cargados son, a lo que se sabe, en Cofrentes en propiedad de tres mil y ducientas libras, y en ánnua pensión la que le corresponde; en Xalance, en propiedad de quatro mill y trecientas libras, y en ánnua pensión la que le corresponde; en Xarafuel, en propiedad de seis mil y ochocientas libras, y en ánnua pensión, la que le corresponde; en Theresa, en propiedad de cinco mil y quinientas libras, y ánnua pensión aquella que le corresponde; en Zarra, en propiedad de tres mill y quinientas libras, y en annual pensión la que le corresponde. Los quales cargos, aquellos que en el asiento se concordase, se cargarán a los dichos nuebos pobladores, como en razón de los censos que fueron fiadores los dichos moriscos, ultra de los cargos propios de las aljamas, los dichos nuebos pobladores no quieren que vengan a cargo de aquellos, reducidos ni sin reducir, en quantidad poca ni mucha. Y la dicha señora quiere y es su voluntad que, sin perjuicio de la nulidad de dichos censos, si aquellos podrá anullar por ser cargados por la dicha razón vel alias por las causas y razones que deducirá y allegará como mejor le estubiere, para lo qual se reserva facultad. Empero, por lo que es el interés de los nuevos pobladores, quiere vengan a cargo de la señoría si aquellos con autoridad real se le cargarán, sin que por ello a los dichos censalistas se les adquiera drecho alguno. Reservándose asymismo dicha señora facultad para executar los autos de indemnidades que, en favor de las antiguas universidades de moros y moriscos, fueron firmadas concordias con el dicho señor don Pedro Centelles o qualesquier otros autos, derechos, sentencias, assí en favor del dicho señor como de los moriscos, y generalmente otro cualquier drecho que le pertenesca contra el estado de Oliva o contra la persona o personas que de derecho mejor pueda.

[XV]. Otrosí, la dicha señora, en dicho nombre, entiende dar el dicho cargo a los dichos nuebos pobladores, con pauto especial que si la dicha señora o sus succesores luiyeren y quitaren, assí voluntariamente como por razón de obligación, todos o qualquier parte de los dichos censo o censos cargados, según dicho es, en beneficio y por qüenta de las dichas antiguas universidades, la persona o personas a cuyo cargo estubiere el haber de acudir al tal censo, esté obligada haberle de pagar al señor que los tales censo o censos comprare o quitare, respondiéndole aquella cantidad que se redugere y asentare, según dicho es, como hacienda libre suya, comprada con su dinero, en la propia forma que la pagarán al censalista si quitado o extincto no fuera en censo, para lo qual se haya de otorgar y desde luego se otorga escritura executoria la qual se haya de alargar y alargue con inserta de este capítulo.

[XVI]. Otrosy, que si la presa o presas del río y acequias de Theresa, Zarra, Xalance y Cofrentes se rompieren, la obligación de este reparo sea común de la señoría y de los nuebos pobladores en esta forma, que la señoría aya de dar al goze de la obra la madera, cal y piedra, y de esto lo que fuere necesario, con maestro, pagándole para él fabricar la presa; y a los pobladores incumba emplear los jornales y trabajadores y pagarles con lo restante que fuera necesario para esto. Empero, que la conservación de las asequias, limpiarlas y hacer los partidores venga a cargo de las universidades, y en esto no se trata ni entiende tratar de Xarafuel, por no tener pressas, y assí le incumba sólo el limpiar y conservar las acequias con sus partidores.

[XVII]. Otrosí, que la dicha señora doña Leonor, en dicho nombre, concede facultad perpetua a los dichos nuevos pobladores para poder elegir justícia, lugarteniente, dos jurados, almotacén y mayordomo de la yglesia en todos los años que se suelen elegir, es a saber, el justicia y lugarteniente en la fiesta de Navidad; jurados en el día y fiesta de Pascua Granada, dicha del Espíritu Santo; el almotacén en el día y fiesta de San Miguel; mayordomo de la yglesia para la fiesta de cabo de año. En esta forma, que puedan eligir tres persones idóneas para cada uno de dichos oficios, y para el de jurado seis, de los quales esté en facultad de dicha señora y sus succesores eligir uno para cada uno de dichos oficios, y para el de jurados, dos, los quales assí nombrados sean por un año oficiales y tengan obligación de jurar en poder del procurador general de esta valle, eo de la persona que por parte de la señoría se les ordenare, en las yglesias respectivamente de las villas de la dicha valle, con homenage de fidelidad, exeptado este año que la dicha señora por ahora nombrará, empesando sus oficiales el día que se le firmare esta capitulación y población, y acabarán en los dichos días respectivamente, y de allí adelante se seguira dicho orden.

[XVIII]. Otrosí, concede dicha señora la dicha facultad con condición que la persona que sirviere los dichos oficios y qualquier de ellos no pueda ser rehelegido en el dicho oficio, ni concurrir a él dentro de tres años después que había fenecido su oficio, sin especial licencia de la señora, la qual se concederá según fuere la ocasión y el sugeto tal que paresca a la señora dispensar en él.

[XVIIII]. Otrosí, concederá la dicha señora al oficio de justicia la cognición de las causas civiles y criminales en primera instancia, aquellas que previniendo el caso ocupare o las partes lo eligieren, teniendo jurisdición cumulative con el procurador general del tribunal, del qual se puedan apelar al dicho procurador general.

[XX]. Otrosí, la dicha señora concederá al dicho justicia la dicha cognición de causas, con condición que el nombramiento de asesor, escribano y ministros del dicho justicia toque a la señoría, y que las penas que condonare se apliquen y queden desde luego aplicadas a la señora y sus cofres, quedando siempre en facultad de la dicha señora y de sus sucesores el poderse evocar a su tribunal qualesquiera causas que se trataren delante el tribunal del dicho justicia, siempre y quando le pareciere evocársela o en su propia persona o por medio de su procurador general.

