Kitabı oxu: «Hug de Cardona, II»

Name: Hug de Cardona, II
Author: Autores Varios
ISBN: 9788437083001

Autores Varios

Şrift:

Directors de la col·lecció

Antoni Furió i Enric Guinot

Disseny de la col·lecció: J.P. Il·lustració de la coberta:

Capitell del claustre del monestir de Santa Maria de l’Estany

(segles XII-XIII).

Realització ePub: produccioneditorial.com

ISBN (vol. 2): 978-84-370-7859-5

ISBN (Obra completa): 978-84-370-7481-8

ÍNDEX

PORTADA

PORTADA INTERIOR

CRÈDITS

DOCUMENTS

Documents

133.

1435, març, 8. València.

Plet entre Hug de Cardona i Gandia per raó de les peites i contribucions exigides per la vila.

ARV, Governació, 2.253, 5ª mà, f. 23.

Del egregi don Ugo de Cardona.

Anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº die intitulata VIIIª martii, danant lo noble mossèn Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, comparech lo discret en Jacme Vidal, notari, en lo nom qui dejús, et posà per scrit lo que·s segueix:

Constituhit personalment danant la presència de vós, molt noble mossèn Eximén Pérez de Corella, cavaller, governador de regne de València, Jacme Vidal, notari, procurador del egregi don Ugo de Cardona, e per lo interès de aquell senyor dels lochs de Beniopa, lo Real, Benipescar, Beniquanena, situats dins los térmens generals de la vila de Gandia e fora de contribució de aquella, e síndich de les aljames dels dits lochs e procurador dels singulars habitadors de aquelles, e diu que com molts e diversos vassalls del dit noble, habitadors dels dits lochs, tinguen e posseesquen moltes e diverses possessions en e dins special contribució de la dita vila e aquelles tinguen e posseesquen com a terratinents, e no hajen contribuït ne contribuesquen ne han acostumat de contribuir ab la dita vila ni en los càrrechs de aquella, ne puxen ni·n dejen ésser compel·lits de contribuir en manera alguna sinó tan solament en los càrechs contenguts en la sentència e pracmatica dels terratinents, e en la dita possessió són stats los dits vassalls e habitadors de deu, XX, XXX, XXXX, L e LX ançà asensive o desenssive e tota hora comptant ho an possehit en la dita manera sens pagar o contribuir en alguns càrrechs ab la dita vila, et en la dita possessió són stats tota hora e los antecessors de aquells per los dits temps e per tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari; et los justícia, jurats e universitats e Consell de la dita vila, sens alcuna justa causa precedent, ab deguda honor parlant, de fer com de dret fer no·s puxa, per los càrrechs singulars de la dita vila, en los quals solen contribuir tan solament los habitadors de aquella e no alguns altres, han fetes certes taxes per les terres e possessions dins los térmens de la dita vila e special contribució de aquella, ço que fer no·s pot ne deu; e los dits justícia, jurats e Consell e la justícia[1] per ordinació de aquells, per introducció de la dita novella exacció, cominen per la dita nova tacxació, col·lecta e imposició de dret d’executar, e de fet se diu e hauria fetes algunes penyores, ço que fer no·s pot ne deu per iamdicta et alias, e a vós e vostra cort se pertanga semblants excessos reprimir e tornar a loch per remoció, majorment de debats e appressions, et cascú fermant de dret deja ésser mantengut en sa pacíﬁca e quieta possessió vel quasi. Per tal e àls, lo dit Jacme Vidal, en los dits noms e qualsevol de aquells que mils li pertanga e pertànyer puxa e deja, e que per tot aquell dret que als dits seus principals e qualsevol de aquells mils li pertanga e pertànyer-li puxa e deja, ferma de dret en poder vostre e de vostra cort a tot clam, acció, petició e demanda que los dits justícia, jurats, Consell e universitat de la dita vila o altres qualsevol col·lectors de aquella hajen o li pertanguen o pretenen pertànyer-li contra los dits vassalls e terratinents dels dits lochs e qualsevol de aquells, e promet per aquells e qualsevol de aquells fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes, requirent a vós, mossèn lo governador, la dita ferma de dret li admetats e reebats, e en virtut de aquella manets sos principals ésser mantenguts en sa quieta pacíﬁca possessió e libertat en la qual són de no contribuir en los dits càrrechs que·s dien ésser imposats ne altres que·s poguessen imposar ultra los casos e càrrechs de la dita pracmàtica dels terratinents, manant als dits justícia e jurats, universitat e Consell e altres qualsevol col·lectors de la dita vila ab grans penes que los dits fermants ne algú de aquells no perturbe[n] en sa quieta e pacíﬁca possessió. Et per major tuïció e seguretat de les dites coses e qualsevol de aquelles, dóna per fermança e principal obligat a ell, dit proposant, en son nom propri, requirent les dites ferma e fermança ésser-li rebudes e admeses, e ésser manat prout supra que no temten de fer o enantar res contra los principals d’ell, dit proposant, per les dites rahons nec alias, ans tot ço e quant han enantat e acceptat d’enantar tornen al primer stament, e qualsevol penyores que per la dita rahó se diguen haver fetes restituexquen a aquells a qui les han preses, e si clam o acció han contra aquells, proposens[2] dins dia breu e peremptori danant vós e cort vostra. Protesta, emperò, que los principals d’ell, dit proposant, deffendran e puxen deffendre la dita llur possessió ab totes aquelles vies e maneres que a ells seran lícites e permeses per fur e rahó, e que res no·ls puxa ésser imputat, requirent de premissis carta pública.

