Kitabı oxu: «Hug de Cardona, III»

Name: Hug de Cardona, III
Author: Autores Varios
ISBN: 9788437083025

Autores Varios

Şrift:

Directors de la col·lecció

Antoni Furió i Enric Guinot

Disseny de la col·lecció: J.P.

Il·lustració de la coberta:

Escut dels Cardona.

Capitell del convent de Sant Domènec, Xàtiva (c. 1360).

Realització ePub: produccioneditorial.com

ISBN (vol. 3): 978-84-370-8111-3

ISBN (Obra completa): 978-84-370-7481-8

ÍNDEX

PORTADA

PORTADA INTERIOR

CRÈDITS

DOCUMENTS

ADDENDA

ÍNDEX ANTROPONÍMIC

ÍNDEX TOPONÍMIC

Documents

253.

1450, abril, 16. València.

Ferma de dret presentada per Hug de Cardona, senyor d’Ondara, i Beatriu Despont, senyora de Pàmies, contra Joan Martorell, senyor de Beniarbeig, i la vila de Dénia per raó de l’elecció del

sequier de la sèquia que rega els respectius termes.

ARV, Governació, 2.278, 3ª mà, f. 47r.

De l’egregi don Hugo de Cardona.

Anno a Nativitate Domini MºCCCCº quinquagesimo, die intitulata XVª mensis aprilis, davant lo noble don Johan Roíz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, comparech lo discret en Matheu Stheve, notari, procurador qui·s diu del noble don Hugo de Cardona e d’en Johan Març, curador assert de na Beatriu, donzella, dejús declarats, qui per scrit posà lo que·s segueix:

Denant la presència de vós, molt noble don Johan Roíz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e govenador de regne de València, personalment constituhits lo noble don Hugo de Cardona, senyor del castell e loch de Ondara, e en Johan Març, curador assignat a la persona e béns de Beatriu, senyora del loch de Pàmies, los quals dien e possen que en los lochs de Ondara, Beniarbeig, Benimasmut, Benicadim e Pàmies s’és acostumat que de l’aygua de la qual se reguen los térmens dels dits lochs e terres de aquells cascun any és cequier hun hom del dit loch d’Ondara, per ço et àls que l’aygua sia mils regida, compartida [e] que no·s perda, attès que les terres del dit loch de Ondara són darreres en rech, e és versemblant que aquells qui són derrés en rech guardaran e conservaran mils l’aygua que no los primers qui primerament han tanda en la dita aygua, attès que aquella falliria a les terres e possessions del dit loch de Ondara, qui és derrer en rech. E com lo honorable mossèn Johan Martorell, qui és senyor del loch de Beniarbeig, e los justícia, jurats e altres ofﬁcials de la vila de Dénia facen alguna contradició en elegir cequier del dit loch de Ondara, los dits noble don Hugo de Cardona, com a senyor del dit loch de Ondara, e lo dit curador dien e posen contra los dits mossèn Johan Martorell e contra los dits ofﬁcials de Dénia, eo contra qualsevol altra persona per aquells legítimament entervenint o part legítima faent, los capítols e articles infrassegüents:

I. Primerament, dien e posen, e si negat serà provar entenen, non astringens se, et cetera, que les possessions e terres dels dits lochs de Ondara, Beniarbeig, Benimas mut, Benicadiu e Pàmies tenen una cèquia ab l’aygua de la qual reguen, e en lo rech de la dita cèquia són derrers en rech e pus jusans los vehins e pobladors del dit loch de Ondara. E axí és ver e fama.

II. Ítem, dien e posen que los antecessors qui són stats senyors del dit loch de Ondara e lo dit noble don Hugo de Cardona, de II, III, V, X, XX, XXX, L, LXX e C anys e de tant de temps ençà que memòria de homèns no és en contrari, són stats e són en possessió o quasi contínuament, pacíﬁca e quieta, e cascun any lo cequier de la dita cèquia se elegeix home que sia del dit loch de Ondara, e axí mateix los habitadors e vehins del dit loch de Ondara són stats per tot lo dit temps e són de present contínuament en la dita possessió o quasi. E axí és ver e fama.

III. Ítem, dien e posen que lo dit noble don Hugo e los antecessors seus qui són stats senyors del dit loch de Ondara, són stats e són en la dita possessió o quasi per tot lo dit temps contínuament, sabent-ho e no fent-hi contradicció alguna los senyors e vassalls dels altres lochs sobredits, e senyaladament lo dit mossèn Johan Martorell e los antecessors senyors de Beniarbeig, e sabent-ho los senyors de la dita vila de Dénia e ofﬁcials de aquella sens fer-hi contradicció. E axí és ver e fama.

IIII. Ítem, dien e posen que per tot lo dit temps vehins e habitadors del dit loch de Ondara han regit, governat e tengut lo regiment de la dita aygua axí com a cequiés de la dita cèquia, compartint la dita aygua e fent tots los actes los quals pertanyen e recahen de cequier sens contradicció de alguna persona. E axí és ver e fama.

V. Ítem, dien e posen que, segons rahó natural e segons experiència mostra cascun dia, los possehidors pus jusans qui han rech de alguna cèquia, millor pus arregladament e ab menys pèrdua de la dita aygua regexen aquella que no fan lo hereters qui són primers en rech, attès que si fallia, falliria als jusans. E axí és ver e fama.

VI. Ítem, dien e posen que hun que·s diu cequier de la dita cèquia, a instància del dit mossèn Martorell e dels ofﬁcials de la dita vila, ha feta penyora en lo dit loch de Pàmies, ço que fer no podia. E axí és ver.

VII. Ítem, dien e posen que totes les dites coses són veres e d’aquelles és pública veu e fama.

Premissis igitur et alias, se segueix molt evidentment e notòria que lo dit noble don Hugo, senyor del dit loch de Ondara, e los antecessors de aquell qui són stats senyors del dit loch, hoc encara los habitadors e vehins de Ondara, són stats en possessió e quasi pacíﬁca e quieta de haver e tenir en cequier de la dita cèquia cascun any hom del dit loch de Ondara, e la dita cèquia se és regida e governada contínuament per hòmens de Ondara, axí com a cequiers de aquella per tot lo dit temps, sens contradicció del dit mossèn Johan ne dels antecessors senyors qui són stats del dit loch de Beniarbeig, e sens contradicció dels senyors qui són stats de la dita vila, ne dels ofﬁcials e singulars de aquella e sens contradicció de alguna persona. Sobre la qual possessió o quasi lo dit noble don Hugo de Cardona, axí com a senyor del dit loch de Ondara, per si e per los dits seus vassalls, e lo dit curador per son interès, fermen de dret en poder vostre e cort vostra en sguards de totes persones et signanter del dit mossèn Johan Martorell, senyors, ofﬁcials e singulars de la dita vila de Dénia, prometén fer dret e star a dret e pagar la cosa jutjada si·s covendrà ab totes ses clàusules necessàries, concernents e oportunes, donant-vos per fermança a la dita present ferma de dret [en blanc], requerints que les dites ferma e fermança los sien admeses. E com cascun fermant de dret dega ésser deffès e mantengut en sa possessió o quasi, e los dits honora ble mossèn Johan Martorell, cavaller, senyor qui·s diu del loch de Benierbeig, e los ofﬁcials de la dita vila e lo pretès cequier perturben, molesten e inquieten als dits noble fermant de dret, e vassalls de aquell e al dit curador, per ço et àls requeren los dits noble e lo dit curador que sia manat als dits mossèn Johan Martorell, e als dits ofﬁcials e pretès cequier que no perturben e molesten o inquieten, sots pena de mil ﬂorins, als dits noble e vassalls seus ne al dit curador, e, sots la dita pena, en la dita possessió o quasi no·ls facen empaig o contradicció alguna, com axí·s dega fer per justícia, vestro nobili ofﬁcio benigniter implorato quatenus opus sit.

A les quals coses requer ésser respost per la part altra medio iuramento calumpnie et veritatis dicende secundum fori formam.[1]1 Insuper requer que testimonis li sien rebuts iniuntio parti alteri, et cetera, alias, et cetera. E com aquesta part vulla produhir testimonis fora la present ciutat e·n alguns lochs del present regne, requer que li sia feta letra more solito directa a universes e sengles ofﬁcials del present regne que li reben los dits testimonis, manant a la part altra, et cetera, alias, et cetera.

Fonch interrogat lo dit proposant migançant sagrament per lo scrivà de la cort qui havia ordenada la dita scriptura e ferma de dret, e dix que l’honorable micer Miquel Dalmau, doctor en leys, habitador de la ciutat de València.

E, posada la dita scriptura, de fet lo dit noble governador remès la provisió sobre aquella faedora a l’honorable micer Jacme Garcia, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

E aprés poch instant dels dia e any, lo dit noble governador, de consell del dit honorable lochtinent de assessor, féu a la dita scriptura la provisió infrasegüent:

Donada ydònea caució, sia rebuda la dita ferma de dret en quant de fur e rahó és reebedora, e sia manat al dit en Johan Martorell e als dits ofﬁcials e al cequier, sots penes de mil morabatins, que los dits de dret fermans e los principals e los vassalls de aquells no perturben o molesten sobre la possessió o quasi, la qual han en e sobre les dites coses en la dita ferma de dret deduhides e les dites penyores restitueschen, o dins X dies posen rahons. Per aquesta, emperò, ferma de dret o provisió no entén lo dit noble governador més dret a alguna de les dites parts atribuir que ans de la dita ferma de dret havien. E sia citada la part, a la qual atorga còpia e trellat de la dita scriptura e ferma de dret, e sia-li assignat cinch dies a dir, posar e al·legar et vel ad debite procedendum en lo dit feyt. E sien rebuts testimonis e sia manat a la part altra sia present contínuament denant lo reebedor aquells per veure jurar los testimonis, ab cominació que·ls juraments seran rebuts, la sua absència e contumàcia no obstants. E sien fetes letres opportunes e necessàries, axí per a rebre testimonis com per les citacions e inhibició, o altres coses provehides per lo dit noble governador.

Et ilico eodem contextu vel quasi, lo dit en Matheu Stheve, dictis nominibus, scientment e de bon grat promès en poder e mà del dit noble governador, absent lo notari e scrivà de la sua cort, com a pública persona e autèntica persona per aquell e per tots aquells de qui és o serà interès ara o en sdevenidor stipulant e reebent, de star a dret e fer dret a totes e sengles coses dessús per ells, dits noms, posades contra lo dit mossèn Johan Martorell, e pagar la cosa jutjada ab totes ses clàusules universes e sengles. E a major cautela, en son nom propri féu fermança e principal obligació per lo dit noble don Hugo de Cardona e lo dit en Johan March,[2] qui present era, e en son nom propri feren fermança a la dita ferma de dret. E per aquella, en los dits noms, prometeren star a dret e fer dret e pagar la cosa jutjada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes e sengles, stipulant lo notari e scrivà de la sua cort ut supra. E per atendre les dites coses obligaren tots los béns de sos principals e los seus, mobles e no mobles, privilegiats e no privile giats, haüts e per haver on que sien, renunciant, els dits noms, quant a les dites coses, a lur propri for e de lur jutge ordinari, sotmetents-se al for, destret, juhi e examen del dit noble governador e cort sua, e a la ley Si convenerit Digesta de iurisdictione omnium iudicum, e a benefﬁci de partida acció, nova e vella constitució, e al fur que diu que «primer sia convengut lo principal que la fermança», e a tot altre dret, fur, privilegi, consuetut, constitució, guiatge, allongament, sobresehiment, ús, stil e pràcti cha contra les dites coses vinents.

Presents foren testimonis a les dites coses n’Anthoni Sayes e Andreu Armengol, scrivents, de la ciutat de València.

Consequenter vero die intitulata XVª mensis aprilis anno predicto a Nativitate Domini MºCCºCCº quinquagesimo, lo dit en Johan Març, curador de la persona e béns de la dita Beatriu, scienter et gratis, dicto nomine, ratifﬁcant e confermant tot ço e quant per lo discret en Matheu Stheve és stat fet, enantat e procurat com a procurador del dit en Johan Març, constituent, el dit nom, de nou al dit nom constituent procurador seu cert e special, e als actes de la present causa e instància tro a sentència defﬁnitiva e execució real de aquella inclusivament, promès haver per ferm e agradable tot ço e quant per aquell, el dit nom, serà fet, dit, enantat, procurat e no u revocarà, sots obligació dels béns de la dita cura.

Presents testimonis foren a les dites coses n’Anthoni Sayes e Andreu Armengol, scrivents, de la ciutat de València.

Et actitatis predictis, en virtut de la dita provisió, foren fetes les letres següents:

Don Johan Roíç de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador de regne de València, als amats mossèn Johan Martorell, del qual se diu ésser lo loch de Beniarbeig, e los justícia, jurats e altres ofﬁcials de la vila de Dénia, e al cequier de la cèquia dejús mencionada e a cascun, saluts e dilecció. En Matheu Stheve, notari, procurador del noble don Hugo de Cardona, del qual se dien ésser los castell e loch de Ondara, e en Johan Març, curador assignat a la persona e béns de Beatriu, donzella, de la qual se diu ésser lo loch de Pàmies, comparents denant nós, han en scrit propossat que en los dits lochs de Ondara, Benierbeig, Pàmies e encara Benimazmut e Benicadim és acostumat que de la dita aygua de la qual se regen los térmens del dits lochs e terres de aquells, cascun any és cequier hun hom del dit loch de Ondara, per ço que la dita aygua sia mils regida e compartida [e] que no·s perda, attès que les terres del dit loch de Ondara són derreres en rech. E que los dits lochs tenen una cèquia ab l’aygua de la qual regen les terres e possessions dels dits lochs, e en lo rech de la dita cèquia són derrers en rech e pus jusans los vehins e habitadors del dit loch de Ondara. E los senyors antecessors del dit loch de Ondara, e ara lo dit noble don Hugo de Cardona, de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari, sien stats e són en pacífﬁca e quieta possessió que cascun any lo cequier de la dita cèquia se elegeix hom que sia del dit loch de Ondara, e semblantment los vehins e habitadors del dit loch de Ondara ne són stats per tot lo dit temps e són de present en la dita possessió o quasi, e han regit, governat e tengut lo regiment de la dita aygua, axí com a cequiers de la dita cèquia, compartint la dita aygua e fent tots los actes los quals pertanyen e requiren en ofﬁci de cequier, sabents e no faents contradicció al scrivà los senyors e vassalls dels altres lochs sobredits, senyaladament vós, dit mossèn Johan Martorell, e los antecessors qui són stats senyors del dit loch de Benicabeig [sic], e los senyors de la dita vila e ofﬁcials de aquella. E ara vosaltres attemptets perturbar e molestar en la dita possessió lo dit noble don Hugo de Cardona e vassalls d’aquell e lo dit curador de la dita na Beatriu, affermant que vós, dit cequier, havíets feta penyora en lo dit loch de Pàmies a instança de vosaltres, dits mossèn Johan Martorell e ofﬁcials de la dita vila, ço que fer no podíets o devíets fer. E [com] cascun fermant de dret, segons fur, dega ésser mantengut e deffès sobre la sua possessió, per ço, los dits en Matheu Stheve e en Johan Març, els dits noms, han fermat de dret en poder nostre e de nostra cort sobre la dita sua possessió, requirent per nós aquella ésser-li rebuda e admesa, e sobre les dites coses ésser-li provehit de remey condecent de justícia, segons larguament les dites coses e altres en la dita ferma de dret són contengudes. E nós, rebuda aquella en tant com de fur e rahó és rebedora e no en pus, e encara rebuda ydònea caució sobre aquella, hajam provehit ésser a vosaltres ut infra scrit. Per tal, de part del dit senyor rey, vos dehim e manam, sots pena de mil morabatins d’or, que los dits fermants de dret en la dita lur possessió, la qual han sobre les dites coses, no perturbets, inquietets, perturbar, inquietar e molestar permetats, ans la dita penyora decontinent restituexchats e tornets, e açò per res no mudets. En altra manera, certifﬁcam-vos si contraffarets, ço que no creem, nós procehirem contra vosaltres e qualsevol de vós contraffaents a exacció de la dita pena e altres, segons justícia dictarà. Emperò, si rahons algunes havets per què les dites coses fer no siats tengut, aquelles dins X dies comptadors aprés presentació de la present a vosaltres e a qualsevol de vós faedora hajats denant nós e cort nostra propossades. Per la present, emperò, ferma de dret no attribuhim o donam més o menys dret a alguna de les parts que ans de la present ferma de dret havia o li competia. E, noresmenys, com sobre les rahons de la dita ferma de dret hajam provehit ésser rebuts testimonis, per tal, vos dehim e manam e assignam que siats presents per vós o legítim procurador vostre per veure los juraments de aquells fahedors. Àls, certifﬁcam-vos que aquells seran rebuts, vostra absència no·bstant. Datum Valentie, die XVª mensis aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCº quinquagesimo.

Et accitatis predictis, instant e requirent lo dit en Matheu Stheve, el dit nom, provehí e manà lo dit noble governador ésser feta la letra de rebre testimonis ut sequitur:

Don Johan Roíz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governa dor del regne de València, als amats universes e sengles ofﬁcials e loch de senyoria citats dins lo regne constituhits, als quals les presents pervendran o presentades seran, saluts e dilecció. Com lo discret en Matheu Stheve, notari, procurador del noble don Hugo de Cardona, e en Johan Març, curador assignat a la persona e béns de Beatriu, donzella, de la qual se diu ésser lo loch de Pàmies, volen e entenen donar alguns testimonis sobre una ferma de dret, rahons e capítols de aquella denant nós propossada sots kalendari de la present contra mossèn Johan Martorell e los ofﬁcials de la vila de Dénia, per tal, de part del dit senyor rey, vos dehim e manam que a la part dels dits don Hugo e Beatriu rebats e rebre façats tots aquells testimonis que sobre les dites rahons donar e produhir volran, trellat dels quals, clos e segellats, vos trametem, interrogant aquells de loch, temps, persones, vista, hoyda e altres circunstàncies segons se pertany, los dits e deposicions dels quals testimonis per vosaltres e qualsevol de vós reebuds seran, a nós, closes e segellades, remetre curets. E de la fama, vida e conversació que·ls dits testimonis e quanta fe a llurs dits e departicions per nós porà e deurà ésser atribuhida, vós per vostres letres certifﬁcar curets. Noresmenys, quant per la hun de vós testimonis sobre les dites rahons rebuts seran, de la ubertura e clausura de les dites rahons los altres ofﬁcials ab vostra letra certifﬁquets. E açò per res no mudets. Datum Va lentie, XVª die aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCº quinquage simo.

254.

1450, maig, 9. València.

Ferma de dret presentada per Hug de Cardona, senyor d’Ondara, la seua dona Joana, senyora de Benimasmut, i Beatriu Despont, senyora de Pàmies, contra Joan Martorell, senyor de Beniarbeig, per raó de l’aigua del riu de Beniomer que rega els respectius termes.

ARV, Governació, 2.278, 4ª mà, f. 25r.

Dels nobles don Hugo de Cardona, sa muller e d’en Johan Març.

Anno a Nativitate Domini MºCCCCºLº, die sabbati intitulata nona mensis madii, davant la presència del molt noble don Johan Roíz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, comparech en Johan Març, procurador assert dels nobles e magníﬁchs don Hugo de Cardona e de la dona na Johana, muller de aquell, e, axí com a curador donat e assignat a na Beatriu Dezpont, donzella, posà per scrits ço que·s segueix:

Denant la presència de vós, molt noble don Johan Roíz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, personalment constituït lo discret en Matheu Stheve, notari, procurador dels molt nobles e magníﬁchs don Hugo de Cardona e muller sua, e en Johan Març, curador donat e assignat a la persona e béns de Beatriu Dezpont, donzella, senyora del loch de Pàmies, e dels béns e drets de aquella, los quals contra lo lochtinent de procurador del comdat de Dénia e contra justícia, jurats e altres ofﬁcials del dit comdat, e contra lo honorable mossèn Johan Martorell, cavaller, senyor del loch de Beniarbeix e Benicadim, e contra qualse vol altra persona per aquells e l’altre d’ells legíttimament entervenint o part legíttima fahent, posa la ferma de dret e capítols e articles infrasegüents:

I. Primerament, dien e posen, e si negat serà provar entenen, no strenyent-se a supèrﬂua prova, que lo dit noble don Hugo és senyor del castell e loch de Ondara, drets e pertenències de aquells, e la dita noble muller del dit noble don Hugo és senyora del loch de Benimazmut, e la dita Beatriu, donzella, és senyora del loch de Pàmies. E axí és ver.

II. Ítem, dien e posen que en temps passat, entre los senyors dels dits castell e lochs e los senyors del loch de Beniarbeix fon fet compromís en poder dels honorables en Luch de Bonastre e en Ponç Talavera, axí per via de dret com per amigable compo sició, en e sobre la cèquia qui·s pren en lo riu appellat de Beniomer, ab la qual cèquia se reguen los térmens dels dits lochs, e sobre lo açut, partició d’aygües e altres coses devallants, annexes e que·s poguessen seguir per raó de la dita cèquia. E los dits àrbitres pronunciaren e arbitraren entre les dites parts, posant ley e forma entre aquelles e senyaladament que si qüestió, contrast e debat se seguia entre aquells e los successors seus qui aprés serien senyors dels dits lochs, que de tal qüestió haguessen a conèxer, decesir e determenar dos prohòmens ancians e bones persones que·s elegissen per les dites parts. Consta de les dites coses ab jurament públich reebut per lo discret n’Andreu Sart, notari, del qual vos fa fe a hull si et in quantum. E axí és ver e fama.

III. Ítem, dien e posen, ut supra, que per tenir en condret l’aygua de la dita cèquia, los caxers, partidor e totes altres coses de aquella, los senyors solament qui en temps pasats són stats de Ondara, Benimasmut e Pàmies han acostumat cascun anys ajustar-se e crear e elegir hun cequier qui regesca, administre e tinga en condret la dita cèquia e aygua de aquella. E axí és ver e fama.

IIII. Ítem, dien e posen que de hu, V, X, XXX, L, LXX anys ençà o de molt més temps ja abans e de tant de temps que memòria d’hòmens no és en contrari, los senyors qui huy són dels dits lochs de Ondara, Benimazmut e Pàmies e sos antecessors són stats, e de present són en pacíﬁca e líbera possessió o quasi de elegir cequier ells e no altres en la dita cèquia al menys de preu donat, per regir e tenir en condret la dita cèquia e aygües de aquella. La qual possessió han haüt pacíﬁcament sens contradicció de alguna persona, senyaladament dels senyors qui són stats dels lochs de Beniarbeix e Benicadim. E axí és ver.

V. Ítem, dien e posen que en la elecció, creació eo facció del dit cequier jamés hi ha entervengut algun senyor que sia stat dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, e per tot lo dit temps ni en alguna part de aquell abans lo dit cequier és stat elet e fet per los senyors dels dits lochs de Ondara, Benimazmut e Pàmies, sabent e vehent-ho los senyors qui són stats de Beniarbeix e Benicadim, e no contradient-hi. E axí és ver.

VI. Ítem, dien e posen que més ha de XX anys que lo dit honorable mossèn Johan Martorell se diu senyor dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, e per tot lo dit temps és stat elet e fet cequier per los senyors de Ondara, Benimazmut e Pàmies eo per los procuradors e aljames de aquells, sabent-ho lo dit mossèn Johan Martorell e no fahent-hi contradicció alguna, com no li pertanga dret algú de entervenir en la dita elecció de cequier. E axí és ver e fama.

VII. Ítem, dien e posen que per tot lo dit temps, que memòria de hòmens no és en contrari, no solament los senyors dels dits lochs de Ondara, Benimazmut e Pàmies són stats e són en la dita possessió de elegir e crear lo dit cequier, mas encara per tot lo dit temps contínuament és stat elet e creat cequier del dit loch de Ondara e home que habitàs en aquella. E axí és ver.

VIII. Ítem, dien e posen que les possessions e terres del dit loch de Ondara que·s reguen de la aygua de la dita cèquia són darrers en reg. E, axí, attenent que si la dita aygua era mal administrada falliria a les dites terres del dit loch de Ondara, és stat elet per tot lo dit temps e contínuament cequier qui stigués e habitàs en lo dit loch de Ondara. E axí és ver.

IX. Ítem, dien e posen que lo dit loch de Beniarbeix és primer en rech en la dita cèquia e, per consegüent, aquell no pot fallir l’aygua. E per lo dit sguart e altres, lo dit mossèn Johan Martorell ne los anteccessors senyors del dit loch de Beniarbeix no han entervengut ni han acostumat entervenir en la elecció del dit cequier. E axí és ver.

X. Ítem, dien e posen que de la dita aygua no·s reguen o poden regar terres algunes, exceptades les terres dels lochs sobredits. E per ço et àls, lo senyor de Dénia, lochtinent seu o altres oﬁcials no han acostumat conèxer ne entremetre’s de res que sia de la dita cèquia en alguna part del dit temps, com no puxa fer per la dita sentència arbitral et àls.

XI. Ítem, dien e posen ut supra, que lo dit mossèn Johan Martorell en moltes maneres perturba, molesta, inquieta contra justícia, ut decet parlant, als senyors dels dits lochs de Ondara, Benimazmut e Pàmies, com no vulla tenir e haver per cequier de la dita cèquia a aquell qui és stat elet e creat cequier l’any present de la dita cèquia. Hoc encara, lo lochtinent de procurador de Dénia perturba a aquesta part en la dita sua possessió o quasi, ex eo et alias, car lo dit lochtinent de procurador de Dénia, a instància del dit mossèn Johan Martorell, ha penyorat per l’aygua e rech de la dita cèquia al senyor del dit loch de Pàmies, ço que fer no pot segons damunt és dit, com no haja juredicció o conexença alguna sobre la dita aygua ne sobre cosa alguna que sia de la dita cèquia. E axí és ver.

X[II]. Ítem, dien e posen que la dita penyora deu ésser restituïda al dit senyor de Pàmies, e al dit lochtinent de procurador de Dénia deu ésser manat, sots pena de mil ﬂorins, que decontinent restituescha la dita penyora e que no s’entrameta de res que concernescha

o toque la dita cèquia ne rech de aquella, manant axí mateix al dit mossèn Johan Martorell

que no perturbe aquesta part en la dita sua possessió, sots pena de mil ﬂorins.[3] Ítem, dien que totes les dites coses són veres e de aquelles és pública veu e fama. Et quibus et alias, se segueix molt clarament que los dits senyors dels dits lochs de

Ondara, Benimazmut e Pàmies són en la dita possessió o quasi, e que los dits mossèn Johan Martorell e lochtinent de Dénia perturben, molesten e inquieten aquesta part en la dita sua possessió o quasi. E com cascun fermant de dret dega ésser mantengut e defès en sa possessió, dien los dits nobles don Hugo e muller sua, senyors dels dits lochs de Ondara e Benimazmut, e lo dit en Johan Març, dicto nomine, que sobre la dita possessió o quasi fermen de dret en poder vostre e de vostra cort contra totes persones, e signanter contra los dits mossèn Martorell e lochtinent de Dénia e altres ofﬁcials del dit comdat, prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s covendrà ab totes ses clàusules necessàries e oportunes, donant-vos per fermança [en blanc]. Requerint que les dites ferma e fermança li sien admeses e que sia manat als dits mossèn Johan Martorell e lochtinent de Dénia, hoc encara a tots los ofﬁcials e comdat de Dénia que, sots pena de mil ﬂorins, no perturben als dits fermants de dret en la dita sua pacíﬁca possessió o quasi, e manar al dit lochtinent de procurador de Dénia que, sots la dita pena de mil ﬂorins, restituescha la dita penyora

al dit senyor de Pàmies decontinent e sens triga alguna, manant axí mateix als dits mossèn Johan Martorell e lochtinent de Dénia que si algun clam, acció, petició o demanda los competeixen o pertanyen contra aquesta part per los dits sguarts, que u posen denant vós e cort vostra dins X o XV dies, ab cominació que, passat lo dit temps, los seran imposat callament perdurable. E com los dits mossèn Johan Martorell e lochtinent de Dénia no tinguen procurador en la present ciutat, requer ab la dita letra ésser-los manat que dins lo dit temps facen e constituexquen procurador, ab sagrament de no revocar altre que nunch pro tunch, [e] li assignau per casa citatòria les portes de vostra cort, e ab aquelles serà fets los actes ab tanta validitat com si personalment se feyen ab aquells.

A les quals coses requer ésser respost per la part altra medio iuramento calumpnie et veritate dicende iuxtam fori formam.

Insuper requer que testimonis li sien reebuts iniuntio parti alteri, et cetera. Emperò, com vulla donar testimonis fora la present ciutat e dins lo present regne, requer que sia feta letra directa a universes e sengles ofﬁcials del present regne, davant los quals, more solito, produescha sos testimonis iniuntio parti alteri, et cetera, alias, et cetera.

Fon interrogat lo dit propossant migançant sagrament per lo scrivà de la cort qui avia ordenada la dita scriptura, e dix que l’honorable micer Miquel Dalmau, doctor en leys.

E, posada la dita scriptura, encontinent lo dit noble governador remès la provisió sobre aquella fahedora a l’honorable assessor ordinari de la sua cort.

Et statim, lo dit noble governador, de e ab consell de l’honorable micer Jacme Garcia, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort, féu la provisió del tenor següent:

Lo dit noble governador proveheix que, presentada ydònea caució, sia reebuda la dita ferma de dret si e en quant sia [de] fur e raó reebedora e no en pus, e sia manat als dits lochtinent de senyor qui·s diu en la vila de Dénia, e al procurador, e als altres ofﬁcials de la dita vila e comdat de Dénia e al dit en Johan Martorell, sots pena de mil morabatins, que los dits fermants de dret no·ls perturben en la possessió, la qual havien o quasi sobre les coses en la dita ferma de dret deduïdes. Per la qual, emperò, ferma de dret o provisió no atribueix a alguna de les dites parts més dret que de primer havien. E que, sots la dita pena, lo dit lochtinent la dita pena restituexqua al dit senyor qui·s diu de Pàmies o pose justes rahons dins X dies per què açò fer no·s dega. E sia fet lo manament request a tots los damunt dits de posar clam, et cetera, ab asignació de deu dies. Àls, hi serà provehit axí com de dret e rahó serà atrobat. E que constituexquen procurador ab sagrament de no revocar, lo qual procurador accepte axí com se requir, e açò dins lo dit temps. En altra manera, serà àls asignada casa citatòria in valvis curie. E, citada la part, sia atorgada còpia a aquella de les dites coses e sia-li feta asignació al X dia, et cetera. E que sien rebuts testimonis e sia iniungit a la part altra que sia present a veure jurar aquells, alias, et cetera. E que sien fetes letres oportunes e respostes requestes.

En virtut de la qual provisió foren fetes les letres del tenor següent:

Don Johan Roíz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor e governador del regne de València, als amats los lochstinents de procurador, justícia, jurats e altres ofﬁcials del comdat de Dénia, mossèn Johan Martorell, cavaller, del qual se dien ésser los lochs de Beniarbeix e Benicadim, e a cascun d’ells o a lurs legítims procuradors, saluts e dilecció. Comparent denant nós en Johan Març, en nom de procurador del noble don Hugo de Cardona, del qual se dien ésser lo castell e loch de Ondara, e de la noble dona Johana, muller de aquell, de la qual se diu ésser lo loch de Benimazmut, e com a curador donat e assignat a la persona e béns de Beatriu Dezpont, donzella, de la qual se diu ésser lo loch de Pàmies, ha en scrits posat que los qui són stats senyors en temps passats dels dits lochs de Ondara, Benimazmut e Pàmies han acostumat cascun any justar-se e crear e elegir un cequier qui regescha e administre e tinga en condret la cèquia qui·s pren en lo riu appellat de Beniomer, ab la qual cèquia se reguen los térmens dels dits lochs. E de hu, V, X, XXX, L, LXX anys ançà e de molt de temps ja abans e de tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari, aquells e los qui huy són senyors dels dits lochs són stats e de present són en pacíﬁca e líbera possessió o quasi de elegir cequier, ells e no altres, en la dita cèquia, al menys de preu donant, per regir e tenir en condret la dita cèquia e aygües d’aquella. La qual possessió han haüt pacíﬁcament sens contradicció de persona alguna, senyaladament dels qui són dits senyors dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim. En la qual elecció, creació e facció del dit cequier jamés ha entervengut algú qui·s digués senyor dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, ans lo dit cequier és stat elet e fet per los qui són stats e són senyors dels dits lochs de Ondara, Benimazmut e Pàmies, sabent e vehent-ho los qui són stats senyors dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, e encara vós, dit mossèn Johan Martorell, de pus de XX anys ançà que us diets senyor dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, per lo qual temps la dita elecció de cequier és stada per los dits qui·s dien senyors dels dits lochs d’Ondara, Benimazmut e Pàmies sens contradicció alguna, com no·s pertangués dret algú de entervenir en aquella. E per tot lo dit temps, que memòria de hòmens no és en contrari, lo dit cequier és stat contínuament elet e creat hom que habitàs e habite en lo dit loch de Ondara. E vosaltres vullats e atemptets perturbar los desús dits principals del dit en Johan Març en la dita possessió, specialment vós, dit mossèn Johan Martorell, qui no volets haver ne tenir lo dit cequier elet e creat en la forma desús dita de la dita cèquia per cequier de aquella, ans a instància vostra, vós, dit lochtinent de procurador, havets penyorat per l’aygua e rech de la dita cèquia al qui·s diu senyor del dit loch de Pàmies, ço que fer no·s pot. Per ço, lo dit en Johan Març, els dits noms, sobre la dita sua possessió, la qual ha en les dites coses, ha fermat de dret en poder nostre e nostra cort, requirent per nós aquella ésser-li rebuda e sobre les dites coses ésser-li provehit de remey de justícia, segons pus larch en la dita ferma de dret és contengut. E nós, reebuda la dita ferma de dret en tant com per fur e rahó és rebedora, e sobre aquella reebuda ydònea caució, hajam provehit ésser-vos scrit ut infra. Per tal, de part del senyor rey, vos dehim e manam, sots pena de mil ﬂorins d’or de béns vostres propris si contrafarets, als cofres del dit senyor rey aplicadors, que los dits fermants de dret no molestets, ans la dita penyora feta, segons dit és, restituhiscats a la dita na Beatriu. Emperò, si rahons algunes havets per què les dites coses fer no siats tenguts, aquelles dins deu dies comptadors aprés que la present vos serà presentada hajats denant nós proposades. Per la present, emperò, ferma de dret no entenem ne donam més

o menys dret a la una ni a l’altra part que ans de la dita ferma de dret havia o li competia. Et ultra, com sobre les rahons de la dita ferma de dret hajam admès la part a producció de testimonis, per tal vos dehim e manam que siats presents denant lo reebedor per veure jurar aquells, als los juraments de aquells seran reebuts, la vostra absència obstant. Datum Valentie, VIIIIª die mensis madii anno a Nativitate Domini MºCCCCºLº.