[XXI]. Otrosí, la dicha señora concederá a los dichos justicia y almotacén, por razón de sus oficios y trabajos de ellos, la tercera parte de las penas que executaren de sesenta sueldos hasta la dicha pena e suma, como las dos partes aplique la dicha señora a la parte o acusador y la otra tercera parte a la dicha señora y sus cofres.

[XXII]. Otrosí, la dicha señora concederá a los dichos nuebos pobladores que, aviendo cárceles competentes y seguras en las villas de dicha valle, quedando siempre la construcción de ellas y conservación a la misma villa, no sacará los presos sinó en caso que el delito fuese tran grave que conviniere así a la buena administración de la justicia, o por culpa de muerte, o sacarle de la villa o dejarle con guardas a cargo de la villa pues la custodia de los presos estará a su cargo.

[XXIII]. Otrosí, la dicha señora concede para las dichas villas, es a saber, en Cofrentes el porche antiguo con el aposento que era del ayuntamiento, con las cassas que junto al dicho porche hubieren menester para labrar cassa de la villa; y asimismo, en Xalance concederá el mismo porche antiguo con las cassas que a la redonda habrán menester para cassa de la villa; en Jarafuel dará el porche antiguo de la villa sin perjuicio de la parte de arriba, que es granero del señor, con las casas que a la redonda habrá de menester para cassa de la villa; en Theresa, el porche o porches, abierto y cerrado, que está abajo del granero, sin perjuicio del paso para el granero, que ha de quedar para la dicha señora, para que en el dicho lugar la villa pueda construhir cárcel y cárceles, y también les concede el aposento del ayuntamiento que está allí cerca, y la casa del lado para habitación del carcelero; y en Zarra, el porche y aposento de arriba y al lado de la casa que habrán meneter para labrar para cárcel y habitación del carcelero, para que todo lo susodicho mejoren, es a saber, cada una de dichas cosas para en el estado para el qual han de servir, de forma que en Cofrentes, Xalance y Xarafuel, en donde hay cárceles, sólo quede la conservación de ellas y la custodia de los presos en la ocassión que fuere menester para las dichas villas, y en Theresa y Zarra, donde no hay cárceles, quede a cargo de las dichas villas edificarlas competentemente y guardar los presos a todos generalmente.

[XXIIII]. Otrosí, la dicha señora establecerá in perpetuum a las dichas villas el derecho de horno de cocer pan para propios de las villas, con censo de dos escudos cada un año pagadores en el día de Navidad en una paga, para que de lo que procediese de este derecho en particular, tengan las villas para hacer el presente que dichas villas harán en la fiesta de Navidad a la dicha señora y sus sucesores, dejando el presente a buen arbitrio de los jurados que serán de estas villas, conforme la calidad de las partes.

[XXV]. Otrosí, la dicha señora ofrece dar y conceder a los dichos justicia, jurados, lugarteniente y oficiales de las dichas villas, el lugar y asiento competentes a los dichos oficios, y ordenará a su procurador general no se asiente en silla sino en banco, con pauto empero, que el señor pueda dar silla y sillas siempre que le pareciere a las personas que no fueren vasallos.

[XXVI]. Otrosí, la dicha señora se retiene facultad para poder prohibir que, por dos meses que señalará todos los años, nadie pueda vender vino, aunque sea de cogida propia, a cántaros, medios cántaros, quartas ni medias quartas, para que el señor pueda vender su vino dentro del dicho tiempo y, pasados dichos dos meses, puedan libremente vender el vino de sus cogidas tan solamente a quartas y medias quartas, y no dinales, por razón que el vender a dinales toca a la taberna del señor como a regalía suya.

[XXVII]. Otrosy, con pauto que los dichos nuebos pobladores estén obligados a dar a la dicha señora los homenages y la [en blanc] de la dicha villa, y al sucesor inmediato del dicho don Pedro, a los que la quisiere dar la dicha doña Leonor y a los que la quisieren dar los dichos sucessores, con sacramento y homenaje sin embargo ni contradicción alguna.

[XXVIII]. Otrosí, por quanto el señor de esta valle se retiene para sí y para sus sucesores en la dicha valle el reconocimiento de todas las causas civiles y criminales y mixtas, con toda la jurisdición, mero mixto ymperio, uso y exercicio de él, según que oy le tiene, y el poder conocer de todas las causas civiles y criminales y mixtas por medio de su asesor y de la persona y personas que para en adelante nombrare, sin que desta jurisdición se pueda apelar si no fuere para la propia señora y señor que fuere en dicha villa y valle, ni recurrir sinó en los casos que por fuero de este reyno se permiten recursos del señor, todo lo qual se le retiene en forma de condición y especial pauto. Y aún, dicha señora se retiene para sí en el dicho nombre y para sus sucesores en esta señoría todas las regalías, uso de jurisdición y demás cossas que no han sido concedidas en este memorial de capitulación, de tal forma que por ningún tiempo se pueda alegar ni sacar en conseqüencia contra la señora posesión ni prescripción, aunque sea inmemorial, uso, costumbre ni otro derecho ni exepción alguna, por qualquier título, causa o razón si no fuere en los casos que en este memorial se contienen.

Todos los quales capítulos firmará la dicha señora siempre y quando concurriere a ellos licencia, decreto y authoridad de la Real Audiencia, y para que ésta se pueda obtener es necesario que las personas que quisieren ser nuebos pobladores y vinieren en esta capitulación para firmarla, se firmen al pié de estos capítulos para que los repartimientos se puedan desde luego hacer en las tales personas, y assí lo firma dicha señora de su propria mano.

Et attento quod diligenter inspectis et mature consideratis contentis in capitulis dictae concordiae, evidenter apparet eam in maximam utilitatem dictae administracionis pro ut constitit cum depositionibus undecim tertibus super dicta concordia productorum. Idcirco et alias, conclusionem et deliberationem in Regio Consilio factam in sequendo pronuntiamus, sententiamus et declaramus dictam concordiam initam cum dictis novis populatoribus pro ut continetur in dictis suplicatione et capitulatione ea... deductis in eis cedere in evidentem utilitatem et benefitium dictae administrationis et successorum in dictis bonis, et pro maiori validitate illius debere interponi, uti hac nostra sententia regia interponimus regiam authoritatem pariter et decretum.