Fon interrogat ab sagrament lo dit proposant per lo scrivà de la cort qui havia ordenada la dita scriptura, e dix que lo honorable micer Johan de Gallach, doctor en leys. Et, proposada la dita scriptura, lo dit noble governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable assessor ordinari de la sua cort o al lochtinent de aquell.

Et a poch instant, lo dit noble governador, de consell del honorable micer Rodrigo Falchó, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort, admesa la dita ferma de dret en tant com per fur e rahó és admetedora e no en pus e rebuda sufﬁcient caució, proveheix ésser manat als dits justícia e jurats e Consell que los dits fermants en la possessió la qual han sobre les dites coses en la scriptura contegudes, no·l[s] molesten o inquieten, molestar o inquietar facen o permeten sots pena de mil ﬂorins, mas si rahons algunes han per què les dites coses fer no sien tenguts, aquelles propossen dins deu dies. Per la present, emperò, ferma de dret lo dit noble governador no atribueix o dóna més o menys drets a la una part ne a l’altra que ans de la dita ferma de dret los competia o pertanyia.

Et, feta la dita provisió, fon interrogat lo dit en Jacme Vidal, notari, major de dies, qui present era, si en son propri nom fahia la dita fermança e principal obligació de star a dret, fer dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes e sengles sobre la dita ferma de dret e coses en aquella contengudes, lo qual dix e respòs que hoc. Et per aquella tots sos béns mobles e no mobles, haüts e per haver, on que sien o seran, en poder del dit noble governador e del notari e scrivà de la sua cort, com a pública persona stipulant e rebent per tots aquells de qui és o serà interès de present o en sdevenidor, obligava, renunciant quant a les dites coses als beneﬁ cis de partida acció, a la nova e vella constitució, e a la epístola de diví Adrià e al fur de València, dient lo principal deure ésser convengut ans que la fermança, sotsmetent-se quant a les dites coses al for, destret, juhi, examen e juredicció del dit noble governador axí com a jutge seu ordinari quant en lo present feyt, et al seu propri for e de son jutge ordinari per pacte special renuncia, et etiam renuncia a la ley Si convenerit Digesta de juredicció de tots jutges, e a tot altre fur, dret, ley, ús, costum, stil, pràticha, consuetut e constitució contra les dites coses vinents.

Testimonis foren presents a les dites coses en Johan Mas e en Francesch Thomàs, notaris.