Don Johan Roíz de Corella, et cetera, als amats universes e sengles ofﬁcials e loch de senyoria tinents dins lo dit regne constituhits, als quals les presents pervendran o presentades seran, saluts e dilecció. Com en Johan Març, en nom de procurador dels nobles don Hugo de Cardona, del qual se diu ésser lo loch e castell de Ondara, e de la dita na Johana, muller de aquell, de la qual se diu ésser lo loch de Benimazmut, e com a curador donat e assignat a la persona e béns de Beatriu Dezpont, donzella, de la qual se diu ésser lo loch de Pàmies, vulla e entena donar e produir alguns testimonis sobre una ferma de dret, rahons e capítols de aquella denant nós proposada, sots kalendari de la data de la present, contra mossèn Johan Martorell e los ofﬁcials de la vila de Dénia, per tal, de part del dit senyor rey, vos dehim e manam que a la part dels dits don Hugo e sa muller e Beatriu Dezpont reebats e reebre façats tots aquells testimonis que sobre la present vos trametem, interrogant aquells de loch, temps e presents, vista, hoïda e altres circumstàncies segons se pertanyen. Los dits e deposicions del quals testimonis per vosaltres e qualsevol de vós reebudes a nós closes e segellades trametats, e de la fama, vida e conversació dels dits testimonis e quanta fe a lurs dits e deposicions per nós porà e deurà ésser atribuïda, nós, per vostres letres, certiﬁcar curets. Noresmenys, quant que lo hun de vós testimonis sobre la dita ferma de dret e rahons de aquella reebuts seran, de la ubertura e clausura de aquells los altres ofﬁcials ab vostra letra certiﬁquets. E açò per res no mudets. Datum Valentie, VIIIIª die mensis madii anno a Nativitate Domini MºCCCCºLº.

Postmodum vero die intitulata sextadecima die mensis iulii anno iamdicto a Nativitate Do-mini MºCCCCºLº, lo dit en Johan Març, procu ra dor dels nobles e magníﬁchs don Hugo de Cardona e de dona Johana, sa muller, axí com a curador donat e assignat a na Beatriu Dezpont, donzella, agradablement e de certa sciència constituhexqua substituhex [sic] a cascun dels dits noms, referendo singula singulis, a l’honrat en Matheu Stheve, notari, procurador seu eo dels sobredits, cert e special als actes de la cort e de la present causa tro a sentència defﬁnitiva possada en cosa jutgada o a execució d’aquella ab tota plenera potestat. Promès haver per ferm tot ço que per aquell serà procurat e enantat e no u revocarà, sots obligació dels béns e dels de la cura e de sos principals, mobles, sehents, haüds e per haver que sien.

Presents testimonis foren a les dites coses en Bernat Miró e en Lorenç d’Alòs, notaris de València.

E, feta e fermada la dita procura e substitució, encontinent lo dit honorable en Matheu Stheve, en los noms sobredits, féu fe e exhibuí los actes infrasegüents:

Anno a Nativitate Domini MºCCCCºLº, die mercurii intitulata XXª madii, en la vila de Dénia, davant lo honrat en Bernat Sanç, lochtinent de general procurador, e de l’honorable en Johan Pelegrí, lochtinent de l’honorable n’Esteve Loret, justícia de la dita vila, comparech lo honorable en Guillem Gavillà, major de dies, batle del loch de Ondara, procurador assert del molt egregi senyor don Hugo de Cardona, senyor del castell e loch de Ondara, de la molt egrègia senyora dona Johana de Cardona, muller del dit senyor e senyora del loch de Benimazmut, e del tudor e curador de Beatriu, donzella, senyora de Pàmies. E per mi, notari sotscrit, legir e publicar féu, aquells atrobats en les cases del discret en Johan Candell, notari de la dita vila, la provisió del honorable governador del regne de València, del tenor següent:

Don Johan Roíz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, als amats los lochtinents de procurador, justícia, jurats e altres ofﬁcials del comdat de Dénia, e mossèn Johan Martorell, cavaller, del qual se dien ésser los lochs de Beniarbeix e Benicadim, e a cascun d’ells e a llurs legítims procura dors, saluts e dilecció. Comparent denant nós en Jacme March,[4] en nom de procurador del noble don Hugo de Cardona, del qual se dien ésser lo castell e loch de Ondara, e de la noble dona Johana, muller de aquell, de la qual se dien ésser lo loch de Benimasmut, e com a curador donat e assignat a la persona e béns de Beatriu Dezpont, donzella, del qual se dien ésser lo loch de Pàmies, e ha scrit passat[5] que los qui són stats senyors en temps passat dels dits lochs de Ondara, Benimasmut e Pàmies han acostumat cascun any a justar-se, crear e ellegir un cequier qui regesca e administre e tinga a condret la cèquia qui·s pren en lo riu appellat de Beniomer, ab la qual cèquia se reguen los térmens dels dits lochs de un, cinch, X, XXX, cinquanta, setanta anys ençà, e de molt més temps ja abans e de tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari, [e] aquells e los que huy són senyors dels dits lochs són stats e de present són en pacíﬁca e líbera possessió e quasi de elegir cequier ells e no altres en la dita cèquia, al menys de preu donant, per regir e tenir en condret la dita cèquia e aygües de aquella. La qual possessió han haüd pacíﬁcament sens contradicció de persona alguna, senyaladament dels qui són senyors dels dits lochs de Beniarbeix e de Benicadim, en la qual elecció o creació del dit cequier jamés ha entervenit algú qui·s digués senyor dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, ans lo dit cequier és stat elet e fet per los qui són stats e són senyors dels dits lochs de Ondara, Benimasmut e Pàmies, vent e vehent-ho los qui són senyors dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim. E encara vós, dit mossèn Johan Martorell, de pus de XX anys ençà que us diets senyor dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, per lo qual temps la dita elecció de cèquia és stada feta per los qui·s diuen senyors dels dits lochs de Ondara, Benimasmut e Pàmies sens contradicció alguna com no·s perten gués dret alcú de entervenir en aquella, e per tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari lo dit cequier és stat contínuament ellet e creat hom que habitàs e habite en lo dit loch de Ondara. E vosaltres vullats e attemptets perturbar los dessús dits principals del dit en Johan Març en la dita possessió, specialment vós, dit mossèn Johan Martorell, qui no volets haver ne tenir lo dit cequier ellet e creat en la forma dessús dita de la dita cèquia per regir aquella, ans a instància vostra, vós, dit lochtinent de procurador, havets penyorat per l’aygua e rech de la dita cèquia al qui·s diuen senyor del dit loch de Pàmies, ço que fer no·s pot. Per ço lo dit en Johan Març, en los dits noms, sobre la dita sua possessió, la qual ha en les dites coses, ha fermat de dret en poder nostre e de nostra cort, requirent aquella per nós ésser rebuda e sobre les dites coses ésser-li provehit de remey de justícia, segons pus larch en la dita ferma de dret és contengut. E nós, rebuda la dita ferma de dret en tant com per fur és reebedora e sobre aquella reebuda ydònea caució, vos dehim e manam, sots pena de mil ﬂorins d’or de béns vostres propris si contrafarets als còfrens del dit senyor rey aplicadors, que los dits fermants de dret en la possessió la qual han sobre les dites coses no perturbets e molestets, ans la dita penyora feta, segons dit és, restituhexcats a la dita na Beatriu. Emperò, si rahons algunes per què les dites coses fer no siets tenguts, aquelles dins X dies, comptadors aprés que la present vos serà presentada, hajats denant nós propossades. Per la present, emperò, ferma de dret, no entenem ne donem més o menys dret a la una ne altra part que ans de la dita ferma de dret havia ne competia. Ultra, com sobre les rahons de la dita ferma de dret ajam admès la part a producció de testimonis, per tal vos dehim e manam que siats present denant lo reebedor per veure jurar aquells. Àls, los juraments de aquells seran rebuts, la vostra absència no obstant. Datum Valentie, VIIIIª die mensis madii anno a Nativitate Domini MºCCCCº quinquagesimo. Iacobus Garcia.

E, lesta e publicada la dita provisió als dessús dits ofﬁcials, los quals feren in eodem instanti a la present provisió la resposta següent:

Sens prejuhí de la juredicció de l’egregi senyor compte de Castro e de Dénia e de la dita vila, rebem la dita letra axí com se pertany, e no consentem en aquella e coses en aquella contengudes, en tant com són vistes fer e fetes prejuhí a la dita juredicció, ans expressament hi dissenten, e que, haüd consell d’ells e advocats del dit senyor, són prests fer[6] lo que degen, protestant de enadir, toldre millor e corregir la present e altres enantar en lo dit feyt tot ço que per part del dit senyor compte e vila sua. E en fer les dites coses temps algú no li precórregua, ans aquell e tot lo dret del dit senyor e vila sua salvu e il·lès en tantes coses e per totes,[7] requerint ésser continuada la present resposta en acte públic. De les quals coses, tantes e sengles, lo dit en Guillem Gavillà, en lo dit nom, requer lo notari sotsscrits ésser-li feta carta pública a memòria en sdevenidor. E aprés poch instant, en lo dia mateix dessús dit, essent en lo loch de Beniarbeix, hon fon atrobat lo honorable mossèn Johan Martorell, senyor del dit loch, lo dit en Guillem Gavillà, en lo dit nom, per mi, dit notari, legir e publicar li féu la dita letra, segons sa sèrie e segons dessús és continuada. E, lesta e publicada la dita letra, lo dit honorable mossèn Johan Martorell dix e respós a aquella que no y consentia, com ell ne tenia quatre del present feyt, e que li fos mostrat lo poder del dit procurador e que ell no tenia aquí còpia de consell e haüd acord, e que tot son dret li sia e romangua salvu e il·lès e que temps no li precórregua. De les quals coses lo dit en Guillem Gavillà, en lo dit nom, requès mi, notari sotsscrit, ésser-li feta carta pública a memòria en esdevenidor. Actum est hoc en los dits vila e loch, los dessús dits dia e any.

Presents foren a les dites coses apellats e pregats en Miquel Lòpiç, àlies Marquès, e en Francesch Martí, vehins del loch de Ondara.

Yo, Johan Avellà, major de dies, per auctoritat real notari públich e receptor dels dessús dits actes, don aquells per continuats e comprovats ab lo seu original e de la mia pròpria mà faent. E per ço que en aquells fe plenera hic sia atribuïda en juhi e fora juhi, posse mon acostumat signe. Sig-[signe]-num.

E, feta fe dels dits actes, lo dit honrat en Matheu Stheve, en los dits noms, en absència de part adversa, per scrit posa ço que·s seguex:

Per los actes per aquesta part produhits dessús et àls, appar clarament que la primera letra dessús en lo present procés inserta fon e és stada presentada a l’honorable en Bernat Sart, lochtinent de general procurador del comdat de Dénia, e a l’honorable en Johan Pelegrí, lochtinent de justícia de la damunt dita vila de Dénia, en e ab la qual los fonch stat manat que la penyora en la sobredita ferma de dret recitada restituïssen a la dita na Beatriu, sots pena de mil ﬂorins d’or dels béns propris de aquells als còfrens del molt alt senyor rey aplicadors. Emperò, si rahons algunes hauran per què les dites coses no fossen tenguts fer, aquelles haguessen possades denant vós, molt noble governador o cort vostra, dins X dies aprés presentació de la dita vostra letra, e los dits lochtinent de procurador general e del justícia dels dits comdat e vila de Dénia dins los dits X dies ni aprés e alcuna de les dites coses no hagen volgut fer. Per tal et àls, Matheu Stheve, notari, procurador dels damunt dits egregis don Hugo e dona Johana de Cardona, cònjugues, e encara del damunt dit en Johan Març, en lo dit nom de curador de la dita na Beatriu, acusa la dita pena dels dits mil ﬂorins als dessús dits lochtinent de general procurador e justícia e aquells requer ésser exhigits de llurs béns propris per la desobediència del dit vostre manament. E requer que aquells, ab multiplicació de major penes e altres remeys peremptoris, per vós sien compelits e forçats en retre e restituir la dita penyora a la dita senyora del dit loch de Pàmies o als ofﬁcials del desús dit loch dins dia cert breu e peremptori, com axí·s deja fer per justícia.

E, posada la dita scriptura, encontinent lo dit honorable mossèn Jacme d’Alme na ra, cavaller, lochtinent del molt noble don Johan Roíz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, per absència de aquell, dix que remetia la provisió fahedora sobre aquella a l’honorable micer Thomàs de Copliure, doctor en leys, regent la assessoria de la sua cort. Probata.

255.

1450, novembre, 6. València.

Ferma de dret presentada per Hug de Cardona contra Gandia per raó d’una taxa de missatgeries i correus exigida per la vila.

ARV, Governació, 2.279, 11ª mà, f. 36.

Del noble don Hugo de Cardona.

Anno a Nativitate Domini MºCCCCºLº, die veneris intitulata VIª mensis novembris, davant la presència del honorable mossèn Jachme d’Almenar, cavaller, lochti nent de governador, comparech lo discret en Matheu Stheve, notari, qui en lo nom dejús scrit, en abència de part altra, per scrit posà ço que·s seguex:

En presència de vós, molt honorable mossèn Jacme d’Almenar, lochtinent de governador per absència del molt magníﬁch don Johan Roiz de Corella, governador del present regne, personalment constituït lo discret en Matheu Stheve, notari, en nom de procurador del molt egregi don Hugo de Cardona, senyor de les alqueries de Beniopa, Benicanena, lo Real, Benipexcar, l’Alqueria Nova, situades dins terme de la vila de Gandia, e en nom de síndich de les dites alqueries, lo qual diu e proposa que los dits egregi don Hugo, senyor de les dites alqueries, e los seus vassalls de aquelles són en possessió o quasi, pacíﬁca e quieta, de I, III, V, X, XXX, L e tants anys que memòria de hòmens no és en contrari de no pagar en los càrrechs e despeses de missatgeries que·s facen per la dita vila ni en plets, e solament són tenguts e han pagat en obres de murs e valls, camins, aygües e ponts e de consemblants despeses, e no àls. E com los ofﬁcials de la dita vila e senyaladament los justícia, jurats e altres pròmens de aquella hi agen feta tatxa de moltes despeses de la dita vila, en les quals són salaris de missatgers, de correus e altres despeses per fets de alguns hòmens particu lars de la dita vila e àls, en les quals no deuen contribuir ni han acostumat contribuir los dits egregi don Hugo e los dits vassalls de aquell, abans són en possessió o quasi de no pagar. Per tal e àls, lo dit en Matheu Stheve, notari, en lo nom qui desús, ferma de dret en poder vostre e de vostra cort sobre la dita possessió o quasi, prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s covendrà ab totes les clàusules necessàries e oportunes, donant-vos per fermança [en blanc], requirent que la dita ferma e fermança li sien admeses. E com cascun fermant de dret dega ésser defès e mantengut en sa possessió o quasi, e los ofﬁcials de la dita vila de Gandia cominen marquar e penyorar als dits egregi don Hugo de Cardona eo vassalls de aquell per causa de les despeses sobredites, perturbant, molestant e inquie tant als dits fermants de dret en sa possessió o quasi, requer literatorie ésser manat als dits justícia, jurats e altres ofﬁcials e singulars de la dita vila que, sots pena de mil ﬂorins, no perturben als dits fermants de dret en la dita sua possessió, e que si penyores algunes són stades fetes de béns de alguns dels dits fermants de dret los sien tornades e restituïdes dins V dies sots la dita pena. Manant, noresmenys, als dits justícia, jurats e altres sobredits de la dita vila que si algun clam, acció, petició o demanda los pertany, que aquell posen davant vós e cort vostra dins X dies, ab cominació que passat lo dit terme los serà imposat callament perdurable, implorant benignament vostre ofﬁci quatenus opus sit.

Fon interrogat migantçant sagrament lo dit proposant per lo scrivà de la cort qui havia ordenada la dita scriptura, e dix que·l honorable micer Miquel Dalmau, doctor en leys, ciutadà de València.

E, posada la dita scriptura, lo dit honorable lochtinent de governador dix que remetia la provisió en aquella faedora al honorable micer Jacme Garcia, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

E a poch instant, del dit dia lo dit honorable lochtinent de governador provehí e manà que, prestada ydònea caució en la dita ferma de dret, dix que rebia aquella tant com de fur e raó era rebedora e no en pus, manant ésser fet manament als dits justícia, jurats e altres ofﬁcials de la vila de Gandia, sots pena de mil ﬂorins d’or comuns d’Aragó als cofres del molt alt senyor rey aplicadors, que los dits fermants de dret no perturben en la possessió la qual han sobre les coses en la dita ferma de dret deduïdes. Per la qual ferma de dret e per la present provisió no entén atribuir a alguna part més dret que de primer havien, manant la part altra ésser citada, a la qual atorga còpia de les dites coses. E si rahons han algunes per què les coses desús dites fer no·s degen, aquelles hagen posades dins V dies aprés que·ls seran les dites coses intimades contínua ment comptadors, e·n avant ésser feta letra oportuna ab la qual sia manat als dits ofﬁcials que les dites penyores, si fetes ne hauran, sien restituïdes a la part requirent o posen justes rahons per què fer no u degen dins deu dies. E sobre lo manament altre request dix que·s aturava major delliberació e acord.

Per execució de la qual provisió lo honorable en Matheu Stheve, notari, procurador del egregi don Hugo de Cardona, ab carta de sindicat de aquell e de les dites universitats, segons apar, reebuda per en [en blanc] notari, a [en blanc] del mes de [en blanc] en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCC [en blanc], promès e voluntàriament se obligà al dit honorable lochtinent de governador e al notari de la sua cort, axí com a pública persona de tots aquells de qui és o serà interès stipulant e rebent, de star a dret, fer dret e pagar la cosa jutgada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes, mot, clam, acció e demanda que la universitat e ofﬁcials de la vila de Gandia hagen o haver puxen contra los dits seus principals per les coses en la dita ferma de dret contengudes, e dóna per fermança de dret ell matex, dit en Matheu Stheve, en nom seu propri, la qual fermança dix que fahia graciosament. E, per attendre e complir totes les dites coses, dix que obligava los béns dels dits seus principals e seus propris, mobles e sehents, haüts e per haver, hon que sien, e renuncià en cascun dels dits noms a beniﬁci de partida acció, nova e vella constitució, e la epístola de diví Adrià e al Fur de València, dient que lo principal sia convengut ans que la fermança, e sotsmeteren-se al for e juredicció del dit noble governador e cort sua, e renunciaren a lur propri for e a la ley Si convenerit Digesta de juredicció de tots jutges, e a tot fur, dret, ley contra les dites coses vinents.

Presents testimonis foren a les dites coses los discrets en Lorenç d’Alòs e en Berenguer Barberà, notaris de la ciutat de València.

E, feta la dita obligació, encontinent lo dit honorable lochtinent de governador manà ésser feta la letra infrasegüent:

De nós, en Jacme d’Almenar, cavaller, lochtinent de governador per absència del noble don Johan Roiz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, als honrats lo justícia, jurats e prohòmens e universitat de la vila de Gandia e altres qualsevol ofﬁcials de la dita vila o lurs lochtinents, saluts e dilecció. Denant nós és comparegut lo discret en Matheu Stheve, notari, procurador del molt egregi e magníﬁch e de gran noblesa don Hugo de Cardona, e síndich de les universitats de Beniopa, Benipexcar, Benicanena, l’Alqueria Nova e lo Real d’En Gascó e singulars de aquelles, dient e proposant que lo dit magníﬁch e egregi don Hugo, senyor de les dites universitats, e los vassalls de aquell són en possessió pacíﬁca e quieta vel quasi de hu, III, V, X, XX, XXX, L anys e tants [anys] que memòria de hòmens no és en contrari de no pagar en los càrrechs e despeses de misatgeries que·s facen per la dita vila ne en despeses que·s facen en plets, car solament són tenguts en pagar en obres de murs e valls, camins, aygües e ponts o de consemblants despeses e no àls. E com vosaltres hajats feta tatxa de moltes despeses de la dita vila en les quals són salaris de missatgeries, correus e altres despeses per fets de alguns hòmens particulars de la dita vila e àls, en les quals no deuen contribuir ni han acostumat pagar los dits egregi don Hugo e vassalls de aquell, ans són en possessió o quasi de no pagar, per la qual rahó han fermat de dret en poder nostre e de la nostra cort. La qual ferma de dret per nós és stada admesa a aquells en tant com de fur e raó és admetedora e no en pus, sens atribuir més dret a una part que a l’altra, sinó tant com ne havien ans de la dita ferma de dret, ab la qual han promès de star a dret e fer dret e pagar la cosa jutgada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes a tota acció, qüestió, petició o demanda que sien tenguts e obligats a la dita vila, e donada d’aquèn fermança in forma solita, requirent-nos que sobre les dites coses los provehíssem de justícia. Per tal, de part del molt alt senyor rey a cascun de vosaltres dehim e manam, sots pena de mil ﬂorins d’or d’Aragó als còfrens del molt alt senyor rey aplicadors, que los dits fermants de dret no perturbets en la dita lur possessió o quasi, la qual han sobre les dites coses en la dita ferma de dret deduïdes, de la qual vos és stada atorgada còpia e trellat, manant-vos expressament que si fetes haurets penyores per les dites rahons restituischats a la dita part requirent e fermant de dret. Emperò, si justes rahons havets per què les dites coses fer no degats, aquelles hajats posades denant nós e cort nostra dins X dies primervinents comptadors aprés les presents vos seran presentades. Àls, per nós hi serà provehit segons justícia dictarà, la vostra contumàcia no contrastant. Datum Valentie, VIª mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLº.

256.

1452, març, 2. Gandia.

Àpoca de 786 sous i 8 diners signada per Joana de Cardona, dona d’Hug de Cardona, a Jaume Ferri, veí de Gandia, restants de la paga d’un violari de 1.566 sous i 8 diners.

AHN, Osuna, lligall 1.323-26, protocol de Pere Rovira.

Die IIª martii anno predicto a Nativitate Domini MºCCCCºLIIº.

Iacobus Ferri, vicini ville Gandie, scienter et gratis conﬁteor et in veritate recognosco vobis, egregio Ugoni de Cardona, domino locorum de Beniopa, Benicanena, lo Real e la Alcharia Nova, licet absenti, quod dedistis et solvistis michi numerando voluntati mee in peccunia numerata per manus egregie dompne Iohanne de Cardona, uxoris vestre, triginta novem libras, duodecim solidos regalium Valentie per vos michi restantes ad solvendum ex illis LXXVIII libris, VI solidorum, VIII denarii dicte monete, quos vos michi anno quolibet faciatis de violario quinta aprilis, et sunt de solutione quinta die aprilis proxime preterito. In quaquidem quantitate dictarum triginta novem librarum, duodecim solidorum comprehen dentur omnes missiones executorias factas in executione, et cetera, et certa prorata michi debita per dictum egregium Ugonem de Cardona de certa parte dicti violarii qui[...] Et quia hec est rey veritas, renuntio scienter omni exceptioni predictarum triginta novem librarum et duodecim solido rum non habitarum ut predicitur et doli, in testimonium premissorum facio vobis ﬁeri presens publicum apoce instrumentum ad habendum memoriam in futurum. Quod est actum.

Testes, Petrus Guasch et Francischus de Leonís, alias Tristany, vicini ville Gandie.

Die IIIª dicti mensis martii, de voluntate dicti Iacobi Ferri, Petrus Guasch, dicte ville vicinus, in pressentia mei, notarii infrascripti, et Iohannes March, ville Gandie, et Iacobus d’Alòs, ville Gandie, testes ad hec vocatorum, recepti dictas XXXVIIII librarum et XII solidorum in peccunia numerata.

257.

1452, abril, 5. Saragossa.

Concessió d’un guiatge reial a Hug de Cardona durant dos mesos.

ARV, Reial Cancelleria, 272, f. 167.

Ugonis de Cardona.

Nos, Iohannes, etc. Aliquibus rationabilitis causis nostrum animum ad infrascripta recte moventibus, quas hic exprimendas obmittimus, tenore presentis ac scienter et expresse guidamus, afﬁdamus, assecuramus et elongamus in regia bona ﬁde atque nostra, videlicet, vos, nobilem et dilectum camarlengum nostrum Ugonem de Cardona, militem, ac cunctos vassallos et alios cum et pro vobis obligatos et bona vestra et eorum de et a quibusvis contractibus, provisionibus et obligationibus civilibus in quibus teneamini et seu obligati fueritis aut fuerint pro debitis, tamen et oneribus vestri, dicti nobilis, et tam principalis quam ﬁdeiussorio nomine personis quibuscumque, tam christianis quam iudeis et serracenis etiam privilegiatis, exceptis tamen debitis que debeantur pro dotibus seu sponsalitiis mulierum, nec pro venditione bonorum inmobilium seu reddituum, nec pro pignoribus suis traditis creditoribus et ab ipsis possessis,[8] legatis testamentorum, comandis veris, violariorum aut censualium mortuorum pensionibus. Itaque regio sive nostro huiusmodi guidatico, assecuramento et elongamento perdurante quod durare volumus et valere dum de dicti domini regis aut nostri processerit beneplacito voluntatis et per duos menses post revocationem ipsius et dicte revocationis intimationem, que revocatio vobis personaliter aut voce preconia per loca solita civitatis Valentie habeat intimari et nuntiari non possitis in persona et bonis vestris et dictorum vassallorum et ﬁdeiussorum vestrorum per dictum regnum aut nos suosue [sic] aut nostros aut alios ofﬁciales quoscumque premissorum ratione capi, detineri, impeti, arrestari, demandari, conveniri, exequtari, emparari, sequestrari aut in iudicio vel extra aliquatenus molestari, quinimo vos et dicti vestri vassalli et ﬁdeiussores cum omnibus bonis et rebus vestris et suis possitis manere, stare, ire, redire et incedere per regna Aragonum et Valentie et ab inde recedere et iterum redire salve, intrepide, pariter et secure. Mandantes per hanc eandem regenti ofﬁcium gerentibusque vices nostri generalis Gubernationis, ofﬁcii iustitiis, baiulis generalibus et localibus, çalmedinis, merinis, iuratis et aliis ofﬁcialibus et subditis regiis quibuscumque in regnis predictis Aragonum et Valentie constitutis et dictorum ofﬁcialium locarum presentibus et futuris et eorum cuiuslibet, sub incursu regie atque nostre indignationis et ire penique mille ﬂorenorum auri pro quolibet contrafaciente, quatenus nostrum huiusmodi guidaticum, assecuramentum et elongamentum et omnia et singula antedicta vobis et dictis vestris vassallis et ﬁdeiussoribus et bonis vestris et eorum teneant ﬁrmiter et observent tenerique et observari faciant inviolabiliter per quoscumque et non contrafaciant vel veni aut aliquem contrafacere vel venire permittant quavis causa, in cuius rei testimonium presentem ﬁeri iussimus regio sigillo atergo munitis. Datum Cesarauguste, Vª die aprilis anno a Nativitate Domini MCCCCLII. El rey Johan.

Dominis rex locumtenenti mandavit mihi, Dominico de Decho, et viderunt eam Paschasius de Moros, locumtenentis thesaurarii, et Petrus Torrellas, regii patrimoni conservator in regno Aragonum.

258.

1452, juliol, 5. Saragossa.

Manament de Joan de Navarra, infant i lloctinent general, a instàncies del comte de Cocentaina, perquè s’amplie l’arrest de Joan de Cardona, ﬁll d’Hug de Cardona, per tot el regne de València.

ARV, Reial Cancelleria, 272, f. 184r.

Lo rey de Navarra, infant e loctinent general, et cetera. Hugonis et Iohanis de Cardona.

Governador e loctinent, noble, amats e devots nostres. En contem pla ció de l’egregi comte de Cocentaina, qui de açò nos ha suplicat ab molta affecció, volem e us pregam e manam que al noble e amat nostre don Johan de Cardona, ﬁll del noble e amat nostre don Hugo de Cardona, proroguets lo càrcel e arrest que ara té en aquesta manera, çò és, que axí com de present té per càrcel e arrest lo regne de València de Xúquer enllà, que d’ací avant tinga per càrcel e arrest tot lo dit regne de València, ab aquells mateixos sagrament e homenatge, penes, obligacions e seguretats que primer tenia en lo damunt dit regne de Xúquer enllà, les quals de nou prestarà en poder vostre o del altre de vosaltres. E perquè mills siau informats quines són e com se devien prestar e fer, vos trametem trellat de les primeres per aquell prestades, dins la present interclús. E, axí mateix, lo dit don Hugo se ha obligat per la dita rahó, çò és, que promet e s’obliga presentar davant nós al dit don Johan, son ﬁll, dins quinze jorns aprés que serà request, lech e sens corona, e de la juredicció del senyor rey, et cetera, sots pena de vint mília ﬂorins d’or d’Aragó aplicadors als nostres còfrens. E açò tenir, et cetera, obligarà sa persona e béns, et cetera, ab les obligacions, renunciacions e submissions necessàries a seguretat nostra. E com serà feta la dita prorogació e prestades per los dits don Hugo e don Johan, son ﬁll, les dites seguretats, scienteu-nos decontinent de com seran passades les coses, e encara nos trametrets trellat fefaent dels actes perquè aquell stiga tots temps en nostre poder, havents-nos en aquestes coses, segons de cascú de vosaltres conﬁam, per gran plaer e servei que·ns en farets. Dada en Saragoça, a cinch dies de juliol de l’any de la Nativitat de nostre Senyor mil CCCCLII. El Rey Juan.

Als nobles, amats e devots consellers del senyor rey e nostres don Johan Roiz de Corella, portantveus de nostre ofﬁci de governador general de regne de València, e mossèn Jacme Romeu, loctinent general de aquell, o a qualsevol d’ells.

Dominis rex locumtenenti mandavit mihi, Dominico Decho.

259.

1454, octubre, 24. Barcelona.

Manament de Joan de Navarra, lloctinent general, a tots els oﬁcials del regne perquè siga respectat el guiatge concedit pel rei al comte de Prades, davant les empares de les seues rendes fetes per Hug de Cardona i la seua dona Joana.

ARV, Reial Cancelleria, 275, f. 1v.

Comittis de Prades.

Iohannes, Dei gratia rex Navarra, infans et gubernator generale Aragonum et Sicilie, dux Nemorensis, Montisalbi et Petreﬁdelis, comes Rippacurtie ac dominis civitatis Balagarii, locumtenentis generalis serenissimi domini regis, fratris nostri, honorandissimi magniﬁco nobili et dilecto consiliario dicti domini regis Eximino Petro de Corella, comiti Cocentayne, gerentivices in regno Valentie, nostri generalis gubernatoris ofﬁcii dilectis, quoque et ﬁdelibus universis et singulis ofﬁcialibus dicti domini regis in eodem regno Valentie iurisdictionem exercentibus ad quem seu quos presentes pervenerint et spectare dinoscantur quomodolibet infrascripta et eorum locatinentibus presentibus et futuris, nec non baiulis, alcaydis et aliis ofﬁcialis ac vassallis locorum subscriptorum que per egregium et dilectum nostrum Iohannem, comittem Montanearum de Prades, in dicto regno Valentie possidentur, salutem et dilectionem. Pro parte dicti comittis de Prades nobis fuit expositum reverenter quod nobilis Hugo de Cardona et Iohanna, eius uxor, emparis et aliis impedimentis nituntur dictum comitem impedire et perturbare in perceptione redditum, iurium et emolumentorum castri de Serra et locorum de Ria et d’Azmell et etiam castri de la Tinença et locorum de Atzueva, Soneja, Mosquera et Pelnuç, pretendentes dicti coniuges in illis ius habere occasione certe pretense donationis duorum milium ﬂorenorum retrolapsis temporibus dicte Iohanne facte, quorumque duorum milium ﬂorenorum dicta Iohanna, ut fertur, sententiam obtinuit, postquam tamen sententiam abeo discedendo certum asseritur secutum fuit pactum et avinentiam quod mille ﬂoreni venirent in manibus Bernardi Noves, notarium Barchinone, qui ex illis faceret certam luytionem, ad quam faciendam dictus nobilis Ugo de Cardona tenebatur, quequidem solutio et luytio dictorum mille ﬂorenorum certis ex causis nondum facta fuit, quibus attentis et presertim guidaticis que dictus comes habent et regia magestate in perceptione redditum, iurium et emolumentorum dictorum locorum impediri non potest, quibus quidem guidaticis forus aliquis non obsistit pacto et avinentia prenarratis, attentis quibus a dicta sententia fuit discessum et illius vigore agi non potest sed vigore dicti pacti et avinentie quod pactum cum opportunium fuerit idem comes paratum se offert servare et adimplere, quas obres [sic] pro parte eiusdem comitis nobis fuit humiliter suplicatum, ut servando et servari faciendo guidatica predicta, sibi super predictis debite provisionis remedium impartiri dignaremur, et quia nobis constat dictum comittem duplici gaudere prerrogativa guidatico, videlicet, eidem per dictum dominum regem expresse concesso, altera eo quod dictus dominis rex ad eius magestatem eundem comittem proﬁcisti iussit pro eius servitio et beneﬁcio rei publice regnorum et terrarum eiusdem, quibus durantibus prerogativis et guidatico idem comes in persona et bonis suis detineri, arrestari, emparari aut alio quovismodo impediri non potest, presertim pacto et avinentia per expressis attentis quibus, ut est dictum, fuit a dicta pretensa sententia discessum et ea de causa forus non obstat enim guidaticum ipsum et prerogativa teneri debeant et observari pro observantia itaque premissorum et ne dictus comes a magestate regia, ut palam est, vocatus pro eius tam magno servitio et beneﬁcio rey publice ob emparas et alia quevis impedimenta per dictum Ugonem de Cardona et eius uxorem facta seu ﬁeri procurata in redditibus, iuribus et emolumentis locorum predictorum aut aliam remoretur impediatur aut turbetur, quod et dicti domini regis servitio et beneﬁcio rei publice ofﬁceret non absque onere quorumcumque talia procurantium et admitentium, eo quam maxime quod proprietas rerum quas dictus comes in regno Valentie habet longe pro securitate et cautione quacumque dictis quiqibus [sic] sufﬁciant pro dicta quantitate, si quod ius eisdem pro illa competeret est que intentionis ac iussionis nostre quod tam in ea quam in aliis quibusvis causis que mote fuerint aut contra eundem comitem monerentur supersedeatur donech idem comes in servitio fuerit dicti domini regis ne ob prenarratorum utilitatem tam ingens servitium regium tamque supremam utilitatem rei publice terrarum et regnorum domini regis impediri aut perturbari contigeret ullo modo. Igitur vobis et cuique vestrum dicimus et mandamus pro prima et secunda iussionibus expresse et de certa scientia, sub incursu regie indignationis et ire penaque duorum milium ﬂorenorum auri a contrafaciente quolibet irremissibiliter exhigenda regioque applicanda erario, quod de redditibus, iuribus et emolumentis locorum predictorum illi vestrum ad quos spectet respondeatis vosque regii et alii ofﬁcialis predicti responderi faciatis dicto comitti vel eius procuratori aut cui voluerit, emparis et aliis quibuscumque impedimentis dicti nobilis Ugonis et dicte eius uxoris non obstantibus ullo modo, hocque non mutetis seu facere diferatus si penam predictam cupitis evitare vos et quemlibet vestrum, reddentes certissimos quod si ob culpam grandem vestram desidiamque aut renitentiam predictus comes in predictis perturbatus aut dilatatus fuerit et ob eam rem a dictis servitio et utilitate domini regis ac rey publice perpeditus, ultra penam predictam omnem damnum ac incomodum seu periculum quod inde sequetur vobis poterit imputari cum attentis predictis deliberate et consulte sic duxerimus providendum. Datum Barchinone, XXIIIIª die octobris, anno a Nativitate Domini Millesimo CCCCºLIIIIº. El rey Juan.