Real regens.

Vidit don Raymundus Sanz.

Vidit don Franciscus Castellvi.

Vidit Ariño.

Publicata fuit huiusmodi regia sentencia sive decretum per Franciscum Paulum Alrreus, regium scribam mandati, vice et loco nobilis don Joannis Daza, conscribae mandati, die decimo quinto mensis iulii anno a Nativitate Domini millesimo sexcentessimo undecimo, instantibus et humiliter supplicantibus Gregorio Tarrasa et Blasio Tello, notariis, respective nominibus procuratoribus.

Presentibus pro testibus Josepho Garcia, cive, Vincentio Sanchez, Francisco Joanne Romeu, Michaele Dionysio Roses, Mathia Busquets, notarius, Christophoro Dominguez, fabro lignario, Joanne Dones, famulo regentis, et aliis Valentiae habitatoribus etc.

128.

1611, juliol 15. Castellnou.

Beatriu de Borja atorga la carta de poblament de Castellnou i crea una nova universitat o municipi a la localitat, en paral·lel al ja existent de cristians vells que procedia del segle XIV.

Notari Miquel Jeroni Valero.

A. ARV, Escrivanies de càmara, any 1749, exp. n. 61, ff. 385r-405v (en realitat és 4t quadern, de l’any 1745, lligall 622, núm. 18, ff. 41r-61r. I la còpia és del 20 de febrer de 1750, a partir d’altra còpia d’aquest mateix any, feta del protocol original per Felip Tàrrega, notari de Sogorb, qui el custodiava.

Edicions:

a. Chiner, Jaime J., La Real Audiencia Valenciana y el Alto Palancia: documentos y procesos (1506-1910), Sogorb, Instituto de Cultura Alto Palancia, 2003, pp. 217-223.

TEXT

Die XV mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Sea a todos notorio como nós, doña Beatriz de Borja, señora de la villa y baronía de Castellnou, de una parte, y nosotros, Gaspar Canut, Lucas Tristany, Jayme Monferrer, Joan Ángel Narbón, Gaspar Marín, Pedro Navarro, Jusepe Monferrer, Joan Gazulla, Joan Çarçosa, Gabriel de Llora, mayor, Francisco Capelladas, Pasqual Pardo, Miguel Collado, Miguel Arnau, Francisco Soriano, Jusepe Esparza, Jayme Piulart, Luis Julián, Roque Navarrete, Miguel Navarro, Miguel Álvaro, Domingo Narbón, Jayme Joannaves, Joan Gil, Pedro Just, Juan Capelladas, Francisco Royo, Francisco Mallach, Miguel Pérez, Gaspar Foix, Joan Pedro de Biar, Agostín Gasulla, Juan Climente, Domingo Climente, Alonso Sánchez, Francisco Monzón, Pedro Monzón, Francisco Pérez, Pedro Gómez, Catalina Canyada, viuda relicta del quondam Francisco González, Martín Soriano, Guillem de Badía, Juan Castillo, Grabiel Gazulla, mayor de días, Grabiel Gazulla, menor de días, Miguel Miedes, Domingo Capelladas, Matheo Navarro, Miguel Juan Piquer, Nicolás Monzonís, Pedro Pérez, Christóval Matheo, Pedro Rodríguez, mayor, Pedro Rodríguez, menor, Jayme Pradas, Juan Torres, Juan López, mayor, Juan López, menor, Pedro de Lara, Pedro Dexado, Miguel Martínez, Jayme Martínez, Baptista Casanova, Miguel Eres, Matheo Oroval, Jayme Soriano, Domingo Panes, Miguel Llot, Juan Périz, Melchor Compte, Christóval López, Baptista Llimes, Bernarch Périz, Juan Baptista Monferrer, Juan Paricio, Juan Domingo, Juan Baptista Sales, Grabiel Juan Vallés, Pedro Meliá, Melchior Caldes, Juan Gómez, Joan Asensio, Domingo Ximeno, Joan Martínez, Francisco Diago, Jusepe Ximeno y Miguel Ximeno, de otra.

Por quanto por execución del real bando y mandado de Su Magestad del rey nuestro señor don Felipe de Austria tercero, de gloriosa e immortal memoria, publicado y con voz de pública crida y pregones preconizado por los lugares acostumbrados de la ciudad de Valencia, a veinte y dos días del mes de setiembre del año mil seiscientos y nueve, se han echado, quitado y expellido de todo el presente Reyno de Valencia y llevado a tierra de Berbería, todos los moros que en él havía, por justíssimas causas y razones en dicho real mandato contenidas y declaradas. Y como la dicha villa y baronía de Castellnou estaba poblada de christianos viejos y de muchos moros, y aquellos, obtemperando y obedeciendo al dicho real mandato, se hayan embarcado todos y passado en tierra de África, y assí ha quedado la dicha varonía en parte despoblada, desierta y sin vecinos ni habitadores en sus casas y tierras, y nosotros, los dichos particulares, deseemos poblar la dicha villa y baronía y avassallarnos, estar y habitar, residir y morar en aquella, y hayamos rogado y suplicado a la dicha señora doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y baronía, sea servida de admitirnos a nosotros y a nuestros successores por vassallos suyos y de sus successores y de los que por tiempo serán señores de la dicha varonía, y por nuevos pobladores, vecinos y habitadores de aquella. Y yo, la dicha doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y varonía, sea contenta de admitirlos al dicho vasallaje y a la dicha nueva población, vecindad y habitación de la dicha villa y baronía de Castellnou, y para el dicho effecto se hayan hecho, tratado, convenido y concordado por y entre nosotras, las dichas partes, los pactos abaxo escriptos en el modo, forma y manera que abaxo se contiene. Por tanto, de nuestro buen grado y cierta sciencia, con el tenor desta presente pública carta, ágora y en todos tiempos perpetuamente valedera y en ningún tiempo revocadera, como mejor podemos y devemos y nos es lícito y permitido, conforme a fueros del presente reyno et alias de justícia, confessamos y reconozemos, la una parte a la otra y la otra a la otra, ad invicem et vicissim, presentes y acceptantes, y a los nuestros successores que, en y sobre la dicha nueva población de la dicha villa y baronía de Castellnou, se han tratado, concertado, concluydo, avenido y concordado, por y entre nosotras, las dichas partes, los pactos, condiciones y cosas que immediatamente se siguen:

