Kitabı oxu: «Un peu dins, un peu fora»
UN PEU DINS, UN PEU FORA
LA IMMIGRACIÓ DE RESIDENTS EUROPEUS AL MUNICIPI DE TEULADA
UN PEU DINS, UN PEU FORA
LA IMMIGRACIÓ DE RESIDENTS EUROPEUS AL MUNICIPI DE TEULADA
Carles X. Simó Noguera i Jordi Giner Monfort
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
INSTITUT D’ESTUDIS COMARCALS DE LA MARINA ALTA
 | El treball objecte d’aquesta publicació obtingué el XVII Premi d’investigació «Vila de Teulada» de l’any 2008 |
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
© Del text: Carles X. Simó Noguera i Jordi Giner Monfort, 2012
©D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2012 Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2012
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràfiques, 13 - 46010 València
http://puv.uv.es
Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2012
Plaça Major, 13-2n (Apartat de correus 106) - 03750 Pedreguer
http://www.iecma.net
Correcció lingüística: Remei Margalef Pelejà
Disseny de coberta: Celso Hernández de la Figuera
ISBN: 978-84-370-9339-0
Edición digital
ÍNDEX
Agraïments
Presentació
Pròleg, per Pere A. Salvà i Tomàs
Pròleg, per Francesc Torres Pérez
1. Introducció
2. Què pretenem: objectius, estructura i metodologia de la investigació
3. Què en diu la comunitat científica: qui són?
3.1 Els orígens de les investigacions sobre migracions
3.2 Les migracions dins la UE27. Una reinterpretació
3.3 Qüestió de noms
3.4 Característiques del moviment migratori
3.4.1 Edat
3.4.2 Família
3.4.3 Motivacions
3.4.4 Procés d’arribada i assentament
3.4.5 Transnacionalisme, transmigració i retorn
3.4.6 Propietat: l’habitatge
3.4.7 Sanitat i serveis socials
3.4.8 Inserció
4. Mesura i característiques sociodemogràfiques
4.1 Qui, quan i com: dades sobre els moviments migratoris i les persones migrants
4.2 Característiques demogràfiques de la població
4.2.1 Fluxos
4.2.2 Estructura d’edat i sexe
4.2.3 Dispersió territorial
4.2.4 Moviment natural de la població
4.3.1 Inserció
4.3.2 Escola
4.3.3 Associacions i participació electoral
4.3.4 Àmbit econòmic
4.3.5 Àmbit laboral
Apèndix d’imarges
5. Com els veiem en la societat d’acollida: els discursos
5.1 La necessitat de no anomenar turisme a allò que no ho és
5.1.1 El contínuum turisme-residència
5.1.2 La inserció residencial: motius i espais
5.1.3 Viure la vida com a turista
5.1.4 L’efecte Mr. Marshall
5.1.5 Les barreres cultural i lingüística
5.2 La provisionalitat com a factor limitador de la inserció
5.2.1 Àmbit familiar
5.2.2 Àmbit educatiu i formatiu
5.2.3 Àmbit laboral
5.2.4 Moviments de retorn i transnacionalitat
5.3 Les fonts de vulnerabilitat en el col·lectiu de residents europeus
5.4 La responsabilitat com a necessitat col·lectiva
5.4.1 Camins d’inserció
5.4.2 Mostres d’inserció
6. Un peu dins, un peu fora. La inclusió, inserció i integració dels immigrants residencials
7. Raonaments finals
8. Bibliografia
AGRAÏMENTS
Els autors volen agrair la concessió del XVII Premi d’Investigació Vila de Teulada a l’Ajuntament de Teulada i al jurat (Josep Ballester Roca, Joan Andrés Torres i Josep Vicent Mascarell Mascarell). A més, volen fer extensiu l’agraïment a Jaume Buigues pel seu suport incondicional, tant logístic com emocional, i per permetre’ns endinsar-nos un poc més en la realitat de Teulada. A Joan Carles Castiñeira pels savis consells i els intensos debats amb què ens hem nodrit. A totes les persones que han estat entrevistades o que han col·laborat d’alguna manera en l’elaboració de l’estudi. A l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, especialment a Antoni-Lluís Carrió, que des d’un primer moment ha cregut en la publicació d’aquest treball. I finalment, a les nostres famílies pel suport, paciència i –tot i això– l’estima transmesa durant la realització del treball.