Dominis rex locumtenentis manibus mei, Petro de Sames, visa per Iohannes Pagès, vicecancellarius.

Probata.

260.

1454, novembre, 26. València.

Còpia de la donació de diversos drets, béns i rendes d’Hug de Cardona al seu ﬁll Onofre.

AHN, Osuna. C-580, f. 114.

Donatio facta per egregium Hugonem de Cardona egregio Onoffrio, eius ﬁlio, de omnibus iuribus, et cetera.

In Christi nomine et eius divina gratia, amen. Noverint universi quod nos, Hugo de Cardona, domiciliatus in regno de Valentia, certis ex causis quas hic exprimere non curamus, ac seu de nostra mera, pura et propria voluntate, cum auctoritate et decreto spectabilis gubernatoris regni Valentie et honorabilis iustitie civilis civitatis Valentie, inferius laudantium et aprobantium et de certa scientia concedentium, donamus ac donatione pura, propria et irrevocabili que dicitur inter vivos concedimus ac tradimus seu quasi tradimus amore paterno quem erga vos, nobilem et dilectum Onoffrium de Cardona, ﬁlium nostrum, gerimus vobis, eidem nobili et dilecto Onoffrio de Cardona, ﬁlio nostro legittimo et naturali, presenti et acceptanti, et ad superabundantem cautelam nobili viro domino Petro de Centillis, militi, eiusdem civitatis habitatori, tutori et curatori ad presentem actum vobis dato et signato et pro vobis acceptanti et recipiente, et ad maiorem ﬁrmitatem in posse et manu notarium infrascripti, ut publice et auctentice persone hec a nobis pro vobis legittime stipulantis et recipientis, totum et quodcumque ius nobis pertinens et pertinere potens et debens quocumque modo, titulo sive causa in bonis, iuribus et hereditatibus que fuerunt egregio dominorum Alfonsi, ducis Gandia, marchionis Vilene comittisque Rippacurcie, quondam avii materni nostri, et in bonis et iuribus Alfonsi, ducis Gandie, comittis Denie et Rippacurcie, quondam avunculi nostri, tam nomine proprio quam ut heredi egregie domine Iohanne, relicte egregi comittis Cardone, parentium nostrum, et omnem fructum seu hutilitatem debitos et debendos. Etiamque donamus vobis, ut dictum est, omnia iura nobis pertinentia in baronia de Arenós et in locis de Spadella et de Togua, virtute capitulorum matrimonialium factorum et ﬁrmatorum inter egregios avos nostros et dominam Yolantem, avam nostram, et donationis nobis facte per dictum avum nostrum. Et etiam donamus et titulo iure perfecte et irrevocabili donationis concedimus et tradimus seu quasi tradimus vobis, dicto Onoffrio de Cardona, ﬁlio nostro dilecto, presenti et acceptanti, ut dictum est, omnia iura et actiones nobis pertinentia et pertinentes in vallibus de Gallinera et de Ebo, tam virtute vinculorum factorum et appositorum per inclitum regem Iacobum, memorie recolende, inclito infanti Petro, ﬁlio suo, et suis descendentibus, quam etiam virtute capitulorum matrimonialium factorum et ﬁrmatorum inter dictum Alfon sum, ducem Gandie, ex una parte, et dominam Yolantem, consortem suam, avos nostros, ex parte altera; quam etiam virtute donationis per dictum avum nostrum facte domine Iohanne, comittisse Cardone, matri nostre ﬁlieque illorum; etiam virtute testamenti ultimeque voluntatis dicte matris nostre, comittisse de Cardona, cum quo bona omnia et iura ipsius que pertinentur et pertinebant et in domo et nobis incliti ducis Gandie et eius consortis parentum ipsius avorumque nostri; quam etiam rationem evictionis contente et specifﬁcate in quodam publico donationis instrumento acto Valentie in posse venerabilis et discreti Iacobi Tavascani, locumtenen tium protonotarium domini regis, sub die vicesimo tertio madii anno a Nativitate Domini MºCCCCº septimo, in et cum quo certa iura et actiones ac bona nobis donavit, ut in dicto instrumento ad quod nos refferimus continentur; quam etiam rationem reddituum per dictum avunculum nostrum receptorum de annis quatuordecim, parum plus aut minus, quam etiam ratione iurisdictionis criminalis, meri et mixti imperii in locis del Real, Beniopa, Benipeixcar, Benicanena, la Alqueria Nova, Alcodar et loco de Ondara, in quibus illorum iurisdictione criminalem neque merum nec mixtum imperium nunch exercemus nec exercere permittur domini ville Gandie et comittatus Denie, et cum ipsis iuribus fuerunt nobis dati dicti loci et non sive ipsis. Etiamque donamus vobis, dicto Onoffrio de Cardona, presenti et acceptanti, ut dictum est, omnia iura et actiones no-bis pertinentes et pertinentia in bonis et iuribus egregii Alfonsi, ducis Gandie, avunculi nostri karissum ratione fructuum, reddituum et splectorum per eum habitatorum et receptorum de nobis et iuribus dicte egregie domine Iohanne, matris nostre predilecte, pertinentibus et seu pertinere debentibus nobis et vel heredi illius in dictis bonis et iuribus et que eidem egregie matri nostre pertinentur dum vivebat.

Item etiam, totum illud ius nobis pertinens ac pertinere potens et debens in bonis et iuribus dicti egregii domini Alfonsi, ducis Gandie, avunculi nostri, ratione illorum triginta milium ﬂorenorum dotis inclite infantisse de Navarra, eius consortis, fructuum et quarumcumque dictorum iurium et comoditatum de quibus nos habemus causam et transportationem, cum omnibus fructibus, iuribus et actionibus nobis in predictis pertinenti bus et pertinere debentibus quovismodo. In predita vero donatione volumus comprehendi omnia iura et actiones nobis pertinentes et pertinentia ac pertinere debentes et debentia virtute vinculorum factorum per illustrissi mum dominun rege Iacobum, memorie recolende, apositorum in donationi bus factis inclito infanti Petro pro avo nostro et eius descendentibus.

Item, omni illa iura pertinentia in bonis et iuribus dicti egregii domini Alfonsi, avunculi nostri, ratione illorum iurium fructuum, redditum et emolu mentorum per eundem receptorum de bonis, locis et hereditatibus nobis donatis per dictum egregium avum nostrum.

Item, omnia iura nobis pertinentia ratione evictionis nobis promisse in donatione nobis facta per dictum avum nostrum de castris et locis in dicta donatione contentis et ratione iurisdictionis nobis datis. Nichilo mi mus vobis donamus omnia et quecumque alia iura nobis pertinentia et pertinere potentia et debentia ex quibusvis titulis, causis et rationis in predictis rebus et iuribus quomodocumque et qualitercumque. Presentem donationem vobis facimus et facere intendimus sub conditionibus infras crip tis et non sive ipsis, videlicet, quod vos de tota vita nostra non possitis nec valeatis dare, vendere, impignorare nec alienare seu transportare aliquo modo et etiam causa quovis privilegiata tam ex alimentis, dote seu alias quavis causa que dici et cogitari possit predicta iura nec aliquam partem ipsorum iurium seu actionum, et quod non possitis nec valeatis facere seu ﬁrmare aliquod matrimonium absque nostris consensu, licentia et voluntate expressis et inscriptis deductis licet posset dici quod matrimonium vobis concedens seu utile foret.

Item, quod de dictis bonis et iuribus per nos vobis donatis teneamini dari, largiri et distribuere tot et tantas quantitates quas nos verbo vel scriptis, tam privatis quam publicis, aut in ultimo testamento vel coram testibus, inter illas personas inter quas nos mandaverimus vel duxerimus ex mera et libera voluntate ad eo quod sola voluntas nostra sic pro totali ratione.

Item, quod usufructus dictorum bonorum et iurium de quibus vobis donationem facimus in totum vel in partem sic illius vel illorum cum vel quibus nos deberimus, legaverimus seu ordinaverimus, dixerimus et nobis benevisum fuerit ex libera et mera liberalitate et voluntate, tam verbo quam scriptis, et tam in testamento quam in contractibus, quacumque alia via, modo et forma ut nobis placuerit et fuerit benevisum.

Item, quod vos sitis nobis obedientis in omnibus per nos vobis mandandis seu percipiendis, et non sitis ingratus nec ingratitudinem comittere valeatis seu valere possitis presenti donatione mantente aliqua via, quam ingratitudinem nos valeamus et possimus dicere et apponere tam in ultimo testamento vel codicillo quam verbo vel scriptis, cum scriptura de nostra propria manu vel altera quam publica quomodocumque voluerimus et nobis placuerit et fuerit benevisum et non sit necessaria declaratio seu pronuntiatio iudicis, sed in continenti quod per nos fuerit dictum, extimatum seu ex libera et totali voluntate explicatum seu declaratum, tam in presentia quam in absentia vestra, vos fore nobis ingratum, dicta donatio sit ipso iure nulla et nobis et seu illis personis quibus per nos dispositum fuerit vel heredi nostro remaneant. Tamen presentem donationem facimus tamdiu et ad illud tempus dumtaxat in quo omnia in presenti donatione apposita per vos fuerint servata et completa et non alias, sic quod adveniente aliquo dictorum casium, dominium et possessio dictarum rerum et iurium per nos vobis donatarum sint et remaneant penes nos et nostros ad eo quod tali casu non revertantur, sed veteribus dominio et possesione reconiungantur pleno iure, quas res, bona ac iura interim nostro precario nomine teneatis et possideatis et quod in quocumque ipsorum casium seu preinsertarum conditionum mox, in continenti ipsis iure ac facto et protinus omnia per nos vobis ut predicitur donata sunt ex tunch nostra tam in proprietate quam possessione vel quasi ac si nunquam exissent a proprietate, dominio et possessione nostris, quo ad utilitatem et proﬁcium nostrum et successorum nostrorum universalium vel in rem et non aliter nec alias. Hanc autem donationem omnium bonorum et iurium predictorum vobis facimus cum conditionibus supradictis et non sive ipsis nec aliter, cum omnibus iuribus, locis, vocibus, rationibus et actionibus, realibus et personalibus, et directis, variis sive mixtis, ordinariis et extraordinariis, pretoriis et civilibus et aliis quibuscumque nobis et nostris pertinentibus ac pertinere et spectare debentibus quibusvis titulis, modis et aliis rationibus sive causis. Et ex causa huismodi donationis seu concessionis donamus et concedimus vobis, eidem nobili et dilecto ﬁlio nostro, presenti, omnem spem actionis omnem que nominis prosecutionem totumque locum et ius nostrum et nobis pertinens et competere potens et debens, tam rationibus predictis et infrascriptorum predictorum quam alias, et omnes et quascumque voces, actiones, petitiones, rationes, reales et personales, utiles et directas, varias sive mixtas, ordinarias et extraordinarias, et alias quascumque nos et nobis pertinentes et spectantes ac pertinere et spectare debentes quibusvis titulis, rationibus sive causis, et ex quibuscumque iuribus et actionibus, petitionibus, realibus et personalibus, spe et prosecutione supradictis, de quibus possitis et valeatis uti seu agere et experiri in iudicio et extra iudicum, agendo, conveniendo, deffendendo, ponendo, opponendo, exci pien do, repplicando, triplicando omniaque alia et singula faciendo et libere exercendo quecumque et queadmodum nos facere possemus sive potera mus ante presente donationem iuriumque et actionum transportatio nem, de quibus vobis facimus cessionem et conces sio nem plenissimam et irrevoca bi lem. Instituentes inde vos et super hiis que vobis donamus et concedimus dominum verum, potentem, actorem et procuratorem ut in rem vestram propriam vosque in locum et iure nostri, ponentes et statuentes atque conﬁrentes et concedentes nos hec que vobis donamus pro vobis et vestro precario nomine tenere et possidere donech ipsorum omnium plenam, realem ac corporalem vel quasi habueritis et apprehenderavitis possessio nem quam liceat vobis et vestris sine nobis et nostris et sine auctoritate et voluntate cuiusvis iudicis vel persone, sed vestra propria auctoritate et voluntate quocumque volueritis aprehendere et apprehensam sive adeptam penes vos licite retinere, ad habendum, tenendum, possidendum, dandum que vendendum, alienandum, obligandum, impigno ran dum, excomutandum et alias faciendum vestras in omnibus libere voluntates, hiis tamen exceptis quos Forus [sic] Valentie expresse dicit excipiendos, nisi iuxta forum novum bona de realenco ad vitam suam adquirent vel haberent, prout melius ac utilius dici possit scribi, intelligi seu etiam cogitari ad vestri et vestrorum comodum et salvamentum ac bonum etiam intellectum. Promittentes et ﬁde bona convenientes predictam donationem et omnia in ea contenta ratam, gratam, validam atque ﬁrmam per nos et nostros semper habere, tenere et irrevocabiliter observare et in nullo contrafacere vel venire nec aliquem venire, permittere palam vel occulte aliqua ratione, casu vel causa preterquam in predictis conditionibus vel illarum aliqua, ymo illam et omnia in ea contenta promittimus vobis salvare et deffendere nec non facere, habere, tenere, possidere et splectare quiete, potenter et in sana pace, cum omnibus melioramentis factis et ﬁendis contra cunctas personas conquerentes vel aliquid perturbantes ad Forum Valentie. Verumque donationes excedentes sumam quinque milium solidorum in eo quo amplioris summe fuerint revocantur nisi per iudicem fuerint insinuate, ideo hanc presentem donationem insinuamus notifﬁcando multum spectabili comitti de Cocentayna, gubernatori regni Valentie, et honorabili Ludovico Johan, iustitie civitatis Valentie in civilibus, et utroque eorum in solidum anno presenti, quoniam instanter requirimus ofﬁcia ipsorum implorantes quatenus donationi huiusmodi auctoritates suas prestent et decreta, cum illam non fecerimus inductus seu seductus aut machinatione aliqua circun ven tus nec in fraudem seu deceptionem alicuius persone seu etiam forciatus, sed gratis et ex mera liberalitate et amore ﬁliali predicta exhigente. Nos enim expresse renuntiamus iuri, legi sive foro dicentibus donationem excedentem sumam quingentorum aureorum absque insinuatione iudicis minime valere. Etiamque facimus dictam presentem donationem sub tali conditione, quod possimus et valeamus in ipsa opponi, describi et incertari omnes illas clausulas et conditiones ad nostram voluntatem ordinandas et de consilio illorum doctorum seu iurispiritorum seu notarium prout duxerimus ordinandas. Etiam protestamur quod non ﬁat nobis aliquod preiuditium in omnibus que voluerimus ordinare, opponere, addere seu diminuere, ymo totum ius nobis pertinens in predictis ﬁendis seu ordinandis nobis remaneat salvum pariter et illessum, pro quibus omnibus et singulis ac attendentis ﬁrmiter et complendis obligamus vobis et vestris omnia bona et iura nostra, mobilia et inmobilia, privilegiata et non privilegiata, ubique habita et habenda. Quod est actum Valentie, die vicesi ma sexta novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCº quinquage si mo quarto. Sig-[signe]-num nostri, Hugonis de Cardona, qui predicta omnia superius expressata et enarrata, tamque facta et ﬁrmata cum auctoritatibus et decretis spectabilis gubernatoris et honorabili iustitia civilis eiusdem civitatis, laudamus et conﬁrmamus.

Testes huius rei sunt honorabili Iohannes Sirvent, miles, militie beati Iacobi de la Spata, et Iohannes Ros d’Orcins, domicellus, habitatores civitatis Valentie, et Bernardus Sent Martí, eiusdem civitatis.

Sig-[signe]-num spectabilis domini Eximeni Petri de Corella, comittis Cocentayne, consiliarii et maioris domi sacre magestatis serenissimi domini regis et gubernatoris regni Valentie, qui, visa quadam requisitione coram ipso posita per nobilem et magniﬁcum Hugonem de Cardona, presente dicto nobili Petro de Centelles, nomine superius scripto, sub kalendario vicesimi octavi die mensis superius scripti novembris anno iamdicto MºCCCCºLº quarto, super autorizatione et decretatione huiusmodi donationis; visa dicta donatione et contentis in ea; viso iuramento per ipsium nobilem et magnifﬁcum Hugonem facto ad dominum Deum et eius sancta Evangelia, manu sua dextera corporaliter tacta, cuius virtute precedente interrogatione iuxta formam fori huius regni dixit se absque fraude alicuius fecisse dictam donationem, viso ulterius iuramento per dictum nobilem Petrum de Centelles, nomine prelibato, ad dictum Deum et eius sancta Evangelia, manu sua corporaliter tacta facta, cuius virtute precedente interrogatione iuxta tenore eiusmodi fori dixit se non fecisse nomine preffato aliquam machinationem, inclinationem vel inductionem fraudelentam dicto nobili et magniﬁco donatori ad procurandum sibi ipsius nomine et vel dicto nobili Onoffrio ipsam donationem nec procuravit aut consenciit illam factam esse dicto nobili Onoffrio in fraudem alicuius, auctoritarem sententiam interposuit pariterque decretum.

Sig-[signe notarial]-num mei, Francisci Cescases, serenissimi domi ni Aragonum et utriusque Scicilie, et cetera, regis auctoritate notarii publici Valentie ac per totam terram et dominationem suam, qui, loco ac vice honorabili Anthonii Lòpiç et Petri Nicholai, connotariorum meorum scriba no rumque scribanie Gubernationis regni et civitatis Valentie pro honorabili usufructuaria et heredi heredis honorabili Dalmacii de Iafaro, quondam, domini hutilis dicte scribanie, huic donationis instrumento auctoritatem dicti spectabilis gubernatoris eius mandato apposui et scribi pariterque decretum corrigitur in penultima linea: «ad procurandum sibi ipsius nomine et vel dicto».

Sig-[signe]-num honorabili Ludovici Iohannes, civis iustitia civitatis Valentie in civilibus, qui, visa quadam requisitione coram eo posita per dictum egregium donatorem, sub die vicesima octava novembris anno presenti MºCCCCºLº quarto, super auctorizatione dicte donationis; viso iuramento per dictum egregium donatorem prescrito ad dominum Deum et eius sancta Evangelia, manu eius dextera tacta, cuius virtute dixit se dictam fecisse donationem sine alicuius dolo et fraude, viso etiam iuramento per dictum nobilem Petrum de Centelles, curatorem dicti egregii donatarii prescripto ad dominum Deum et eius sancta Evangelia, manu eius dextera tacta, cuius virtute dixit se nulla fecisse machinationem, inclinationem nec inductionem fraudulosas dicto egregio donatori nec procuravit aut consensit illam factam fuisse dicto egregio donatario in alicuis dolo et fraude, huic pro tanto donationis instrumento auctoritatem suam prestitit pariter et decretum.

Sig-[signe notarial]-num mei, Petri Navarro, scriptoris domini regis, auctoritatem eiusdem notarium publici Valentie domini et scribe curie civilis dicte civitatis una cum discreto Iohanem de Pratis, notarium, qui in hoc instrumento auctoritatem dicti honorabili iustitia eius mandato apposui et scripsi. Constat de supraposito in prima linea presentis nomine clausure, ubi legitur «domini regis»; de raso in eadem linea, ubi legitur «instrumento».

Sig-[signe notarial]-num mei, Francisci Pelegrí, auctoritatem regia notarium publici Valentie ac per totam terram et dominationem serenissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi, feci et clausi loco, die et anno predictis, cum suprapositis in lineis IIIIª, ubi legitur «ﬁrmitatem»; et in XVII, «predilecte»; et cum raso et corecto in linea XXXXVII, ubi invenitur «gubernatori regi Valentie et honorabili Ludovico Johan, iustitia civitatis Valentie in civilibus», et cum dictionibus geminatis in linea XVII, ubi scribitur «de bonis et iuribus».

261.

1455, desembre, 19. València.

Petició de Berenguer Mercader, batle general del regne, a Hug de Cardona perquè deslliure de la presó Azmet Batossa, vassall del rei en la moreria de València.

ARV, Batlia, 1.152, f. 1.187.

Al molt noble e molt magníﬁch don Hugo de Cardona,

Molt noble e molt magníﬁch senyor, per part de Azmet Batoça, moro de la moreria de la ciutat València, me·s stat dit que vós teniu pres lo dit moro e no·s sap per què. Prechvos que si en res vos serà tengut e volreu procehir contra aquell, vos plàcia procehir-hi ab missericòrdia. E si res no ús serà tengut, com sia vassall del senyor rey, vos plàcia delliurar de presó. E açò·m fareu singular plaer. E si algunes coses puch fer per vós, so prest ab bona voluntat.

Scrita en València, a XVIIII de deembre del any mil quatre-cents cinquanta-cinch.

262.

1456, juny, 17. València.

Carregament d’un censal de 600 sous fet per Hug de Cardona i Abrahim Valencí, habitant de Benicanena i síndic de les aljames de l’horta de Gandia i de les valls de Guadalest i Confrides, a Isabel Ros, vídua de Bartomeu Ros, ciutadà de València, i tutora del seu ﬁll Llorenç Ros, per preu de 9.000 sous.

AHN, Osuna, lligall 778-18, carpeta 117, núm. 9.

Noverint universi quod nos, Ugo de Cardona, dominus locorum de Beniopa, Benicanena, l’Alqueria Nova et lo Real, [9]sitorum in orta ville Gandie, et vallium de Guadalest et de Confrides, in regno Valentie, et Abrahim Valencí, habitanti loci predicti de Benicanena, nomine meo proprio et ut sindicus, actor et procurator omnium aliamarum, locorum et vallium predictorum et cuiuslibet eorum in solidum, prout aparet de mea potestate et sindictatu cum publico instrumento acto in loco predicto de [en blanc] et in vallibus predictis inhiciato sub die XIIª mensi martii anni presenti in posse discreti Guillermi Sthephani, notarii publici Valentie, habens plenum posse subscripta latissime peragendi, dictis nominibus, et unoquoque eorum in solidum, attendentes nos et aliamas et eius singulares locorum predictorum orte predicte fore obnoxis et obligatis [...] mille ducentis triginta tres solidos, octo denarios monete regalium Valentie rendales et anuales de violario anno quolibet solvendis honorabili Iacobo Ferrer, mercatori, vicino ville predicte Gandie, in duobus solutionibus, vicelicet, prima mensium aprilis et septembris, sub certa pena, quos redimi possunt, videlicet, septem mille quadringentorum solidorum monete regalium Valentie, prout largo modo apparet cum publico instrumento acto in loco predicto de Benipeixquar sub die XXIIIIª mensis martii anni proxime lapsi millesimi quadringentesimi quinquagesimi [quinti] in posse discreti Guillermi Sthephani, notarii publici Valentie, [...] instrumento, nobis et dictis aliamis et eius singularibus magna in utilitas sequitur, attento quod de tanta numna quantitate magna solvitur annua pensiones ad rationem trium solidorum, quatuor denariorum pro qualibet libra solvimus. Attendentes igitur [...] et dampnum satis grande, non fuit reperta via minus nociva quam per viam venditionis et originalis carricamenti censualis infrascripti, cum pacto inter nos et vos [...] infrascriptam convento et concordato quod vos sucedatis in iuribus [...] violarii predicti [... de certa scientia] et gratis, cum hoc presenti publico instrumento vobisque ﬁrmiter valituro, ambo simul et uterque nostrum in solidum, dictis nominibus, et utrique in solidum et nomine dictorum aliamarum et utriusque in solidum et eius singularium et cuiuslibet in solidum, presentium [...]rorum cuiuscumque sexus, etatis et conditionis existant [...] ad opus Laurentii Ros, ﬁlii vestri, sucedatis et dictus ﬁlius vester sucedat in iuribus, prioritatis et postioritatis dicti violari predicti et infrascripti designati, et ad oppus luendi et quitandi violarium iamdictum et solvendo pensiones debitas et porratas usque in [...], vendimus et titulo pure, proprie, perfecte, simplicis et irrevocabilis venditionis concedimus ac tradimus seu quasi tradimus vobis, honorabile Ysabeli Ros, vidue uxori honorabilis Bartholomei Ros, civis Valentie, quondam, tutrici et curatrici dicti Laurentii Ros, ﬁlii vestri et heredi dicti honorabilis viri vestri et ad eius opus, absenti ut presenti, notario infrascripto, ut publica et auctentica persona hec a nobis pro vobis et omnibus illis quorum interest vel intererit aut interesse potest vel poterent quomodolibet in futurum legitime stipulanti et recipienti, et vestris sexcentos solidos monete regalium Valentie censuales, rendales et annuales sine laudimio et fatiqua, sed cum toto alio pleno iure emphiteotico et iure percipiendi ipsos secundum Forum Valentie, franquos, quitios, liberos, inmunes et exemptos ab omnibus et singulis peytis, questis, marchis, talis, sisis, donis, coronationibus, subventionibus, servitiis, impositionibus, honeribus, exactionibus, secrestationibus, morabatinis, hostibus et cavalcatis ac redemptionibus eorumdem, et ab omni etiam adiuta et talia armatorum et legationum, et contributione murorum et vallorum et alias operarum [...] civitatis Valentie vel alius cuiusvis civitatis, ville, loci et castri, et ab omni alia exactione, hoste, exercitu, cavalcata, onere regali et vicinali, sive mixta, ordinaria et extraordinaria, usa et utenda, tacita et emergenti, cogitata et incogitata, solita et insolita, et alia qualibet pari vel minori, simili vel maiori quocumque nomine censeantur seu dici et nominari possint, et ex quacunque causa vel utilitate seu necessitate serenissimi domini regis Aragonum et eius serenisime consorte, vel eorum primogeniti seu aliorum quoruncumque eorum descendentium vel suorum regnorum et terrarum, sive propter beneﬁcium pacis, treugue, amicitie vel concordie inhite vel inhiende inter eos sive per eos, et ex edicto, provisione seu mandato generali vel speciali totius regni vel alias sive proprie vel alias sive iuste vel iniuste imponantur vel indicantur, etiam si sint paria, minora vel maiora superius expressatis.

(...)

Hanc autem venditionem dictorum sexcentorum solidorum dicte monete censualium, rendalium et annualium, cum omnibus iuribus, proprietatibus et pertinentiis universis et singulis per omnia loca sich vobis et vestris facimus ac tradimus seu quasi tradimus pretio, videlicet, novem milium solidorum monete regalium Valentie, quos a vobis conﬁtemur habuisse et recepisse nostris omnimodis voluntatis numerando.

(...)

Quod est actum Valentie, die intitulata decimaseptima mensis iunii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo sexto. Sig-[signe]-num mei, Ugonis de Cardona, sig-[signe]-num mei, Abrahim Valencí, predictorum, qui hec, dictis nominibus, convenimus, laudamus et conﬁrmamus.

Testes huis rey sunt Miquael Sparça, scripto[r] et Iohannes March, cursor auris, habitantes Valentie, et Alii Lixera, morerie Xative.

Sig-[signe notarial]-num mei, Miquaelis Bataller, notarii publici Valentie, qui predictis interfui eaque per alium scribere feci et clausi die et anno preﬁxis, et constat de suprapositis in lineis VII, ubi scribitur «et vos»; et VIIIª, ubi legitur «et nomine dictorum aliamarum et utriusque in solidum et eius singularium et cuiuslibet in solidum».

263.

1456, juny, 17. València.

Àpoca de 9.000 sous signada per Hug de Cardona i Abrahim Valencí, habitant de Benicanena i síndic de les aljames de l’horta de Gandia i de les valls de Guadalest i Confrides, a Isabel Ros, vídua de Bartomeu Ros, ciutadà de València, i tutora del seu ﬁll Llorenç Ros, preu del censal de 600 sous que li han carregat.

AHN, Osuna, lligall 778-18, carpeta 117, núm. 9.

Noverint universi quod nos, Ugo de Cardona, dominus locorum de Benipeixcar, Benicanena, l’Alqueria Nova et lo Real,[10] sitorum in orta ville Gandie, et vallium de Guadalest et de Confrides, in regno Valentie, et Abrahim Valencí, habitanti loci predicti de Benicanena, nomine meo proprio et ut sindicus, actor et procurator omnium aliamarum, locorum et vallium predictorum et cuiuslibet in solidum, prout aparet de mea potestate et sindictatu cum publico instrumento acto in loco predicto de [en blanc] et in vallibus predictis, inhiciato sub die XIIª mensi martii anni presenti in posse discreti Guillermi

Sthephani, notarii publici Valentie, habens plenum posse subscripta latissime peragendi, de certa scientia et gratis, dictis nominibus, cum hoc presenti publico instrumento conﬁtemur et in veritate recognoscimus vobis, honorabile Ysabeli, vidue uxoris honorabilis Bartholomei Ros, civis Valentie quondam, tutrici et curatrici Laurentii Ros, ﬁlii vestri et ﬁlii et heredis dicti honorabilis viri vestri et ad eius opus, absenti, quod dedistis et solvistis nobis, dictis nominibus, nostre omnimode voluntate realiter numerando ad opus faciendi quitamentum predictum in ante dicto instrumento novem mille solidos monete regalium Valentie, quibus seu quorum pretio vobis et vestris, dictis nominibus, vendimus et perpetuo alienavimus sexcentos solidos monete regalium Valentie censuales, rendales et anuales [...] in terminis anno quolibet solvendos et sub certis [...] pactis, penis, iuramentis, renuntiationibus, clausulis et cautelis contentis et specifﬁcatis in publico venditionis instrumento recepto per notarium subcontentum sub die presenti et infrascripti. Et quia hec est veritas renuntiamus scienter [...] exceptioni peccunie predicte non numerando et a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli, in cuius rey testimonium iubemus vobis ﬁeri atque tradi per notarium subcontentum presentis apoce instrumentum. Quod est actum Valentie, die intitulata decimaseptima mensis iunii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo sexto. Sig-[signe]-num mei, Ugonis de Cardona, sig[signe]-num mei, Abrahim Valencí, predictorum, qui hec, dictis nominibus, convenimus, laudamus et conﬁrmamus.

Testes huis rey sunt Miquael Sparça, scriptor et Iohannes March, cursor auris, habitantes Valentie, et Alii Lixera, morerie Xative.

Sig-[signe notarial]-num mei, Miquaelis Bataller, notarii publici Valentie, qui predictis interfui eaque per alium scribere feci et clausi die et anno preﬁxis.

264.

1456, juliol, 8. València.

Plet entre Hug de Cardona i la vila de Gandia pel mig ﬁl de l’aigua de Benipeixcar.

ARV, Governació, 2.287, 14ª mà, f. 1.

[11]... nom de síndich, actor e procurador de les universitats del Real, Benipexcar, Beniopa, Benicanena e l’Alqueria Nova e dels singulars dels dits lochs, lo qual, en tota aquella millor manera que a la intenció e propòsit dels dits principals seus applicar se puxa e deja, diu e expon que les terres dels dits lochs tenen e han acostumat tenir ses aygües ordenades [e] partidors de aquelles, per los quals han pres e haüt los ﬁls d’aygua sòlits e acostumats per hun temps de hu, tres, cinch, deu, vint, quaranta, sexanta e cents anys, e per tant de temps ascensive e descensive ençà que memòria de hòmens no és en contrari, prenint e havent los dits ﬁls d’aygua pacíﬁcament, líbera e quieta per obs de regar e de altres amprius acostumats de fer per lo duhiment e discurs de la dita aygua, [e] signanter en lo mig ﬁl de la aygua del dit loch de Benipexcar han tengut, tenen e són en la dita possessió, axí en sguard dels vehins e habitadors de la dita vila de Gandia e dels habitadors del terme de aquella ab sciència, assentiment e pasciència de aquells qui u han vist contínuament e no y han fet contradicció alguna, e, per consegüent, los dits principals del dit Johan Toda deuen ésser deffeses, sostenguts e mantenguts en la dita sua possessió o quasi que han e tenen de les dites aygües. Per tal e àls, lo dit Johan Toda, dictis nominibus, diu que ferma de dret de e sobre la dita possessió o quasi, prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s covendrà ab totes les clàusules necessàries, congruents e necessàries, [donant-]vos per fermança a si mateix, en son nom propri, requirent que les dites ferma de dret e fermança li admetats. E com cascú fermant de dret deja ésser defès e mantengut en sa possessió o quasi, requer que sia feta comissió a hun porter de vostra cort lo qual vaja als dits lochs hon stan los dits partidors de les dites aygües e faça fer acte del stat de les dites aygües e discurs de aquelles, posant en protecció e salvaguarda vostres les dites aygües e partidors de aquelles, e manant, sots grans penes, als ofﬁcials precípuament e singulars persones de la dita vila de Gandia e a totes altres que no innoven ne facen novitat en les dites aygües, com axí per justícia fer se deja, vostre molt noble ofﬁci super predictis benignament implorant.

Fon interrogat mijançant jurament lo dit proposant per lo scrivà de la cort qui havia ordenada la dita scriptura, e dix que lo honorable micer Miquel Dalmau, doctor en leys.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch tinentloch de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable micer Jacme Garcia, assessor assumpt en la present causa per absència del honorable micer Gabriel de Sentacília e encara per ço com l’onorable micer Macià Cardona és advocat de la present causa.

E a poch instant, lo dit magníﬁch lochtinent de governador, de consell del honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, provehí e manà que, prestada ydònea caució, sia rebuda la dita ferma de dret en quant sia de fur e rahó reebedora, e que sia feta comissió a algun porter al qual sia manat que vaja personalment als lochs designats en la present scriptura ab lo scrivà de la cort o lo substituhit per aquell, qui regonegués los duhiments e decorriments de les aygües, faça actes ab testimonis del stat de les dites aygües e dels decorriments de aquelles, et etiam sia manat als ofﬁcials e singulars persones de la dita vila, sots pena de cinc-cents ﬂorins, alguna cosa no innoven contra lo stat e decorriment acostumat de les dites aygües. E, noresmenys, lo dit magníﬁch lochtinent de governador posa sots protecció e salvaguarda del senyor rey a les dites aygües e los decorriments de aquells, e sia citada la part altra a la qual, atorgada còpia, sia-li assignat al cinquèn dia a respondre e degudament procehir en la dita causa.

Paulo post vero die intitulata VIIIª iulii anno a Nativitate Domini MºCCCCLVIº, com fos offert en fermança a la dita ferma de dret e coses en aquella contengudes lo discret en Johan Toda, notari de la ciutat de València, lo qual interrogat, com fos aquí present, si feya la dita fermança de star a dret, fer dret e pagar la cosa jutgiada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes, respòs e dix que sí, e per aquella obligava en poder del dit magníﬁch lochtinent de governador, lo notari scrivà de la sua cort axí com a pública e autèntica persona per tots [aquells de qui] és o porà ésser interès de present o en sdevenidor [stipulant] e reebent, tots sos béns, [drets e] accions, mobles e inmobles, privilegiats [e no privilegiats, haüts e] per ha-ver, hon que sien [o seran, sots]metent-se per la dita rahó al for, destret, juhi, examen e j[uredicció] del magníﬁch [lochtinent de] governador e al seu propri for [e de son] jutge ordinari, renunciant [encara a la ley Si convenerit] Digesta, de juredicció de tots [jutges] e a tot altre dret, fur, privilegi, ús [constitució e ordinació contra] totes [les dites coses venints]. Les quals coses foren fetes los dia e any qui [desús].

Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Bernat Alcover e en Johan Vives, notaris.