1. Primeramente, que yo, la dicha doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y baronía de Castellnou, por mí y por todos mis successores, perpetuamente, hayamos de admitir, según que admitto, a todos vosotros, los dichos particulares, y a todos vuestros successores, con los pactos y condiciones que abaxo se dirán y no sin ellos, aliter nec alias, a la dicha nueva población de la dicha villa y varonía de Castellnou. Y que vosotros, por vosotros y por los vuestros successores, hos hayáis de avassallar en la dicha varonía en continente hecho y recebido el presente auto, y desavecinarhos y desavassallar de los lugares a donde erais vassallos y vecinos y prestarme los homenages de fidelidad acostumbrados, renunciando a qualquiera vuestro proprio fuero, sometiéndohos a mi fuero y jurisdicción y de mis successores en dicha varonía, con toda jurisdicción civil y criminal, alta y baxa, mero y mixto imperio y exercicio de aquella, según que yo y mis predecessores la hemos tenido y nos compete, assí por fueros y privilegios del presente reyno como por otra qualquiera vía, causa, manera eo razón como a varones de dicha villa y baronía de Castellnou, y no hayáis de conozer otro señor sino a mí y a mis successores en dicha varonía, y no podáis valeros de otra franqueza ni privilegio alguno sino de los que tienen y han tenido los señores de dicha varonía y los vecinos y moradores de ella.

2. Íttem, que nosotros, los dichos nuevos pobladores, nos hayamos de obligar, según nos obligamos por nosotros y nuestros successores, a residir personalmente y continuo con nuestro domicilio y cabeza maior en dicha villa y baronía; y los que faltarán por tiempo de tres meses en la dicha residencia personal, incurran en pena de commisso las cassas y tierras que tendrán y posseherán en la dicha villa y baronía de Castellnou y su término. Y yo, la dicha señora de ella y mis successores, las pueda y puedan dar y establezer a quien bien visto nos fuere y a mí y a mis successores pareciere.

3. Íttem, que nosotros, los dichos nuevos pobladores de la dicha villa y baronía de Castellnou, y los que por tiempo serán, no podamos ni puedan vender, alienar ni transportar las casas y heredades que tendremos en la dicha villa y baronía y su término, a estrangero alguno, sin preceder licencia de la dicha señora y sus successores, y que primeramente aquel se haya de obligar dentro de tres meses, contadores del día de la tal alienación, a avasallarse en la dicha villa y baronía y traer su casa y familia a ella y efectuar esto dentro del dicho término, so pena de commisso de la tal casa y heredades.

4. Íttem, que yo, la dicha doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y baronía de Castellnou, daré y establezeré las casas, heredades y bienes de los dichos moriscos, francos y libres, de tal suerte que vosotros, los dichos nuevos pobladores ni los vuestros, no tengáis ni tengan obligación de pagar censales ni deudas que respondían o devían los dichos moriscos. Y prometo guardaros libres e indemnes en el daño y después del daño por razón del que se hos puede, según por los dichos censales y deudas que respondían o devían los dichos moriscos, para lo qual obligo mis bienes y firmaré indemnidad con todas las cláusulas necesarias a todo provecho y utilidad de los dichos nuevos pobladores, según el estilo y práctica del notario abaxo escripto, recividor del dicho auto.

5. Íttem, que todas las casas y heredades, vinyas y possessiones de la dicha villa y baronía de Castellnou, y del todo el término della, estén censidos a los censos y derechos respectivamente que abaxo se dirá, con derecho de fadiga y luismo y con todo otro lleno derecho emphiteótico, y de exigir aquellos según fuero de Valencia a la dicha señora de la dicha villa y baronía de Castellnou y sus successores, con todas las prerrogativas que los señores directos tienen en el presente reyno en los bienes censidos emphiteoticales; y se hayan de hazer y hagan de las dichas casas y tierras los establecimientos que serán necesarios, según lo tractado y concertado entre nosotras, las dichas partes.

6. Íttem, que nosotros, los dichos nuevos pobladores y nuestros successores que por tiempo serán de la dicha villa y baronía de Castellnou, seamos tenidos y obligados a dar y pagar cada un año, perpetuamente, en los días y fiestas de los nacimientos de Nuestro Señor Jesuchristo y de sant Juan Baptista del mes de junio, migeramente eo por metad, a la dicha señora y a sus successores, treinta sueldos moneda reales de Valencia por cada casa de las mejores que tenemos y ternán; y de las demás que no lo fueren, veinte sueldos de la dicha moneda, ansí por censo como por qualquiera pecha, con fadiga y luismo y con todo otro qualquiera derecho emphiteótico, y de percebir aquellos según el dicho fuero, puestos y apportados en la casa y habitación de la dicha señora de la dicha villa y baronía y sus successores dentro el dicho y presente Reyno de Valencia, a todo riesgo, peligro y costas nuestras y de nuestros successores.

7. Íttem, que nosotros, los dichos nuevos pobladores y nuestros successores, podamos y puedan abrir y cerrar qualesquiere puertas y ventanas en las dichas casas que se nos establezerán, y hazer y edificar qualesquiere aposentos, terrados y porchadas y otras obras, sin licencia de la dicha señora y sus successores, con que no se mude la puerta de la calle ni se immizcuya una casa con otra, mudando la especie de la cosa.