Quibus sich, lo dit noble governador provehí e manà ésser feta la letra en la forma següent:

De nós, n’Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, als honrats lo justícia, jurats, universitat e consell de la vila de Gandia e a cascun d’ells, saluts e honor. Lo discret en Jacme Vidal, notari, procurador del egregi don Ugo de Cardona, et per lo interès de aquell, qui·s diu ésser senyor dels lochs de Beniopa, lo Real, Benipescar [e] Beniquanena, situats dins lo terme general de la dita vila de Gandia e fora de contribució de aquella, e síndich de les aljames dels dits lochs e procurador dels singulars habitadors de aquells, comparent denant nós, ha en scrits proposat que com molt e diverses vassalls del dit noble, habitadors dels dits lochs, tinguen e posseesquen moltes e diverses possessions en e dins special contribució de la dita vila, e aquelles tinguen e posseesquen com a terratinents, e no hajen contribuhit ne contribuesquen ne han acostumat de contribuir ab la dita vila ni en los càrrechs de aquella, ni puxen ni deuen ésser compel·lits de contribuir en manera alguna sinó tan solament en los càrrechs contenguts en la sentència o pracmàticha de terratinents, e en la possessió són stats los dits vassalls habitadors de deu, XX, XXX, XXXX, L e LX anys assensive e dessensive, e tota hora comptant ho han possehit en la dita manera sens pagar o contribuhir en alguns càrrechs ab la dita vila, e en la dita possessió són stats tota hora, e los antecessors de aquells, per lo dit temps e per tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari. Et vosaltres, sens alguna justa causa precedent, com de dret fer no·s puxa, per los càrrechs singulars de la dita vila en los quals solen contribuhir tant solament los habitadors de aquella e no alguns altres, han fetes certes taxes per les terres que possehexen dins los térmens de la dita vila e special contribució de aquella, ço que fer no·s pot ne deu, e vosaltres eo vós, dit justícia, per ordinació del Consell e per introducció de la novella tatxació, cominats per la dita nova tatxació, col·lecta e imposició de dret de executar, e de fet se diu que hauríets fetes algunes penyores, ço que fer no podets ne devets per les coses dessús dites, e a nós e cort nostra se pertanga semblants excesses reprimir e tornar a loch per remoció, majorment de debats e appressions. E cascú fermant de dret deja ésser mantengut e deffès en sa possessió e quieta possessió vel quasi, per ço lo dit en Jacme Vidal, notari, en los dits noms e en qualsevol de aquells que mils li pertanga, pertànyer puxa e deja, ha fermat de dret en poder nostre e de nostra cort a tot clam, acció, petició o demanda que vosaltres o altres qualsevol col·lectors de la dita vila hajats o us pertanga, pertànyer puxa e deja contra los dits vassalls e terratinents dels dits lochs e qualsevol de aquells. Et ha promès per aquells eo qualsevol de aquells fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes, requirent-nos que la dita ferma de dret li rebéssem e admetéssem e sobre aquella li provehíssem de remey de justícia condecent, com totes les dites coses e altres en la dita ferma de dret són pus largament contengudes. Et nós, admesa la dita ferma e fermança de dret en tant com per fur e rahó és rebedora e no en pus, havem provehit a vosaltres ésser scrit ut infra. Per tal, de part del molt alt senyor rey vos dehim e manam, sots pena de mil ﬂ orins d’or als còfrens del dit senyor rey aplicadors si contrafarets, que los dits fermants de dret en la possessió la qual aquells han sobre les coses dejús en la dita scriptura contengudes no·ls molestets, mas si rahons algunes havets per què les dites coses fer no siats tenguts, aquelles possets denant nós e cort nostra dins deu dies aprés presentació de la present a vosaltres fahedora, e que decontinent restituhiscats e restituhir façats les dites penyores per vosaltres fetes dels dits fermants de dret, et açò per res no mudets si la dita pena cobejats evitar. Per la present, emperò, ferma de dret no atribuhim ne donam més o menys dret a la una part ne a l’altra que ans de la dita ferma de dret los competia e pertanyia. Datum Valentie, octava martii anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº. Palomar assessor.

Postmodum vero die lune, intitulata XIIII martii anno a Nativitate Domini Millessimo CCCCºXXXVº, Galceran de Lluna, porter, retulit que en lo dia de divendres propassat haver presentada la desús dita letra al justícia [e] jurats de la vila de Gandia, los quals, personalment atrobats, dixeren que farien lo que deguessen.