E en virtut de la dessús inserta provisió fon feta la letra del tenor següent:

En Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor rey e tinentloch del spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, conseller e majordom de la dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, al amat en Pere Agostí, porter de nostra cort, salut e dilecció. Per en Johan Toda, en nom de procurador del magníﬁch don Hugo de Cardona e en nom de síndich, actor e procurador de les universitats del Real, de Benicanena, l’Alqueria Nova e dels singulars dels dits lochs, és stada posada una scriptura en nostra cort dient e exponent en aquella que les terres dels dits lochs tenen e han acostumat tenir ses aygües ordenades [e] partidors de aquelles per los quals han pres e haüt los ﬁls d’aygüa sòlits e acostumats per temps de hu, tres, cinch, deu, vint, quaranta, sexanta e cent anys, e per tant de temps ascensivament e descensiva ençà que memòria de hòmens no és en contrari, prenint e havent los dits ﬁls d’aygüa pacíﬁcament, líbera e quieta per obs de regar e de altres amprius acostumats de fer per lo duhiment e discurs de la dita aygua, [e] senyaladament en lo mig ﬁl de la aygua del dit loch de Benipeixcar han tengut, tenen e són en la dita possessió, axí en sguard dels vehins e habitadors de la vila de Gandia e dels habitadors del terme de aquella, ab sciència, assentiment e pasciència de aquells qui u han vist contínuament e no y han fet contradicció alguna, e, per consegüent, los principals del dit proposant deuen ésser deffesos, sostenguts e mantenguts en la dita sua possessió o quasi que han e tenen de les dites aygües. Per tal, lo dit en Johan Toda, en los dits noms, diu que ferma de dret de e sobre la dita possessió o quasi, prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa judgiada si·s covendrà ab totes ses clàusules necessàries, còngrues e opportunes, offerint-nos donar ydònea caució e fermança, les quals dites ferma de dret e fermança ha request li admetam. E com cascun fermant de dret deja ésser deffès e mantengut en sa possessió o quasi, per semblant nos ha request que sia feta comissió a hun porter de nostra cort, lo qual vaja als dits lochs hon stan los dits partidors de les dites aygües e faça fer acte del stat e discurs de aquelles, posant en protecció e salvaguarda nostres les dites aygües e partidors de aquelles, e manant sots grans penes als ofﬁcials precípuament e singulars persones de la dita vila de Gandia e a totes altres persones que no innoven ne facen novitat en les dites aygües, segons totes les dites coses largament en la dita scriptura són exprimides. E nós, rebuda la dita ferma de dret si e en quant de fur e rahó és rehebedora e rebuda ydònea caució sobre aquella, provehim e de part de la dita sacra majestat, havent ﬁdúcia de vostra habilitat, vos dehim, manam e comanam que, les presents vistes, personalment aneu als lochs dessús designats ab en Jachme Navarro, menor, notari en loch e per los scrivans de la dita nostra cort, e, regoneguts los duhiments e discurs de les dites aygües donant testimonis, façau acte del stat de les dites aygües e discurs de aquelles, e en loch nostre e per nós maneu als ofﬁcials e singulars persones de la dita vila de Gandia, sots pena de cinc-cents ﬂorins d’or de llurs béns exigidors e a la cort del dit senyor rey applicadors, que alguna cosa no innoven contra l’estat e discurs sòlit de les dites aygües. E, noresmenys, posareu, axí com nós ab los presents posam, sots protecció e salvaguarda de la majestat del dit senyor rey les dites aygües e discurs de aquelles, e citareu, axí com nós per semblant ab les penes citam, als dits ofﬁcials e singulars persones de la dita vila de Gandia que en lo cinquèn dia comptador aprés feta la dita citació sien e compareguen davant nós e cort nostra per respondre e degudament procehir en la dita causa. E de totes e sengles coses damunt dites e per nós provehides e a vós manades fareu fer e rebre acte e actes en scrits redigits per lo damunt dit notari en loch dels dits scrivans. E açò no mudeu, car nós a vós en e sobre totes e sengles coses dites ab ses incidents, dependents, emergents e annexos cometen plenerament nostres poder e veus ab les presents, per les quals de part de la dita sacra majestat dehim e manam, sots la dita pena de cinch-cents ﬂorins exigidors e applicadors segons dessús, als dits ofﬁcials o singulars persones de la dita vila de Gandia e altres qualsevol jurisdicció exercints dins lo dit regne de València que en e sobre les coses damunt dites e sengles de aquelles per nós a vós comeses [e manades] no us facen fer, facen o prometen ésser fet directament o indirecta, occultament o pa[lesa] impediment [algú, ans, assistint] tantes quantes vegades per vós requests seran vos, do[nen e presten con] sell, favor e [ajuda... VIIIª die iulii] anno a Nativitate Domini MCCCCLVI. Jacme Romeu, [lochtinent] de governador.

[... Gabriel de] Senctacilia, locumtenentis assessoris.

Cete[risque vero die, intitulata] Xª mensis iulii anno a Nativitate Domini MºCCCCº[LVIº], lo dit en Pere Agostí, porter e comissari dessús dit, enseguint e complint ço que per lo dessús dit magníﬁch tinentloch de governador li era stat comès e manat en la pròxima dita letra e comissió, accidí e muntà als dessús dits lochs del Real, Benipescar, Beniopa, Benicanena e Alqueria Nova ensemps ab mi, Jachme Navarro, notari, de menys dies, en loch e per los scrivans de la cort de la Governació, e regoneguem los deduhiment e discurs de les dites aygües en presència dels testimonis dejús scrits, posant e metent en protecció e salvaguarda de la majestat del senyor rey en la forma e manera següent:

Primo, lo açut de Verniça, hon principia la dita aygua, ab sa cèquia mare, lo qual va ﬁns davall Alcodar ab tres molins del egregi don Hugo de Cardona, ço és, lo molí appellat de la Senyora, l’altre molí appellat d’En Castellví e l’altre molí appellat de Abdal·là Roget.

Ítem, hun almazem e partidor primer en lo terme de Benichasareig ab set portes d’aygua e ab dues ﬁlles, les quals reguen Benicasareig, en los quals ﬁls e dues portes en la hu e en l’altre una porta, les quals reguen les dites terres de Benicasareig, axí damunt com davall.

Ítem, lo segon almatzem o partidor en lo terme del Real, en lo qual ha huyt portes e més hun ﬁl, lo qual ﬁl ha nom lo ﬁl del Olm, lo qual rega terres del Real.

Ítem, lo terç almatzem e partidor ha huyt portes, però fen-hi adobar una que és trencada, e més hun ﬁl que va al Real a fer-ne d’aquell a sa pròpria voluntat, ut asseritur.

Ítem, lo quart almatzem o partidor ha huyt portes, e més dues portes de les quals obren dues cequioles. De la un porta e cequiola reguen les terres de la Alqueria Nova e de Verniça, e de la altra porta e cèquia, o la que és nomenat lo ﬁl de les Jovades, se reguen les terres de les dites Jovades.

Lo cinquèn almatzem o partidor en què ha dotze portes, les sis portes les quals van devers l’alqueria d’En Martorell, e les altres sis portes reguen les terres del dit senyor ﬁns Alcodar. Enaprés, anant per les sis portes qui són partides de les dotze sobredites qui van devers la sobredita alqueria d’En Martorell, són los almatzems e partidors següents:

Primo, hun almatzem o partidor qui és davant l’alqueria d’En Martorell, que olim solia ésser d’en Orriol, en què ha cinch portes, e més n’i ha una·ltra porta qui va a regar les terres de Benipexcar. En les cinch portes sobredites n’i ha una que rega lo ﬁl de l’Asoch, lo qual era adobat e reparat de fresch ab morter, en lo qual dit loch lo dit porter e comissari ﬁcà un pal o bastó de cinch palms de larch e hun palm de ample, e al cap del dit bastó ﬁcà ab engrut hun senyal reyal pintat en mig full de paper en senyal e protecció e salvaguarda de la majestat del dit senyor rey, segons és contegut en la dita comissió.

Lo terç partidor o almatzem, que és davall l’alqueria d’En Martorell, són sis portes e més dues devers la part del riu que van a regar a l’Asoch, e més dues portes devers Benipescar, en què·s rega per la una porta de les dites dues les terres de la orta de Benipescar, e l’altra porta és per lo ﬁl de l’Asoch.

Lo quart almatzem o partidor qui és al costat del dit tapiat de Zumila, moro de Benipexcar, són sis portes e més una qui va a regar la orta de Benipexcar, e més dues altres portes devers lo riu que van a regar les terres de l’Asoch.

Lo cinquèn almatzem o partidor aprés vinent són huyt portes, en què fall una dant,[12]e més dues altres portes qui reguen les terres de l’Asoch.

Aprés tornant a les restants sis portes del partidor sobredit de les dotze portes qui van a regar a Beniopa e Benicanena, en lo qual lo dit porter e comissari meté hun altra pal ab senyal reyal.

Lo segon almatzem o partidor, en què ha set portes envés dues altres portes qui va a regar a Benipescar.

Lo terç almatzem o partidor, en què han [...] una qui va a regar a Benipexcar.

Lo quart almatzem o partidor, en què són set portes en [...] e més [dues] portes qui van a regar a Benipexcar.

Lo cinquèn almatzem o partidor, qui és davant Benipescar, són quatre portes, e més dues qui van a regar les terres de Maçot Majoret.

Lo setè almatzem o partidor dins terme de Benicanena són sis portes, e més dues portes que van a regar les terres de Benicanena.

Lo huytè almatzem o partidor dins terme de Benicanena són cinch portes, e més dues portes qui van a regar a Benixuaxip.

Lo quatorzè almatzem e partidor e pus darrer qui és davall Sentana són cinch portes, e més quatre portes qui van a regar Alcodar, a la scena[13]del castell de Bayrén.

E, regoneguts los deduhiments e discurs de les dites aygües per lo dit porter e comissari e mesos los dits senyals reyals en los dits almatzems e partidors, ço és, de l’alqueria que olim solia ésser d’en Orriol e ara és d’en Solanes e de la Alqueria Nova, posant tota la dita cèquia e partidors dessús dits en protecció e salvaguarda de la dita majestat reyal, requerint mi, dit notari, que de les dites sobredites coses prenés los testimonis dejús scrits, li’n fes e redigís carta pública.

Presents foren per testimonis a les dites coses convocats e appellats en Steve Roger, tintorer, en Johan de Burgos e Jachme Sala, scuders, e en Johan Coves e Nofre de Còrdova, guardians, vehins de la vila de Gandia.

Postmodum vero dicta eadem die, intitulata Xª iuli anno iamdicto a Nativitate Domini MCCCCLVIº, lo dit porter e comissari, enseguint e complint la dita sua comissió, anà ensemps ab mi, dit notari, a la dita vila de Gandia e, atrobat personalment en Jachme Jordà, lochtinent de Loys Tamarit, justícia de la dita vila, en la plaça de la dita vila, e per mi, dit notari, legir e publicar requès e féu la pròxima dita sua comissió de la primera línea ﬁns a la darrera inclusivament, manant a aquell, sots pena de cinch-cents ﬂorins d’or de sos béns exigidors segons en la dita sua comissió era contengut, que no conturbant ne innovar[14]alguna cosa contra lo stat e discurs de les dites aygües, intimant-li com les dites aygües eren sots protecció e salvaguarda de la majestat del senyor rey, citant-lo que en lo cinquèn dia sia e comparegua davant lo dit magníﬁch tinentloch de governador per respondre e enantar e procehir en la dita causa. Lo qual, personalment atrobat, dix e respòs que ell hobeïa la dita sua comissió ab aquella reverència que·s pertanyia del senyor rey e del magníﬁch tinentloch de governador, e era prest servar aquella. Emperò, que ell no sab res en lo fet de la present aygua, com no sia càrrech seu ne y haja res a fer, sinó lo cequier ab sos quatre diputats, qui han càrrech de regir les dites aygües e menar aquelles per sos ﬁls, emperò que ell ne parlarà ab los senyors de jurats e que y faria lo degut.

Presents foren per testimonis en Francesch Be[ne]yto, çabater, e en Ramon Closes, perayre.

Enaprés, no divertint a altres actes per lo dit porter e comissari, fon presentada, lesta e publicada per lo dit notari e scrivà la dita sua comissió e letra a·n Berenguer Jàffer, cequier de la dita vila de Gandia, de la primera línea ﬁns a la darrera inclusivament, intimant-li com la dita cèquia era en salvaguarda e protecció del senyor rey, e que en pena de cinch-cents ﬂorins no conturben al dit don Hugo de sa possessió ne faça novitats algunes en la dita cèquia, citant-lo que dins cinch jorns comparegua davant lo dit magníﬁch tinentloch de governador, si e segons totes les coses li eren stades lestes e recitades en la dita sua comissió. Lo qual, personalment atrobat a la porta de casa sua, dix e respòs que ell hobeïa la dita letra e comissió ab aquella reverència que·s pertany del molt alt senyor e del magníﬁch tinentloch de governador, offerint-se prest e apparellat hobeyr e fer sos manaments, emperò que li’n fos donat de tot còpia e trellat, e faria lo degut.

Testimonis foren presents a les dites coses en Matheu Oller e en Guillem Oller, texidors de drap de lana, vehins de Gandia.

E, de fet et eodem contextu, lo dit porter e comissari, enseguint e complint la dita sua comissió, atrobat personalment en la plaça de Gandia lo honorable en Berthomeu Pogeriol, altre dels dits jurats de la dita vila, per mi, notari e scrivà li fon [lesta e publicada] la dita letra e comissió e li fonch intimada la dita [salva]guarda. E fet lo dit [...] e no [...] fer novitat alguna en la dita cèquia e lo dit cita[ment] de cinch dies segons [...] contengut en la dita sua comissió [...] sabia res ne y havia res a fer, com no fos càrrech seu sinó del cequier de la [dita cèquia e de] sos quatre diputats, los quals regien les dites aygües per sos ﬁls. Emperò, que ell hobeïa la [dita] letra e era prest fer los manaments de aquella, e que faria lo degut.

Presents foren per testimonis a les dites coses lo honorable en Francesch Pintor e en Loys Scrivà, vehins de Gandia.

E enaprés, successivament continuant los dits actes, lo dit porter e comissari per lo dit notari féu legir e publicar la dita letra e comissió al dit magníﬁch mossèn Guillem de Vich, atrobat personalment en la posada del duch qui és dins la dita vila. E, aquella lesta de la primera línea ﬁns a la darrera, dix e respòs que no y sabia res en lo dit feyt en la dita aygua, com que no sia càrrech seu ne y haja res a fer, sinó lo cequier ab sos diputats qui han càrrech de regir e administrar les aygües e menar aquelles per son orde, axí que u intimàs e manàs a aquells. Emperò, que hobeïa la dita letra e coses en aquella contengudes e que, haüt trellat, faria lo degut.

Et eodem contextu, lo dit porter e comissari féu legir, intimar e publicar per mi, dit notari e scrivà, la dita letra e comissió a·n Francesc Costejà, altre dels dits jurats de la dita vila e hu dels diputats de la dita cèquia, personalment atrobat dins hun ort seu qui és a la Vilanova, lo qual, lesta e publicada e intimada la dita salvaguarda, e haüt per fet lo dit manamant de cinch-cents ﬂorins de no conturbar lo dit don Hugo en sa possessió e feta la dita citació de cinch dies, segons és contengut en la sua comissió, dix e respòs que ell hobeïa la dita letra ab aquella honor e reverència que·s pertany del governador e·s offeria prest fer sos manaments. Emperò, que tothom deya que ell ho feya e havia levat la pedra del partidor de la alqueria d’En Orriol, que ell ho havia fet e u volia haver feyt, e que ell hi daria recapte e que bons cosins germans tenia, los Capdeviles, que u menarien, e que ell ho proseguiria. Emperò que, haüt trellat, faria lo degut.

Presents foren per testimonis a les dites coses en Francesch Roger, tintorer, e en Francesch Avellà, vehins de Gandia.

Enaprés, enseguint la dita sua comissió, lo dit porter e comissari féu intimar, legir e publicar per mi, dit notari, la dita sua comissió als honorables en Pere Anthich e en Francesch Blaví, diputats de la dita cèquia, personalment atrobats dins lurs cases cascú per si e separadament, als quals per mi, dit notari, los fonch lesta la dita comissió de la primera línea ﬁns a la darrera inclusive, e per lo dit porter e comissari li foren fets los dits manaments, axí de la salvaguarda com de fer novitat alguna a la dita cèquia, com encara la citació de cinch dies segons en la dita sua comissió és contengut, los quals dixeren cascun per si que hobeïen la dita letra e coses en aquella contengudes. Emperò, que no sabien res en lo dit feyt de la dita aygua, car si res s’i havia feyt, que lo cequier e en Costejà ho havien feyt, e que haurien-ne son col·loqui ab sos companyós e farien lo degut.

Presents foren per testimonis, quant a·n Pere Antich, en Loys Calbó, laurador, e en Johan Lòpiz, e quant a·n Francesch Blaví són testimonis en Francesch Roger, tintorer, e en Francesch Avellà, perayre, vehins de Gandia.

E, fetes e subseguides les dites intimacions, lo dit porter e comissari, volent acabar los dits actes, anà a la casa d’en Anthoni Gallach, altre dels dits deputats, e com li fos dit que aquell no era en la vila pus havia de quatre dies e fos al loch de Xereza, hon feya obrar certa casa, dix a mi, dit notari, que de les dites coses li fes e redigís carta pública, presents los testimonis dejús scrits, requerint mi, dit notari, legir e publicar la dita sua pròxima comissió a·n Bernat Morata, altre dels dits jurats de la dita vila, lo qual era allí present.

E, aquella lesta e publicada per mi, dit notari, de la primera línea ﬁns a la darrera inclusivament al dit en Bernat Nora,[15]fets a aquell los manaments de no conturbar ne innovar res en la dita cèquia en pena de cinch-cents ﬂorins, e feta la dita citació que dins cinch dies compareguen segons en la dita comissió és contengut, lo qual dix e respòs que ell hobeya la dita letra e comissió ab aquella honor e reverència que·s pertany del molt alt senyor rey e del magníﬁch tinentloch de governador, offerint-se prest e apparellat fer e enseguir sos manaments, dient e responent que no sab res en lo feyt de la present aygua, com no sia càrrech seu ne y haja res a fer sinó lo cequier ab sos diputats, qui han càrrech de regir les aygües e menar aquelles per sos ﬁls. E si res s’i ha feyt, que no u ha fet altri sinó lo cequier e en Francesch Costejà. Emperò, que ell ne hauria son col·loqui e parlament ab aquells e que la [...] sinó que se’n veja la veritat e que·n parlen ab don Hugo que [...] hom que [...] bé la rahó. Emperò, que ell faria lo que degués.

Presents foren per testimonis a totes les pròximes dites coses en Manuel [... Pere] Antich, vehins de la dita vila de Gandia.

Posthech vero die intitulata XVª mensis iulii anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch lochtinent de governador comparech lo discret en Pau Rossell, notari, síndich de la universitat de la vila de Gandia, e posà per scrits ço que·s segueix:

La requesta e ferma de dret davant lo magníﬁch en Francesch Aguiló, donzell, tinentloch del spectable governador del present regne, posada per lo discret en Johan Toda, notari, assert procurador del egregi don Hugo de Cardona e síndich, actor e procurador qui·s diu de les universitats del Real, Benipexcar, Beniopa, Benicaniura [sic] e la Alqueria Nova e dels singulars de aquelles, a set del present mes de juliol, affermant que les terres dels dits lochs tenen e han acostumat tenir ses aygües ordenades e partidors de aquelles, per les quals han preses los ﬁls d’aygua sòlits e acostumats per obs de regar e altres amprius acostumats per lo duhiment e discurs de la dita aygua, signanter per lo mig ﬁl de la aygua del loch de Benipexcar, jatsia general e confusa ne les coses requestes en aquella en quant són, facen o sien vistes fer contra la universitat e singulars persones de la vila de Gandia e hereters de les dites aygües que no sien dels principals del dit en Johan Toda, o en alguna manera empachen o puxen impedir lo ús e ampriu de les dites aygües e decorriment de aquelles pertanyent als vehins e habitadors de la dita vila e singulars de aquella e hereters e heretats de la dita cèquia que no sien de les terres dels dits lochs del egregi principal del dit en Johan Toda, no proceexen ne han loch en fet ne en dret, ne, ab reverècia parlant, lo dit magníﬁch lochtinent de governador no podia ne ha pogut reebre ne admetre tal ferma de dret ne fer les provisions que ha fet. Per ço e àls, com, ut supra parlant, lo dit magníﬁch lochtinent de governador se és volgut entrametre e ha volgut provehir en e de coses no pertanyents a son ofﬁci, car a ell e a vós, magníﬁch mossèn Jachme Romeu, lochtinent del dit spectable comte e governador, és cert e notori que lo molt il·lustre duch e senyor de la dita vila de Gandia té e posseheix aquella ab tots sos térmens e pertinències, e ha en aquella e aquells tota juredicció civil e criminal, alta e baxa, mer e mixt imperi, exercici e conexença de aquells, e los ofﬁcials de la dita vila e del dit duch e senyor han acostumat, cascú en lo que li pertany, exercir sa juredicció en la dita vila e tot lo terme de aquella. E senyaladament los cequier e deputats de la cèquia, de la qual en la scriptura del dit en Johan Toda se parla, són stats e són en pacíﬁca e quieta possessió de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari de ordenar la dita cèquia, aygües, partidors, trastelladors e ﬁls de la dita cèquia e los regants de aquella; e de conèxer e determenar les qüestions e debats, si alguns ne són, entre los hereters e regants o devents regar de les aygües de la dita cèquia; e dels prejuhís, si alguns entre aquells se fan; e de tenir o fer tenir en condret e en son degut orde los partidors e ﬁls de la dita cèquia, e si alguns ne són tancats o uberts indebitament en prejuhí d’altre, obrir o tancar aquells per son degut orde e segons antigament són statuhits, dividits, partits e ordenats; e de punir e castigar los fahents alguna cosa en contrari indebitament, tant com al ofﬁci de cascú dels sobredits se pertany e de tals cequier e vehedors e altres ofﬁcials, [e] si se ha haver recors, inmediate se ha e deu e és costumat haver al general procurador del dit duch e senyor de la dita vila. E les dites coses no solament són axí acostumades e usades segons dit és, mas axí és de fur, justícia e rahó, e senyaladament per quant tots los vassalls habitants en la dita vila e en los lochs e alqueries del terme de aquella, en sguart de la suprema senyoria e del mer imperi e juredicció al dit il·lustríssim duch o senyor pertanyent en la dita vila e son terme, són dits e són vassalls del dit duch e senyor, e, per consegüent, vós, magníﬁch lochtinent de governador ne algun altre ofﬁcial real, ab reverència parlant, no·s pot ne deu entrametre dels dits vassalls ne del juhi del dit duch e ofﬁcials de aquell, ne de coses a llur juredicció pertanyents en los dits vassalls e entre aquells, obstant lo acte de cort fet per lo senyor rey benaventuradament regnant en les corts celebrades en Morvedre en l’any MCCCCXX VIII, ni per via de recors ne en altra manera. E per ço encara e àls, la dita requesta e ferma de dret del dit en Johan Toda ne provisions e actes de aquèn enseguits no podien ne poden ésser fets, com los singulars de la dita vila e ereters de la dita [cèquia ...] ultra los principals del dit en Johan Toda de tres, de cinch, de deu, de [vint, de trenta, quaranta], sexanta e cent anys e de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari ascensive e descensive són stats e [són en] possessió o quasi que los ﬁls e partidors de les aygües de la dita cèquia van e discorren [per los] partidors e ﬁls uberts, segons antigament foren senyalats, ordenats, uberts e partits [...] dels dits hereters han e deuen haver llurs ﬁls en la dita cèquia uberts segons són obrats e hediﬁcats, sens que no n’i ha haüt ne deu haver algun ﬁl tancat, e senyaladament en lo partidor hon és lo mig ﬁl en e per lo qual se pren l’aygua per al loch o alqueria de Benipexcar són set migs ﬁls, tots los quals són stats e han acostumat star uberts, los sis dels quals discorren a ús e ampriu dels habitadors de la dita vila e dels hereters de la dita cèquia, ço és, de les terres de aquells sis ﬁls regants e acostumants regar que no són les terres que deuen regar del dit mig ﬁl de Benipexcar, e axí ho ha possehit e possehexen pacíﬁcament e quieta, sens contrast e embarch de alguna persona, signanter dels principals del dit en Johan Toda o algú de aquells. E com los principals del dit en Johan Toda o algú de aquells per tolre l’aygua dels dits sis migs ﬁls dels vehins de la dita vila del propdit partidor e applicar aquella en més habundància al dit mig ﬁl de Benipexcar hagen novament volgut e attemptat, jatsia clamdestinament, tancar e cloure ab pedres o en altra manera lo hu dels dits set migs ﬁls clamdestine e amagadament, e axí ho podets clarament veure per los actes per vostre comissari fets licet nulliter del stat de la dita cèquia, com haja trobat lo dit mig ﬁl o partidor tancat de fresch. E quant lo dit comissari ab vostre scrivà hi plegà, encara hi eren los obrers qui fahien la dita clausura. E, vehents lo dit comissari, fogiren e se amagaren, e per fogir prestament lexaren aquí algunes de les ferramentes, les quals foren vistes e trobades per lo dit comissari e scrivà, mostrants que ladonchs fahien la dita clausura, segons podets e devets ésser certiﬁcat per relació de aquells, la qual lo proposant dejús scrit requer ésser reebuda e en actes redigida. E jatsia a vós, magníﬁch lochtinent de governador, no pertanga la conexença del present negoci, ab vostra honor e reverència parlant, ans pertanga als dits duch e senyor de la dita vila e als ofﬁcials de aquell, segons dit és, davant los quals és e serà fermat de dret sobre la dita possessió axí com se pertany, emperò, per quant vós, magníﬁch lochtinent de governador, qui sots preheminent ofﬁcial del senyor rey, hi havets posat les mans e y havets mès salvaguarda, ço que en semblant és insòlit fet declinant, emperò vostre for, examen e juhi e sens prejuhí de la juredicció al dit duch e senyor e ofﬁcials de aquell pertanyent e de la ferma de dret davant aquells posada o posadora, e si e en quant e en lo que a vós e a vostre ofﬁci se pertanga tan solamen e no en pus, Pau Rossell, notari, axí com a síndich e procurador dels justícia e jurats e de la universitat de la dita vila e singulars de aquella, per lo interès de aquella e aquells e sens prejuhí de la dita fore declinatoria sobre la possessió e possessions o quasi dessús narrades, de les coses axí en juredicció e exercici de aquella com de les aygües dessús speciﬁcades consistents, ferma de dret, en lo dit nom, e promet fer e star a dret e pagar la cosa jutgiada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes, e dóna d’aquèn per fermança en Francesch Costejà, de la dita vila, lo qual fa la dita fermança, obligant lo dit fermant los béns de sos principals e la dita fermança los propris, requerint-vos que les dites ferma de dret e fermança li reebats e admetats. E com cascun fermant de dret deja ésser mantengut e deffès en sa pacíﬁca e quieta possessió o quasi que ha, per tal vos requer que los principals del dit proposant ofﬁcials e hereters de la dita cèquia, que no sien dels principals del dit en Johan Toda possehints terres de les dites alqueries, mantengats e deffenats en la dita llur possessió o quasi, e·ls lexets pacíﬁcament usar de aquells no obstant la dita salvaguarda, com semblantment creguen e vullen star sots protecció e salvaguarda del dit molt alt senyor rey e del dit duch e senyor en lo que li pertany, com àls si la dita salvaguarda havia a prejudicar que los dits fermants de dret, principals del dit en Pau Rossell, no poguessen usar de la dita llur possessió sobre la qual fermen de dret, seria ver dir que·ls privau de aquella, ço que no creu sia de vostra intenció. E requer que sia manat als principals del dit en Johan Toda, sots certes e grans penes, que los principals del dit en Pau Rossell no perturben en lur possessió o quasi singula singulis refferendo, e si clam o demanda han contra aquells dins dia breu e peremptori la posen davant lo jutge dels principals del dit proposant, com axí sia per justícia fahedor, compliment de la qual requer ésser-li fet e administrat per jutge competent per tots furs, privilegis e bona rahó que mils li pertanga.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch lochtinent de governador [remès] la provisió sobre aquella fahedora al honorable lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

E a poch instant, lo dit magníﬁh lochtinent de governador, de consell del honorable [micer] Gabriel de Santacília, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort, a les coses en la dita scriptura requestes, féu [la pro]visió següent:

Lo dit magníﬁch [lochtinent de] governador, sens prejuhí de la juredicció al dit spectable [don Eximén Pérez de Corella ...] sobre les causes del discurs de la dita aygua e metent sots semblant salv[aguarda] e protecció lo dit proposant, sots la qual és posat lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, sobre la innovació del dit discurs de aygua, admet la present ferma ab la caució offerta. La qual admesa, proveeix que sia manat al dit en Johan Toda, en lo dit nom, e als principals de aquell que los dits fermants ací de dret no turben en la sua antiga e quieta e usitada possessió en la qual són, axí del exercici de la juredicció de la dita aygua com de reebre e haver la dita aygua per los seus antichs e usitats decorriments, passatges e discursos de les sues ﬁlloles, rolls o partidors e correnties de aygua, no obstant la dita salvaguarda en la qual és posat lo dit en Johan Toda e principals de aquell, ne innoven res, sots pena de cinch mília ﬂorins, ans si res amagadament e per força han innovat, allò sots la dita pena restituexquen a son antich e quiet e acostumat stat dins cinch dies. Per la present, emperò, ferma de dret no entén atribuhir més dret a la una ne a l’altra part que ans li competia, e que de les dites coses sien fetes les letres opportunes.

Deinde vero die intitulata XVª mensis iulii anno a Nativitate Domini MCCCCLVIº, en Francesch Costejà, vehí de la vila de Gandia, voluntàriament e de bon grat se constituhí fermança de star a dret, fer dret e pagar la cosa judgada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes en poder del dit magníﬁch lochtinent de governador de e per rahó de les coses en la dita ferma de dret per lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, posada, contengudes e expressades, obligant per la dita rahó en poder del dit magníﬁch lochtinent de governador e del notari e scrivà de la sua cort, axí com a pública e autèntica persona per aquells de qui és o porà ésser interès de present o en sdevenidor stipulant e rehebent, tots sos béns, drets e accions, mobles e inmobles, privilegiats e no privilegiats, haüts e per haver, hon que sien o seran, sotsmetent-se per la dita rahó al for, destret, juhi, examen e juredicció del dit magníﬁch lochtinent de governador e cort sua, e al seu propri for e de son jutge ordinari per special pacte renuncia, renunciant encara a la ley Si convenerit Digesta de juredicció de tots jutges e a tot altre dret, fur, privilegi, ús, constitució e ordinació contra les dites coses venints. Les quals coses foren fetes lo dia e any qui dessús.

Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Lorenç d’Alòs e en Bernat Alcover, notaris, ciutadans de València.