PRESENTACIÓ
Sempre és un plaer el fet de publicar un llibre i més encara quan aquest trau a la llum el resultat d’un treball de recerca. És per això que l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta s’ha adherit a la publicació de l’estudi guardonat amb el XVII Premi d’Investigació Vila de Teulada, que va ser lliurat l’any 2008 i que ara, una vegada conclòs, coeditem amb la Universitat de València i l’Ajuntament de Teulada.
Teniu entre les mans el fruit d’un treball de quatre anys de recerca al voltant d’un tema d’enorme interés, tant per a la ciutadania del municipi de Teulada, com, per extensió i paral·lelisme, per a la resta de poblacions de la comarca de la Marina. El seu contingut tracta, potser, un dels temes més importants pel que fa a la transformació de la societat i el territori dels municipis que integren no solament aquesta comarca, sinó també tot el litoral valencià: el moviment d’immigració de ciutadans d’arreu del món envers aquesta terra esdevingut en els darrers anys.
La immigració de residents europeus suposa per al municipi de Teulada i per a la resta de la Marina Alta un fenomen de primer ordre. Avui no es poden entendre els municipis que tenim en el litoral valencià sense fer referència a aquest moviment migratori.
Els autors han poat en diferents fonts d’informació i no sempre han tingut l’èxit esperat en les seues comandes i recerques, ja que en alguns casos, com a conseqüència d’un recel administratiu malentès, o per una mala praxi en l’aplicació de la llei de protecció de dades, no han pogut accedir a material del seu interés, obstant això, els entrebancs no han posat en compromís la qualitat de la feina feta i el seu resultat final.
Amb tot, no deixa de ser paradoxal que, malgrat la importància de l’estudi que ara publiquem i d’altres que l’han precedit, la seua font de finançament, la que ha permés donar-los vida, haja deixat d’existir. Malauradament, des de l’any 2009 els Premis d’Investigació Vila de Teulada s’han deixat de convocar, ja que s’han inclòs, en considerar-los una despesa, en lloc d’una inversió, dins el sac de les retallades provocades per la delicada situació econòmica actual. Vosaltres com a persones imparcials, jutjareu, gràcies a la qualitat de la investigació que ara us presentem, l’oportunitat de convocar noves edicions d’aquest premi de recerca i, en conseqüència, la necessitat, o no, de realitzar anàlisis aprofundides de la realitat cultural, econòmica, social, etc., a escala local o comarcal al nostre País Valencià. Si el que volem és aproximar-nos als estàndards europeus i generar un nou model econòmic basat en el coneixement, no podem foragitar la investigació, ni l’educació, ni la ciència, ni la cultura, ni per descomptat, menys encara, passar sense estudis com el que ara tenim entre les mans i que tracta, en el dia d’avui, una temàtica de primer ordre. Esperem que hom reflexione sobre aquestes qüestions i en breu ens tornem a trobar amb una nova convocatòria d’aquests premis d’investigació i amb les recerques que en fructifiquen.
Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta
PRÒLEG
Dr. Pere A. Salvà i Tomàs
Catedràtic de Geografia Humana Universitat de les Illes Balears
És un vertader plaer poder escriure unes paraules sobre aquesta obra escrita per Carles Xavier Simó i Noguera, i Jordi Giner i Monfort Un peu dins, un peu fora. La immigració de residents europeus al municipi de Teulada. Aquest llibre constitueix un magnífic estudi i una excel·lent contribució al coneixement de la mobilitat humana en el present Tercer Mil·lenni, en què destaquen els processos de globalització, però que també pot significar el sorgiment d’importants canvis socials.