Deinde vero die intitulata XVII martii anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº, danant lo dit noble governador comparech lo discret en March de Pina, notari, síndich e procurador qui·s dix de la vila de Gandia, e, present lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, per scrit possà lo que·s seguex:

Per cloure e foragitar del tot la que·s diu ferma de dret volguda possar per lo dit en Jacme Vidal, en certs noms per aquest pretessos, lo VIII dia del mes present e les coses en aquella contengudes, e per mostrar que aquelles, ab honor e reverència parlant, no contenen veritat ne procehexen de justícia, ans deuen ésser penitus repel·lides de vostre examen e juhi, e sobre aquelles deu ésser inpossat al dit en Jacme Vidal, en los dits noms per aquell pretessos, callament perdurable, e per mostrar axí mateyx que la provisió per vós, molt noble governador, feta a la dita pretessa ferma, e letra e manament d’aquèn enseguits, ut surpra parlant, no han subsistència ni validat en quant sien o poguen ésser prejudicials, derogatoris e dapnosos a la dita vila e universitat de Gandia e singulars de aquella, drets, privilegis e libertats de aquells, March de Pina, notari, síndich e procurador de la dita vila e universitat e singulars de aquella, en totes aquelles mellós via, forma e manera, e a tots aquells mellors effectes que dir e explicar se pugua a utilidat dels dits seus principals, fa, diu e possa los capítols, rahons e coses infrasegüents:

E, primerament, diu e possa e si neguat serà provar entén non astrigens se, et cetera, que la dita vila e universitat han e els pertany, axí per privilegis, libertats e concesions reals e altres, com encara per disposició de justícia e de antigua ymo antiquíssima consuetut, pràtica e costum, dret e facultat de inpossar e poder inpossar, collir e exhigir a, dels singulars e habitadors de la dita vila, terme e contribució de aquella e de llurs terres, possesions e al tres béns per aquells posseyts qualsevol peytes, taxes, inpossicions e col·lectes tota hora e quant per necessitat eo utilidat de la dita vila e universitat los plau e és ben vist, e en aquesta possesió e costum vel quasi són stats e són de present per tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari, eo almeyns que basta a fundament de la intenció de aquesta part. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que la dita villa ha e li pertany dret e facultat de inposar, collir e exhigir les dites peytes, inpossicions e col·lectes e altres drets desús enumerats, no solament dels habitadors e singulars de la dita vila e de son terme e contribució e terres, possesions e altres béns lurs, mas encara dels altres qui no habiten en la dita vila ni en son terme e contribució per rahó de les teres, possesions e altres béns que aquells tenen e posseyxen dins lo dit terme e contribució. E açò no és prohibit per la pragmàtica o sentència de adverso al·leguada, ni és cas en aquella comprès, ans és permès e és gran rahon, e mostra’s inter alia per [ço] que·s segueyx:

Car certa cosa és e indubitada que aquell dret, juredicció, potestat e facultat que ha la dita villa e universitat e ofﬁcials e Consell de aquella e que·ls pertany en les persones singulars e habitadors de aquella e de són terme e territori e contribució, aquel manteyx han e les pertany en e sobre les terres, possesions e béns constituyts en la dita vila, terme, teritori e contribució de aquella. E per ço e àls, la dita vila e universitat e ofﬁcials e Consell de aquella, usant e volent usar e deduyr en exercici llur dret e facultat de inpossar les dites peytes, col·lectes e inpossicions e altres drets, considerants que per los càrechs que la dita vila e universitat havia e sostenia, e encara per avant podrà haver e sostenir, e que per aquesta rahó los convendrà inpossar algunes peytes, col·lectes o inpossicions o altres drets, e aquells aumentar eo disminuyr segons la quantitat e augmentació dels dits càrechs o diminució, taxaren e adllibraren e tenen e han totstemps tengut e acostumat tenir taxats e adllibrats eo extimats segons[3] llur valor e extimació totes les terres e possesions e altres béns sehents situats e consistents dins la dita vila, terme, territori e contribució de aquella, per tal que tota hora e quant los convengués inpossar peyta, col·lecta, inpossició o altre càrrech fossen ja certs de la valor o extimació et sic omnia predia et alia bona sitam infra dictos terminos et contributionem fuerunt et sunt adlibrata, extimata et taxata ob dictam causam et per consequens affecta et obstricta muneribus seu honoribus nedum inpositis set etiam inponendis. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que no solament les terres e possesions tengudes e posseydes per los habitadors e vehins de la dita vila són extimades, taxades e adllibrades, e, per consegüent, affectes e abstrictes als dits càrrechs segons dit hés desús, mas encara los que a pressent tenen e possehexen los principals aserts del dit en Jacme Vidal e altres terratinents, com sien stades e consistents dins lo terme e contribució de la dita vila e universitat, e aquelles, ans que pervenguessen en domini e senyoria dels dits aserts principals, fossen de habitadors e vehins de la dita vila e de aquells sien stades comprades e haüdes. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que, puys les terres e possesions que·s dihen posseydes per los dits terratinents, principals aserts del dit en Jacme Vidal, e altres foren taxades, extimades e adllibrades en la manera desús dita ans que pervenguessen en domini e senyoria de aquells qui huy les possehexen, és ver dir que la dita vila, universitat, ofﬁcials e Consell de aquella han dret e facultat de inpossar sobre aquelles e per rahó de aquelles peyta, col·lecta o altre dret e inpossició saltim executis ex quibus pro tunch fuerunt inposite et deius se dicam plus, car com per la venda e alienació de aquelles feta per los singulars senyors de aquelles la dita vila e universitat no perda ni pugua perdre, àls seguir sien lo gran inconvenient que paulatine totes les terres, essent alienades en abitadors stranyns, la vila romandrà deserta de sos drets, quod non est dicendum.