Quibus sich peractis, instant e requirent lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, e per execució de la provisió dessús feta, fon feta la letra del tenor següent:

En Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor rey, tinentloch del spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, conseller e majordom de la dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, al molt noble e magníﬁch don Hugo de Cardona e al amat lo síndich, actor e procurador de les universitats del Real, Benipexcar, Beniopa, Benicanena e l’Alqueria Nova, e als alamins, jurats vells de les dites universitats, singulars de aquells, salut, honor e dilecció. Una scriptura davant nostra presència és stada posada per en Pau Rossell, axí com a síndich e procurador dels justícia, jurats e de la universitat e singulars de la vila de Gandia, dient en aquella que la requesta e ferma de dret davant lo magníﬁch en Francesch Aguiló, donzell, tinentloch del dit spectable governador per absència nostra, posada per en Johan Toda, notari, assert procurador vostre, dit noble e magníﬁch don Hugo, e síndich, actor e procurador qui·s diu de les damunt nomenades universitats, a set del present mes de juliol, affermant que les terres dels dits lochs tenen e han acostumat tenir ses aygües ordenades e sos partidors de aquelles, per les quals han preses los ﬁls d’aygües sòlits e acostumats per obs de regar e altres amprius acostumats per lo duhiment e discurs de la dita aygua, senyaladamnet per lo mig ﬁl de la aygua del loch de Benipexcar, jatsia general e confusa ne les coses requestes en aquella en quant són, facen o sien vistes fer contra la universitat e singulars persones de la dita vila de Gandia e hereters de les dites aygües que no sien principals del dit en Johan Toda, o en alguna manera empachen e puxen impedir lo ús e ampriu de les dites aygües e decorriment de aquelles pertanyents als vehins e habitadors de la dita vila e singulars de aquella e hereters e heretats de la dita cèquia que no sien de les terres dels dits lochs e principals del dit en Johan Toda, no proceexen ne han loch en fet ne en dret, ne lo dit magníﬁch tinentloch de governador no podia ne hauria pogut reebre ni admetre tal ferma de dret ne fer les provisions que ha fet, per ço com ell s’i hauria [...] e hauria volgut procehir en e de coses pertanyents a son ofﬁci, car a ell e a nós sia cert que lo il·lustre duch e senyor de la dita vila de Gandia té e posseheix aquella ab tots sos [térmens] e [pertinències] e ha en aquella e aquells [tota juredicció civil e] criminal, alta e baxa, mer e mixt imperi, [exercici] e conexença de aquell, e los ofﬁcials [de la] dita vila e del duch e senyor han acostumat cascú en lo que li pertany exercir sa juredicció en la dita vila e tot lo terme de aquella e senyaladament lo cequier e diputats de la cèquia, de la qual en la scriptura del dit en Johan Toda se parla són stats e són en pacíﬁca e quieta possessió de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari de ordenar la dita cèquia, aygües, partidors, trastelladors e ﬁls de la dita cèquia e los regants de aquella; e de conèxer e determenar les qüestions e debats, si alguns ne són entre los hereters e regants o devents regar de les aygües de la dita cèquia; e dels prejuhís, si alguns entre aquells se’n fan; e de tenir o fer tenir en condret e en son degut orde los partidors e ﬁls de la dita cèquia, e si alguns ne són tancats o uberts indebitament en prejuhí d’altri, obrir e tancar aquells per son degut orde e segons antigament són statuhits, dividits, partits e ordenats; e de punir e de castigar los fahents alguna cosa en contrari indebitament, tant com al ofﬁci de cascú dels sobredits se pertany e de tals cequier e vehedors e altres ofﬁcials, si s’à haver recors inmediatament se ha e deu e és acostumat haver al general procurador del dit duch e senyor de la dita vila. E de les dites coses no solament són axí acostumades e usades, segons dit és, mas axí és de fur, justícia, rahó, e senyaladament per quant tots los vassalls habitants en la dita vila e los lochs e alqueries del terme de aquella e en sguart de la suprema senyoria e mer imperi e juredicció del dit il·lustríssim duch e senyor pertanyent en la dita vila e son terme són dits e són vassalls del dit duch e senyor. E, per consegüent, nós ne algun altre ofﬁcial reyal no·s poria ne deu entrametre dels dits vassalls ne del juhi del dit duch e ofﬁcials de aquell ne de coses a llur juredicció pertanyents en los dits vassalls e entre aquells, obstant lo acte de cort fet per la majestat del dit senyor rey en les corts celebrades en Morvedre en l’any MCCCCXX huyt, ne per via de recors ne en altra manera. E per ço encara la dita requesta e ferma de dret del dit en Johan Toda ne provisions o actes d’aquèn seguit no podien ne poden ésser fets, com los singulars de la dita vila e hereters de la dita cèquia extra o ultra los principals del dit en Johan Toda de tres, de V, de X, de XX, de XXX, XXXX, LX e cent anys e de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari ascensivament e descensiva són stats e són en pacíﬁca e quieta possessió o quasi que los ﬁls e partidos de les aygües de la dita cèquia van e discorren per sos partidors e ﬁls uberts, segons antigament foren senyalats, ordenats, uberts e partits, e cascun dels dis hereters han e deuen haver los ﬁls en la dita cèquia uberts segons són obrats e hediﬁcats, sens que no n’i ha haüt ne deu haver algun ﬁl tancat, e senyaladament en lo partidor hon és lo mig ﬁl en e per lo qual se pren l’aygua per al loch o alqueria de Benipexcar són set migs ﬁls, tots los quals són stats e han acostumat star uberts, los sis dels quals discorren a ús e ampriu dels habitadors de la dita vila e dels hereters de la dita cèquia, ço és, de les terres de aquells, sis ﬁls regants e acostumants regar que no són les terres que deuen regar del dit mig ﬁl de Benipexcar, e axí ho han possehit e possehexen pacíﬁcament e quieta e sens contrast e embarch de alguna persona, senyaladament dels principals del dit en Johan Toda o algú de aquells. E com vosaltres, dessús nomenats, per tolre l’aygua dels dits sis migs ﬁls dels vehins de la dita vila del propdit partidor e applicar aquella en més habundància al dit mig ﬁl de Benipexcar, hajau novament volgut e attemptat, jatsia clamdestinament, tancar e cloure ab pedres o en altra manera lo hu dels dits set migs ﬁls, clamdestina e amagadament, e axí se pot clarament veure per los actes per nostre comissari fets del stat de la dita cèquia, com haja trobat lo dit mig ﬁl o partidor tancat de fresch, e quant lo dit comissari ab nostre scrivà hi plegà encara hi eren los obrers qui fahien la dita clausura. E, vehents lo dit comissari, fogiren e s’amagaren, e per fugir prestament, lexaren aquí algunes de les ferramentes, les quals foren vistes per lo dit comissari e scrivà, mostrant que ladonchs fahien la dita clausura. E jatsia a nós, segons se pretén, no pertanga la conexença del present negoci, ans pertanyeria als dits duch e senyor de la dita vila e als ofﬁcials de aquell, segons dit és, davant los quals és o serà fermat de dret sobre la dita possessió segons se pertany, emperò, per quant nós, com a preheminent ofﬁcial de la majestat del dit senyor rey, hi havem posat les mans o havem mès salvaguarda, ço que en semblant és insòlit fet, declinant, emperò, nostre for, examen e juhi e sens prejuhí de la juredicció del dit duch [e senyor e ofﬁcials de] aquell pertanyent e de la ferma de dret davant aquells posada o posadora [e si e en quant e en lo] que a nós e ofﬁci nostre se pertanga tant solament [e no en pus, Pau Rossell, notari, axí com a síndich e procurador dels justícia e jurats e de la dita universitat de la dita vila e singulars] qui dessús e per lo interès dels dits seus principals e sens prejuhí de la dita fori declinatoria sobre [la possessió o possessions o] quasi dessús nomenades, de les coses axí en juredicció e exercici de [aquella] com les aygües dessús [speciﬁcades] consistents ha, ferma de dret, en lo dit nom, e promet fer e star a dret e pagar la cosa jutgada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes, offerint donar ydònea caució e fermança, requerint-nos que les dites ferma de dret e fermança li reebéssem e admetéssem. E com cascun fermant de dret deja ésser mantengut e deffès en sa pacíﬁca e quieta possessió o quasi que ha, nos ha request que los principals del dit proposant, ofﬁcials e hereters de la dita cèquia que no sien dels principals del dit en Johan Toda, possehints terres de les dites alqueries mantenguéssem e deffenéssem en la dita llur possessió o quasi, e·ls lexàssem pacíﬁcament usar de aquell no obstant la dita salvaguarda, com semblantment creguen e vullen star sots protecció e salvaguarda de la majestat del dit senyor rey e del dit duch e senyor en lo que li pertany. Com en altra manera, si la dita salvaguarda havia prejudicar, que los dits fermants de dret, principals del dit en Pau Rossell no poguessen usar de la dita llur possessió sobre la qual fermen de dret, seria ver dir que·ls priven de aquella, ço que crehen sia de nostra intenció, requirent encara manàssem a vosaltres, sots certes e grans penes, que los principals del dit en Pau Rossell no perturbàsseu en llur possessió o quasi singula singulis refferendo, e si clam o demanda haveu contra aquells dins dia breu e peremptori la posàsseu davant lo jutge dels principals del dit proposant, segons totes les damunt dites coses molt largament són deduhides en la dita scriptura. E nós, vista la dita scriptura e lo contengut e request en aquella, sens prejuhí de la juredicció al dit il·lustríssim duch e ofﬁcials de aquell pertanyent sobre les causes del decorriment de la dita aygua, e posant sots semblant salvaguarda o protecció lo dit proposant, sots la qual és posat lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, sobre la innovació del dit decorriment de les aygües, admesa la dita ferma de dret ab sa caució offerta, la qual admesa e rebuda la dita caució e fermança, provehim e de part de la dita sacra majestat dehim e manam a vosaltres e qualsevol de vosaltres, sots pena de cinch mília ﬂorins d’or de vostres béns exigidors e a la cort del dit senyor applicadors, que los dits fermants ací de dret no turbeu en la sua antiga e quieta e usitada possessió en la qual són, axí en l’exercici de la juredicció de la dita aygua com en rebre e haver la dita aygua per sos antichs e usitats meats, trànsits e discursos de les sues ﬁles, rolls o partidors e correnties de les aygües, no obstant la dita salvaguarda en la qual és stat posat lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, e vosaltres ne alguna cosa innoveu, ans si alguna cosa amagadament o per força haveu innovat, sots la matexa pena exigidora e applicadora segons dessús, al seu antich, quiet e acostumat stat ho reduhiscau dins termini de cinch dies contínuament comptadors aprés presentació de les presents a vosaltres fahedora. Per aquesta, emperò, ferma de dret no entenem algun nou dret atribuhir a alguna de les dites parts. Datum Valentie, die XVª iulii anno a Nativitate Domini MCCCCLVIº. Jachme Romeu, tenintloch de governador.

Preterea vero die intitulata XXIª mensis iulii anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch lochtinent de governador comparech lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, e posà per scrits ço que·s segueix:

Per mostrar a vós, molt magníﬁch mossèn Jachme Romeu, tenintloch de governador del present regne, que la scriptura per la part contrària posada no proceex de justícia ne conté veritat en tant com fa o és vista fer contra aquesta part, ut decet parlant, se satisfà a la dita scriptura en la forma següent:

E, primerament, diu que la fori declinatoria ab adverso al·legada, dient que a vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, no pertanyeria la conexença de la dita causa, és rahó exorbitant a tota justícia, car axí per expressa disposició de rahó scrita com per stil de vostra cort és determenat que de causa que·s tracte entre universitats la vostra cort ho deu examinar e decedir. E, d’altra part, la differència de aygües pertany a la cort e examen vostre tan aditament que per la preheminència de vostre ofﬁci que no·s deu admetre ço que·s al·lega de voler declinar lo for per la part contrària.

E cessa ésser ver que de tals differències sia judge ne haja acostumat conèxer lo honorable procurador del dit ducat de Gandia, axí mateix al·legar lo dit [acte] de cort en la present causa, volent dir que no·s pot recòrrer per algun [...], car lo dit egregi don Hugo de Cardona e altres fahent part cont[rària ...] compreses en lo dit acte de cort e axí és [...].

Venint al dit [...] del qual e o de la possessió del discurs de aquell és la present qüestió de ferma de dret, se diu que la part contrària no pot ne deu ésser admesa segons consta per actes autèntichs e públichs, per los quals se lig que la part altra e o lo dit en Francesch Costejà diu e ha [...] conffessat al vostre comissari com aquell havia derrocat lo partidor antich. E axí és vista la part contrària haver perdut tot lo dret que y hagués, axí per fur de la terra com a les [sic] de rahó scrita, quia si quas putas te habere petitiones actionibus expiaris, et cetera, en tant que per aquesta sola rahó deuria ésser deneguada tota audiència a la part contrària. E axí és fundat de justícia.

Deu-se més havant considerar que si la part contrària se contentava del discurs antich de la dita aygua e del partidor antiquat de aquella, no·l hauria enderrocat. E axí, cascun jutge ab sana pensa pot e deu presumir tota la culpa ésser de la part altra. E axí és ver.

Ítem, diu e posa que axí com stà de present lo dit partidor, e signanter lo dit mig ﬁl és stat antigament de hu, tres, cinch, deu, vint, quaranta, cinquanta anys e de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que les persones les quals han vist los dits partidor e mig ﬁl e lo discurs de la aygua de aquells en tot lo temps passat han vist que los dits partidor e mig ﬁl són stats e l’aygua ha discorregut per aquells en la forma que foren trobats per los vostre scrivà e comissari. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que la part contrària e lo dit Francesch Costejà, per manament e ordinació de la part contrària, innovà e mudà los dits partidor e mig ﬁl [e] discurs tancat de la dita aygua. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que lo dit en Francesch Costejà ha dit e confessat que és stat hoyt dir e confessar com ell de manament e ordinació de la part contrària havia innovat los partidors, mig ﬁl antiquats e lo discurs axí mateix per tot lo dit temps antiquat de la dita aygua, dient-ho, noresmenys, axí en presència com en absència de aquesta part. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que puys los dits partidors, mig ﬁl e discurs de l’aygua de la dita cèquia extén e per la dita manera sòlita e acostumada e per vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, és stada posada salvaguarda en aquells, deuen ésser conservats, axí com huy extén com en tal stat antigament sien stats per rahó de la ferma de dret per aquesta part posada, incemptant lo intredit ut possidens per conservació de la sua possessió, e axí és fundat de justícia. Sobre la qual possessió o quasi diu que ítem ferma de dret ab totes les clàusules desuper aposades en la ferma de dret per aquesta part posada.

Ex quibus et alias se mostra com los dits partidor, mig ﬁl e discurs de la dita aygua deuen extar e ésser conservats en la forma e segons lo stat en lo qual foren trobats quant fonch fet acte de aquells per los dits vostres scrivà e comissari, com aquell sia lo stat en lo qual antigament són e han acostumat star, offerint-vos dar informació de testimonis promptament de les dites coses e sens dilació alguna. E, per consegüent, lo manament qui·s diu per vós fet que los dits partidor, mig ﬁl e discurs de aygua sien restituhits al stat antich és ja inseguit e exequutat, requerint aquesta part ésser conservada en la dita possessió eo ésser innovada cosa alguna, atès presertim per la gran temeritat, ut decet parlant, de la part contrària que per sa pròpria auctoritat ha volgut innovar los dits partidor, mig ﬁl e discurs de aygua anticats, segons los quals són stats trobats per los vostres comissari e scrivà. E per ço, stant e perseverant en la dita ferma de dret, lo dit Johan Toda, nominibus quibus supra, requer iterato literatorie ésser manat ab grans penes als ofﬁcials, cequiers, diputats de la dita cèquia e altres singulars persones de la dita vila no innoven cosa alguna en los dits partidors, mig ﬁl e discurs de la dita aygua [...] segons [anti]gament han acostumat star. E axí u requer ésser provehit, fet e [...] ésser-li ministrat compliment de dret e justícia, la part contrària en les despeses condempnant, implorant in et super predictis benignament vostre noble ofﬁci.

[A les dites coses] requer ésser respost per la part contrària me iure calumpnie et veritatis dicende secundum fori formam.

Insuper requer que testimonis li sien rebuts iniuncto parti alteri, et cetera, alias, et cetera, requerint que letra li sia feta directa a universes e sengles ofﬁcials del present regne per reebre testimonis, iniuncto ut supra.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch lochtinent de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

E a poch instant, lo dit magníﬁch lochtinent de governador, de consell del honorable micer Gabriel de Senctacília, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort, provehí e manà la dita scriptura ésser intimada a la part altra, atorgant-li còpia e trellat de aquella si l’an volrà, assignant-li a dir, posar e al·legar per què les coses requestes fer no·s degen lo tercer dia, e que sien rebuts al dit proposant testimonis e ésser-li injutgat a la part altra, et cetera, alias, et cetera, per la recepció de les quals sien fetes les letres opportunes. E sobre les altres coses requestes, lo dit magníﬁch lochtinent de governador provehí que sia manat a la part altra que no perturbe aquesta part en la possessió en la qual és de la dita aygua, ne alguna cosa innove pendent lo pleyt sobre les coses de les quals se litigua, sots pena de cinc-cens morabatins e execució de les altres penes, si en aquelles serà atrobat ésser encorreguda la part contrària, e que per les dites coses sien fetes les letres opportunes.

Quibus peractis per execució de les coses provehides fonch ordenada e feta la letra del tenor següent:

Consequenter vero die intitulata XXVIII mensis iulii anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch lochtinent de governador comparech lo [dit] en Johan [Toda, en] lo dit nom, e posà per scrit ço que·s segueix:

[...] effecte sien los [manaments o altres] provisions que·s [...] magníﬁch tenintloch de governador e per ço los contrafa hents deuen axí rigorosament castigats e exequutats que no solament [...] punició e càstich als inhobedients e contrafahents, mas encara exemple als altres. E com vós, molt magníﬁch tenintloch de governador, segons consta per actes [...] hajats mès e posat en protecció e salvaguarda los dits partidor e mig ﬁl d’aygua, apossant senyals reyals, manant a la part altra sots grans penes que no tocassen en lo discurs de la dita aygua, ne en lo partidor [ne] mig ﬁl sobredits no fessen alguna novitat en aquells, del stat dels quals fonch fet acte públich en lo temps que foren posats sots les dites protecció e salvaguarda, del qual acte rebut per lo scrivà de vostra cort consta per mèrits de procés. Emperò, no obstant los vostres manaments e penes en aquells apposades, la part contrària ha derrocat e fet derrocar lo dit partidor, encorrent en les dites penes e en gran neclecte de vostra preheminència. Per què e àls, lo dit en Johan Toda, dictis nominibus, diu e requer que ans de totes coses los dits partidor e mig ﬁl d’aygua sien reduhits al stat en lo qual eren en lo temps que foren posats en les dites protecció e salvaguarda, puys del dit stat fonch fet acte públic segons damunt és dit, e que, noresmenys, sien exequutades les dites penes a la part altra, a la qual sia manat ab majors penes que no innoven cosa alguna en los dits partidors e mig ﬁl d’aygua, en forma que aquelles stiguen si e segons staven quant foren meses en protecció e salvaguarda segons dessús és dit, requerint que sens dilació alguna, atès lo perill qui és en la tarditat, hi sia provehit presertim cum lite pendente nichil sit innovandum. Àls, diu que reverenter protesta contra vós e vostre honorable assessor e béns vostres de tots sos drets, requerint de premissió ésser fetes comissió a hun vostre porter de les dites coses more solito, e que axí mateix li’n sia feta carta pública per haver-ne memòria en sdevenidor.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch lochtinent de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable micer Jachme Garcia, assumint-se aquell en assessor en lo present feyt per malaltia del honorable micer Gabriel de Senctacília, per ço com lo honorable micer Macià Cardona és advocat de la universitat de Gandia.

E a poch instant, lo dit magníﬁch lochtinent de governador, de consell del honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, dissentint a les protestacions de les quals és interès seu e de son assessor concernen, proveex que sia intimada la present scriptura a la part altra, a la qual li’n sia atorgada còpia, e sia feta comissió a hun porter al qual sia manat que accedexca personalment als lochs dessús dits e allí torne al stat en lo qual és stat trobat lo duhiment de l’aygua dessús dita per lo temps en lo qual foren allí apposats senyals reals, e axí totes les coses innovades aprés los dits manaments torne al primer stat. E açò proveex sens prejuhí dels drets competents a les parts, axí en la proprietat com en la possessió, e sia manat als fahents part contrària que sots pena de deu mília ﬂorins no innoven res en lo dit duhiment de l’aygua, sots cominació que totes les penes seran exequutades contra aquells e béns de aquells. E sobre la execució de les penes comeses se reté acord.

Quo facto e per execució de la dita provisió, fon fet e ordenada la provisió del tenor següent:

Vidit Iacobus Garcia.

Successive vero die intitulata tertia mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch tinentloch de governador comparech lo dit en Johan Toda, dicto nomine, e posà per scrit ço que·s segueix:

Diu lo dit Johan Toda, previis nominibus, que la part contrària, no obtemperant als vostres justs manaments e per voler subplantar, ut decet parlant, lo nothori dret dels principals seus, ha fetes moltes novitats, encorrent les penes per vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, en los dits manaments apposades e volent inmutar e pervertir l’orde dels discurs e duhiment de la dita aygua en lo loch dels dits partidor e mig ﬁl, hoch encara en altres parts de la dita cèquia e en la elecció e forma de elegir cequier en la dita cèquia volguda fer novitat, ço que no·s pot ne deu tol·lerar e per justiﬁcació de la justícia de aquesta part se diu axí.

Ço és que, segons ja desuper és stat deduhit per manament e ordinació vostres, hun comissari e scrivà de vostra cort, a instància del dit Johan Toda, dictis nominibus, accediren e anaren al loch hon són los dits partidor e mig ﬁl e fonch rebut acte públich e autèntich del stat en lo qual foren atrobats, posant enaprés aquells en protecció e salvaguarda reals, e manant a la part altra e a universes e sengles persones que no tocassen, enderrocassen e fessen novitat alguna en los dits partidor e mig ﬁl ne en lo discurs de la aygua que discorria per aquells, sots pena de [cinch-cents] ﬂorins, totes les quals coses se mostren per actes autèntichs e [públichs] rebuts per lo scrivà de vostra cort, per los quals axí mateix se mostra com [en Francesch Costejà], precehints ordinació e manament de la part contrària, era [stat ...] en los dits partidor e mig ﬁl. E axí és ver.

Ítem, diu e posa que, no obstants los dits actes e manament penal, [és stada feyta] novitat per la part altra en lo dit partidor e mig ﬁl, derrocant e obrint una dent del dit partidor qui stava tancat, encorrent les dites penes, com, segons damunt és stat dit, stiguessen en protecció e salvaguarda reals. Per què ha convengut a instància del dit Johan Toda, previis nominibus, fer, reduhir e tornar los dits partidor e mig ﬁl en lo stat que eren quant foren posats sots les dites protecció e salvaguarda, al qual stat per hun comissari vostre és stat reduhit, e axí és ver, manant a la part contrària, sots pena de deu mília ﬂorins, no facen novitat alguna en los dits partidor e mig ﬁl. E axí mostren totes les dites coses per actes de vostra cort.

Ítem, diu e posa que lo dit mig ﬁl ja en temps del molt egregi senyor duch de Gandia lo Vell fonch clos e tancat. E, axí clos [e] tancat, és stat contínuament pus de setanta anys e per tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari, vehent-ho e no fent-hi contradicció la part altra. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que lo dit mig ﬁl tancat e clos és stat vist per tots los cequiers passats e per los honorables justícia, jurats e altres singulars persones de la dita vila de Gandia e per los moros circumvehins, e jamés hi és stada feta contradicció per los dits justícia e jurats, cequier e altres singulars sobredits. E axí és ver e pública veu e fama.

Ítem, diu e posa que en temps passat e molt antich fonch declarat e provehit que lo dit mig ﬁl d’aygua o la dent per hon passava lo dit mig ﬁl d’aygua fos closa, e axí·s seguí que per provisió del dit molt egregi senyor duch de Gandia fonch closa la dita dent o mig ﬁl d’aygua, e axí és stada contínuament e és de present fama molt freqüentada. E axí és ver.

Ítem, diu e posa que la manera com fon closa la dita dent o mig ﬁl e com són stats vists closos enaprés per tot lo dit temps és que en la dita dent fonch mesa una pedra picada faytisça, e perquè fos obra perpètua damunt fonch mesa una gran pedra, la qual sis o set hòmens no la porien alçar e la hun cap de aquella entrava dins lo marge o caxer de la cèquia. E perquè fos pus perpetual, a l’altre cap de la dita gran pedra fonch mesa altra gran losa, la qual bastava sobre la dita pedra per refermar aquella e ab argamassa fonch fortiﬁcada e ligada la dita obra, la qual contínuament per tot lo dit temps és stada axí vist sens contradicció de la part altra e vehent e sabent-ho aquella. E axí és ver e fama.

Encara diu e posa que en la dita cèquia havia e ha hun almatzem en terme del loch del Real, apellat lo quart almatzem, per lo qual se pren l’aygua per reguar les Jovades ab hun ﬁl qui és en lo dit almatzem apellat lo ﬁl de les Jovades. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que en dies passats, per prejudicar a l’aygua del dit ﬁl de les Jovades, fon enderrocat lo dit almatzem, lo qual no és stat tornat tan alt com acostumava star abans que fos enderrocat, per la qual rahó lo dit ﬁl de les Jovades ab la mitat no té aquell compliment d’aygua que havia abans que fos enderrocat lo dit almatzem. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que lo dit almatzem fonch enderrocat ha dos o tres anys, e aquell del temps que fon fet ﬁns que fon enderrocat stigué en la forma que stava abans que fos enderrocat e segons a principi era stat ordenat, del qual temps ençà són discorreguts tants anys que memòria de hòmens no és en contrari. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que les persones les quals veren discórrer l’aygua per lo dit ﬁl de les Jovades abans que lo dit almatzem fos derrocat [saben ...] aprés del dit enderrocament quanta aygua decorria per lo dit ﬁl de les Jovades [...] conexén e vehén per [ex]periència que del dit enderrocament ençà no restava tanta [aygua en] lo dit ﬁl de les Jovades ab la [mitat] quanta descorria abans que fos fet lo dit enderrocament. E axí és ver e fama.

Axí mateix, diu e posa que en la dita cèquia ha altre almatzem en lo terme de Benicacareix, axí [a part] damunt de la cèquia com a part davall de hu, tres, cinch, deu, vuit, quaranta, cinquanta, setanta e cent anys e de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari, és acostumat regar de les dites dos ﬁles d’aygua prenint tres portes en aquesta forma: que anant aygua avall a man dreta pren una porta e a la part squerra dos portes. E axí és stat observat per lo dit temps, vehent-ho e no fahent-hi contradicció los ofﬁcials, cequier e altres singulars persones de la dita vila de Gandia e altres circumvehins a la dita aygua. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que jatsia aquesta part sia stada e sia en la dita possessió anticada de regir lo dit terme de Benicacareig, emperò la part contrària molesta, inquieta e perturba a aquesta part en la dita sua pacíﬁca e anticada possessió, ço que no·s deu tol·lerar de justícia. E axí és ver.

Ítem, diu e posa que en la dita cèquia són entre los altres almatzems huns almatzems, situats lo hu davant l’Alqueria Nova e altres almatzems en altres lochs, dels quals almatzems o ﬁls de aquells són stades trencades algunes dents, ço que redunda en gran dan e prejuhí evident lo discurs de les aygües ab les quals regua e acostuma regar aquesta part, la qual requer que les dites dents sien adobades e restituhides e tornades a son degut e anticat stat, segons mostra la evidència dels dits almazems.

A les quals coses requer ésser respost per la part contrària me instrumento, calumpnie et veritate dicende secundum fori formam.

Insuper requer que testimonis li sien rebuts iniuncto parti alteri, et cetera, alias, et cetera, e que scrivà de vostra cort vaja e accedexca a la dita vila de Gandia e altres lochs circumvehins de aquella per rebre testimonis, fent-li’n comissió more solito iniuncto, et cetera, alias, et cetera.

E com tanta inobediència causada e atrobada en aquelles persones les quals contravenints als vostres manaments e encorrents les dites penes no deja procehir sens condigna punició, requer que axí mateix per lo dit scrivà sia rebuda informació per lo dit scrivà saber qui ha enderrocat e innovat en lo dit partidor e mig ﬁl segons lo stat en lo qual foren dexats quant posàs aquells en protecció e salvaguarda reals, per ço que, trobada la veritat, sien punits e castigats e exequutats en les dites penes aquells qui seran culpables e hauran cabut en lo dit enderrocar, per ço que vostra prehemnència no sia contempta, com axí per justícia sia fahedor.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch tinentloch de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús.

Et in continenti, lo dit magníﬁch tinentloch de governador, ab e de consell del honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, proveex que sia intimat a la part altra, a la qual li sia atorgada còpia e sia-li assignat al tercer dia a dir e al·legar, e sien rebuts testimonis e sia iniungit a la part altra, et cetera, alias, et cetera, e sien fetes letres opportunes e sia manat al receptor dels testimonis que reba informació de testimonis sobre les coses darrerament requestes en lo capítol ﬁnal e sia iniungit a la part altra, et cetera, alias, et cetera.

Posthech vero die intitulata VIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, Johan Vinyals, porter, féu relació que en lo dia de huy havia intimada la dessús dita provisió al dit en Pau Rossell, nomine quo supra, e que sia present per veure jurar testimonis en lo loch e lochs on se produhiran, lo qual li havia respost que no y consentia e que·n volia recórrer.

Consequenter vero die intitulata VIIIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCº LVIº, davant lo dit magníﬁch lochtinent de governador comparech lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, e posà per scrits ço que·s segueix:

Vós, magníﬁch lochtinent de governador, e vostre honorable assessor, ab vostra reverència parlant, havets molt agreujat e ab vostres provisions fets gran dan e interessers e prejuhíys al il·lustríssim duch e senyor de la vila de Gandia e als vassalls de aquell, habitants en la dita vila e son terme, e a la juredicció al dit senyor duch e a sos ofﬁcials pertanyent, per ço, entre les altres coses, com vós havets volgut e volets entrametre de les qüestions que són entre los hereters e regants de les cèquies de la dita vila e son terme que són singulars persones, vassalls del dit senyor duch e habitants dins sa vila e son terme, en la qual e [en los quals ha] tota juredicció civil e criminal, alta e baxa, mer e mixt imperi, exercici, conxeneça de [aquelles]. E açò havets fet sots color que us és donada de ferma de dret feta [per] lo síndich de les universitats dels lochs del egregi don Hugo de Cardona situats dins terme e juredicció del dit senyor duch [e los] ofﬁcials de la dita vila [...] universitats, mas dels singulars habitadors dels dits lochs regants [o devents] regar [e] hereters de les dites cèquies ab los singulars e habitadors de la dita vila, regants o devent regar de les dites cèquies e de tals qüestions notòriament és [jutge] e conexedor lo senyor de la dita vila e sos ofﬁcials. E vós, ab vostra reverència parlant, no us [ne podíets] ne us ne devíets entrametre ne fer tan gran prejuhí e lesió a la juredicció del dit senyor duch e ofﬁcials de la dita vila.

E, entramentent-vos de les dites coses, encara havets més agreujat lo dit senyor duch e sos vassalls, per ço com havets fet en lo dit fet sens convocació ne sabuderia de la part provisió exorbitant e no acostumada, e tal per la qual indirectament havets privat e volgut privar los hereters de la dita cèquia e lo dit senyor duch de la llur possessió sens coneguda de dret, car sens convocació e presència de la part havets tramès hun porter e hun scrivà, los quals a sola asserció del dit egregi don Hugo e sos vassalls, molt cuytadament perquè sentiment no se’n hagués, hora descuydada, han fet inventari del stat de les cèquies de la dita vila e son terme, en lo qual inventari s’és servada tal cautela que en la hora que los dits porter e scrivà eren ja en lo dit terme, amagadament los vassalls del dit don Hugo tancaren hun roll o ﬁl de una de les dites cèquies ab pedra e morter. E los qui fahien lo dit acte, quant veheren lo porter e scrivà, se amagaren, e tant foren cuytats que aquí lexaren la ferramenta, e los dits porter e scrivà trobaren la obra molt fresca, feta en aquella hora, de què s’és seguit que lo dit porter per manament vostre meté salvaguarda en lo dit ﬁl novament tancat, manant que dengú no·l obrís. E ara la part del dit don Hugo e vassalls seus pretenen ésser trobada la dita cèquia en aquell stat, ço és, tancat lo dit ﬁl, e, per consegüent, que deu ésser mantengut en aquella possessió, en manera que, mentres se altercarà de la possessió e de la salvaguarda, los hereters de la dita vila sien privats del dit ﬁl de la aygua e de aquella se proﬁte lo dit don Hugo e sos vassalls. E veja vostra reverència com és comportable en tal temps de tanta necessitat de aygües que, mentres dure la qüestió, los vassalls del dit senyor duch e llurs splets perexquen per deffalliment d’aygües en molt gran dan de ells, lo qual dan és irreparable per trespassament de temps.

E jatsia lo síndich de la dita vila per qualsevol interès de la universitat e singulars e dels ofﬁcials de aquella haja davant vós fermat de dret en lo que us pertanga e us haja request la dita causa remetéssets als ofﬁcials de la dita vila e puxs havia fermat de dret, axí sobre la juredicció com sobre les altres coses, volents usar los ofﬁcials e singulars de la dita vila de llur possessió de tenir lo dit ﬁl ubert, vós, magníﬁch lochtinent de governador, en prejuhí de la dita ferma de dret e de la dita juredicció, altra vegada havets tramès lo dit porter, lo qual, excedint lo que li era comès e dient que u fa de manament vostre, ha tancat lo dit ﬁl o partidor ab rajola e morter, ço que nunqua fon, e, lo que pijor és, ho ha fet tancar hun vassall del dit don Hugo del qual és gran interès, com sia lo primer regant de la dita cèquia e qui ha la major e primera utilitat de ésser tancat lo dit ﬁl. E ha manat lo dit porter als ofﬁcials de la dita vila que no obren lo dit ﬁl sots gran pena, lo que és contra la provisió de la dita ferma de dret e tancament privar los dits hereters singulars de la dita vila de possessió sens coneguda.

Encara vós, dit magníﬁch lochtinent de governador, agreujant més la part de la dita vila e ofﬁcials de aquella, havets provehit a la part altra que li sien rebuts testimonis de e sobre les coses no pertanyents a vostra juredicció, ans a la juredicció del dit duch o senyor de la dita vila e ofﬁcials de aquella.

Per què lo dit Pau Rossell, dicto nomine, sentint-se molt agreujat de les dites vostres provisions, axí de haver fet lo dit inventari com de haver fet tancar lo dit [ﬁl], com de provehir que testimonis sien rehebuts e dels manaments que fets havets, de aquelles e aquells demana correcció e requer que sien corregits e corregides per aquell a qui pertanga, e que per vós, axí com a nul·lament fets e provehits de fet com de dret, no proceexquen, ut supra parlant, contrario imperio sien revocats. E si lo contrari fets o fer dilatats, ut supra parlant, protesta que, aquelles no obstants, los singulars e ofﬁcials de la dita vila puxen impune usar de lur possessió e obrir lo dit ﬁl novament tancat. Axí mateix protesta, ab vostra reverència e vènia parlant, contra vós e béns vostres de tots los dans, damnatges e interesses e despeses que per la dita rahó e per les dites vostres provisions e procehiments ha convengut fer, haver e sostenir a la dita vila, universitat e singulars e ofﬁcials de aquella, e [...] de què és interès [...] del greuge manifest e pre[...] de juredicció, de les quals coses vos puxa convenir davant lo senyor [rey o son lochtinent general e aquelles] deduhir en greuge e en querela davant aquells o en corts generals [...] béns vostres. Encara dels dits vostres procehiments, provisions e manaments si [aquell] e aquells a fer no [revocats ...] recors al molt alt senyor rey e a son general lochtinent, requirent-vos que, pendent lo dit recors, res no innovets ne proceexcàs sinó revocar vostres manaments e provisions. Et in secus agendis, no consent ans hi dissent, e contradiu e protesta de actes nul·les e que en fadiga vostra, ut supra parlant, e per la gran necessitat e sequedat de les aygües e perquè los splets se van a perdre, usant de llur possessió e deffenent aquella, sobre la qual és fermat de dret, puxen obrir e desfer la obra novament feta, pendent lo plet e en prejuhí de la dita possessió e de la qual los voleu privar sens coneguda, requerint de premissis carta pública.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch lochtinent de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al dit honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús.

E a poch instant, lo dit magníﬁch tinentloch de governador, de consell del dit honorable micer Jachme Garcia, assessor dessús dit, dissentint a les protestacions en quant sien vistes fer contra ell e béns seus, com no haja entès delliberadament en alguna manera haver agreujat la part del dit il·lustríssim duch, provehí que la dita scriptura sia intimada a la part altra, atorgant-li còpia de aquella si la’n volrà, e que sia manat a les parts que divendres de matí a les set hores ans de mig jorn sien en la casa del assessor ab sos advocats per ço que sia provehit sobre les coses requestes, e que en lo entretant sia sobresehit en la recepció de testimonis.

Deinde vero die intitulata VIIIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch tenintloch de governador comparegueren lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, de una part, e lo dit en Johan Toda, quo supranomine, de part altra.

Et ibidem, presents les dites parts, lo dit magníﬁch tinentloch de governador hac per lest e repetit ço que desssús hinch inde és stat en absència de part posat.

De les quals coses cascuna de les dites parts demana còpia e trellat, ço és, l’altra de aquelles de ço que per l’altra és stat posat, lo qual per lo dit magníﬁch tenintloch de governador los fon atorgat e manat donar, e dia per aquell a les dites parts assignat a comparer davant ell e cort sua e al dit en Johan Toda, el dit nom, a dir, posar e al·legar per què les coses en la scriptura per lo dit en Pau Rossell, iamdicto nomine proxime, posada requestes fer no·s degen al tercer dia.

Ulterius vero die intitulata XVª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, Berenguer Arnau, porter, féu relació que dissapte propassat havia intimat, de part del magníﬁch lochtinent de governador instant lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, a·n Pau Rossell, procurador de la part altra, que per a huy a set hores de matí hagués sos advocats davant lo dit micer Jachme Garcia.

Dicta eadem die intitulata XVª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit honorable micer Jachme Garcia comparech lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, e, sonades les huyt hores de matí, acusà la contumàcia al dit en Pau Rossell, en lo dit nom, lo qual dix no havia curat comparer a la assignació a ell feta de haver llurs advocats en col·lació davant lo assessor a la present jornada e hora.

E lo dit honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, dix que rebia la dita accusació de contumàcia tant com de fur e rahó era reebedora e no en pus.

Consequenter vero die intitulata XVIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, Anthoni Lorenç, porter, féu relació que per provisió del dit micer Aguilar havia intimat a·n Pau Rossell que per a huy a set hores de matí [compareguen] sos advocats en col·lació, ab cominació que serà hoyda la part que y serà.

Et dicta eadem die intitulata XVIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, comparegueren los dits en Johan Toda, notari, en lo dit nom, de una part, e lo dit en Pau Rossell, de la part altra, e, presents les dites parts, porrogà la assignació de advocats per a demà a les set hores de maytí.

Denique vero die intitulata XVIIIª [mensis augusti anno] a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit honorable micer Jachme Garcia, assessor [qui dessús], a les huyt [hores] de maytí comparegueren los dits en Johan Toda, notari, en lo [dit nom], de una part, e lo dit en Pau Rossell, quo supranomine, de la part [altra e, presents les dites] parts, lo dit honorable assessor porrogà la assignació de advocats en [col·lació] per a [les] quatre hores aprés migjorn del present dia, ab cominació que hoyrà la part que y serà, la absència del absent no obstant.