8. Íttem, que nosotros, los dichos nuevos pobladores y nuestros successores, hayamos y hayan de conservar y mejorar las casas que se nos establecieren y, si alguna obra se huviere de hazer en ellas para su conservación, haviéndosenos mandado por parte de la dicha señyora y sus successores, dentro de quatro meses, a costas de cada uno de nosotros y de nuestros succesores, las pueda mandar hazer y reparar.

9. Íttem, que de cada huerto se pague, por cada anegada de tierra que en ellos huviere, un sueldo de censo en dichos plazos, con luismo y fadiga y con los dichos derechos, sin haver de pagar otra cosa de pecha ni otro derecho.

10. Íttem, que nosotros, los dichos nuevos pobladores y los que por tiempo serán de la dicha villa y baronía de Castellnou, hayamos y hayan de pagar a la dicha señora y sus successores, perpetuamente, ultra y a más de diezmo y primicia y tercio diezmo, la sexta parte de todos los granos y frutos de qualquier género y especie que sean que se cogerán en las tierras de regadío, y de las del secano, de diez, uno.

11. Íttem, que cada uno de nosotros, los dichos nuevos pobladores, y de nuestros successores y los demás vecinos de dicha villa, podamos y puedan sembrar una hanegada y media de tierra, y no más, de alfalfez y otras hiervas, pagando a la dicha señora y sus successores, por dicha tierra, quatro sueldos y seis dineros de dicha moneda en dichos plazos, sin pagar otro derecho, y passado de lo dicho, si se sembrare más tierra, se haya de pagar y pague la sexta parte como arriba se contiene.

12. Íttem, que de cada hanegada de tierra de lo bueno de la dicha huerta, exceptadas las orilladas y ribazos, se ayan de pagar y paguen nueve dineros cada un año, perpetuamente, en los dichos plazos, de censo, con luismo y fadiga y con los sobredichos derechos, y dos sueldos de pecha por qualquiera de dichas hanegadas, declarando con el presente que cada hanegada de tierra haya de ser y sea de catorze varas de medida, y no más ni menos.

13. Íttem, que de cada hanegada de tierra que fuere mediana se hayan de pagar y paguen quatro dineros de censo en dichos plazos cada año, perpetuamente, con dichos derechos, y un sueldo de pecha.

14. Íttem, que de cada jornal de tierra blanca de secano se hayan de pagar, como arriba se contiene, dos dineros de censo y seis dineros de pecha.

15. Íttem, que de cada jornal de garroferal, higueral o vinya se pague cada un anyo, perpetuamente en dichos plazos, un sueldo de censo, con luismo y fadiga y con dichos derechos, y un sueldo de pecha.

16. Íttem, que de las vinyas que se plantarán en el secano no se haya de pagar derecho alguno, a la dicha señoría, dentro de nueve años después que serán plantadas, sino tan solamente el censo y pecha como está dicho, y passado el dicho plazo se haya de pagar y pague el derecho conforme abaxo se dirá.

17. Íttem, que de las vinyas que se plantarán en la huerta Hondonera y en Veniceyt y en Aurín, se hayan de pagar y paguen, de doze cántaros, uno al tapón, sin pagar la dicha señora y sus successores gasto alguno de acarrear vindimia ni otro.

18. Íttem, que de las vinyas de la otra huerta se haya de pagar y pague, de seis cántaros, uno al tapón, francamente, como está dicho arriba.

19. Íttem, que de las vinyas que se plantarán en dichas huertas no se pague derecho alguno a la dicha señora y sus succesores hasta passados ocho años, pagándose siempre el sobredicho censo cada un año y la dicha pecha.

20. Íttem, que de las vinyas del secano se hayan de pagar a la dicha señoría, perpetuamente, de catorze cántaros uno, passados los dichos nueve años, y esto al tapón y como arriba se contiene.

21. Íttem, de las moreras que al presente están plantadas se pague, de derecho, el sexto, y de las que se plantarán por los ribazos y orilladas de los caminos, el octavo. Y si se plantare algún moreral en lo bueno de la huerta, el sexto, excepto en las huertas de Aurín, Beniceit y huerta Hondonera porque, de estas, tan solamente se ha de pagar el octavo.

22. Íttem, que todos nosotros, los dichos nuevos pobladores, por razón de las frutas de los árboles fructíferos, parrales, uvas de planta y colgar, hayamos de pagar y nuestros successores paguen, cada un año perpetuamente a la dicha señora y sus successores, veinte libras moneda de Valencia el día y fiesta del nacimiento del bienaventurado sant Joan del mes de junio.

23. Íttem, que de todas las garrofas que se cogieren en la huerta y término de dicha baronía, assí en regadío como en secano, se haya de pagar y pague, de ocho, uno, haviéndose de pagar el dicho derecho estando las garrofas ya en nuestras casas y de nuestros successores. Y puestas que estén en ellas, tengamos obligación de avisar a la dicha señora y sus successores, eo su procurador general eo arrendador si lo huviere, dentro de un día, para que se venga por el dicho derecho, so pena de sesenta sueldos de la dicha moneda.

24. Íttem, que de las eras que están hechas se haya de hazer repartición por dicha señora doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y baronía de Castellnou, a su arbitrio y voluntad, para que todos con commodidad puedan tener donde poner en bello sus frutos y granos, pagando cada uno dos dineros por la parte que les perteneciere de censo en dichos plazos cada año, perpetuamente, con luismo y fadiga y con los demás derechos. Y de las eras que de nuevo se hizieren, se haya de pagar por cada era un sueldo de censo, en los plazos y con los derechos arriba nombrados.

25. Íttem, que no se pueda vender carga alguna de vindimia sin pagar el dicho derecho o concertarse con la señoría.