Ítem, diu ut supra que, vehent e considerant la dita vila e universitat que, axí per la multitud dels càrechs de aquella com per sterelidat dels fruyts e per lo pejorament del temps, les peytes e altres drets ordinaris no bastaven ne podien bastar a paguar aquells dits càrechs, ne y bastarien aytantpoch si solament a les terres e possesions e altres béns posseyts e posseydes per los habitadors e vehins de la dita vila era inpossada peyta o altre càrech e no als posseydes e posseyts per los terratinents qui són aliunde habitadors, han ab madur e digest consell e no sens gran rahó inposat cert dret o càrech uniformiter et equaliter a totes les dites terres e possesions, axí del dits habitadors e vehins com dels aliunde habitants, no feta diferència dels habitadors en los dits lochs de Beniopa, lo Real, Benipexcar e Benicanena o en altres lochs, puyx les dites terres e possesions sien dins lo dit terme e contribució de la dita vila. E axí es ver e fama.

Ítem, diu ut supra que, jatsia la dita vila e universitat e singulars de aquella puguessen e hajan pogut inpossar líberament e sens consentiment de altri lo dit dret e inpossició, encara, emperò, per major coroboració e curialitat e a major cautela, hi han convocat e fet convocar los senyors eo aquells qui han e tenen loch de senyors en los dits lochs on habiten los dits e altres qualssevol terratinents. E, senyaladament, y convocaren per lo dit egregi don Hugo e per los vassalls de aquell habitadors en los dits lochs l’honrat en Bertholomeu Torella, procurador del dit egregi don Hugo general, e, havent ad premisa et alias poder suﬁcient e bastant, en presència e ab aprovació e consentiment del qual lo dit dret e inposició fou inpossat. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que axí mateyx hi foren convocats los següents: los honorables mossèn Galceran de Vich, per sos vassals del loch de Xeresa; en Francesch Guda, per lo noble comenador de Montalbà e com a procurador dels administradors de la Almoyna de Ontient,[4] per lo loch de Beniredrà; mossèn Matheu de Corella, prevere, per lo clero. E generalment hi foren convocats ab veu de pública crida tots aquells de qui era interès, e açò saberen bé los principals aserts del dit en Jacme Vidal. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e possa ut supra que los principals del dit en Jacme Vidal saberen e han sa but la inpossició de la dita col·lecta o càrech, e com aquella fonch inpossada aquella han paguada voluntàriament sens que en res no han contradit. E açò matex han fet tots los altres terratinents habitadors dels altres lochs, e axí és ver dir que aquells tots hi han consentit. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que la dita vila, universitat e ofﬁcials e Consell de aquella són stats e són de present en possesió vel quasi, ús e costum de inpossar e collir e exhigir la dita inpossició e càrechs dels dits terratinents e possesions lurs dins terme e contribució de la dita vila sitats e sitiades. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que totes les dites coses són veres e procehexen de justícia singula singulis referendo. E axí és ver e fama.