Et dicta eadem die intitulata XVIIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit[17] honorable micer Jachme Garcia, doctor en leys, assessor en la present causa, a les quatre hores aprés migjorn comparegueren los dits en Johan Toda, notari, en lo dit nom, de una part, e lo honorable micer Macià Cardona, doctor en leys, advocat de Gandia e de la universitat de aquella, de la part altra.

E, presents les dites parts, lo dit honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, porrogà la assignació de haver advocats en col·lació, la qual tenien per a la present jornada e hora, per a dissapte primervinent de matí a les set hores.

Demum vero die intitulata XXª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, en Pere Agostí, porter, féu [relació] que més ha de quinze dies que ell, dit relant, era anat al loch de Benipexcar e havia tapat e [mudat] en lo primer stat l’aygua e partidor del mig ﬁl d’aygua contengut en la comissió dada sots [kalendari] de XXVIII de juliol any present MCCCCLVI. E més dix e féu relació que, aprés fet e tapat lo dit mig ﬁl d’aygua, ell, relant, havia presentada la dita comissió al dit mossèn Guillem de Vich, cavaller, procurador [general] del ducat de Gandia, e als jurats [e] justícia de la dita vila de Gandia, lo qual dit mossèn Guillem [de Vich] dix que li havia donada la resposta en scrits e és del tenor següent:

Lo magníﬁch mossèn Guillem de Vich, procurador general del ducat de Gandia, respon a la intimació [o manament] del magníﬁch lochtinent de governador fets per lo dit en Pere Agostí, porter e comissari de aquell, [sobre lo] feyt de les aygües, que no consent en los dits manaments e intimacions com la dita causa e con[...] de aquella se pertanga al il·lustríssim duch e senyor de Gandia. E ell, dit mossèn Guillem, [com a procurador] del dit ducat, lo qual il·lustríssim duch e senyor ha en la dita vila e son terme tota juredicció [civil] e criminal, alta e baxa, mer e mixt imperi, exercici e conexença de aquells, e la dita causa [...] de les aygües e terres consistents dins lo terme de la dita vila e son terme dels [...] en altra manera, lo dit magníﬁch lochtinent de governador, ab sa reverència parlant, no deu [...] tants furs e privilegis e actes de cort del present regne. E per ço, protesta lo dit general procurador [...] manaments e intimacions no sia feyt algun prejuhí al dit il·lustríssim duch e senyor [...] ofﬁci del dit procurador, ans puxa usar de sa juredicció e de tot ço que li pertanga sens [encorriment de] penes algunes.

E més dix que los dits jurats, cequier e diputats de les cèquies de la dita vila [...] resposta en scrits del tenor següent:

Lo jurats, cequier e deputats de les cèquies de la vila de Gandia [responen a Pere] Agostí, porter e comissari del magníﬁch lochtinent de governador, a la intimació e [manament ...] fets que no consenten en les coses provehides e manades per lo dit magníﬁch [lochtinent de governador] com, ab reverència parlant, no pertanguen a ell ne a son ofﬁci, ans als actes [pertanyen al] il·lustríssim duch e senyor de la dita vila e a son general procurador e ofﬁcials e [...] e provehir tals actes seria e és privar de possessió a la dita vila e ofﬁcials de aquella [...], e, per consegüent, contra furs e privilegis, ut supra parlant, segons larch és [contengut ...] fet, majorment que lo dit porter e comissari ha excedit la sua comissió [...] coses en lo stat que les havia trobat e com la sua primera relació [... ama]gadament tancat en aquella hora que aquell hi fon solament ab [...] de argamassa de fresc posada que·n podia passar aygua e [...] ab què se era fet ara segons diu lo dit porter ha tancat [...] és la qüestió ab rajola e argamassa a tot obs e fahent [...] fer a hun obrer moro, vassall del dit don Hugo, del qual [...] dita qüestió com la sua terra sia pus propinqua del rech lo qual [...] segons dit és, ans puix han fermat de dret sobre la llur [...] de aquella e deffendre-la segons mils los pertanga per [justícia ...] que·ls pertanga sens encorriments de penes algunes de [...] contra furs e privilegis.

[Insuper vero die intitulata] XXVIII mensis [augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo magníﬁch] lochti nent de governador comparech lo dit [...] segueix:

En la present causa de ferma de dret se [...] de vostra cort com per saber lo stat [...] tenia aquesta part en la dita [...] corria un ﬁl a la casa de [...] axí·s mostra per los actes del present procés, per los quals més havant consta com tot lo discurs de la dita aygua, ﬁls e partidors fonch mès en protecció e salvaguarda reals, manant al cequier de la dita cèquia e als ofﬁcials de la dita vila de Gandia, sots pena de cinch-cents morabatins, que no [...] lo discurs de la dita aygua ne perturbassen a aquesta part en la dita sua pretesa possessió. E per quant lo mig ﬁl sobredit del dit loch de Benipexcar era stat intimat, enderrocant certes pedres e argamassa de obra feta molt antigament, fonch provehit a instància de aquesta part que la dita obra fos restituhida. E axí és stat fet per provisió vostra posant en la dita obra [...] mig ﬁl senyal real per derrocar e mostrar la salvaguarda real e ladonchs, axí mateix, [...] manat als dits cequier e altres ofﬁcials de la dita vila de Gandia que, sots pena de deu mília ﬂorins, no tocassen en lo dit mig ﬁl ne en la dita obra. Emperò, la part contrària, en gran neclecte e menyspreu de vostra preheminència, ha foradat la dita obra, no obstants los dits manaments penals, protecció e salvaguarda reals e de altra part, jatsia que en totes les coses sobre[dites] e altres contegudes en lo present procés de ferma de dret vós, molt magníﬁch tenintloch de governador, hajats [mès] les mans e, pendente iudicio, hoch encara per vostra preheminència hajats conèxer de aquells, e lo [dit] cequier ne altres ofﬁcials de la dita vila no puxen contravenir intus de les dites penes en lo [...] de la dita aygua, segons lo stat que fonch trobat quant fonch fermat de dret per aquesta part [...] contínuament los principals del dit en Johan Toda la dita llur possessió segons lo discurs de la [dita ayg]ua quant aquella fonch mesa en protecció e salvaguarda real per vós, molt magníﬁch tenintloch de governador, s’és inseguit que lo dit cequier volia penyorar hun mul de hun vassall [habitador] del Real, e per aquesta part li fon al·legat com havia plet pendent entre les dites [parts] que, continuant aquesta part la sua possessió segons la qual era stat atrobat lo discurs [de la dita] aygua quant fonch posada sots la protecció e salvaguarda reals, no podia penyorar [...] contra lo cequier de les dites penes e de tots dans, messions, despeses e altres [...] axí·s mostra ab acte autèntich e públich, del qual vos fa fe si et inquam. Emperò, lo [dit cequier], en gran menyspreu dels vostres manaments, ha penyorat hun mul e aquell [ha fet vendre], ço que fer no podia com fos inhibit, segueix-se que per vós deuen ésser exequutades les [penes ...] al dit cequier, fahent restituhir lo dit mul a aquesta part. Per què e àls, lo dit [Johan Toda], previis nominibus, requer que per vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, sia [feta comissió] a hun porter de vostra cort lo qual vaja al loch per hon discorre l’aygua de la dita [cèquia e] restituesca e faça tornar lo dit mig ﬁl de Benipexcar en l’estat e forma que [...] fon mès sots les dites salvaguarda [e] protecció reals, e que axí mateix tots los partidors [de la dita] cèquia segons foren trobats per lo vostre comissari axí mateix pose e meta en potecció [e salvaguarda] reals, e que compel·lexca al dit cequier per remedis pretoris restituhir lo dit [mul a la dita] part, e que, noresmenys, exequute les dites penes al dit cequier en les [...] per ço que en sdevenidor serve millor los vostres manaments e [...] sia les dites penes, com axí per justícia fer se deja.

[...] si et inquam dels dits actes.

[...], encontinent, lo dit magníﬁch tinentloch de governador remès la provisió sobre [aquella fahedora al dit] micer Jachme Garcia.

[...magní]ﬁch tinentloch de governador, ab consell del honorable micer Jachme Garcia [...] mana que sia feta comissió a hun porter lo qual vaja personalment [...] e torne lo dit mig ﬁl del loch de Benipexcar en aquell stat [...] vegada posada salvaguarda real, no fahent pus fort o major [...] trobada en manera que no sia pendent lo plet res inno[...] restituexqua lo mul al requirent. Emperò, si rahons ha [...] restituhir, aquelles pose dins cinch dies e peremptoris [...] de la juredicció que·s diu pertànyer al il·lustríssim senyor duch [...] dites parts e cascuna de aquelles en la [...] les altres coses proveex sia intimat [...] cinch dies digua e al·legue per què les coses [...] per justícia e sien fetes les letres requestes.

[...] la comissió del tenor següent:

[En Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat] del molt alt senyor rey e tinentloch del molt spectable comte de Cocentayna, conseller e majordom de la dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, al amat porter de nostra cort [en blanc], salut e dilecció. Com sia davant nós comparegut en Johan Toda, notari, axí com a procurador del magníﬁch don Hugo, dient en scrits que com se mostre per acte autèntich e públich fet per lo scrivà de nostra cort que de la aygua sobre la qual és stat fermat de dret discorria hun ﬁl a la casa del qui·s diu senyor del loch del Real per servitut de la dita casa, e que per semblant per actes de procés se mostra com tot lo discurs de la dita aygua, ﬁl e partidors fonch mès en protecció e salvaguarda reals, e manat al cequier de la dita cèquia e als ofﬁcials de la vila de Gandia que, sots pena de cinch-cents morabatins, no innovassen lo discurs de la dita aygua ni perturbassen a la part del dit magníﬁch don Hugo en la sua pretesa possessió. E per ço com lo dit mig ﬁl d’aygua del loch de Benipexcar [és] stat inmutat e·nderrocat en certes pedres e argamassa de obra feta molt antigament, fonch provehit a instància de la part del dit magníﬁch don Hugo que la dita obra fos restituhida e que axí fon fet per nostra provisió, posant en la dita obra e mig ﬁl senyal real per denotar [e] mostrar la salvaguarda real, e que, noresmenys, fonch manat als dits cequiers e altres de la dita vila que, sots pena de deu mília ﬂorins, no tocassen lo dit mig ﬁl ne en la dita obra [...] que, açò no obstant, en gran neclecte e menyspreu de vostra preheminència la part altra hauria foradat la dita obra, no obstant los dits manaments e salvaguarda reals. [E, no] resmenys, que jatsia nós en virtut de la ferma de dret davant nós posada per part [del dit] en Johan Toda, en lo dit nom, nós hajam mès les mans en les coses dessús dites e que [...] la [...] hoc encara per vostra preheminència hajam a conèxer de aquelles, e lo dit [cequier] ne altres ofﬁcials de la dita vila no puxen entrevenir sens incorriment de les dites [penes] en lo discurs de la dita aygua, segons lo stat que fonch trobat quant fonch stat [fermat de] dret per part del magníﬁch don Hugo. E que, continuant lo principal del dit en [Johan Toda] en la possessió sens lo discurs de la dita aygua quant aquella fonch mesa en [protecció e] salvaguarda real per vós, se seria seguit que lo dit cequier haguera volgut [penyorar un] mul del loch del Real, [e] per part dels principals del dit en Johan Toda li fos al·legat [...] plet pendent entre les dites parts e que contínuament la sua possessió [...] era atrobat lo discurs de la dita aygua e quant fonch posada sots la protecció [e salvaguar]da reals no podia penyorar, protestant contra lo cequier de les dites penes e [...] interessers, messions e que de açò constaria ab acte públich, e que lo dit [...] nostres manaments e en gran menyspreu de aquells havia penyorat hun mul [...] fet vendre, ço que fer no poria com fos inhibit, e, per consegüent, per vós deurien les [dites penes] ésser exequutades al dit cequier, fahent-li restituhir lo dit mul, requirent [que per] nós sia feta comissió a hun porter qui anàs al loch per hon discorre l’aygua [de la dita] cèquia e que restituhís e fes restituhir e tornar lo dit mig ﬁl d’aygua [de Benipex]car en l’estat e forma que stava quant fonch mès sobres les dites [salvaguarda e] protecció reals e encara tots los partidors de la dita cèquia, segons que per lo [dit porter] foren atrobats, e que compel·lís e manàs al dit cequier ab deguts [remeys ...] e restituhir lo dit mul als principals del dit en Toda, e exequutàs [les dites] penes al dit cequier a les quals és encorregut perquè en lo sdevenidor manaments mils fossen sguardats, segons que totes les dites coses [són] pus largament contengudes. Per tal, provehint sobre les dites coses, de [part de la sacra] majestat vos dehim e manam que, la present vista, encontinent personalment [...] partidor e en loch nostre e per nós torneu lo mig ﬁl de loch de [Benipexcar al] stat que era hi fonch la primera vegada posada [...] pus fort e major obra de la que lavons hi [fon ...] lo plet res no sia innovat, e manets al dit [...] al requirent. Emperò, si rahons algunes [...] que aquelles pose dins cinch dies [e primervinents ...] fer sens prejuhí del punt [...] Gandia e sens prejuhí de [qualsevol ...] pertanyents en proprietat o en possessió e [...] al dit cequier axí com nós ab [...] e al·legue per què les coses [...]. E açò no mudets. Datum Valentie, [...].

Posthec vero die intitulata tricesima mensis augusti anno a Nativitate Domini MCCCCLVIº, davant lo magníﬁch mossèn Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor rey e tinentloch del spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, conseller e majordom de la dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, comparech lo discret en Johan Toda, nominibus quibus supra, per scrits posà ço que·s segueix:

Diu lo dit en Johan Toda, en los dits noms, que en virtut de la dita ferma de dret per aquesta part posada fonch manat per vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, axí al dit cequier com a·n Francesch Costejà, ofﬁcial de la dita cèquia, e a la part contrària que no perturbassen ne molestassen als principals del dit en Johan Toda en la dita sua possessió. E, de altra part, lo dit mig ﬁl d’aygua fonch axí mateix per vós mès e posat en protecció e salvaguarda reals, afﬁxint en certa argamassa, la qual stà a la una part del partidor hon és lo dit mig ﬁl, senyal real, denotant les dites protecció e salvaguarda reals, e manant, sots pena de deu mília ﬂorins, als dits cequier e Francesch Costejà e altres fahents part contrària que, sots pena de deu mília ﬂorins, no tocassen lo dit mig ﬁl. E, noresmenys, continuant aquesta part la dita sua possessió segons la forma que discorria l’aygua [de la dita] cèquia quant fon fet acte públich per lo scrivà de vostra cort del stat e discurs de l’aygua de la dita cèquia, lo dit cequier ha fet pendre una bèstia de aquesta [part], la qual se diu ha fet vendre per preu de nou lliures contra vostres manaments. [E lo] dit en Francesch Costejà ha rompuda e infringida la dita salvaguarda real, derrocant e fent derrocar certa argamassa per vós manada posar en lo dit mig ﬁl, en[corrent] en la dita pena de deu mília ﬂorins, la qual aquesta part li acusa, car ja abans [de què] posàs la dita salvaguarda consta per confessió de aquell e constarà que aquell la havia rom[puda]. E com lo dit en Francesch Costejà sia en la present ciutat, requer lo dit en Johan Toda, [dictis nominibus], que us assegurats e encautets de la persona del dit en Francesch Costejà [...] de la dita pena de deu mília ﬂorins, e que axí mateix per tuhició de aquells los béns [mobles e] semovents sien scrits e annotats e los immobles constituhits en mala veu [...] lo dit en Francesch Costejà en aquell done sufﬁcients e ydònees fermances [...] sua persona que no·s partesca de la present ciutat que primerament no constitu[esca ...] procurador ab poder bastant de entrevenir en juy per lo dit fet ﬁns a [...] difﬁnitiva e real execució de aquella ab tots los incidents e intermedis, lo qual [...] la dita procura e ab sagrament de que no revoque aquella, ab cominació que als [...] los actes ab les portes de vostra cort e valran tant com si personalment [...] fetes ab lo dit en Francesch Costejà, com axí per justícia fer se deja.

[...] la dita scriptura, ilico lo dit mangíﬁch lochtinent de governador remès la provisió sobre [aquella] fahedora al honorable lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

[E a poch instant], lo dit magníﬁch lochtinent de governador, de consell del honorable micer Jachme Garcia, [assessor qui] dessús, provehí e manà que, reebuda la dita accusació de pena tant com de fur [e rahó és] reebedora e no en pus, sia pres lo dit en Francesch Costejà e sia donat a sufﬁcient [...] e que sien scrits los béns mobles de aquell e sehents, e sien constituhits [...] que sia licenciat, e sia-li manat que sia compel·lit constituhir procuració [...] qui la dita procura accepte. En altra manera, sia-li no[...] la present assigna a ell casa citatòria en la qual [...] com si fossen fetes ab ell, e lavons sia-li [... e, no]resmenys, sia intimat a la part del dit en Costejà [...] al tercer dia a dir per què les coses [...] guiatge ja és en altra manera [...].

[...vero die, intitulata XXXª mensis augusti anno a Nativitate Domini] MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch [lochtinent de governador comparech Johan de] Mompalau, donzell, e féu la [...]:

L’onorable Johan de Mompalau, donzell, habitador de la ciutat de València, de bon grat e de certa sciència caplevà e en si prengué de mà e poder del magníﬁch lochtinent de governador la persona del dit en Francesch Costejà, detengut a presó per lo magníﬁch lochtinent de governador instant lo dit en Johan Toda, el dit nom. Enaxí que promès que tota hora que serà request, totes dilacions a part posades, restituhirà aquell en poder del dit magníﬁch lochtinent de governador e cort sua, mort o viu e sens corona no guiat, mas de for e juredicció del dit magníﬁch lochtinent de governador sots pena de cinch-cents ﬂorins, applicadors la mitat als còfrens del senyor rey e l’altra mitat a la part per dan e interès de aquella, romanint la dita capleuta en sa força e valor. E per attendre e complir totes les dites coses obligà en poder del dit magníﬁch lochtinent de governador, lo notari e scrivà de la sua cort axí com a pública e autèntica persona per tots aquells de qui és o porà ésser interès de present o en sdevenidor stipulant e reebent, tots sos béns, drets e accions, mobles e immobles, privilegiats e no privilegiats, haüts e per haver, hon que sien o seran, sotsmetent-se per la dita rahó a for, destret, juhi, examen e juredicció del dit magníﬁch lochtinent de governador e cort sua, e al propri for e de son jutge ordinari renuncia, renun ciant encara a la ley Si [covenerit] Digesta de juredicció de tots judges e a tot altre dret, fur, privilegi, ús constitució [...] contra les dites coses vinents. Les quals coses foren fetes lo dia e [any] qui dessús.

Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Bernat Alcover e en [Joan] Vives, notaris.

Postmodum vero die iamdicta, intitulata XXXª augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCº LVIº, en Francesch [Costejà, en] virtut de jurament per aquell fet a nostre senyor Déu e als sants quatre Evangelis, de [la sua] mà dreta corporalment tocats, promès e·s obligà en poder del dit magníﬁch tinentloch [de governador] no exir de la ciutat de València ﬁns haja constituhit procurador, segons dessús és stat [...] nostre senyor Déu li ajudàs e los sants Evangelis de aquell.

Presents foren per testimonis a les dites coses los dessús dits en Bernat Alcover e en [Joan Vives].

Successive vero die intitulata secunda mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCº LVIº, davant [lo magníﬁch] lochtinent de governador comparech en Francesch Costejà, substituhit qui·s diu del dit [...], el dit nom, e posà ço que·s segueix:

Venia petita et obtenta pro se advocatorum et procuratorum.

Lo request per lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, contra lo dit en Francesch Costejà [...] procehiments per vós, magníﬁch lochtinent de governador, provehits e enantats, ab vènia e reverència parlant, no són justs ne són vists procehir de justícia, per ço e àls com vós, magníﬁch loch[tinent de] governador, no sou jutge del dit en Francesch Costejà ne havets en ell juredicció alguna [...] negoci, segons ja és deduhit en actes de procés, ans la juredicció pertany al il·lustríssim duch de Gandia e als ofﬁcials de aquell, e de açò és qüestió entre vós e los [...] senyor. E, pendent la dita qüestió, de la qual lo superior de vós e d’ells és [...] ne devíets enantar, e si fet ho havets és nul·le, ut supra parlant, [...] en cas que lo dit en Francesch Costejà hagués fet algun [...] ço que no ha, saltim axí com diu lo dit en Toda ho [...] vostra e furídica. Per ço e àls, com seria fet deffenent [...] de dret e usant d’aquella e segons acte [...] la salvaguarda los ofﬁcials e [...] juredicció com del ús e discurs de les [...] e axí com pretenen haver [...] Costejà, jurat de la dita vila de Gandia [...] dit en Johan Toda, axí en son propri nom [...] injuriat lo ofﬁcial de il·lustríssim senyor [...] e deffensió d’aquella ell, dit [...] a vós tant com vos pertanga [...] cancel·lets. En altra manera e en tot cas, ab vènia e reverència parlant, protesta contra vós e béns vostres de tots dans, greuges, interessers e despeses e de nullitate actorum, requerint-ne carta pública. E sens prejuhí de les dites coses e en tot cas que fer-ho deja o hi sia tengut e no en altra manera ne consentint en vostres provisions, fa procurador als presents actes en Pau Rossell, notari.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch tinentloch de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al dit honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús.

Posthec vero die intitulata XIIIª mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, Johan Avarca, porter, féu relació que dissapte propassat havia presentada la propdita letra feta sots kalendari de XXVIII de agost propassat al cequier de Gandia e que havia fet l’àls en la dita letra contengut, lo qual cequier li havia respost que no y consentia, emperò faria lo que degués.

Successive vero die intitulata XVª mensis septembis anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo magníﬁch tinentloch de goverandor comparech lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, e posà per [scrit] ço que·s seguix:

[...] de vós, dit mangíﬁch mossèn Jachme Romeu, lochtinent de governador, és insortida una letra [...] de vostra mà signada, dada a XXVIII del proppassat mes de agost, ab la qual ha [...] comès e manat a Johan Avarca, porter, que anàs al partidor hon és lo mig ﬁl [de la] cèquia que va al loch de Benipexcar e que torne aquell en lo stat que era quant hi [fonch] la primera vegada posada la salvaguarda real. E, noresmenys, que mane al cequi[er de la] vila de Gandia que restituexca hun mul que ha venut del principal del dit en Johan [..., e] si rahons ha per què no deja restituhir lo dit mul, aquelles pose davant vós, la qual [...] haveu e enteneu haver feta sens prejuhí del punt de la juredicció que·s diu [del] il·lustríssim senyor duch de Gandia e sens prejuhí de qualssevol drets a cascuna [part] pertanyents en proprietat o en possessió, segons en la dita letra impetrada per lo discret [Johan Toda], notari, axí com a procurador del dit egregi don Hugo de Cardona, largament se conté. [En la qual] letra o provisió e procehiments fets en virtut de aquella diu lo dit Pau [Rossell, en lo] dit nom e encara en nom e com a procurador del dit cequier, que, ab vostra reverència [parlant], les coses en la dita letra e en virtut de aquella provehides e enantades no proceexen [...] e rahó, ans són contra los dits furs e privilegis e contra los actes e provisions [...], per ço entre les altres coses com per los dits actes del present procés consta que us és stat [...] fundat de justícia que la juredicció de les cèquies de la dita vila de Gandia e son terme, [ab reverència] parlant, no pertany a vós ne a cort vostra, ans pertany al il·lustríssim senyor duch [de Gandia] e al cequier e altres ofﬁcials seus singula singulis refferendo. E no us podets [entra]metre de les causes principals de la dita vila e de son terme contenguts les dites cèquies [...] qualssevol persones ne sia qüestió, ço que vós, molt magníﬁch mossèn, havets volgut e [...] fer contra los dits furs e privilegis, ut supra parlant, cum per ço e àls, car hon per al [...] en algun cas vós hi pertangués alguna conexença, ço que no fa principalment [...] letra o provisió són contra les altres provisions e actes del present procés, per les [quals aquesta] part, axí en sguart dels hereters de la dita cèquia com en sguart [...] ofﬁcials de la dita vila, és stat al·legat ells ésser en pacíﬁca possessió de [...mig] ﬁl [de Beni]pexcar, e lo dit cequier de tenir e fer tenir en condret [...] de aquelles e de guardar les aygües que no sien transportades [...] fer anar les aygües per sos acostumats e antichs [...] e contrafahents e exequutar les penes [...]. E sobre la dita possessió és stat fermat [...] encara en poder vostre si e en loch que [...] provehit los dits fermants ésser mantenguts [...] dels discurs de la aygua e de totes les altres [...] vostre manament posada en la dita cèquia [...] han pogut e poden usar de la [...] no obstant la dita salvaguarda, com sots aquella matexa sien posats los principals del dit proposant, e, per consegüent, encara que hagen romput o rompen la clausura feta en lo dit mig ﬁl de Benipexcar e qualsevol altre impediment que·ls sia fet en la dita llur possessió. E si lo dit cequier, exercint sa juredicció, per penes comeses ha penyorat e venut lo dit mul lícitament ho han pogut e poden e poran fer, usant de llur possessió e mantenint e deffenent aquella, e ab vostra licència e facultat ho han fet e faran quant mester sia, e ja per ço no han menyspreat vostres manaments licet nulliter fets, ut supra parlant, ne són contravenguts a la dita salvaguarda ne són encorreguts en algunes penes. E perquè mils vostra reverència sàpia a tots los effectes que mester sia com lo dit cequier, justament e per justícia, exercint son ofﬁci e juredicció ha penyorat, exequutat e venut lo dit mul que·s demana, diu que aquell és stat penyorat e exequutat per penes comeses, per ço com lo ﬁl apellat del Fossar era stat ubert mentres regava lo ﬁl de les Jovades, lo qual ﬁl del Fossar mentres rega lo ﬁl de les Jovades deu star tancat segons statuts e ordinacions e antiga usança de la dita cèquia. E per ço com los guardes de la dita cèquia trobaren de nit que regant lo ﬁl de les Jovades era stat ubert lo ﬁl del Fossar, del qual se regava la canyamel del dit egregi don Hugo, feta relació al dit cequier, aquell dit cequier, reebuda sa informació e fets sos actes en la forma acostumada en son ofﬁci, justament e per justícia ha [penyo]rat e exequutat lo dit mul per les penes comeses e ha ho fet en forma deguda. E si per [...] del dit don Hugo li fos stat res dit ne mostrat en contrari per què les dites penes no fossen [...] lo dit cequier era prest e apparellat, axí com és e serà tota hora fer e ministrar-li [...] segons stil e pràctica de son ofﬁci. Per què et àls, vós, magníﬁch lochtinent de governador, contrario imp[erio ...] revocar la dita letra e provisió e tots los actes d’aquèn seguits, e pendent la dis[cusió] que és entre les jurediccions vostra e del dit il·lustríssim senyor duch e ofﬁcials seus, la qual deu ésser [...] menada per lo superior vós, ab vostra reverència e vènia parlant, no podíets ne devíets [...] ne devets entrametre dels dits fets, segons sots stat request en in secus agendis [...] proposant no consent, ans protesta de actes e enantaments nul·les, e ab vènia e ab reverè[ncia par]lant, contra vós e vostre honorable assessor e béns vostres seus de tots dans, damnatges [...] interessers, requirent-ne carta pública.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch tinentloch de governador remès la prov[isió] fahedora al honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús.

Postmodum vero die veneris decimaseptima mensis septembris anno a Nativitate Domini Mº[CCCCºLVIº], nonam et decimam horas ante meridiem, los scrivans de la cort foren apparellats lurs [...] de les parts són [...] segons se pertany.

Presents foren per testimonis al dit apparellament los discrets en Lorenç d’Alòs e en Bernat [Alcover], notaris de la ciutat de València.

Denique autem die intitulata XXVª mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit [magníﬁch] lochtinent de governador comparech lo dit en Johan Toda, notari, en lo dit nom, e en absència de la part [altra] posà per scrits ço que·s segueix:

Per mostrar a vós, molt magíﬁch tenintloch de governador, que les dos scriptures [...] per la part altra posades no són de algun effecte, se diu que en la primera [...]legat que la juredicció de la present causa no pertanyeria a vós e que [...] duch de Gandia, e que axí mateix la part contrària ha fermat de [dret ...]mant de e sobre la pretesa possessió, la qual pretén haver en les [...] e que continuant la dita possessió seria stada feta venda del dit [mul ...] loch lo manament qui li és stat fet de restituhir lo dit [...] és stat al·legat que lo dit en Johan Toda [...] hauria request de presó al dit [...] en veritat se satisfà en la forma següent [...].

E, primerament, diu que la part contrària gran [...] cort, dient que los ofﬁcials de alguna [...] los nobles e cavallers e generosos [...] és provehit e observat lo contrari, e, per consegüent, [...] ensemps ab les sues aljames facen una part en lo present procés, segueix-se que la juredicció de la present causa pertany a vós, molt magníﬁch tenintloch de governador, e cort vostra, e, de altra part, axí per expressa disposició de stil de vostra cort com àls de rahó scrita, quant és qüestió entre algunes universitats la conexença de tal qüestió pertany a vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, e cort vostra. E com sia notori per inspecció dels actes de procés que aquell se mena entre universitat, e segueix-se que la conenxença de la present causa pertany a vós e a la cort vostra, e del contrari no·s deuria scoltar al·legació alguna per quant se vol fer prejuhí e detraure a la preheminència de vostra cort. E, axí és ver.

Axí mateix diu que la penyora del dit mul no podia ni devia ésser feta, car mostra’s per lectura del present procés que per aquesta part fonch fermat de dret de e sobre la possessió

o quasi, la qual axí los predecessors de aquesta com de aquella han tengut contínuament en lo discurs de la dita cèquia e de la aygua de aquella. E perquè constàs del stat de la dita cèquia e del discurs de la aygua de aquella, e que per vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, sí sabés [en] quina possessió cascuna de les dites parts devia ésser conservada pendent la present qüestió [...] fet acte per lo scrivà de la vostra cort ensemps ab hun comissari, segons lo qual los [...] de la dita cèquia e lo discurs de la aygua de aquella foren posats [sots prot]ecció e salvaguarda reals. E axí·s mostra per los actes del present procés, donchs [conti]nuant los principals del dit Johan Toda la dita llur possessió inseguint la forma [...] salvaguarda real és ver dir que no pot ésser feta penyora per la part altra [...] iuste facit quia auctore pretore facit. E com lo dit mul sia stat exequutat [...] aquesta part la dita sua possessió segons la forma e manera en les quals [...] posada la dita salvaguarda real, és ver dir que no·s podia penyorar ne [...] vendre lo dit mul, e axí deu ésser restituhit lo dit mul, compel·lint la part contrària [...] et aliis remediis pretoris en fer la restitució del dit mul, no obstant res en contrari [...] implorant super predictis benignament vostre ofﬁci, quants opus sit, manant literatorie [al dit cequier] que sots grans penes restituexca lo dit mul.

[...] part vulla produhir testimonis e per vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, sia stat provehit ésser [...] a aquesta part, emperò, per quant la part contrària ha al·legat fori declinatoria dema[...] per la dita rahó de la dita admissió de testimonis, la qual correcció no proceex per expressa [...] furs del present regne, per lo qual és dispost que encara que·s al·legue fori declinatoria [...] reebuts testimonis aquella no obstant, requer lo dit en Johan Toda, previis nominibus, que, no obstant [la] correcció demanada, li sien reebuts testimonis, segons ja per vós és stat provehit.

[E, proposada] la dita scriptura, confestim lo dit magníﬁch lochtinent de governador remès la provisió sobre aquella fahedora [al honorable micer] Jachme Garcia, assessor en lo present feyt qui dessús.

[Potsmodum] vero die intitulata XXVIIª mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch [tinent]loch de governador comparech lo discret en Johan Toda, iamdicto nomine, e, absent la part altra, [posà per] scrits lo que·s segueix:

[...] magníﬁch tenintloch de governador per los actes del procés de ferma e contraferma [...] vostra cort entre lo egregi don Hugo de Cardona e les aljames de aquell [e moros de Beniopa, Benicanena], Benipexcar, lo Real, la Alqueria Nova e àls, de una part, e lo sín[dich de la vila de Gandia], en certs noms, de la part altra, que en la dita vostra cort se mena la dita [...] sobredites. E, per consegüent, allí deu ésser determenada quia ubi in [...] altra part los ofﬁcials de la dita vila de Gandia no poden [...] la conexença de causa alguna de aquells [...] cort vostra. E, de altra part, per stil de vostra [cort ...] que sia entre universitats la juredicció [...] qüestió pertany a vós e cort vostra per la pre[sent ...] toca tant granment a vostre ofﬁci e a les [preheminències...] penals e ab altres remeys pretoris hi [...] d’en Berenguer Jàffer, cequier qui·s diu en la dita vila de Gandia, en Francesch Costejà, en Bernat Salelles, n’Esteve Mascarell e altres de la dita vila de Gandia sia stada provehida letra per l’honorable procurador de la dita vila de Gandia directa axí al dit egregi don Hugo com a les aljames sobredites, manant-los que no perturben a aquells en la dita pretesa possessió, sots certa pena, o que dins cinch dies posen justes rahons davant lo dit procurador general, ço que és voler traure la dita causa de la vostra cort, e entrametre de causa pertanyent a vostra juredicció e prejudicar a les preheminències de la cort vostra, ço que no·s deu tollerar, abans rigorosament hi devets provehir. Per tal e àls, lo dit en Johan Toda, dictis nominibus, fahent-vos fe del dit procés que·s mena en vostra cort e de la letra provehida per lo dit honorable procurador general de la dita vila de Gandia, vos requer, tant per lo interès dels dits principals seus com encara per lo gran interès de vostra juredicció, que literatorie manets sots grans penes, axí al dit honorable procurador general com als altres ofﬁcials de la dita vila de Gandia, que no·s entrameten de la dita causa e que revoque lo dit procurador general la dita letra, inhibint-lo a cautela de tota conexença de la dita causa. E generalment requer ésser-li fer compliment de dret e de justícia, implorant super predictis benignament vostre ofﬁci.

E, proposada la dita scriptura, confestim lo dit magníﬁch tinentloch de governador remès la [provisió] sobre aquella fahedora al honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús.

E a poch instant, lo dit magníﬁch tinentloch de governador, de consell del honorable micer [Jachme] Garcia, assessor qui dessús, provehí e manà la dita scriptura ésser intimada a la part [altra], atorgant-li còpia de la dita scriptura si haver la’n volrà. E, noresmenys, que sia man[at, sots] pena de cinch-cents ﬂorins, als dits honorables procurador general e ofﬁcials del dit ducat e vi[la de] Gandia que no proceexquen en la dita causa de ferma de dret davant aquells proposad[a ...] neguen de aquella ﬁns a tant en altra manera hi sia provehit. Emperò, si rahons [han] algunes per què açò fer no degen, posen aquelles davant el dit magníﬁch lochtinent [de governador] dins sis dies aprés presentació de la dita letra comptadors, e que hi sia feta la [letra] opportuna.