26. Íttem, que por quanto los dichos nuevos pobladores están exemptos, como arriba se ha dicho y declarado, de pagar los censales y males de los moriscos expulsos, y qualquiera cosa que sea ha de venir a cargo de mí, la dicha doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y baronía, según fuere de justicia y me concertare con los legítimos acrehedores que lo fueren y se declarare, lo han de ser contra mí, que por tanto, para esto, me reservo todas las regalías y pechas.

27. Íttem, por quanto es justo que la universidad de los dichos nuevos pobladores tenga algo por suyo y como suyo, sin embargo de que, como dicho está, no han de pagar deuda alguna de dichos moriscos, es voluntad de mí, la dicha señora de la dicha villa y baronía, que la universidad de los dichos nuevos pobladores pueda utilarse y aprovecharse de los hervages de dicha villa y de los derechos del mesón, taberna, panadería y tienda, y de lo que cada un año procediere de dichas regalías y de qualquiere de ellas, y convertirlo en lo que la dicha universidad quisiere y a ella bien visto fuere para provecho de dicha universidad. Para lo qual, con el presente, le hago merced de dichos derechos eo de la parte que en ellos tengo y me perteneze, con la obligación de acudir a las cosas de la yglesia por la parte que a vosotros, los dichos nuevos pobladores, hos cupiere y perteneciere.

28. Íttem, que nosotros, los dichos nuevos pobladores y nuestros successores, estemos y estén obligados a conservar los azudes y cequias, y que, no haziéndolo, se mande hazer a nuestras costas, esto entendido que sea por la parte que nos tocare, no queriendo en cosa alguna eximir a los de la antigua población de la obligación que tenían y tienen de reedificar y adrezar los dichos azudes y cequias, en la forma y como lo hazían estando en dicha baronía los moriscos expulsos.

29. Íttem, que yo, la sobredicha doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y baronía de Castellnou, y mis successores, para cobrar los derechos que se deverán a la señoría, pueda y puedan compellir a los dichos mis vassallos y sus successores a haverlos de pagar con prompta y real execución, según en deudas reales y casos fiscales se acostumbra.

30. Íttem, que de toda effusión de sangre que se haga, assí dentro de la dicha villa como fuera de ella, se haya de pagar y pague a la dicha señoría tres libras de la dicha moneda, de cada vez que se sacare.

31. Íttem, que nosotros, los dichos nuevos pobladores y nuestros successores, podamos y puedan perpetuamente, sin licencia de la dicha señora ni de sus successores, arrancar qualesquiere árboles, ansí en la huerta como en el término de dicha villa, fuera de moreras y garroferas verdes, y plantar los que quisiéremos y querrán, a nuestra voluntad y alvedríos y de los nuestros.

32. Íttem, que siempre y quando yo, la dicha señora de la dicha villa y baronía y mis successores, quisiéremos mandar cabrevar las casas y possessiones, tierras y bienes, que se establezerán a los dichos nuevos pobladores, se haya de hazer como no sea sino de a ocho a ocho años después del primer cabreu que se hará luego en haverse hecho los establecimientos, y que los autos de los dichos cabreus eo los salarios de ellos los haya de pagar yo y mis successores.

33. Íttem, por quanto yo, la dicha señora de la dicha villa y baronía, gusto y quiero que esta población tenga todos los requisitos necesarios de universidad aparte de la antigua población, y assí es bien haya officiales que la rijan y goviernen, y por dicha razón es necesario que, hecha esta población, immediatamente se haya de hazer elección de officiales y consegeros. Por tanto, ordeno que haya doze en número cada año y que los seis de estos consejeros hayan de ser nombrados por mí y por mis successores, y porque en esto no haya encuentro, se hayan de significar y comunicar los seis que se han de nombrar por parte de la dicha universidad para que, luego, se nombren los otros seis por mí y mis successores. Y que estos doze consejeros assí elegidos y los oficiales de dicha universidad hayan de nombrar y nombren cada año, el día de Santo Thomás apóstol, tres personas para elección de justicia, y el domingo antes de la Pasqua de Espíritu Santo seis personas para elección de jurados, y el domingo antes de la Aparición de sant Miguel tres para elección de mayordomo eo almotacén, para que, de dichas personas, yo y mis successores nombremos a quien quisiéremos, es a saber, de los tres para justicia y almotacén, uno; y de los seis para jurados, tres, y que esto se haya de guardar, conservar y continuar cada un año, y los dichos officiales tengan obligación de jurar y juren en poder mío y de mis successores, eo de nuestro procurador general, de que se havrán bien y fielmente en sus officios.

34. Íttem, que la dicha universidad de los dichos nuevos pobladores no pueda ajuntar consejo general que no sea con licencia mía y de mis successores, eo de nuestro procurador general que por tiempo fuere, y asistiendo en los consejos generales el dicho nuestro procurador general.

35. Íttem, porque este cuerpo místico de esta universidad tenga su govierno a honra y servicio de Nuestro Señor Dios y se continúe en él, es necesario que tengan puesto y parte donde se junten para tratar de las cosas de su govierno. Por tanto, yo, la dicha señora de dicha villa y baronía de Castellnou, hago merced a la dicha universidad de la casa que tenían los dichos moriscos para el dicho effecto, o de otra qualquiera casa que se me pidiere.

36. Íttem, que nosotros, los dichos nuevos pobladores y nuestros successores, de cada casa que se dividiere y partiere en dos habitaciones haziendo dos puertas a la calle, hayamos y hayan de pagar y paguemos y paguen dos censos, es a saber, uno por cada casa.

37. Íttem, que las vendas que se hagan por nosotros, los dichos nuevos pobladores y nuestros successores, hayan de ser con las mismas obligaciones de residencia personal y otras contenidas en la presente carta de población, y no de otra manera, precediendo licencia de mí, la dicha señora de la villa y varonía de Castellnou, y mis successores, a toda su voluntad y contentamiento.