L’estudi aprofundeix en la problemàtica de la presència i els imaginaris socials dels residents europeus en el municipi de Teulada, a la comarca de la Marina Alta del País Valencià. És el cas d’un territori que ha sofert importants canvis en la direcció dels fluxos de mobilitat humana, passant de l’emigració de temps enrere a convertir-se en un espai d’immigració, basada molt especialment en nouvinguts d’origen europeu. L’imaginari social de la població autòctona condueix cap a una percepció en què es barreja la figura dels residents europeus, els quals unes vegades són percebuts com a turistes i d’altres com a immigrants. Aquesta qüestió d’indefinició –i el seu debat– es converteix en un dels primers objectius dels autors. La primera part del llibre constitueix un instrument de reflexió crítica sobre la qüestió al voltant de si s’han de considerar turistes o migrants. Els autors ens presenten en aquest bloc una revisió de la literatura acadèmica sobre l’esmentada problemàtica. Abans d’introduir els resultats de l’anàlisi del cas del municipi de Teulada, expliquen les diferents metodologies aplicades, les fonts sociodemogràfiques emprades i el recull de les entrevistes que els han servit per a esbrinar la percepció de la realitat de la població resident a Teulada. Crec que un dels trets més destacats de l’obra que teniu en les mans és que analitza com percep la societat d’acolliment –en gran mesura la població autòctona– el col·lectiu dels residents europeus a Teulada. Aquesta circumstància possibilita als autors poder oferir-nos una esplèndida anàlisi dels distints discursos i posicions de la població autòctona enfront de la intensificació de l’arribada de l’esmentada població europea: immigrant, turista i/o resident? A través de l’estudi es pot observar la manifestació dels canvis dels processos socials de Teulada que implica detectar des de l’eufòria de l’efecte Mr. Marshall, les vulnerabilitats del col·lectiu, la seva resistència a la interacció amb la cultura o cultures fins a actituds que condueixen cap a la construcció de noves societats paral·leles, fets que no es poden separar de factors com els transnacionalismes, les transmigracions i, fins i tot, dels processos del retorn.
Aquesta obra es converteix per tant en un intent molt valuós per a la recerca d’una definició clara dels perfils i comportaments dels residents europeus, que s’han anat ubicant a diferents indrets de la costa mediterrània, en una primera etapa, i posteriorment, s’han expandit cap a les terres del seu avantpaís. Aquests espais desitjats pels seus trets morfològics i socials s’han convertit en territoris de destinació per a retirats i/o prejubilats/jubilats europeus on estableixen la seva residència permanent i/o quasi permanent.
El segle xxi és un segle en què s’intensifica la mobilitat de les poblacions, tant des de la perspectiva de les migracions econòmiques i/o laborals com per una accentuació de la migració de motivació residencial no laboral. Aquesta darrera, objectiu bàsic d’aquest estudi, té com a factor de decisió més significatiu la recerca de nous espais de residència d’oci i/o plaer. Aquest fet implica la disjuntiva de saber si es tracta de turistes de llarga estada o migrants d’oci i temps lliure. La primera consideració com a turistes, que per a diversos autors forma part dels continguts del turisme residencial, ha donat lloc a la presència d’un segment de població generalment jubilada, que en el cas que comentem és d’origen europeu, que adopta generalment un estil de vida transnacional, que s’ha de lligar al concepte de la mobilitat del benestar dels ciutadans. Aquest concepte, fins i tot, pot implicar que diverses persones amb mitjans econòmics i/o patrimonials adoptin un estil de vida que els permet canviar la seva residència diverses vegades a l’any, la qual cosa dóna lloc a diverses formes com la coresidència, biresidència i/o triple residència. Aquestes conformen estils de vida migratoris que els converteixen en una mena de nous nòmades que circulen entre vells i/o nous llocs en un món globalitzat. És el que es diu també la multiresidencialitat. És el resultat de nous comportaments territorials que, en el cas de la Unió Europea, s’han de lligar amb la lliure circulació dels ciutadans, la qual els converteix en habitants d’aquí i d’allà.
La problemàtica de la pràctica i del desenvolupament del turisme residencial o de l’ús permanent i/o temporal de residències secundàries ens condueix al debat entre els conceptes de turisme i migració, que necessiten en l’actualitat una revisió conceptual ja que els impactes socioculturals i les conseqüències dels nous comportaments socials de la població donen lloc a confusions, solapaments i/o imprecisions que interfereixen en les conceptualitzacions clàssiques del segle xx dels termes turista, mobilitat humana i migració. En el cas que analitzem, la situació actual és moltes vegades la conseqüència final de les migracions laborals o bé de l’evolució del cicle de vida dels turistes. En aquest darrer cas les persones que prèviament foren turistes d’allotjament es transformen en turistes residencials a través de l’adquisició de segones residències i en migrants residencials en el moment de la prejubilació i/o jubilació. Per tant cal definir aquest procés com una manifestació dels nous comportaments i/o pràctiques lligades als nous tipus de mobilitat humana, els quals es corresponen amb el sorgiment de noves actituds en relació amb les motivacions de decisió de la recerca de territoris d’oci, de plaer i/o temps lliure. Entre les quals destaquen també determinades actituds com el fet que una part d’aquests residents europeus no volen ser considerats turistes. Diversos autors parlen d’actituds d’antiturisme. Representa una postura que considera el turisme de masses convencional com una pràctica definida per un seguit d’estereotips basats en aspectes trivials, superficials, vulgars i/o bàrbars. En conseqüència, ells no es consideren turistes perquè volen distingir-se socialment dels practicants del turisme de masses. Es troben, doncs, en un espai social entre turistes, turisme i migrants. Enfront d’una autenticitat escènica del turisme convencional cerquen una autenticitat genuïna que inclou tot allò que es considera verge, primitiu i/o natural, conceptes d’autenticitat que moltes vegades responen a criteris de qualitat i percepció subjectives.