E per execució de la dita provisió fon fet la letra del tenor següent:

En Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor rey e [tinentloch] del molt spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, conseller e [majordom de la] dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, als honorables lo [procurador de la] vila de Gandia e amats universes e sengles ofﬁcials juredicció en la dita vila [...] e a cascun d’ells, salut, honor e dilecció. Davant nós e cort nostra és expost per part [del] magníﬁch don Hugo de Cardona e de les aljames e moros de Beniopa, Benicanena, Beni[pexcar], lo Real, la Alqueria Nova que notori és a nós per los actes del procés de ferma e [...] de dret que·s mena en la dita nostra cort entre lo dit molt magníﬁch don Hugo e les [dites] aljames, de una part, e lo síndich de la dita vila de Gandia, en certs noms, de [la part] altra, que en la dita nostra cort se mena la dita qüestió entre les parts sobredites [e, per] consegüent, allí deu ésser determenada, car lla hon és començat lo juhi allí [deu ésser] ﬁnit. E, de altra part, vosaltres, dits ofﬁcials, no podeu conèxer de algun [... caval]ler o generós, abans la conexença de causa alguna de aquells pertany a nós [...] nostra cort. E, de altra part, per stil de la dita nostra cort e per disposició de rahó [...] alguna que sia entre universitats en la juredicció, examen e decisió [...] e de tal qüestió pertany a nós e cort nostra per la preheminència [...] fer lo contrari toca granment al dit nostre ofﬁci e a les preh[eminències...] que ab grans manaments penals e altres remeys pretoris [...] de la matexa qüestió a instància d’en Berenguer Jàffer [cequier qui·s diu en la dita vila] de Gandia, en Francesch Costejà, en Bernat [Salelles e n’Esteve Mascarell e altre de la dita vila de Gandia sia] stada provehida letra per vós, dit [honorable procurador de la dita vila de Gandia directa axí al dit egregi don Hugo com] a les aljames sobredites, manant-los [que no perturben a aquells en la dita pretesa] possessió, sots certa pena, o que dins cinch [dies posen justes rahons davant lo dit procurador general,] ço que és voler traure la dita causa [de la vostra cort, e entramentre de causa pertanyent] a nostra juredicció e prejudicar a les [preheminències de la cort nostra, ço que no·s deu] tollerar, abans degudament hi dev[em provehir. Per tal e àls, lo dit en Johan Toda, en nom] de procurador del dit molt magníﬁch don Hugo de Cardona e síndich e procurador de les dites aljames, fahent-nos fer del dit procés que·s mena en la dita nostra cort e de la letra provehida per vós, dit procurador general, nos ha request, tant per lo interès dels dits principals seus com encara per lo gran interès de nostra juredicció, que manem sots grans penes, axí a vós, dit procurador, com a vosaltres, dits ofﬁcials, que no us entrametau de la dita causa, e que vós, dit procurador general, revoqueu la dita letra, inhibint-vos a cautela de tota conexença de la dita causa, segons totes les dites coses en scrit són deduhides. E nós, vista la dita scriptura e tot lo contengut e request en aquella, provehim e de part de la dita sacra majestat, vos dehim e manam, sots pena de cinch-cents ﬂorins dels béns de qualssevol contrafahents havedós e a la cort del dit senyor rey applicadors, que en la dita causa de ferma de dret davant vosaltres e l’altre de vosaltres proposada no procehiscau e de aquella conegau ﬁns per nós en altra manera sia provehit, abdicant-vos tot poder a cautela e declarant ésser nulle e va lo contrari si serà fet. Emperò, si rahons algunes haveu que açò fer no dejau, vos manam poseu aquelles davant nós e cort nostra dins termini de sis dies contínuament comptadors aprés presentació de les presents a vosaltres fahedora, e serà-y provehit per justícia. [Datum] Valentie, die XXVIIª septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCLVIº.

[Post]modum autem die intitulata tricesima mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, Johan Mercader, [porter], dix e féu relació que dimarts propassat de matí havia presentada la dessús inserta letra a mossèn [Guillem de] Vich, procurador general, e al justícia e a dos jurats de Gandia, respongueren que no y consentien [...].

[Succe]ssive autem die intitulata quarta mensis octobris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit [mag]nífch tinentloch del spectable comte e governador comparech lo magníﬁch mossèn Guillem [de Vich], cavaller, procurador general del ducat de Gandia, e presentà a aquell la letra del te[nor se]güent:

[Al] magníﬁch mossèn Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor [rey, ti]nentloch del spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, conseller e ma[jordom de la] dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, en Guillem [de Vich, cava]ller, cambrer de la dita sacra majestat e procurador general del ducat de Gandia per lo molt [alt] senyor rey de Navarra, duch de Gandia, saluts e deguda reverència e honor. [Davant nós] són compareguts en Berenguer Jàffer, cequier de les cèquies de la dita vila [de Gandia] e de son terme, e en Francesch Costejà, en Bernat Salelles, n’Esteve Mascarell, [...], en Ramon Valls, en Pere Belsa, notari, en Francesch Blaví e en Nicholau [...] hereters e havent terres regants de la cèquia de Verniza, la qual és en e [dins terme] de la dita vila, e en scrits han davant mi proposat que ells e llurs prede[cesssors] de deu, de vint, de trenta, de quaranta, de cinquanta, de sexanta, de [setan]ta e de cent anys e pus ençà assensive e dessensive són stats e són en pa[cíﬁca] e quieta possessió, ço és, los dits hereters de regar llurs terres e possessions [de la] aygua de la dita cèquia per sos deguts ﬁls, e la dita cèquia e aygües del terme [de la] dita vila han son degut discurs e sos ﬁls e partidors uberts e cascú rega [...] regar segons ses tandes e particions antigues e acostumades, e lo dit cequier [...] de tenir en condret les dites aygües per tot lo dit terme de la dita vila [e en] lochs e alqueries dins lo dit terme situats, e guardar e fer guardar [...] mudar e fer mudar, e obrir les dites cèquies e partidors de [...] troben tancats contra l’orde de la partició de les dites aygües e de [...] que la dita aygua de la cèquia e del hun ﬁl no sia transpor[tada ...] o altre ﬁl ne y sia fet res en prejuhí o interès de altri [...] e castigar los contrafahents e de exercir tota jure[dicció ...] pertanyents e si del juhi o procehiments [...] recorregut al duch e senyor de la [...] ofﬁci e no a algun altre e que [...] senyor qui·s diu dels lochs e alqueries [de Beniopa, Benipexcar, Benicanena, lo Real e] la Alqueria Nova e alguns singulars [...] heretats, terres e possessions regants de la [...] possessió e mudant l’aygua de hun ﬁl en altre contra forma de fur e de statuts latentment haurien tancat hun ﬁl de la dita cèquia dels ﬁls que regaven e han acostumat regar los dits proposants, per ço que l’aygua del dit ﬁl se mude en lo ﬁl que va per regar les terres de Benipexcar. E encara de nit, amagadament, haurien mudat l’aygua dels altres ﬁls en altres, e fet en lo regar e cèquies coses indebites e contra statuts e prohibicions. E per ço com lo dit cequier, per la gran fretura de les aygües que és stada e és en l’any present, regonexent les dites cèquies o partidors de aquelles e fahent-los tenir uberts e en condret millor e pus stretament que no és acostumat en temps de habundància de aygües, havia fet mudar los partidors, senyaladament aquí hon és lo dit ﬁl de Benipexcar, lo qual era stat tancat amagadament en temps de habundància de aygües. E, noresmenys, havia fetes penyores e execució de aquelles per coses fetes [inde]bitament e contra statuts e prohibicions, e açò havia fet lo dit cequier, crehent per justícia a instància dels dits hereters e exercint son ofﬁci, e que lo dit egregi don Hugo de Car[dona] ne los hereters dels dits lochs e alqueries no havien feta clamor a instància del dit cequier en contrari, ni axí poch havien recorregut a mi si·s sentien agreujats, ans en [...] prejuhí de mon ofﬁci e del dit cequier e de la juredicció e senyoria al il·lustríssim duch e senyor de la dita vila pertanyent en nom de les universitats e lochs, dels [quals] com a universitats no és principal interès ne part legítima per atribuhir a [...] juredicció, la qual, ab vènia e reverència de la dita sacra majestat e de vós e vostre ofﬁci [...] parlant, no li pertany, haurien fermat de dret en vostre poder sobre les dites aygües [...] e partidors de aquelles e fetes certes requestes no degudes ni pertinents en virtut [de] vós, molt magníﬁch mossèn, hauríets fetes certes promisions e enantaments en les [dites cè]quies e aygües e contra lo dit cequier e ofﬁcials de la dita vila en gran da[pnatge] de la juredicció del dit il·lustríssim duch de Gandia e dels dits hereters. E com les [...] e conexença de aquelles pertangués a mi e a mon ofﬁci, per ço los dits cequier e hereters [sobre] la dita llur possessió han fermat de dret en mon poder e promès fer dret, star a [dret e pagar] la cosa judgada si·s covendrà, segons totes les dites coses larch apparen per scriptura davant mi posada e feta. E han request los dits proposants a vostra magniﬁcència [...] infra. E yo, vehent que si de les dites coses no certiﬁcava vostra magniﬁcència [...] deprehensió del dit il·lustríssim senyor duch e vós, axí mateix si affronte vos [...] la dita majestat poríets dir no ésser-ne axí certiﬁcat per mi per bé que per virtut[...] e en altra manera, ne siats cert. Emperò, a superabundant cautela vos certiﬁch [...] dites coses e vós, magníﬁch mossèn, no ignorats que lo dit il·lustríssim senyor duch ha [...] la dita vila e tot son terme e tota juredicció civil e criminal, alta e baxa, [mer e mixt] imperi, ús, exercici e conexença de aquells no solament en los habitadors mas en tots los [...], encara stranys, majorment per rahó de les terres e aygües de la dita vila e terme [...] de les dites aygües. Axí mateix, mossèn molt magníﬁch, és a vós cert que la juredicció del [...] és atorgada segons fur, e axí mateix és a vós cert per furs e privilegis e actes de [...] que vós no y podets entrametre de les causes e qüestions principals que són en los lochs [...] dels barons havents mer imperi e tota juredicció, segons ha lo dit il·lustríssim senyor duch. [...] mateix, cert que tots los habitants domiciliats dins terme de senyor de alguna [...] són vassalls del senyor de la dita vila per respecte de les coses, e sa juredicció e senyoria [...] encara que sien vassalls de senyor de loch, vila o de alqueria dins terme de [...] ignorats que per acte de cort los vassalls de algun baró o altre senyor [...] militar no poden recórrer a vós ne a la vostra cort, totes les quals [...] magníﬁch mossèn, ab vostra reverència e segons dessús [...] entrametre de les dites [coses e alguna de aquelles, ans les ...] senyor duch e a sos ofﬁcials perquè no consent [...] fets e fahedors, ab aquella vènia e [...], que los actes per vós e cort vostra fets en [...] e tornets al primer stat e les parts [...] fer e ministrar-hi justícia spachada [...] lesió a la dita juredicció e senyoria [...] li és donada e atorgada per la dita sacra [majestat ...] proteste contra vós e vostres béns de tots dans, prejuhís, e damnatges e despeses seguits e seguidors, fets e fahedors, axí en recórrer a la dita majestat com en altra manera, e que davant sa excel·lència e en corts generals e àls ne puxau ésser convengut e demanat. E si vós, molt magníﬁch mossèn, dubitats en les dits coses e volets comunicar ensemps seré prest ésser-hi ensemps ab los advocats del dit il·lustríssim senyor duch en lo loch e dia que a vós serà plahent, reposant tots procehiments entretant. E plàcia-us, molt magníﬁch mossèn, rescriure’m prestament vostra delliberació. Datum Gandie, die XVIIIª mensis septembris anno a Nativitate Domini MCCCCLVIº.

[Su]ccessive autem die intitulata VIª mensis octobris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch lochtinent de governador comparech lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, al qual fon [presen]tada una provisió per lo dit magníﬁch lochtinent de governador a consell del honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, feta a una scriptura per lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, posada sots kalendari de vicesima quinta del propassat mes de setembre, la qual és del tenor següent:

[...] dit magníﬁch lochtinent de governador, de consell de son assessor en la present causa, assumpt quant [...] scriptura per lo dit en Francesch Costejà, en lo dit nom posada, proveex en aquesta forma [...] dissentint a les protestacions contra ell e béns seus fetes, diu que no proveex res ne provehir [...] ha volgut provehir en prejuhí de la juredicció del il·lustríssim duch o dels drets [...] de les parts. Mes per ço com les parts contendents sobre lo possessori lo jutge deu [...] en lo stat de la possessió o quasi [...] sia aquell que trobà axí possehir per ço provisions en procés continuades, mantenint aquell possehidor que ha trobat en la [...] recognició de les dites aygües enaxí com fon atrobat ésser en possessió o quasi és [...] cosa que, pendent la qüestió sobre la juredicció entre la cort del dit magníﬁch [lochtinent de] governador e lo il·lustríssim duch, la conexença de la causa pertany al senyor rey e a la cort [del m]agníﬁch lochtinent de governador en loch del senyor rey. Emperò, per ço com les parts contenen [...] coses e sobre altres en les scriptures per les dites parts posades, deduhides [...] la dita scriptura posada per lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, a XXV del corrent [mes ...] a la part altra, de la qual atorgada còpia a aquella e que sien reebuts [...] Johan Toda, en lo dit nom, sobre les scriptures per aquell posades, en les quals es [...] que li sien rebuts testimonis perquè sia manat a la part altra, et cetera, alias, et cetera, e [...] fet sens prejuhí de la dita declinatòria de for, retenint-se acord sobre les [...] e que sia manat a les dites parts que hagen llurs advocats en col·lació en la [...] dit assessor dimarts primervinent en la setena hora ans de mig jorn lach.

[...] dicta et eadem die intitulata XXVª dicti mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, [...], porter del senyor rey, dix e relació féu que en lo dia de huy, per provisió e manament del mot mag[níﬁch lochtinent del] molt spectable comte e governador, havia intimada la dessús inserta provisió al discret [en Pau] Rossell, notari, en lo damunt dit nom, respòs que no y consent e que·n demana correcció ab [...] assessor, certiﬁcant al dit magníﬁch lochtinent de governador com hi ha provisió del senyor rey que nós en [...] de aquesta causa a pena de deu mília ﬂorins, la qual és registrada en la cort del [magníﬁch] lochtinent de governador.

[...] intitulata VIª mensis octobris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch lochtinent [de governador comparech lo] discret en Pau Rossell, en lo dit nom, e absent la part altra posà per [scrit ço que·s segueix:]

[...] del il·lustríssim senyor duch de Gandia sia manifestat e assats [...] la qüe[stió] de les aygües del terme de la vila de [Gandia ...] ofﬁcials de la dita vila singula singulis [...] per mils satisfer e respondre a una [...] no per recors per vós, magníﬁch lochtinent [...] respon, ab tota vènia e reverència que·s pertany, [...] ell, dit procurador, posada e en la qual vós li fes [...] vila contra singulars del dit terme e entre [...] don Hugo de Cardona, fahent-lo part agent contra los singulars de la dita vila e, per consegüent, en aquests cassos no ha alguna dubitació que la dita causa haja pertangut e pertanga als dits procuradors e ofﬁcials de la dita vila, ne y consta la que·s vol dir que de la dita causa és qüestió en vostra cort ab les universitats de les alqueries del dit don Hugo situades dins lo dit terme, car per bé que les dites universitats cautelosament, ut supra parlant, hagen volgut femar de dret en vostre poder per atribuhir-vos juredicció. Emperò, la realitat de la causa mostra no ésser causa principalment de universitat, mas és causa de singulars a singulars, com sia cert que les terres que reguen de les cèquies del dit terme sobre les aygües de les quals és la qüestió són de persones singulars com a singulars e [no] de les universitats com a universitats. E per ço, puys vós, mossèn molt magníﬁch, vehíets e podíets veure que ab [...] causa venien davant vós lo síndich de les dites universitats [...] repel·lir e no admetre en tan gran e evident dan e prejuhí de la juredicció del dit [il·lus]tríssim duch e dan de la dita vila e singulars com se sia seguit que per vostres impediments [la] aygua de que és moguda qüestió pendent aquella ha usufructuat e usat, usufructuen [...] usen lo dit don Hugo e sos vassalls e n’an freturat los habitadors de la dita vila en [gran] dan de llurs splets, dels quals dans e de tots altres d’aquèn seguits e seguidors e de [...] interessers reverentment, ut supra parlant, han protestat e protesten contra vós e vostre honorable [...] e béns vostres e seus e contra tots altres a vós e als quals sia imputat.

E encara que les universitats s’i hagen volgut mesclar, ja per ço no han pogut tolre ni [...] ordinària pertanyent al cequier en les cèquies la qual li pertany per [...] vostra cort no pot conèxer premaxime en via de principalitat, ne y obsta lo que [...] que los ofﬁcials de la dita vila no poden conèxer de algun noble cavaller e generós [... cone]xença de causa de aquells pertany a la vostra cort com, ab reverència vostra parlant, no [...] que los ofﬁcials de barons havents juredicció e mer imperi no coneguen e puxen [...] de les causes civils dels nobles, cavallers e generosos, habitants o terrestinents [...] tractants dins terme e juredicció de tal baró, havent mer imperi e juredicció [...] de e per rahó de les coses, heretats e possessions que tenen e possehexen dins terme e [...] baró. E açò no solament és dispost per lo fur «Cavaller qui serà vehí», et cetera, posats [...] de juredicció, ço és, de poder de tots judges, mas encara açò vol dir lo stil de [...] tots los richs hòmens cavallers, allí hon diu «Si donchs los dits pleyts [...] per rahó de coses tengudes a fer cens o certa part de fruyts o de servey per [...] barons e altres», lo qual stil no prejudica ne pot prejudicar a la disposició de [... maj]orment en lo cas occorrent de ferma de dret posada davant lo dit procurador de Gandia [...] de la dita vila, per la qual ferma de dret los dits singulars són fets reus e lo dit don Hugo [...]. Per què e àls, vós, dit magníﬁch lochtinent de governador, contrario imperio, deveu revocar la dita inhibició [...] impedir lo dit procurador en lo exercici de sa juredicció, protestant ut supra, requirent-ne carta [pública].

E per major fundament de les dites coses e de les contengudes en la letra a vós, mossèn, per lo procurador tramesa, vos fa fe de dos capítols e actes de cort offerts al senyor rey en Pere per lo [...] en sguard de la juredicció que han los havents mer imperi en los cavallers e que [...] l’altre en sguart de la juredicció del cequier en cascuna vila del regne.

E per tolre tot dubte e mostrar clarament que la juredicció, conexença e [...] altres semblants pertany al dit il·lustríssim duch de Gandia e a sos [ofﬁcials ...] magníﬁch no us ne podets ni devets entrametre e no remetent [...] dia e havent vós ne entramès que entrametent encorríets en [...] fe de una provisió de la majestat del senyor rey en vostra cort ja presentada [... ser]vets e façats servar de fet àls, ab vènia e reverència parlant, [...] e que revoquets tots los actes que fet havets en contrari [...] provisió són del tenor següent:

«Primerament, dien que algú havent [...] criminalment negun cavaller o [...] és ordenat per fur e no altre no contra[...] lochs o térmens de aquells qui han mer [...] del senyor rey que privilegi o regalia [...] pusca punir, conèxer o posar pena corporal a richs hòmens e a cavallers ni generosos, sinó lo senyor rey o son primogènit e aquells ofﬁcials seus als quals és atorgat per fur. Quant als generosos del regne de València, en Jachme Castellà, com a procurador del senyor infant en Pere e del noble senyor de Xèrica, dix que no consentia al dit capítol, ans hi protestava. Semblantment hi protestaren en Guillem Serra e en Gilabert Çanoguera, procuradors dels infants en Jachme e en Ramon Berenguer.

Ítem, suppliquen los richs hòmens e cavallers de la ciutat e d’altres viles del regne que com los cequiers e en moltes coses facen molts e diverses greuges a ells e als hòmens lurs, e donen [el] dret de la aygua a altres e venen aquella e hagen gran juredicció, axí que dels juhins d’aquells [...] puxa hom a algú recòrrer, que sia mercè vostra ordenar que a cascun cequier cascun [...] y sia feyta inquisició per aquells qui per vós hi seran ordenats, segons que per fur nou en los [...] ofﬁcials és acostumada de fer, majorment e com ells sien ofﬁcials e han poder vostre [...] ells fan penyores e leven calònies segons que ells se volen, concordant riqui homines [...] generosi et persone ecclessiastice contrasten hi los jurats de la ciutat e semblantment [con]trasten los síndichs de les viles reyals».

[E, proposada] la dita scriptura, confestim lo dit magníﬁch lochtinent de governador remès la provisió [sobre aquella] fahedora al honorable micer Jachme Garcia, assessor per ell pres en la present causa.

[E a poch] instant, lo dit magníﬁch lochtinent de governador, de consell del dit honorable micer Jachme Garcia, [assessor qui] dessús, provehí que la dita scriptura sia intimada a la part altra, a la qual sia a[torgada] còpia si haver la’n volrà, e sia sobresehit en le recepció de testimonis e sobre les altres [...].

[Et inconti]nenti lo dit proposant féu fe de la letra e o provisió, la qual ja per lo dit proposant és [present]ada al dit magníﬁch tinentloch de governador, la qual és del tenor següent:

[Anno a Nativitate] Domini MºCCCCºLVIº die vero intitulata XVIIª mensis febroarii, davant la presència del molt [honorable] mossèn Jachme Romeu, cavaller, tinentloch del molt spectable comte de Cocentaina, [e] majordom de la sacra majestat del molt senyor rey e governador del regne de València per [absència de] aquell, comparech lo discret en Pau Rossell, notari, síndich de la universitat de [Gandia, e] presentà a aquell una letra e provisió patent del dit molt alt senyor rey en [...] e al dors de aquella ab sagell de la sua real majestat sagellada, la qual és del te[nor segü]ent:

[...] Dei gratia rex Aragonum, Sicilie, citra et ultra farus, Valentie, Hierusalem, Hungarie, [Maio]ricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie, ac comes Rossilionis et Ceritanie, spectabili Eximeno Petro de Corella, comiti [Cocen]tayne et gerentivices gubernatoris regni Valentie et eius locumtenentis ceterisque ofﬁcia[lis ...] iudicibus delegatis vel delegandis allisque ad quos presentes pervenerint et seu fue[runt presentatis], salutem et dilectionem. Pro parte iuratorum ac universitatum et sindici ville [Gandie] est nobis exponitum cum querela quod quidam nobiles, milites et generosi et alii loca [...] infra terminos generales dicte ville possidentes et terratenentes [...] Iacobus de Pallàs Ladró cuius esse dicitur locus seu alcarea de Piles [...] vicini ville prefate peyterique ville eiusdem conantur [...] contribuere in peytis et aliis exactionibus ad que ut [...] universitatis tenentur pro locis alcareis et rebus que intra villam [...] tenent et possident [...] et pragma[tica ...] in dicta villa et eius terminis [...] in talibus [...] et ut inmunes a predictis [...] ﬁrmare de iure in [...] universitatem ipsam ad litigandum [...] et expensarum et aliarum incomoditatum [...] contributionem differunt quantum possunt [...] ac preiuditium manifestam universitatis predicte et eius singularium qui onera censualium in multitudine satis magna adque tenentur paccare non valerent nisi peyte contribuere debentibus exigerentur et iura dicte universitatis ut decet colligantur, atque ita in ruynam irrepreparabilem dicta universitas faciliter deveniret quod si damnum et evidens preiuditium, tam dictem universitatis quam etiam subdictorum nostrorum, utrique cederet et redundaret cui recurrere et debite providere non in merito summe interest presertim cuia universitas [...] dicte ville aliqua et plura censualia pro nostro servitio oneravit. Nos vero supplicatio[ne] dicte ville benigne anuentes volentesque super predictis debite providere, vobis et singulis vestrum dicimus, precipimus et mandamus de certa scientia et expresse, pro prima [et] secunda iussionibus, ad penam decem milium ﬂorennorum auri de bonis illius vestrum quia contra[...] exigendorum et nostro erario applicandorum, quatenus de causis et questionibus [...] et quibusvis que ratione dictarum peytarum et contributionum aliarumque ex quacumque causa [...] esse sperantur per ﬁrmas iuris vel alias inter iuratos, universitatem et sindicum dicte ville [...] alios quoscumque coniunctium vel divisim, ex una, et dictum nobilem Iacobum de Pallàs [...] esse dicitur dictus locus seu alquerea de Piles et alios quoscumque possidentes vel t[enentes] loca, alquareas, terras vel possessiones in dicta villa et termino eius ratione seu [...] ipsorum locorum, alquarearum, terrarum vel possessionum contributionum et amprivorum [...] ipsarum vel ex alia causa ipsorum pretextu minime vos intromittastis seu intro[... non] curetis, ymmo causas et questiones ipsas decidendas et terminandas relinquendo [...] duci et domino dicte ville vel eius generali procuratori et ibi ius et iustitiam recepiant [...] iusto recursu suo casu extraneis dicte ville nobis seu nostro generali locumtenenti [...] gubernatori in nostri vel in sui absentia reservato, non obstantibus pragmaticis [...] tam nostris quam regis Petri, divi recordi patri nostri, de causis ad curiam Gubernationis [...] non extrahendis ab eadem et signanter pragmatica santione dicti regis [...] Gerunde, XXIª februarii anno a Nativitate Domini MºCCCºLXXXVº, nec etiam obstantibus usibus [...] vestri dicti gubernatoris et quibusvis nostris seu predecessorum nostrorum litteris provisionibus [...], quas et que hic pro sufﬁcienter expressis haberi volumus et censemus [...] posse contrarium peragendi ac irritum et inane decernentes quicquid in contrario [...] factum est vel erit aut quomodolibet attentatum. Datum in Castellonovo, civi[tatis Neapolis] secundo mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVº. Rex Alfonsus.

[...].

E, presentada la dita letra e provisió real, lo dit magníﬁch lochtinent de governador dix que reebie aquella [ab] humil e subjecta reverència que·s pertanyia del dit molt alt senyor rey, offerint-se prest [e apa]rellat los manaments reyals inseguir e complir, remetent la provisió fahedora [al] honorable ordinari assessor e al lochtinent de aquell.

265.

[1457]

Pactes signats entre Hug de Cardona i les seues aljames, d’una part, i Francesc Comes, ciutadà de València, d’altra, per al quitament de 26.000 sous censals.

ARV, Governació, 2.289, 16ª mà, f. 11.

[18]... propi motiu com àls ne per altra qualsevol persona havent poder de fer e atogar lo dit referit provisió, guiatge, elongament o privilegi. En los quals arrests dins los dits XX dies agen a entrar tots los desús dits e cascun de aquells scrits alguna requesta o intimació de paraula o per scrits a aquells ne algú de aquelles fahedora, e en los quals arrests e presó hajen a star tant e tan longament ﬁns ab tot efecte hajen liurats los dits IIIm sous e pagades totes les pensions al dit en Francesch Comes o als hereus de aquell per obs de fer lo dit quitament.

Ítem, és stat concordat e convengut que los dits síndichs, ab voluntat del dit egregi don Hugo de Cardona, presten sagrament e homenatge en poder del dit noble lochtinent de governador o de la sua cort, que ell ni les dites universitats e aljames, ni alguna de aquelles, ni algú singular de aquelles no donaran, ni pagaran ni faran algun do, paga o sofra ni ajuda alguna al dit egregi don Hugo, ni a la muller d’aquell, ni als ﬁlls ni ﬁlles de aquell ni algú de aquells, per les quals ajuda o sofra se pogués en alguna manera empatxar ni en alguna manera alongar los dits quitaments cascun any fahedors en la forma desús recitada en lo pròxim capítol e pagades les pensions e despeses.

Ítem, és concordat, pactat e avengut que lo dit egregi don Hugo e los dits síndichs constituexen, fan e ordenen en clavari per rebre totes les quantitats qui són necessàries per pagar cascuns anys les pensions, axí de censal com de violaris que lo dit egregi don Hugo e les dites universitats e aljames fan e fer són tenguts cascuns anys a diverses persones, lo dit honorable en Francesch Comes, al qual constituexen per salari seu per cascun any cinquanta lliures, pagadores la mitat a sent Johan e l’altra mitat a Nadal. Et la dita claveria e salari prometen no revocar ﬁns los dits XXVIm sous sien ab tot efecte quitats. E si per cas lo dit en Francesch Comes moria ans que los dits quitaments fossen feyts, que en la dita claveria e salari succehexquen los hereus del dit en Francesch Comes. E les dites coses prometen no revocar ab sagrament e homenatge prestador segons desús e sots pena de D ﬂorins, la mitat als cofres del senyor rey e l’altra mitat al dit en Francesch Comes e hereus de aquell, rato pacto manente. E la dita revocació ipso facto sia nul·la e de nul·la eﬁcàcia e valor.

Ítem, és concordat, pactat e avengut que los dits egregi don Hugo e los dits síndichs per si e per les dites universitats e aljames obtinguen de vós, dit noble loctinent de governador, e de la vostra cort licència e facultat que si no pagaran cascuns anys los dits tres mília sous per obs de fer lo quitament e no pagaran e portaran les dites quantitats en poder del dit clavari per obs de pagar les pensions, messions e salari, que tota hora que per lo dit clavari o hereus de aquell, cascun en son cas, lo dit noble governador, lochtinent o cort d’aquell seran requests de paraula, sia provehit e ordenat que hun porter o molts ab sola comissió e poder de fer penyores vagen a les dites universitats e aljames, e a cascuna de aquelles e a cascun singular de aquelles per fer e que faça penyores per obs de fer les pagues de les dites penssions e salari, penes e messions desús dites, les quals liure al dit clavari, lo qual puxa vendre aquelles, de les quals vendes haja ésser cregut per la sua paraula o scriptura. E los dits egregi don Hugo e los dits síndichs prometen ab jurament e homenatge de no revocar ne fer revocar per alguna via ni donar-hi empaig algú. E si lo contrari era acceptat o asagat fer, que ipso facto sia tot nul·le e de nul·la eﬁcàcia e valor.

E per dur totes les dites coses a son degut efecte, requiren los dits egregi don Hugo e los dits síndichs a vós plàcia reebre los dits juraments e homenatge, e fer e provehir totes les dites coses e sengles de aquelles, e fer continuar e registrar aquelles en los libres de la vostra cort e oﬁci vostre en quant mester sia benignament implorant, requirents-ne carta pública.

Foren interrogats migançant jurament los dits proposants qui havia ordenada la dita scriptura, e dixeren que·l discret en Miquel Bataller, notari.

E, posada la dita scriptura e lesta en presència d’aquells e admesa per lo dit noble tinentloch de governador, encontinent lo dit magníﬁch don Hugo e lo dit en Guillem Fàbregues, en lo nom qui desús, prestaren jurament a nostre senyor Déu e als sants quatre Evangelis de aquell, per le sues man dretes corporalment toquats, e homenatge de mans e de boqua en poder del dit noble tinentloch de governador, sots virtut del qual cascun d’ells promès tenir, servar e complir ço que és obligat e segons és mencionat en los dits capítols desús inserts e cascun d’aquells. E per semblant los desús dits Sereg Ben Çahat Sereg e Abrahim Mazmut, en los dits noms, e cascun d’ells juraren a nostre senyor Déu e a l’alquibla de Mahomet segons Çuna e Xara, girats devers migjorn, e homenatge de mans e de muscle en poder e mà del magníﬁch tinentloch de governador, sots virtut del qual jurament cascun d’aquells promès e·s obligà tenir, complir e servar les coses en la dita scriptura e en cascun capítol de aquella contengudes e segons s’esguarda a cascun d’ells.

Quibus sich peractis lo dit noble tinentloch de governador provehí e manà nunch pro tunch et econtra ésser fetes e complides les coses desús requestes per les dites parts.

Testimonis foren presents a les dites coses los discrets en Daniel Conesa e en Jacme Navarro, notaris, e en Johan March, corredor, ciutadans de València.

266.

[1457, maig]

Plet entre Hug de Cardona i Gandia per raó del morabatí exigit per la vila en les alqueries de Benicanena i l’Alqueria Nova.

ARV, Governació, 2.290, 21ª mà, f. 20.

[19]... Danant la presència de vós, molt noble mossèn Jacme Romeu, cavaller, tenentloch de governador en lo present regne per absència del molt spectable comte de Cocentayna e governador del dit regne, personalment contituhit Johan Toda, notari, en nom de procurador del egregi don Hugo de Cardona, senyor dels lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova, lo qual en totes aquelles pus congruent forma, via e manera que a la intenció e propòsit del dit egregi, principal seu, aplicar se puxa e dega, diu que de deu, vint, trenta, L, LXX anys ençà e de tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari, lo dit egregi don Hugo de Cardona e los predecessors de aquell qui són stats senyors dels dits lochs contínuament ha hexhigit, haüt e pres lo morabatí en lo temps que aquell és degut dels vasalls poblats e habitadors en los dits lochs asensive e desencive per lo dit temps, e, per consegüent, en la dita possessió deu éser deffès e mantengut lo dit egregi don Hugo de Cardona. E com a notícia de aquell sia pervengut que per provisió del honorable procurador general o dels ofﬁcials o jurats de la vila de Gandia seria stada provehida e manada crida o preconi, lo qual se diu seria stat fet en les dites alqueries de Benicanena e l’Alqueria Nova, manant que lo dit morabatí fos pagat en la dita vila de Gandia per les persones que són tengudes pagar aquell, ço qui és molt prejudicial al dit egregi don Ugo de Cardona, senyor dels dits lochs, lo qual té tota juredicció presertim civil en aquelles, e, per consegüent, tal crida no·s podia fer en los dits lochs per provisió dels dits ofﬁcials de la sobredita vila de Gandia. E axí mateix per aquella se comina perturbar la dita possesió, ço que no·s deu tollerar, maxime fermant de dret, atès que no solament en la dita possessió de exigir, haver e rebre lo dit morabatí, mas encara en la possessió la qual aquesta part té de la dita juredicció per tot lo temps sobredit se faria e causaria prejuhí. E com cascun fermant de dret dega ésser deffès e mantengut en la sua possessió, per tal e àls lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, diu que ferma de dret en e sobre la dita possessió, prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes les clàusules necessàries, congruents e opportunes, donant-vos per fermança a si mateix en son nom propri, requerint que la dita ferma de dret e fermança li admetats e que litteratorie manets sots grans penes, axí al honorable procurador de la dita vila de Gandia com als honorables justícia e jurats e altres ofﬁcials de la dita vila de Gandia, que no perturben al dit egregi don Hugo de Cardona en la dita sua possessió, e que si clam, acció o petició alguna han o pretenen haver que u possen denant vós dins deu dies ab cominació que, àls, los serà imposat callament perdurable com axí se dega fer per justícia, implorant in et super predictis benignament vostre noble ofﬁci quatenus opus sic.

Fon interrogat lo dit proposant migançant jurament per lo scrivà de la cort qui havia ordenada la dita scriptura, e dix que·l honorable micer [Miquel] Dalmau, doctor en leys, habitator de la ciutat de València.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit noble e magníﬁch tenintloch de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

E a poch instant, lo dit noble e magníﬁch tenintloch de governador, ab consell del honorable micer Gabriel de Santacília, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort, provehí e manà la dita ferma de dret ésser admessa si e en quant de fur e rahó era admetedora e no en pus, e que sia donada ydònea caució e fermança de star a dret per les coses en la dita ferma de dret, e que sia manat als dits ofﬁcials de Gandia e al procurador general que al dit fermant de dret en alguna manera no·l perturben en la possesió o quasi en la qual és de no pagar lo dit morabatí, e açò sots pena de CC morabatins. E si rahons en contrari han per què lo request fer no·s dege, aquelles dins XV dies propossen denant lo dit noble e magníﬁch lochtinent de governador e cort sua aprés presentació de la letra de aquèn fahedora.