38. Íttem, que por romper lindes ni deshazer ribazos de las heredades que se establezerán, no haya pena de commisso ni otra alguna, sino pagar lo que se deverá por cada heredad, aunque de muchas se haga una, como todas sean de un dueño y no compradas ni heredadas, porque lo que se pretende es que no se mude la forma y especie de la cosa.

39. Íttem, que si alguno de nosotros, los dichos nuevos pobladores, o de nuestros successores, se entrare a tomar y posseer más tierra de la que se le estableciere y fuere suya, y por ello sea caso de commisso, que tan solamente se pueda commissar la demasía y no lo demás.

40. Íttem, que el pleyto de pedir el señor obispo de Segorbe, o otra qualquiera persona, a la dicha señora y sus successores y a los pobladores en dicha villa y baronía, algún derecho, pechas o otra cosa fuera de las contenidas en la presente carta de población, la defensa de esto haya de ser a costa de su señoría y sus successores, sin que los dichos nuevos pobladores ni los suyos por ningún tiempo hayan de pagar ni contribuir en gastos algunos.

41. Íttem, que nosotros, los dichos nuevos pobladores y los nuestros, hayamos y hayan de sembrar las tierras de la huerta, cada año, a lo menos para una cogida de trigo o de panizo, o de otra cosa que pareciere al señor de la heredad, so pena que si no se haze se haya de commissar la tal heredad que no se sembrare.

42. Íttem, que la medida de hanegadas y jornales de tierra que al presente se hará al tiempo del establecimiento, sea válida para siempre, sin poderse bolver a medir de otra manera.

43. Íttem, por quanto en el establecimiento de las casas, tierras, possessiones y bienes posseydos por los dichos moriscos expulsos, hay algunos que aquellos compraron y adquirieron de los antiguos pobladores, dichos entonzes christianos viejos, y podrá ser que los de la antigua población pretendiesen que las personas a quien se establezerán los dichos bienes han de pagar pechas, tachas o cédulas que pagaban los dichos moriscos, y yo, la dicha señora de la dicha villa y baronía, pretenda que de ninguna suerte los de la antigua población tienen derecho para pedir cosa alguna a dichos nuevos pobladores, porque la acción personal que se tenía contra los moriscos fue extinta con la expulsión de ellos et alias, y sea bien que, para en su caso, esto esté prevenido. Por tanto, es voluntad de mí, la dicha señora, que vosotros, los dichos nuevos pobladores ni vuestros successores, no paguéis ni paguen más de la dicha pecha por dichos bienes, y me assumo la defensa de qualquier pretensión que, en orden de esto, se tenga, y la paga, quando alguna se huviere de hazer, pues no es justo que los dichos nuevos pobladores tengan dos cargas sino una sola.

44. Íttem, que nosotros los dichos nuevos pobladores ni nuestros successores no podamos imponernos tachas, ni hazer zédulas ni poner imposiciones ni repartimiento alguno en forma de universidad ni en otra manera, dando poder al consejo particular, que no sea con licencia de su señoría, la dicha señora de dicha varonía, y de sus successores.

Y porque todas las dichas cosas y capítulos arriba dichos y contenidos en el presente establecimiento, eo carta de población, sean de mayor eficacia, fuerza y valor, nosotras, las dichas partes, por nosotros y por nuestros successores, certificados e instruidos de todos nuestros derechos, aconsejada y deliberadamente por todas aquellas vías, formas y maneras las quales de fuero, derecho y razón más commodamente y a mayor validación y seguridad de las cosas arriba dichas se pueda decir, extender y pensar, loamos y aprobamos, hazemos, decimos y firmamos la presente carta de población, capítulos y todas las cosas arriba dichas y cada una de aquellas, tocantes a aquellos y cada uno de aquellos particular y universalmente a nosotros y a nuestros successores, prometemos tener y cumplir todo lo sobredicho, desde la primera línea hasta la postrera, según que a nosotras, las dichas partes, y cada una de aquellas, toca y perteneze, y contra la presente carta de población, capítulos y cosas arriba dichas o alguna de ellas, no venir ni hazer venir por alguna causa, manera o razón, de manera que, con los dichos pactos y capítulos arriba dichos, yo, la dicha doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y baronía de Castellnou, prometo a vosotros, los dichos mis vasallos y nuevos pobladores, presentes y acceptantes, por vosotros y los que por tiempo en la dicha villa y baronía vasallos serán, y juro a nuestro señor Dios y a los sanctos Quatro Evangelios de aquell, de mi mano derecha corporalmente tocados, hazer haver y tener todo lo arriba dicho, capitulado y concertado, pacíficamente y quieta, contra todas y qualesquiere personas que quieran y pretendan inquietarles y contravenir a lo por mi prometido, según fuero de Valencia, con todos los mejoramientos, derechos y pertinencias y como mejor se puede decir, explicar y escrivir a toda utilidad y provecho de vosotros, los dichos mis vassallos, y de vuestros successores, so obligación de todos mis bienes y derechos muebles e immuebles, privilegiados y no privilegiados, havidos y por haver, aquí eo adonde quiera que sean o serán.