Per les quals rahons e moltes altres en furs, privilegis e bona rahó consistents, se mostra en clar totes les coses per aquesta part possades ésser veres e procehir de justícia singula singulis referendo, e la ferma de dret ex adverso possada e coses en aquella contengudes no haver fundament de dret ni de justícia, ut supra parlant, ne la provisió e manament sobre aquella fets e conseguits, e per ço e àls deure ésser anul·lats, revocats e cancel·lats. E axí u demana e requir ésser pronunciat e declarat lo dit en March de Pina, en lo dit nom, e com axí fer se deja per justícia, compliment de la qual vos demana generalment, inplorant si menester hi serà vostre ofﬁ ci.

A les quals rahons e capítols requer ésser respost per la part altra medio iuramento calupnie, et cetera, secundo formam fori, et cetera.

Insuper requer que testimonis li sien rebuts iniucto parti alteri, et cetera, alias, et cetera, e que letres li sien fetes a universes e sengles ofﬁ cials, et cetera, in forma solita, per ço que si fora la present ciutat vol produir testimonis ho pugua fer.

Ítem, diu ut supra que cessa ésser ver, ut prius parlant, que los dits lochs de Benicanena e Benipexcar sien fora térmens e contribució de la dita vila, ans tot lo dit loch de Benicanena e la mitat del loch de Benipexcar són de terme e contribució de la dita vila, e, per consegüent, tots los habitadors, no solament per ço que sien teratinents ans encara com a domiciliats, són tenguts als dits càrechs. E axí és ver e fama.

De les quals coses lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, demanà còpia e trallat, lo qual per lo dit noble governador li fonch atorgat e manat donar, e dia per aquell a les dites parts asignat a comparer davant ell e cort sua, e al dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, a respondre a la dita scriptura a dilluns primervinent de matí ans de cort partida.

Et ultra, lo dit noble governador manà personalment al dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, que per a demà per lo matí ans de cort partida se sia concordat de receptor de testimonis sobre la dita scriptura produhidors, e de aquí avant sia present per veure jurar aquells axí en la ciutat de València com fora de aquella. En altra manera, passada la dita hora, lo dit noble govenador asignarà receptor, lo qual procehirà a rebre los testimonis sobre la dita scriptura e capítols de aquella produydors, la sua absència o contumàcia en alguna cosa no obstant. Dix que no y consentia.

Deinde vero die intitulata XVIII martii anno a Nativitate Domini MºCCCCXXX quinto, danant lo dit noble governador comparech lo dit en March de Pina, notari, dicto nomine, e dix de paraula que com lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, agués asignació a huy ans de cort partida per concordar-se de receptor e no u haja curat fer, per ço, cort partent e levant, dix que li acusava la contumàcia, requerint en absència o contumàcia de aquell ésser nomenat receptor e ésser feta comisió a aquell a rebre los testimonis fora la ciutat de València.

E lo dit noble governador, rebuda la dita acusació de contumàcia en tant com per fur e rahó era rebedora e no en pus, provehí e manà ésser fetes les letres desús requestes, e a hun notari de la sua cort rebre los testimonis en loch de notari e scrivà de la sua cort en la forma següent:

De nós, n’Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador en regne de València, a l’amat en Francesch d’Eroles, notari, saluts e dilecció. Com en les causes e qüestions de les contràries fermes de dret qui denant nós e cort nostra se menen entre lo síndich de la vila de Gandia, de una part, e lo noble don Hugo de Cardona, de la part altra, lo dit síndich de la dita vila de Gandia per les causes e rahons en lo present procés contengudes e per mils fundar sa intenció vulla e entena testimonis produhyr e donar en diverses parts de regne de València sobre unes rahons e capítols de aquelles danant nós e cort nostra proposades sots calendari de set dels presents e dejús scrits mes e any. Per tal, de part del mot alt senyor rey vos dehim e manam que, anant lla on expedient serà per rebre los dits testimonis sobre les dites rahons e capítols de aquelles, trellat de los quals clos e segellat ab lo segell de nostre ofﬁci vos liuram, rebats axí diligentment e curosa, com de vós conﬁam, tots e qualsevol testimonis que lo dit síndich de la dita villa produhyr e donar volrà sobre la dita scriptura e capítols de aquella. E los testimonis qui sobre lo dit feyt recusaran testiﬁcar, ab remeys deguts de justícia destenguats a aquells a testiﬁ car, car nós a vós, dit en Francesch d’Eroles, en e sobre les dites coses totes e sengles de aquelles, ab incidents, dependents e emergents de aquells e a aquelles annexes, tot nostre loch, poder e veus quant a les dites coses ab la present plenerament comanam. Enaprés dehim e manam a universes e sengles ofﬁcials e loch de senyoria tinents dins lo dit regne constituïts, sots pena de cent morabatins d’or als cofres del senyor rey aplicadors si contrafaran, que a vós, dit notari, en fer les dites coses no façan fer, facen, consentan o permetan ésser feyt contrast, enpediment o embarch algú, ans a vós donen e presten tot consell, favor e ajuda tantes veguades com per vós requests o amonestats ne seran, e acò per res no mudets. Datum Valentie, die XVIIII martii anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXV.