E com lo dit en Johan Toda en son nom propri se fos constituhit en fermança e principal tengut a la ferma de dret e coses en aquella contengudes, e pagar la cosa jugada si·s convendrà ensemps ab lo dit son principal e sens ell e per lo tot, e, essent aquí present, fos interrogat per lo scrivà de la cort si feya la dita fermança e principal obligació ensemps ab lo dit seu principal e sens ell per lo tot. E dix e respòs que sí, e que per aquella e per les coses en aquella contengudes obligava en poder del dit noble e magníﬁch tenintloch de governador lo notari e scrivà de la sua cort, axí com a pública e auctènticha persona per aquell e per totes aquelles de [...] o porà ésser interès de present o en sdevenidor stipulant e rebent, ço és, llurs béns, drets e accions, mobles e no mobles, priviligiats e no priviligiats, haüts e per haver, hon que sien o seran, sotsmetent-se per les dites coses al for, destret, juhi, examen e juredicció del dit noble e magníﬁch tenintloch de governador e cort sua, e a llur propri for e de llur jutge ordinari per special pacte renuncia. Renuncia enqua ra a la ley Si convenerit Digesta de juredicció de tots jutges e a tot altre dret, ley, fur, privilegi, ús, costum e constitució contra les dites coses venints. Les quals foren fetes en València los dia e any damunt dits.

Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Lorenç d’Alós e en Bernat Alcover, notaris, ciutadans de València.

Quo facto, en virtut e per execució de la dita provisió fon feta e ordenada la letra del tenor següent:

En Jacme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor rey e tinentloch del spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentayna, conseller e majordom de la dita sacra magestat e governador del regne de València per absència de aquell, al magníﬁch lo procurador general e amats altres ofﬁcials e jurats de la vila de Gandia, saluts e honor e dilecció. En nostre examen és compa re gut en Johan Toda, notari, en nom de procurador del magníﬁch don Ugo de Cardona, del qual se dien ésser los lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova, dient en scrits que de deu, vint, XXX, L, LXX anys ençà e de tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari, lo dit magníﬁch don Ugo e predecessors de aquell qui són stats pretesos dels dits lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova contínuament han exigit, haüt e pres lo morabatí en lo temps que aquell és degut dels vassalls poblats e habitadors en los dits lochs asensive e desensive per tot lo dit temps, e que, per consegüent, en la dita possesió deu ésser mantengut e deffès lo dit principal seu. E com a cura de aquell sia pervengut que per provisió de vosaltres, magníﬁch procurador e altres ofﬁcials de la dita vila, seria stada provehida e manada crida o preconi, lo qual se diu seria stat fet en les dites alqueries de Benicanena e Alqueria Nova, manant que lo dit morabatí fos pagat en la dita vila de Gandia per les persones que són acostuades[20] pagar aquell, ço que és prejudicial al dit don Ugo qui té tota juredició presertim civil en aquells, e que, per consegüent, la dita crida no·s podia fer en los dits lochs per provisió de vosaltres, e que per semblant se comina perturbar la dita possessió, ço que no·s deu tollerar, majorment fermant de dret, attès que no solament en la dita possessió de exigir, haver e rebre lo dit morabatí, mas encara en la possessió que ha per tot lo temps sobredit se faria [e] causaria prejuhí. E que com cascun fermant de dret deja ésser mantengut en la possesió, fermant de dret en poder vostre e de la vostra cort,[21] e prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes, congruents, necessàries e opportunes, offerint-nos sobre açò ydònea causió, nos ha request que la dita ferma e fermança li admetéssem, e a vosaltres e a cascun de vós litteratorie manàssem ab imposició de grans penes que lo dit principal seu en alguna manera no perturbàsseu en la dita sua possessió. E que si clam, acció o demanda havíeu contra lo dit principal seu o preteníets haver, aquella e aquell possàsets denant nós e cort nostra dins dia e ora per nós a vós preﬁngidor, e àls que per nós vos fos posat callament perdurable, segons que en la dita scriptura e ferma de dret és pus larch contengut. E nós, admesa la dita ferma de dret en tant com de fur e rahó és admetedora e no pus, e reebuda sobre aquella ydònea caució, havem provehit e manat ésser vós scrit ut infra. Per tal, per part de la dita sacra majestat, a vosaltres e cascun de vós diem e manam que lo dit fermant de dret, en lo dit nom, eo lo dit magníﬁch principal de aquell no perturbeu o inquieteu en la possessió o quasi en la qual és de no pagar lo dit morabatí, e açò sots pena de CC morabatins. Enperò, si rahons haveu algunes en contrari, aquelles proposets denant nós e cort nostra dins XV dies aprés presentació de les presents. E açò no mudets si la dita pena desigats evitar. Datum Valentie, XVIII madi anno a Nativitate Domini MCCCCLVII. Vidit Sanctacília, locumtinentis assessor.

Consequenter vero die intitulata IIIIª mensis iunii anno a Nativitate Domini MºCCCCLVIIº, denant lo dit noble tenintloch de governador comparech lo dit en Pere[22] Rossell, en lo dit nom, e l’altra part absent, posà en scrits ço que·s segueix:

De la cort de vós, molt noble mossèn Jacme Romeu, lochtinent del spectable governador del regne de València, és emanada una letra directa al procurador general e als ofﬁcials e jurats de la vila de Gandia, en la qual és narrat que en vostre examen és stat affermat per en Johan Tota [sic], notari, en nom de procurador del magníﬁch don Hugo de Cardona, del qual se diu ésser los lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova, dient que de X, de XX, XXX, L, LXX anys ençà e de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari lo dit don Hugo e sos predecessors, senyors dels dits lochs, contínuament haurien exigit, haüt e pres lo morabatí dels vassalls poblats e habitadors en los dits lochs, e que en la dita possessió deu ésser mantegut e deffès, e que per ço com per los dits procurador e ofﬁcials de Gandia seria provehida e manada crida, la qual seria stada feta en los dits alqueries [sic], manant que lo dit morabatí sia pagat en la dita vila de Gandia per les persones que són tengudes pagar aquell, e que seria prejudicial al dit don Hugo, qui afferma tenir tota juredicció civil en los dits lochs, e que, per consegüent, la dita crida no·s podia fer en los dits lochs, e sobre les dites coses se diu hauria fermat de dret, e per ço havets manat als dits procurador e ofﬁcials de Gandia que lo dit don Ugo no perturben en la possessió que afferma tenir de no pagar lo dit morabatí, e si rahons algunes en contrari aquelles propossen denant vós e cort vostra dins XV dies aprés presentació de la dita letra, segons en aquella és pus largament contengut. Lo qual mananament e les coses per part del dit magníﬁch don Hugo de Cardona, en la scriptura de la qual la dita letra és insortida, afferma des e requestes en la dita ferma de dret, ab vostra reverència parlant, no procehexen en dret ni en fur per moltes rahons, senyaladament per les següents, les quals diu e al·legua Pau Rossell, notari, procurador del il·lustríssim senyor don Johan, per la gràcia de Déu rey de Navarra, duch e senyor de la dita vila:

Primo, per ço e àls que la dita letra és feta e provehida parte non vocata nech minus audita, ço que fer no podia ne devia, igitur és nul·la.

Ítem, per ço e àls que és en veritat, e la part altra no ho negua, que los dits lochs o alqueries de Benicanena e l’Alqueria Nova són situats e situades dins lo térmens e sots lo mer imperi e suprema juredicció e senyoria de la dita vila de Gandia e del senyor de aquella. E axí és ver.

Ítem, diu ut supra que per actes públichs e cartes e àls se pot mostrar, e àls és ver e notori, que los dits lochs e alqueries de Benicanena e l’Alqueria Nova eren e foren del duch e senyor de la dita vila, e aquell[es] foren donades e atorgades a principi quant hixqueren de domini e senyoria del tunch rey d’Araguó e de València, del qual a principi eren. E aquell primer senyor qui hagué e adquirí los dits lochs e alqueries, les hagué del dit duch e senyor de Gandia quant foren constituhides e hedifﬁcades dins senyoria e juredicció del duch e senyor de la dita villa.

Ítem, diu que lo ínclit don Alfonso, duch e senyor de Gandia, predesessor del dit senyor rey de Navarra, senyor de Gandia, tenia e possehia, tingué e possehí com a cosa pròpia los dits lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova ab tots lurs drets, morabatí et delme e tots altres a senyor pertanyents. E axí és ver e·s mostra per los libres e cabreus de les rendes de la dita vila e lochs.

Ítem, diu que aprés del dit don Alfonso, duch de Gandia, en la dita forma e ab los dits drets e ab los dits lochs, possehie e possehí la dita vila lo ínclit don Alfonso, duch de Gandia, son ﬁll. E aprés mort de aquell, ó possehia e possehí lo molt alt senyor rey, [ara] bonaventuradament regnant, per tant temps com ho possehí; del qual senyor rey ha donació e costa del dit ducat e vila e del que pertanyia al dit don Alfonso, duch, lo dit senyor rey de Navarra. E axí és ver.

Ítem, diu que si lo dit egregi don Ugo de Cardona ha títol o donació dels dits lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova del dit senyor rey o dels dits duchs e senyors de la dita vila e ducat, cessa haver títol e donació o trasportació del dit morabatí dels dits lochs, lo qual, si expresament no és donat ni atorgat, no passe en degun senyor, donatari, adquiridor, ans roman en la major e suprema senyoria, mer imperi e juredicció de justícia e rahó.

Ítem, diu ut supra que lo dit il·lustríssim senyor rey de Navarra, duch e senyor de Gandia, depux [en blanc] que té e posseheix e ha tengut e possehex la dita vila e ducat de Gandia, que ha pus de XXX anys, e sos predecessors en la dita vila de Gandia de X, de XX, de XXX, XL, L, LXX e cent anys e tant temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari, assensive e dessensive, és e són stats en pacífﬁca e quieta possesió de haver e exhigir e reebre en sos térmens lo morabatí dels vassals populadors e habitadors dels dits lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova, e per haver e exhegir aquell fer scripcions, preconitzacions e conpulsacions necessàries, axí en la dita vila com en los dits lochs. E axí appar per actes e capbreus, e açò sens contradicció alguna del dit egregi don Ugo ne dels vassals poblats ne habitadors dels dits lochs.

Per què et àls appar lo dit illustrissimo senyor rey de Navarra com a duch e senyor de la dita vila ésser stat e ésser en contínua, pacíﬁca e quieta possesió de haver, exhigir e rebre en sos térmens lo dit morabatí dels dits lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova, segons dit és, e la dita possessió ésser confortada per lo títol universal et àls per títol [de] justícia, al qual effecte és dessús narrat, e lo dit egregi don Ugo no haver títol de possessió del dit morabatí, e, per consegüent, no poder aquell exhigir, haver ne demanar, ne poder fer apossió[23] ne contrast al dit senyor rey de Navarra e duch ne a sos ofﬁcials o havents títol de ell en la dita [...], e la ferma de dret per la part altra posada no procehir de justícia ne rahó ne, per consegüent, la admisió de aquella ne la dita vostra letra e manaments, ans aquells e aquelles, no obstants lo dit senyor rey de Navarra, duch e senyor de la dita vila, e sos ofﬁcials, poden e deure [sic] haver e exhigir o rebre lo dit morabatí. E a superabundància cautella, e en tot cas que mester sia e sens prejuhí de la juredicció e senyoria al dit senyor duch pertanyent, e sens prejuhí de sos drets e si e en quant tengut hi sia et non alias, lo dit Pau Rossell, dicto nomine, sobre la dita possesió ferma de dret en vostre poder e promet fer, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes a tot clam, acció e demanda que lo dit don Hugo haja e pretengua haver en lo dit morabatí. E dóna per fermança en Luch Pous, notari de la dita vila, la qual ferma de dret e fermança requer ésser-li admessa e rebudes. E que sia manat al dit egregi don Hugo e a sos ofﬁcials sots certes e grans penes que lo dit fermant, ne lo dit seu principal ne los ofﬁcials de aquell perturben en la dita possesió, o si clam algú o demanda han dins terme breu e peremptori la possen denant vós e cort vostra, com axí sia per justícia fahedor.

A les quals rahons e capítols requer ésser respost per la part altra medio iuramento. Insuper requer que testimonis li sien rebuts, manant a la part altra, et cetera, alias.

Fon interrogat lo dit proposant migançant jurament per lo scrivà de la cort qui havia ordenanda la dita scriptura, e dix que·l honorable micer Pere Amalrich, doctor en leys.

E, possada la dita scriptura, ilico lo dit noble tenintloch de governador dix que remetia la provisió sobre aquella fahedora al honorable lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

E a poch instant, lo dit noble tenintloch de governador, de consell del honorable micer Gabriel de Sanctacília, lochtinent del ordinari assessor de la sua cort, féu sobre la dita scriptura la provisió següent:

Lo dit noble e magníﬁch tinentloch de governador proveheix e mana que, admesa la dita ferma de dret si e en quant de fur e rahó és admetedora e no pus, ab sa ydònea caució sia manat al dit noble don Hugo de Cardona que lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, o lo dit il·lustríssim senyor rey de Navarra e duch de Gandia, no perturbe en la possessió en la qual és de percepció e exacció del dit morabatí en los dits lochs, los quals se diuen ésser del dit noble don Hugo de Cardona, e açò sots pena de mill ﬂorins. Emperò, si rahons ha en contrari, aquelles dins X dies proposse denant lo dit noble tinentloch de governador. E, noresmenys, proveheix e mana lo dit noble tinentloch de governador que la present scriptura sia intimada a la part altra, a la qual sia assignat a dir, possar e al·legar tot ço que dir, possar e al·leguar vula al VIèn dia, e sia manat a aquell que respongua segons és request. E encara provehex que sien rebuts al dit en Pau Rossell, en lo dit nom, tots e qualsevol contestimonis que donar e produhir volrà e sobre la dita scriptura de ferma de dret e capítols de aquella, manant a la part altra que sia present ab lo notari rebedor dels dits testimonis per veure jurar aquells. En altra manera, los juraments del dits testimonis seran rebuts, la sua absència no obstant.

Subsequenter vero die intitulata Xª mensis novembris anno a Nativitate Domi ni MºCCCCLVIIº, en Francesch Aranda, porter del senyor rey, dix e relació féu que ell de manament del dit noble e magníﬁch tinentloch de governador, instant e requierent lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, havia intimat la dita prove sió al dit en Johan Toda, lo qual, personalment atrobat, dix que li havia respost que no y consentia e que·n demanà correcció ab adjunt assessor.

Preterea vero die intitulata XIIª mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCLVIIº, denant lo dit noble e magníﬁch tinentloch de governador comparegueren lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, de una part, e lo dit en Johan Toda, dicto nomine, de part altra.

Et ibidem, presents les dites parts, fon haüt per lest e repetit ço que de proximo és stat posat.

De les quals coses lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, demanà còpia e trellat, stant e perseverant en la correcció de adjunt assessor dessús demanada, lo qual per lo dit noble tenintloch de governador li fon atorgat e manat donar, e dia per aquell a les dites parts assignat a comparer denant ell e cort sua, e al dit en Jo han Toda, en lo dit nom, a dir, posar e al·legar tot ço que dir, posar e al·legar vulla al tercer dia, retenint-se sobre la correcció de adjunt assessor demanada a cort.

E lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, dix que protestava que temps algú no li precorregués en produir e donar sos testimonis, ans tot son dret li romangués salvu e il·lès in omnibus et per omnia.

E lo dit noble e magníﬁch tinentloch de governador dix que salvava al dit en Pau Rosell, en lo dit nom, tant temps e dret com per fur e rahó salvar li podia e devia e no pus.

Et factis premissis, dicta eadem die intitulata XIIª mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCLVIIº, denant lo dit e magníﬁch tinentloch de gover na dor comparech lo dit en Luch Pus,[24] notari, vehí de la dita vila de Gandia, lo qual, com fos stat offert en fermança en la dita ferma de dret, fon interrogat per lo notari e scrivà de la dita cort de la Governació si feya la dita fermança e principal obligació al dit en Pau Rossell, en lo dit nom, e sens aquell e per lo tot de fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes, a tot clam, acció o demanda que lo dit egregi don Ugo de Cardona haja e pretenga haver en lo dit morabatí. E dix e respòs que hoc, e per aquella obligava, axí com de fet obliga, en poder del dit noble e magníﬁch tinentloch de governador lo dit notari e scrivà, axí com a pública e autènticha persona per tots aquells dels quals és o serà interès de present o en sdevenidor legítimament stipulant e rebent, tot sos béns, mobles e no mobles, haüts e per haver, hon que sien o seran, e encara priviligiats, sopmetent-se per la dita rahó al for, destret, juhi, examen e juredicció del dit noble e magníﬁch tinentloch de governador e cort sua, e a son propri for e jutge ordinari per special pacte renuncia. Renuncia encara a la ley Si convenerit Digesta de juredicció de tots jutges, e a tot altre dret, fur, ley, privilegi, ús, costum, consuetut e costum[25] venints contra les dites coses. Les quals foren fetes en València los dia e any damunt dits.

Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Lorenç Alós e en Bernat Alcover, notaris, ciutadans de València.

267.

1457, agost, 10. Nàpols.

Sobreseïment de totes les causes pendents concedit per Alfons el Magnànim a Hug de Cardona, mentre el seu ﬁll Joan romandrà al servei del príncep de Viana.

ARV, Reial Cancelleria, 259, f. 90v.

Nos, Alfonsus, Dei gratia, et cetera. Intuitu et contemplatione illustrissimi Karoli, principis Viane, nepotis nostri carissimi, in cuius servitio nobilis et dilectus aﬁnis noster Iohannes de Cardona, ipsius illustrissimi principis camarlengus ﬁliusque vestri, nobilis et dilecti aﬁnis nostri Hugonis de Cardona, apud oras istas permanet, tenore presentium supersedimus at supersederi volumus et mandamus in omnibus et singulis causis, litibus et questionibus motis, pendentibus et movendis ac incohatis seu incohandis per quascumque personas, universitates et collegia contra vos, prefatum nobilem Hugonem de Cardona, vassallosque vestros et ﬁdantias ac caputleutas vestri et eorum ac bona vestri et eorum et cuiusvis ipsorum, tam ratione executionum quam aliis quibusvis rationibus, titulis sive causis censualium mortuorum, violariorum, comendarum verarum, cambiorum pecuniarum, mercantiliter factorum ac dotium et sponsalitiorum mulierum causis et illarum executionibus, in quibus iuxta pragmaticam et foros regni predicti Valentie supersederi non potest, a presenti supersedimento dumtaxat exceptis. Ita quod presenti supersedimento durante quod durare volumus et valere dum prefatus illustrissimus princeps in his partibus permaneserit et quousque ad occidiuas partes remeaverit [sic], et non ultra non possitis neque possint neque valeatis et valeant ad cuiusvis instantiam vos, prefati Hugo de Cardona, nec vassalli vestri et quevis ﬁdantie et caputleute vestri et eorum neque bona vestri et ipsorum et cuiuslibet eorum rationibus quibusvis seu questionibus aut litibus quibuscumque preterque pro superius exceptis citare conveniri, arrestari, sequestrari, emparari, executari ad iudicium, trahi seu alias modo aliquo inquietari, vexari seu molestari, quo circa serenissimo principi Iohanni, regi Navarre, frati et locumtenenti generali nostro carissimo, intentum nostrum declaramus quo volumus, disponimus et ordinamus gerenti vero vices gubernatoris generalis in regno predicto Valentie vel eius locumtenenti aut surrogato, iustitiis, baiulis, algutziriis, portariis, iudicibus et commissariis aliisque universis et singulis ofﬁcialibus et subditis nostris in eodem Valentie regno constitutis et constituendis dictorumque ofﬁcialium locatenentis presentibus et futuris ad quos spectet et presentes fuerint presentate, dicimus, precipimus et mandamus de nostri certa scientia et expresse pro prima et secunda iussionibus, ac sub pena ﬂorenorum auri Aragonum decem milium a bonis contrafacientis cuiuslibet irremissibiliter exigendorum et nostris inferendorum erariis, quatenus supersedimentum nostrum huiusmodi ac omnia et singula superius contenta vobis, dicto Hugoni de Cardona, vassallisque vestris at ﬁdantiis et caputleutis vestris et ipsorum per tempus suprascriptum teneant ﬁrmiter et observent tenerique et observari per quos deceat faciant atque mandent contrarium nullatenus facturi, de quo eis potestatem omnimodam abdica-mus quanto prefattus serenissimus rex nobis complacere ceterisque predicti preter ire et indignationis nostre incursum penam desuper indicam capiunt non incurrere, in quorum testimonium presentes ﬁeri iussimus nostro comuni sigillo in dorso munitis. Datum in castello Salvatoris ad Mare alias de Ovo prope Neapolim, die decimo mensis augusti anno a Nativitate Domini millessimo CCCCLVII. Rex Alfonsus.

268.

1457, setembre, 30. Calataiud

Sobreseïment de totes les causes pendents concedit per Joan de Navarra, lloctinent general del regne de València, a Hug de Cardona durant el mes de novembre.

ARV, Reial Cancelleria, 279, f. 156r.

Supersedimentum Hugonis de Cardona.

Iohannes, et cetera. Dilectum nostris Iacobo Romeu, regio consiliario ac locumtenentis gerentisvices nostri generalis Gubernationis ofﬁcii in regno Valentie ac aliis quibusvis iudicibus ordinariis seu delegatis ad quem seu quos presentes pervenerint seu fuerint presentate et pertineant quomo do libet infrascripta, salutem et dilectionem. Quoniam nobilis et dilectus noster Ugo de Cardona vigili intendit cura et solicitudine in certis negotiis regium et nostrum grande tangentibus interesse atque servitium, et ea de causa expedit illum ad nos venire, deliberavimus in omnibus causis eundem nobilem, tam active quam passive, tangentibus supersederi per tempus infrascriptum et cum qualitatibus inde apponitis. Id-circo, tenore presentis ac de nostri certa scientia et consulte, ex causis predictis et aliis quas exprimere presentiarum opus non est, laxamus, supersedimus et morato riam conferimus et donamus in omnibus et singulis causis, processibus, littibus sive controversiis et illorum ac illarum exequtionibus pendentibus vel futuris, hinc per totum mensem novembris inmediate sequentem. Sic quod predicto durante tempore bona dicti Hugonis de Cardona, vassallo rum, ﬁdeuissorum et caputlevatorum vestrorum, quod ﬁdeiussores forent principa liter obligati, non possent aliquo directe vel indirecte modo nec illorum persone impeti, marcare, capi, detineri, secrestari, exequi nec arrestari, sub pena trium mille ﬂorenorum a bonis cuiusque vestrum contrafacientium irremissibiliter et sine spe aliqua venie exigendorum et regio aplicandorum erario. Ymo durante dicto tempore providimus et mandamus quod nullus possit predictus aut aliquem illorum trahere aut in iuridictione vocare aliqua de causa tamen civili, exceptis executionibus pensionum censualium, violariorum, legatis testamentorum, dotibus mulierium et debitis cum expresse interesse, quibus nostre minime existit intentionis aliqualiter derogare, quinymo in eisdem procedi et enantari valeat super-sedimento huiusmodi non obstante, decernentes irritum et inane si per aliquem vestrum contrarium attentetur. Et ut predicta ampliori fulgeant roboris ﬁrmitate, conferimus vobis et cuique vestrum omne posse oportunum peragendi et circa predicta examinationem, cognitionem ac declarationem aliqua propter quod diximus faciendi carentes attente de contrario, si iram et indignationem dicti domini regis atque nostram ac penam predictam cupitis non subire. Datum Calatayubii, die XXXº september anno a Nativitate Domini MºCCCCºLºVIIº. El rey Juan.

Dominus rex locuntenentis mandavit michi, Iohanni Navarro.

Probata.

269.

1457, octubre, 26. València.

Procuració de Vicenta, dona d’Antoni Ferrando, notari de València, a Joan Salzeda, escuder de la casa d’Hug de Cardona.

ARV, Protocols, núm. 866, protocol d’Antoni Ferrando.

Die mercurii XXVIª octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº quinquagesimo septimo.

Vicentia, uxor Anthonii Ferdinandi, notarii, civis Valentie, scienter et gratis facio, constituo, et cetera, procuratorem meum vos, Iohannem Salzeda, scutiferum de domo egregii Ugonis de Cardona, licet absentem ut presentem, videlicet, ad petendum, exhigendum, recipiendum et recuperandum pro me et nomine meo quasvis pecunie quantitatis michi debitas et debitas de logerio sive logeriis cuiusdam hospitii mei situ in villa de Gandie a quibusvis personis debeantur, et cetera, et quibusvis tempore sive temporibus detineantur, et cetera. Et de receptis apoquam, et cetera. Et ad levandum, et cetera, a posse [...]. Ulterius ad comparendum, et cetera, coram quibusvis iudicibus, et cetera. Fiat ad lites clausulis, et cetera. [Cum] posse substituendi, et cetera. Promitto, et cetera. Actum Valentie, et cetera.

Testes, Francischus Riquer et Iohannes Anthoni, agricultoris, vicini Alboraya.

270.

1457, desembre, 17. València.

Carregament d’un censal de 266 sous i 8 diners fet per Francesc Comes, ciutadà de València, en nom propi i com a procurador d’Hug de Cardona, Beatriu, dona del dit Francesc Comes, Guillem Safàbregues, síndic dels cristians d’Ondara, Cereig Abencereig, síndic de les aljames de l’horta de Gandia d’Hug de Cardona, i Abrahim Valencí, procurador substitut de Gàlip Bahiri, síndic dels moros d’Ondara, i d’Abrahim Masmut, síndic de l’aljama de la vall de Guadalest, a Joan Ferragut, ciutadà de València, per preu de 4.000 sous.

AHN, Osuna, lligall 778-39, carpeta 117, núm. 10.

Noverint universi quod nos, Franciscus Comes, civis civitatis Valentie et Beatrix, eius uxor, nominibus nostris, et ego, dictus Franciscus, ut procurator multum egregii Ugonis de Cardona, domini locorum de Beniopa, lo Real, Benicanena, Benipeixcar et l’Alqueria Nova, sitorum intra generales terminos ville Gandie et vallium de Guadalest et de Confrides ac loci de Ondara, ut de dicta procuratione constat instrumento publico acto Valentie in pose discretii Miquaelis Bataller, notarii, sub die duodecima presentium mensis decembris, habens plenum posse subscripta et alia faciendi, Guillermus Çafàbregues, vicinus loci de Ondara, nomine meo proprio et ut sindicus, actor et procurator pro christianis dicti loci de Ondara, ut de dicto sindicatu constat instrumento publico acto dicto loco de Ondara in posse discreti Iacobi Navarro, notarii, iunioris, sub die undecima mensis novembris proxime devoluti, habens plenum posse subscripta et alia faciendi, ut michi notario extitit facta plena ﬁdes, ac Cereig Abencereig, sarracenus loci de Benipeixcar, nomine meo proprio et ut sindicus, actor et procurator universitatum et aliamarum locorum predictorum de Beniopa, lo Real, Benipeixquar, Benicanea et l’Alqueria Nova, ut de dicto sindicatu constat instrumento publico acto in dico loco de Beniopa sub die vicesima quarta mensis octobris anno presenti et subscripto in posse dicti Iacobi Navarro, notarii, iunioris, et Abrahim Valencí, sarracenus dicti loci de Benicanena, nomine meo proprio et ut sindicus substitutus a Galip Bayiri, sarraceno dicti loci de Ondara et sindico pro sarracenis habitantibus in dico loco de Ondara, ut dictus sindicatu constat instrumento iam desuper declarato, et de substitutione mea constat instrumento publico acto in civitate Valentie sub die quinto mensis decembris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo septimo in posse dicti Iacobi Navarro, notarii, et etiam ego, dictus, Abrahim Valencí, ut sindicus substitutus ab Abrahim Mazmut, sarraceno vallis de Guadalest, sindico et actore pro dicta valle et eius singularibus constituto, constat predicto sindicatu cum publico instrumento acto in dicta valle sub quartadecima mensis novembris proxime preteriti anni presentis et subscripti, constat etiam de mei substitutione instrumento publico acto in dicta civitate Valentie sub die quinto mensis presentis decembris anni presentis et subscripti in posse discreti Iacobi Navarro, iunioris, et etiam ego, dictus Abrahim Valencí, ut sindicus substitutus a Abrahim Mazmut, sarraceno vallis de Confrides,[26] sindico constituto per sarracenos et aliamam dicte valle, constat de sindicatu instrumento publico acto in dicta valle sub die quartodecima mensis novembris proxime preteriti in posse dicti notarii, et de mea substitutione constat instrumento publico acto dicta civitate Valentie sub die quinto presentium mensis et anni, ex certa scientia atque gratis et consulteque delliberate, omnes simul et quilibet nostris in solidum, dictis nominibus, et quolibet eorum in solidum, pro emendo frumentum et alia blada ac carnes que ratione magne seccitatis que in presenti regno plurisima, quod duo annis non habemus quia vix lavores colligere [...],[27] et hac de causa carnes non habebimus nec etiam solvere poterimus creditoribus censualia per nos et per dictas universitates facienda nec etiam solvere non poterimus dicto multu egregio Ugoni de Cardona, domino nostro, et hac de causa dicti creditores executiones quam plurimas contra nos et contra dictas universitates et aliamas faciunt cum magna solicitudine, pro quibus executionibus dicte universita ac aliama imitantur totalem perditionem et destructionem, et ideo pro dictis frumentis, bladis et carnibus emendis, et etiam pro solvendis creditoribus quantitatibus per nos debitis, adeo ut missionibus quam plurimas solvere non habeamus, habentes plenum posse antedictis sindicatis predicta et infrascripta et plura alia faciendi, ut michi notario facta extitit plena ﬁdes, cum hoc presenti publico instrumento eternis temporibus vallituro et in aliquo non violando seu revocando vendimus ac titulo pure, propie, perfecte et irrevocabile venditionis concedimus ac tradimus seu quasi tradimus vobis, honorabile Iohanni Ferragut, iuniori, civi civitatis iamdicte Valentie, presenti et acceptanti, et vestris ducentos sexaginta sex solidos et octo denarios monete regalium Valentie censuales, rendales et annuales sine laudimio et sine fatica, set tamen cum toto alio pleno iure emphiteotico et iuri ipsos percipiendi secundum forum Valentie franquos, quitios, liberos, inmunes et exemptos, non solum quo ad vos respectu vestri et vestrorum, set etiam quo ad quoscunque in huiusmodi censualis successorum ab omni videlicet peyta, questia, sisa, dono, servitio, subsidio, monedatico, hoste et cavalcata ac etiam refectione murorum et vallorum, et alia quacunque exactione ac supositione, missionis et honeris regalium, dominalium, vicinalium, realem et personalem, tacitarum et emergentium, usarum et utendorum, quecumque et quocumque nomine censeantur sive etiam nuncupentur, pro quibus seu quovis eorum siquid vobis vel vestris gratis aut vi compulsiva causatura vel etiam alias solvere et bistrahere contingerit totum illud quidquid et quantum sit vel fuerit vobis et vestris restituemus et emendabimus omnes simul et quilibet nostrum in solidum, dictis nominibus, et quolibet eorum in solidum, malitiis, difugis ac quibusvis inpedimentis, iustis, frivolis et iniustis, sesantibus et non admissis, quibus omnibus et singulis scienter et expresse renuntiamus de presenti. Et quosquidem ducentos sexaginta sex solidos et octo denarios dicte monete ut predicitur censualis vobis et vestris solvere et pacare promitimus omnes simul, dictis nominibus, anno quolibet in duabus equalibus solutionibus, scilicet, sexdecima die mensium iunii et decembris mediatim, incipiendo prima vobis facere sulutionem sexdecima die mensis iunii proxime venturi et sic deinde anno quolibet, positos et portatos intus domibus abitationis vestri et vestrorum in dicto censuali successorum, infra tamen regni Valentie, vel alibi ubicumque dictam pensionem nobis petientis annuatim, salve et secure omni empara et sequestratione, iustis et iniustis, et nostris et cuiuslibet nostrum, dictis nominibus, propriis sumptibus et expenciis, periculo et fortuna.

(...)

Hanc autem venditionem et titulo venditionis concessionem de dicto censuali vobis et vestris facimus omnes simul et quilibet nostrum in solidum, dictis nominibus, et (...) sic vobis et vestris vendimus, concedimus omnes simul et quilibet nostrum in solidum, dictis nominimus, et quolibet eorum in solidum tradimus seu quasi tradimus pretio quatuor mille solidorum monete regalium Valentie, quos omnes a vobis conﬁtemur abuisse et numerando recipisse modo et apoca contento.

(...)

Quod est actum Valentie, die decimaseptima mensis decembris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo septimo. Sig-[signes]-na nostrum, Franciscii Comes et Beatricis, coniugum, sig-[signe]-num mei, Guillermi Safàbregues, sig-[signes]-na nostrum, Cereig Abencereig et Abrahim Valencii predictorum, qui hec, dictorum nominibus, et quolibet eorum in solidum laudamus, concedimus et ﬁrmamus.

Testes huius rei sunt Guillermi Çafàbregues, Abraim Valencii et Çaraig, qui ﬁrmarunt dicta die, Petrus Saragosà, molinerius, civis Valentie, et Alii Xorii, sarracenus loci de la Losa, prope locum de Almenara, et ﬁrme dici Franscici Comes, qui ﬁrmavit dicta die, presente dicto Iohanne Ferragut, sunt testes, Iohannes March et Manuel Manblella, curitores auris civitatis iamdicte Valentie.

Sig-[signe notarial] Iohannis Monterde, notarii publici civitatis Valentie ach per huniversam terram et dominationem serenissimi domini Castelle et Aragonum regis, regentis libros notulorum honorabilis et discreti Iohannis Toda, quondam mei connotari ab humanis sublati, predicti originalii carricamenti iam publicam formam redacti receptoris, qui dictum originalem carricamentum manu aliena scriptum mandato michi facto per magniﬁcum iustitiam in civilibus presentis civitatis Valentie et in libro Mandamentis et Emparis sacre curie continuato sub die nona mensis octobris anno a Nativitate Domini millesimo D quinto, reparavi et reparando yterum in publicam formam, nil addito nilque remmoto redigi, et magniﬁco Iheronimo Feragut, civi, traddi et liberavi, clausique Valentie die iovis decimasexta mensis octobris anno a Nativitate Domini MºD quinto.

271.

1457, desembre, 17. València.

Àpoca de 4.000 sous signada per Francesc Comes, ciutadà de València, en nom propi i com a procurador d’Hug de Cardona, la seua dona Beatriu, Guillem Safàbregues, síndic dels cristians d’Ondara, Cereig Abencereig, síndic de les aljames de l’horta de Gandia d’Hug de Cardona, i Abrahim Valencí, procurador substitut de Galip Bahiri, síndic dels moros d’Ondara, i d’Abrahim Masmut, síndic de l’aljama de la vall de Guadalest, a Joan Ferragut, ciutadà de València, preu del censal de 266 sous i 8 diners que li han carregat.

Pulsuz fraqment bitdi.