L’anàlisi dels residents europeus del municipi de Teulada ens mostra com la nova presència de persones europees incideix sobre un increment de la població municipal al mateix temps que representa tot un seguit de nous reptes, en què la manca d’inserció socioterritorial n’és una de les principals característiques. Els autors, que prèviament han realitzat una completa anàlisi de les característiques sociodemogràfiques de Teulada, ens presenten un acurat estudi dels diferents discursos de la població autòctona sobre els nous residents, on la percepció de provisionalitat de les seves formes de vida, es converteix en un element limitador per a la seva inserció social. L’esmentada provisionalitat implica comportaments lligats al fet que els residents europeus viatgen amb el bagatge cultural des dels seus territoris d’origen, la qual cosa implica barreres culturals i/o lingüístiques.
Els autors no s’acontenten sols a presentar un diagnòstic de la situació i de l’anàlisi dels discursos de la població autòctona respecte als residents europeus sinó que també pretenen que aquest estudi sobre Teulada sigui una obra propositiva. Per tant, a les conclusions proposen unes recomanacions i/o orientacions, dirigides d’una banda a la investigació i de l’altra a les institucions, l’administració i els agents socials, per tal d’indicar diverses mesures de cara a millorar la convivència i el coneixement mutu.
Esperem que aquest treball que es publica pugui aportar un material que ens ajudi a aprofundir en el coneixement de la mobilitat humana. Els autors, professors i investigadors, ens mostren un diagnòstic rigorós de la situació actual dels residents europeus a Teulada així com la percepció de la societat d’acollida, integrant anàlisis i discursos.
Pensem, doncs, que aquesta obra representa una innovadora aportació als estudis socials sobre un dels aspectes de la mobilitat humana en el món contemporani, molt especialment el que fa referència a les migracions de ciutadans europeus cap a diferents indrets de la Mediterrània. Protagonitzen la recerca de «paradisos» que impliquen la construcció i reconstrucció de llocs i, per tant, tendeixen a la creació d’enclavaments específics, moltes vegades territorialment aïllats, que conformen incrustacions territorials alienes a la identitat del territori que els acull.
PRÒLEG
Dr. Francesc Torres Pérez
Professor i investigador Universitat de València
Al seu ja clàssic manual, Castles i Miller (2003) assenyalen l’heterogeneïtat dels fluxos com un del trets definitoris de les migracions internacionals contemporànies. Al món globalitzat d’avui hi ha migrants laborals i residencials, permanents o d’anada-tornada, de diferent origen de classe, cultural i nacional, els quals s’instal·len en la societat de recepció amb formes molt diverses. A les darreres dècades, la costa mediterrània espanyola ha esdevingut un espai migratori central que mostra aquesta complexitat de fluxos. Amb el 66% del veïnat estranger, amb anglesos i alemanys com a col·lectius més nombrosos, Teulada és un cas paradigmàtic, un «lloc estratègic d’investigació» (Merton, 1995) d’un tipus d’immigrant, els europeus de països rics que migren per aconseguir una millora residencial i de qualitat de vida i que, com no podia ser d’altra forma, han transformat el municipi.
La recerca de Carles Simó i Jordi Giner sobre la immigració de residents europeus a Teulada constitueix una sòlida aportació al coneixement de la realitat d’aquest municipi i, més enllà, a l’estudi i anàlisi d’un fenomen tan ignorat com distorsionat, com és la migració de jubilats europeus i les dinàmiques que ha desenvolupat. Aquest estudi suposa, també, una eina imprescindible per a un debat ciutadà –seré i informat– sobre el futur de Teulada.