Y assimismo, nosotros, los dichos nuevos pobladores y habitadores de la dicha villa y baronía de Castellnou, todos juntos y cada uno de nosotros acceptando la dicha población y cosas en ella contenidas en la forma arriba dicha, prometemos a vuestra señoría, la dicha señora doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y baronía de Castellnou, presente, y a sus successores en ella, por nosotros y por nuestros successores, hazer cumplir, dar y pagar todas las dichas cosas y cada una de ellas con todo efecto y cumplimiento, según que arriba se pone, refiere, expresa y declara, todas razones, excepciones y difugios aparte puestos, a los quales renunciamos. Prometiendo también, en presencia y asistencia del notario y testigos abaxo escritos, y juramos a Nuestro Señor Dios y a los sanctos Quatro Evangelios de aquel de nuestras manos derechas corporalmente tocados, contra las dichas cosas y cada una de aquellas no venir ni hazer venir clara ni secretamente, antes bien, perpetuamente guardar, tener y cumplir todo lo sobredicho, y, por tanto, obligamos nuestras personas y bienes y de nuestros successores, muebles y rahizes, privilegiados y no privilegiados, habidos y por haver adonde quiera que sean o serán, sometiéndonos al fuero y jurisdicción de vuestra señoría, la dicha señora doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y baronía de Castellnou, como a señora nuestra, y renunciando a nuestro proprio fuero y a qualquiera ley, derecho, estatuto y ordinación que vengan y dispongan contra los sobredichos; renunciando en quanto necesario sea a los beneficios de partir y ceder las acciones de la nueva y vieja constitución, a la epístola de divo Adriano, a la ley y fuero de Valencia que dispone sea primera convenido el principal que la fianza, y a otro qualquiera derecho. Y yo, la dicha Catalina Canyada, viuda del dicho Francisco González, en virtud del dicho juramento por mí arriba prestado, prometo y me obligo de tener por firme y válido el presente auto y carta de población y cosas en ella contenidas, y no venir contra ellas en tiempo alguno, y certificada de todos mis derechos, auxilios y beneficios, renuncio al beneficio del senadoconsulto Velleyano y a otro qualquiera introducido en favor de las mugeres. De todas las quales cosas y del presente auto y carta de población queremos que se hagan dos cartas públicas, una para cada una de dichas partes.

Que fue fecho en la dicha villa de Castellnou del Reyno de Valencia, a quinze días del mes de julio del año del nacimiento de Nuestro Señor Jesuchristo mil seiscientos onze.

Se+ñal de mí, la dicha doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y varonía de Castellnou.

Se+ñales de nosotros, Gaspar Canut, Lucas Tristany, Jayme Monferrer, Joan Ángel Narbón, Gaspar Marín, Pedro Navarro, Jusepe Monferrer, Juan Gazulla, Juan Çarzosa, Gabriel de Llora, mayor, Francisco Capelladas, Pasqual Pardo, Miguel Collado, Miguel Arnau, Francisco Soriano, Jusepe Esparza, Jayme Piulart, Luis Julián, Roque Navarrete, Miguel Navarro, Miguel Álvaro, Domingo Narbón, Jayme Joannaves, Juan Gil, Pedro Just, Juan Capelladas, Francisco Royo, Francisco Mallach, Miguel Pérez, Gaspar Foix, Joan Pedro de Biar, Agostín Gazulla, Juan Climente, Domingo Climente, Alonso Sánchez, Francisco Monzón, Pedro Monzón, Francisco Pérez, Pedro Gómez, Catalina Canyada, viuda relicta del quondam Francisco González, Martín Soriano, Guillem de Badía, Juan Castillo, Grabiel Gazulla, maior de días, Grabiel Gazulla, menor de días, Miguel Miedes, Domingo Capelladas, Matheo Navarro, Miguel Joan Piquer, Nicolás Monzonís, Pedro Pérez, Christóval Matheo, Pedro Rodríguez, maior de días, Pedro Rodríguez, menor de días, Jayme Pradas, Juan Torres, Juan López, maior, Juan López, menor, Pedro de Lara, Pedro Dexado, Miguel Martínez, Jayme Martínez, Baptista Casanova, Miguel Eres, Matheo Oroval, Jayme Soriano, Domingo Panes, Miguel Llot, Juan Pérez, Melchor Compte, Christóval López, Baptista Llimes, Bernath Périz, Juan Baptista Monferrer, Juan Paricio, Juan Domingo, Juan Baptista Sales, Grabiel Juan Vallés, Pedro Meliá, Melchor Caldes, Juan Gómez, Joan Asensio, Domingo Ximeno, Juan Martínez, Francisco Diago, Jusepe Ximeno y Miguel Ximeno, nuevos pobladores de la dicha villa y baronía de Castellnou, que todas las dichas cosas respectivamente loamos, concedemos y firmamos.

Presentes fueron por testigos a todas las dichas cosas micer Jusepe Aznar, doctor en ambos derechos de la ciudad de Valencia, y Vicente Rodríguez, notario de la villa de Gandía, respectivamente habitadores, fuera de las firmas de los dichos Gaspar Canut, Domingo Narbón, Jayme Joan Navarro, Pedro Just, Francisco Royo, Francisco Mallach, Gaspar Foix, Joan Pedro de Biar, Juan Climente, Alonso Sánchez, Pedro Gómez, Miguel Juan Piquer, Pedro Pérez, Pedro Rodríguez, mayor, Pedro Rodríguez, menor, Jayme Pradas, Juan Torres, Pedro de Lara, Jayme Martínez, Miguel Eres, Baptista Llimes, Bernath Périz, Juan Baptista Monferrer, Juan Gómez, Juan Asensio, Domingo Ximeno, Juan Martínez, Francisco Diago, Jusepe Ximeno y Miguel Ximeno.

Y quanto a las firmas de los dichos Gaspar Foix, Joan Torres, Juan Gómez, Francisco Diago, Pedro de Lara, que firmaron en la dicha villa de Castellnou a diez y seis días del mes de octubre del dicho año mil seiscientos y onze, presente la dicha doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y baronía, prometieron, juraron, obligaron y renunciaron del modo y manera que en el sobredicho auto se contiene, declara y especifica, fueron testigos Joan Palomar, mercader, del lugar de Caudiel, y Miguel Villanueva, labrador, del lugar de Almedíxer, respectivamente habitadores.

Y en quanto a la firma del dicho Pedro Just, que firmó en la dicha villa de Castellnou a veinte y tres días del mes de noviembre del dicho año mil seiscientos y onze, prometió, juró, obligó y renunció, presente la dicha doña Beatriz de Borja, señora de la dicha villa y baronía de Castellnou, según y de la manera que arriba se contiene, fueron testigos Miguel Arnau, menor de días, y Miguel Gómez, labradores, de la dicha villa habitadores.