Postmodum vero die intitulata VIIIª aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº, danant lo dit noble governador comparech lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, qui, absent la part altra, per scrit possà lo que·s segueyx:

A fortiﬁcar e mostrar que les coses en la desús dita ferma de dret contengudes procehexen de justícia, e los manaments e provisions insortits de aquella són stats justament fets, no obstants les que·s dihen rahons ex adverso volgudes fer, com aquelles no puixen obstar a la intenció de aquesta part, ni a les coses en la dita ferma de dret contengudes ni a la bona justícia de aquesta part, en Jacme Vidal, notari, en lo dit nom, possa les coses, rahons e satisfaccions següents:

Primerament, diu que cessa ésser ver, ab honor parlant, que la vila de Gandia, Consell e ofﬁcials de aquella sien stats ni de present són en possesió o quasi de inpossar o poder inpossar, exhigir, collir e haver dels habitadors dels lochs del noble don Hugo de Cardona, ni és stat vist, usat ni praticat que los justícia, jurats e Consell de la dita vila de Gandia ni ofﬁcials de aquella hajen inpossat talles, col·lectes, sises o càrechs alguns per grans necesitats que hajen, ni les pertany ni les ha pertangut dret algú en fer les dites coses, ne y ha fur ni privilegi algú qui done a la dita vila ni ofﬁ cials la dita facultat de fer les dites coses, ans stà en veritat que los dits nobles don Hugo e vasalls de aquell habitants en los lochs de aquell són stats e de present són franchs de totes les dites coses. E axí és ver.

Ítem, diu e possa que en veritat stà que lo dit noble don Hugo de Cardona és senyor dels lochs de Beniopa, lo Real [e] Benipexcar, situats dins los termes generals de la dita vila, e són stats e de present són fora tota contribució, ni és stat vist ni hoyt que lo dit noble don Hugo ni los habitadors dels dits lochs hajen paguat ni contribuït en càrech algú ab la dita vila de Gandia, ans lo dit noble don Hugo e habitadors dels dits lochs són stats franchs e fora contribució ab la dita vila de Gandia, e són stats en possesió per X, XX, XXX, XXXX, L anys, e tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari en possesió de no contribuir en los càrechs de la dita vila de Gandia, peytes e col·lectes, ni la dita vila ni ofﬁcials de aquella han inpossat ni poden inpossar als persones [sic], possesions ni béns de aquells undeque posseyts ni poden conpel·lir aquells de contribuir en càrech algú ab aquella dita vila. E axí és ver.

Ítem, diu que en veritat stà que·l dit noble don Hugo e los habitadors en los dits lochs, jatsia sien dins terme general de la dita vila de Gandia e jatsia se pogués dir que aquells tinguan e posseixquan teres e possesions alcunes dels termes specials de la dita vila, emperò aquells no són tenguts paguar ni contribuir en càrech algú ab la dita vila ni en càrech de aquella, car seria e són solament teratinents, e segons furs, actes de cort, sentències, privilegis e prachmàtiques del regne lo dit noble don Hugo e los habitadors dels dits lochs no són tenguts paguar en càrechs alguns per les dites terres ne altres, ni los ofﬁ cials de la dita vila de Gandia poden inpossar càrech algú a aquells, e axí és praticat usar per tant temps del qual memòria de hòmens no és en contrari. E, possat aquells aguessen atemptat de inpossar-hi càrech algú, aquel aytal seria nul·le e no·s poria ni pot exhigir. E axí és ver.