Parle de fenomen ignorat perquè, per començar, es tracta de residents estrangers, immigrants en sentit estricte, que no són identificats com a tals. La figura de l’immigrant és una construcció social que a Espanya s’ha reservat per als immigrants laborals, els estrangers, l’objectiu dels quals és aconseguir treball i unes oportunitats vitals que no troben als seus països, més pobres i «endarrerits». En contraposició, els protagonistes de la migració d’europeus de països rics –la qual es conforma primer com una migració de jubilats i es diversifica després amb migrants laborals per atendre els seus connacionals– no són vistos com el que són: immigrants. Són designats com a turistes, turistes residencials o turistes permanents –una contradicció en els seus termes– quan són veïns estrangers que si fa dues dècades constituïen un col·lectiu minoritari, d’alt poder adquisitiu i tractat com a client, ara conforma la part majoritària del veïnat, amb poder adquisitiu mitjà, la relació amb el qual oscil·la entre la del client-turista i la del conciutadà, depenent si més no de l’ús que fan dels serveis públics i la seua incidència en l’elecció del govern municipal.
Aquests veïns no són turistes però es tracta d’una migració alimentada pel turisme, tant als seus inicis de jubilats, com per les oportunitats laborals que s’obrin ací per a altres connacionals. Simó i Giner ens aclareixen els conceptes per a comprendre aquesta realitat i ens guien per les complexes relacions entre turisme, migracions internacionals de jubilats i les dinàmiques transnacionals que es generen. Al mateix temps sintetitzen les aportacions de diferents autors espanyols –entre els que destacaria l’obra de Pere Salvà (2003)– i estrangers sobre les característiques d’aquest moviment migratori molt específic, no limitat però a la costa mediterrània espanyola (sols cal pensar en la Cerdanya i la Toscana italiana o la Florida nord-americana).
Aquest llibre ens aporta un viu quadre del veïnat europeu de països rics de Teulada, dels seus trets sociodemogràfics, de les característiques socioespacials i relacionals del seu procés d’inserció i la visió de la societat d’acollida i les seues percepcions, interpretacions i vivències respecte d’aquesta part del veïnat.
Dels 14.722 veïns de Teulada, segons el padró de 2011, 9.589 són estrangers, el 66,5% del total. La meitat del veïnat és nacional d’altres països de la Unió Europea i dins d’ells els anglesos i alemanys són els més nombrosos. Es tracta de col·lectius notablement envellits, amb un gran pes dels jubilats, encara que als darrers quinze anys la seua composició s’ha diversificat amb gent jove, en edat laboral, atreta per les oportunitats que el municipi ofereix i amb un nivell socioeconòmic més modest. Uns i altres, entre el 83% i el 87% dels veïns d’aquestes nacionalitats, viuen en disseminat, urbanitzacions i cases disperses pel terme municipal. En les urbanitzacions i espais residencials, aquests veïns han recreat el seu micromón social, amb negocis propis, marques identitàries angleses i/o alemanyes i una densa i viva sociabilitat pròpia, amb associacions formals i informals, i on la llengua és l’anglés o l’alemany. A més, la residència en disseminats dificulta l’accés als serveis públics i els espais de la vida local, afavoreix una vida quotidiana i una sociabilitat tancada en el propi grup i tendeix a reduir les relacions amb els veïns autòctons. Unes relacions que oscil·len, a més entre dos extrems de diferent natura, la relació client/treballador turístic i la relació entre conveïns amb institucions, serveis i interessos comuns, i dels quals s’espera els compliments d’uns mínims (per exemple, la inscripció padronal, cosa que no sempre es dóna per part d’aquests veïns europeus).
Tanmateix, a Teulada, com en general a Espanya, la convivència és pacifica però distant (Torres, 2011). Es comparteixen sense grans tensions els espais comuns però també sense interrelació significativa, tot i que a diferència de les ciutats i altres municipis valencians, la residència en disseminats, l’edat mitjana i la sociabilitat pròpia tan accentuada, fan que la coincidència quotidiana siga molt més reduïda entre autòctons i immigrants. Es tracta d’una mera coexistència que evoca la imatge del mosaic que Park (1928) utilitzava per referir-se al Chicago de primeries del segle xx: un conjunt de grups ètnics que viuen els uns al costat dels altres però que no s’interrelacionen. Fins ara, com ben bé mostra l’anàlisi de Simó i Giner aquest tipus de convivència semblava beneficiar a tothom. A uns, els autòctons, perquè s’identifica amb el turisme i el desenvolupament econòmic; als altres, els veïns europeus, perquè vivint amb «un peu dins i l’altre fora» tenien els avantatges de les dues societats: la llengua, cultura i sociabilitat de la societat originària –amb forts lligams transnacionals– i el clima i els preus més reduïts –fins fa pocs anys– de la societat d’acollida. Aquest equilibri d’interessos mostra, en l’actualitat, les seues limitacions.
L’estudi de Simó i Giner aporta a la literatura sobre migracions de retir la visió de la societat d’acollida, sovint poc considerada en aquests estudis, el desvetlament de les situacions de vulnerabilitat d’una part del col·lectiu europeu i l’ampliació de la visió sobre aquest col·lectiu –de persones majors i retirades i de joves i adults actius– amb una forta empremta del transnacionalisme.
Pot ser que siga una sorpresa parlar de vulnerabilitat d’uns col·lectius identificats, homogèniament, com a turistes benestants. Amb el pas del anys, les majors necessitats d’atenció i cura, la reducció de relacions i del seu nivell adquisitiu relatiu (atesa la introducció de l’euro i la pujada de preus), fa que una part d’aquests col·lectius tinguen una major necessitat dels serveis de salut i dels serveis socials. Al mateix temps, però, l’habitatge en disseminats, una mobilitat dependent del vehicle privat, el desconeixement de l’idioma i del funcionament de les nostres institucions, una falsa percepció de provisionalitat, dificulten enormement el seu accés normalitzat a aquests serveis (tot i les mesures adoptades pel consistori al nucli de Moraira). Si abans, els veïns anglesos, alemanys i d’altres orígens europeus, no necessitaven integrar-se al poble per a tenir una alta qualitat de vida, ara, almenys per a una part, mantenir aqueixa qualitat de vida es conjuga de forma diferent i per a la qual sembla que no estan ben preparats.
Abans destacava el meu desig que aquest estudi facilite un debat ciutadà, en la meua opinió imprescindible a Teulada i a tants altres municipis valencians, sobre la pròpia realitat. Quina Teulada volem per a demà i com comencem, ara, a construir-la? El text de Simó i Giner ens aporta dades bàsiques per a un debat informat i una visió equilibrada segons la qual fer front a aquest repte és qüestió de tot el veïnat. El model del mosaic és útil però limitat. Per destacar un aspecte, la mera coexistència no genera particularment en temps de dificultats els mínims de cohesió i pertinença que constituïsquen una base sòlida per afrontar els interessos comuns de tot el veïnat i que es plasmen en institucions, serveis i espais –socials i simbòlics– compartits. Això ha d’implicar, al meu parer, canvis. Canvis per part dels teuladins de tota la vida que per començar han d’ajustar la seua percepció sobre la realitat dels seus veïns europeus, no limitar-se a aprendre anglès o alemany i oferir serveis sinó també fer de la pròpia llengua i cultura, de les festes i sociabilitats recreades, un valor afegit al que ja aporta el municipi (sol, platja, benestar i ambient cosmopolita). Canvis, també i sobretot per part del residents europeus. Els teuladins nouvinguts hauran d’aprendre alguna de les dues llengües oficials, inserir-se més a la vida local de Teulada i canviar la seua pròpia autopercepció: uns residents provisionals que es defineixen –quasi exclusivament– per la seua nacionalitat d’origen.
Es tracta de plantejar-se a Teulada el repte que amb unes formes o altres tenim plantejat a les nostres societats globalitzades: com construir una cultura pública comuna, cosa que comporta una identitat comuna –en aquest cas, la de teuladins–, que al mateix temps siga acollidora i satisfactòria per a uns veïns amb identitats complexes. En el cas dels residents europeus això implica, al meu parer, una identitat individual, nucleada al voltant dels seus trets personals i interessos particulars (per exemple, com a propietari), una identitat grupal com alemanys i anglesos que recreen ací elements de la seua cultura i una identitat de teuladins, basada en el veïnatge i els interessos comuns com a tals (urbanisme, medi ambient, cultura, educació i serveis socials). Una identitat grupal que seria absurd i empobridor negar però que no pot, com en el passat, ofegar tota altra referència i constituir un obstacle per a una integració respectuosa de la diferència.
